Califòrnia per carretera

Després de tants dies, explicar les vacances no té ja massa sentit, però, com he fet en els darrers anys, sí que m’agradaria comentar alguna de les meves experiències i sensacions tot viatjant pel món.

Enguany és el segon cop que he anat als EEUU. La primera vegada, vaig voltar pel Nord-Est (Nova Iork, Filadèlfia, Boston i les ciutats del sud de Canadà), un viatge amb un grupet de 15 persones amb un minibús, de ciutat en ciutat.

Aquest cop, ha estat diferent, perquè el recorregut per les ciutats de Califòrnia ha estat conduint un Jeep automàtic i això ja és ben diferent.

En arribar a l’aeroport de Los Angeles i buscar el “rent a car” per recollir el cotxe llogat per internet, va estar una mica difícil adonar-se que cal agafar un autobús que et porta fora de l’aeroport fins on està la companyia que busques i cadascuna té el seu bus. Sembla que això passa a quasi tots els aeroports americans.

Un cop allà, i després de fer els papers bastant ràpid tenint en compte la llarga cua, et donen el cotxe que hi ha en aquell moment lliure, encara que sigui de més categoria que la que has demanat, perquè si no t’has d’esperar a que n’arribi un. Així que el millor que es pot fer és llogar-ne un de petit, el més econòmic, i després pots confiar en què et donaran un millor perquè n’hi ha més; tot i que no cal oblidar que els cotxes més grans també gasten més benzina.

Era la primera vegada que conduïa un 4×4 i, a més, automàtic. Així que en 2 minuts provar marxa enrera, marxa endavant i apa, a conduir per LA, una ciutat de prop de 1.300 quilòmetres quadrats (Barcelona en té 100) i 16 milions de persones.  Sort del GPS, perquè moure’s per una ciutat d’aquests dimensions no és possible amb un “plànol de la ciutat”.

I a partir d’aquí, més de 2.500 km, un cop traduïdes les milles, recorrent ciutats grans i pobles més petits (concepte de petit americà), carreteres solitàries amb rectes interminables, pujar i baixar muntanyes per carreteres amb corbes llarguíssimes de quasi 360 graus, autopistes atapaïdes amb 6 carrils…. i tot plegat controlant sobretot la velocitat.

Perquè, és clar, ja hem vist a les pel·lícules que el tema de la velocitat és “sagrat” als EEUU i que et pots trobar a un motorista amagat o un cotxe patrulla darrera uns matolls que de cop i volta t’atura. Doncs no és llegenda urbana, és exactament així com ho hem vist milers de vegades i tothom ho respecte, només cal veure com la gent aixeca el peu del gas i està alerta.

Però hi ha moltes més coses per explicar….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s