El dia de la meva mare

diadelamareNormalment, jo no sóc massa fan per celebrar especialment “el dia de la mare”, “el dia del pare”, “el dia dels enamorats”, “el dia de la mona”…. tot i que, lògicament, es fa difícil perquè si no fas alguna cosa, encara que sigui un detallet (unes flors, unes postres) sembla que t’hagis oblidat o que siguis una garrepa que no vols rascar-te la butxaca i fer regalet.

Així, doncs, el què he volgut fer avui és escriure sobre la meva mare; ja ho he fet altres vegades però no li havia dedicat una entrada per a ella sola al meu blog.

Ma mare és com dues mares perquè té dos noms. Sí, dos noms diferents. Un, l’oficial, el que consta al carnet d’identitat és el de Maria, Maria Garcia; un nom original que si el dius cridant  enmig d’una plaça segurament mitja dotzena de dones es girin. Però ella per a tothom és Pepita, batejada Josefa, o Pita com la crida el meu pare o les netes: la seva iaia Pita.

I si això ja la fa especial, moltes altres coses la fan única. O no us sembla increïble que als seus 81 anys segueixi netejant la casa quasi cada dia, fins i tot quan ve una noia a fer la neteja un cop per setmana?

Explicar les seves especialitats seria molt llarg, així que n’he triat dues:

Una, no puc dir la primera perquè no podria establir l’ordre, és la seva “llicenciatura en economia domèstica”. No he conegut mai ningú que hagi estat capaç no només d’alimentar la família amb poc recursos; sinó també fer-ho amb una bona paella, arròs al forn o fideuà tots els diumenges, sempre acompanyada del pica-pica del vermut i les postres amb galetetes de xocolata incloses. Uns dinars dignes del millor restaurant.

En altres temps, quan erem petites ma germana i jo, una de les maneres d’estalviar era cosir-nos ella la roba, vestits i faldilles amb cos que tenien suficient vora per anar treient i preveure la “creixença”.  Fins i tot el vestits de comunió d’organdí que, 50 anys enrera, eren la màxima il.lusió d’unes nenes de 6 i 8 anys. Uns vestits tan ben fets que fins i tot les netes els han portat per carnaval reconvertits convenientment per semblar fades o princeses; em sembla que encara volten!

carnaval

I l’altra, que he triat, és el su “cicle de grau superior en atenció a les persones“. Va tenir cura de la seva mare, la iaia Fina, durant un munt d’anys. Una dona de caràcter fort, algun dia parlaré d’ella, que va morir als 92 anys al llit, de vella; atesa per la meva mare fins el final. Ella era la que la netejava, la vestia, l’alimentava amb suero, sucs i brou amb un porronet perquè ja no podia mastegar i la trajinava per aixecar-la. Fins i tot la doctora que venia a veure-la de tant en tant li havia dit “Si la cuida tan bé no es morirà mai!”

Ha tingut cura de la meva germana i de mi, de tal manera que sempre ha estat allà present però a la vegada en la distància. D’això en vaig ser totalment conscient el dia que va néixer la meva filla; en el moment que la comadrona me la va posar sobre el meu pit vaig adonar-me com l’estimava i què estava disposada a fer per ella i, automàticament, vaig tenir la meva mare al cap i vaig saber com m’estimava i tot el que havia fet per a mi. Sempre dic que des que jo sóc mare estimo molt més la meva mare.

També ha tingut cura de les seves dues netes, amb la mateixa generositat i amor. La meva filla, quan era petita, les poques vegades que s’havia posat malalta i no podia anar a escola, em deia: “Porta’m a casa la iaia que allà em posaré bona”. Això, bàsicament, el què significa, és que sempre hi és!

aspirinasElla havia treballat de soltera a la Bayer, omplint pots de pastilles, però va haver de firmar un paper que quan es casés havia de deixar l’empresa; coses del patriarcat, ara també ho fan no contractant mares joves perquè tenen on escollir, encara que no ho fan tan evident perquè seria il·legal!singer

Un cop casada havia treballat un temps pintant plaques esmaltades, que en aquella època es feia tot a mà, a una empresa alemanya, a temps parcial.

També la recordo a casa passant un munt d’hores pintant a mà figuretes de pessebre de plàstic, amb pinzells ben petits i amb diferents colors. Allà en fila els bens, els pastors, les verges… jo de vegades l’ajudava pintant les peanes, però el més difícil eren les cares. Com era una feina a casa estava molt mal pagada, més encara amb la perfecció que ella les feia.

figuretes

Quan ja tenia més de 60 anys li van demanar si podia tenir cura d’un nen petit perquè en el darrer moment s’havia quedat sense plaça a la Llar d’Infants i, allò que havia de ser un “favor” temporal va esdevenir una feina de quasi 10 anys tenint cura del nen i de la germana que va néixer un any després.

En aquella època va ser molt feliç perquè podia disposar d’uns diners “seus” per fer el què volgués, generalment regals pels altres i, sobretot, perquè, com ella deia “guanyo diners fent allò que he fet gratis tota la vida”.

Uf!!! m’ha sortit una entrada una mica llarga i més si no m’aturo. Així que serà un altre dia

T’ESTIMO MAMA!!!!!

4 thoughts on “El dia de la meva mare

  1. Asunción LLauradó de Montellá ha dit:

    Molts petonets per la teva mare Pepita… la recordo quan jo cantava al Orfeó com una persona super amable amb tothom , la seva imatge era d´una persona pacifica, tranquila que inspirava confiança…. quan penso amb ella m´inspira bons records……

    • Moltes gràcies Asunción per les teves paraules. Certament aquesta és una altra de les especialitats de ma mare, tenir molta paciència amb tothom i no barallar-se amb ningú. Li donaré els petons de la teva part

  2. hola, sóc la Deta i jo he fet la postal del dia de la mare, si alguna altra vegada penjes un dibuix meu m’agradaria que m’avisessis o posessis un enllaç al meu blog, pensa que dibuixar és la feina dels il.lustradors.
    gràcies
    http://www.dpaper.cat

    • Deta, em sap molt de greu no haver posat la referència. Sincerament ni m’hi vaig fixar i em vaig pensar que era un dibuix d’alguna escola que havien fet nens i nenes. Per una altra vegada estaré més atenta i si utilitzo algun dels teus dibuixos o d’una altra il·lustradora o il·lustrador ho tindré en compte. Moltes gràcies i felicitats pels teus dibuixos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s