Conduint a EEUU

Quan condueixes per un altre país, tot i que en teoria les normes de circulació són internacionals, a la pràctica sempre hi ha coses que cal reinterpretar.

Realment, als EEUU és fàcil conduir, perquè tot està molt ben indicat. Tot i així, té les seves dificultats tenint en compte el nombre de carreteres, els “bucles” de les autopistes i el tamany de les ciutats, sort del GPS.

El fet que els noms dels carrers estiguin penjats a dalt dels semàfors i en en llocs molt visibles des del cotxe, facilita molt saber on ets. No passa igual a les nostres ciutats, com exemple a Sant Joan que el nom el trobes en una de les parets de les quatre cantonades, si tot va bé.

Tots els semàfors dels peatons tenen comptador, a molts d’ells sonor, i així saps quants segons et queden per poder passar i si et donarà temps.

Als creuaments que no tenen semàfor tothom té STOP, així que t’has de parar per força, amb la qual cosa es facilita que les persones puguin creuar i que no passi ningú a gran velocitat. La prioritat de pas és per ordre d’arribada, vingui per on vingui, hagi de girar o vagi recte. Al principi, fa una mica d’angúnia passar primer que l’altre, però la gent ho compleix de manera molt estricta, amb la qual cosa no et pot passar que et quedis en un STOP molta estona perquè els altres tinguin prioritat.

Potser en alguns llocs on hi semàfor podrien posar alguna rotonda, però realment mai no t’arribes a esperar gaire estona en un lloc on no hi passa ningú.

Quan el semàfor està en vermell, es possible girar cap a la dreta si no ve cap cotxe o no creua cap persona. També fa una mica de respecte però quan veus que ho fa tothom, t’hi vas acostumant; de tota manera si no passes qui ve darrera tampoc et pita.

Una de les coses que penso que van molt bé és les entrades a les autopistes. Qui té prioritat és qui entra, amb la qual cosa hi ha la possibilitat d’agafar velocitat per incorporar-se; així, d’una part,  no es genera l’embús amb el “cedeix el pas” com passa aquí per poder entrar a les rondes i, d’altra banda, són els cotxes que van per la via ràpida els que han de disminuir la velocitat.

Per contra, hi ha una cosa que no es respecta i és l’avançament per l’esquerra. Com hi ha tants carrils, tothom corre per tots i et poden adelantar per ladreta o per l’esquerra, tant camions com cotxes. Això de vegades genera una mica de tensió.

En definitiva, amb un bon GPS es pot recórrer Los Angeles i pujar fins el rètol Hollywood; creuar el Desert de Mojave, amb una carretera interminable sense ni una ànima; anar al Parc Natural de les Sequoies Gegants, pujant i baixant fins a 7.000 peus per una carretera de corbes amb  arbres espectaculars, o pel famós Big Sur, veent l’Oceà Pacífic entre les corbes i la boira, tot és qüestió de prendre-s’ho en calma i controlar la velocitat, sobretot.

Ah!!! un avís. Si per alguna zona de la costa el GPS s’autra, no penseu que s’ha espatllat, és que hi ha alguns trossos que es perd la connexió amb el satèl·lit. Sort que la carretera de la costa, la número 1 de Califòrnia, no té pèrdua!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s