No vull dir adéu

Qué depressa que han passat els dies!!! Aquestes dues setmanes han estat com el flash d’una fotografia, que quan es dispara la llum és molt intensa i de cop es fa la foscor però et queden els ulls fent pampallugues per la iluminació encegadora.

Aquests dies he anat fent la meva rutina perquè volia, per sobre de tot, deixar-te el teu espai. Volies compartir el teu temps amb tanta gent i tanta gent volia poder veure’t a tú, que ha estat impossible fer-ho tot, oi?

Però jo n’he gaudit molt de cada instant, com si no hagués passat més d’un any que ets fora i com si demà mateix poguéssim tornar a passejar juntes, tot explicant-nos les nostres coses i arrossegant al Rock pel Passeig del Canal

lidia 2013

I així és com vull tenir-te en el meu pensament i com, a partir de demà (bé, a partir de diumenge perquè demà estaràs volant) podrem tenir llargues converses pel whastapp o per LINE o parlar per l’Skype mentre tu dines i jo sopo. Quina sort que existeixen les TIC perquè així les distàncies són més curtes!

Perquè hi ha moment on la llunyania genera inquietud, pensaments d’angoixa, preocupacions, dubtes que et fan sentir una pressió al pit fins el dolor. Un dolor que no és físic, que necessita d’una respiració profunda per asserenar el cor accelerat i deixar caure les llàgrimes que, sense saber com, t’omplen els ulls i et llisquen fins el coll.

No et diré adéu, no puc. Sigues molt feliç. T’ESTIMO!!!!

la foto

Anuncis

One thought on “No vull dir adéu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s