Independència SÍ vs Independència NO

Altres anys, pels volts de l’11 de setembre o per altres motius, ja he escrit sobre el què en penso sobre la Independència de Catalunya. L’any 2009 quan, un cop aprovat el nou Estatut, el PP l’havia portat al Constitucional i l‘any passat quan va començar “aquesta cursa que no se sap realment on va”.

Vagi per davant que no són independentista, bàsicament perquè no crec en les fronteres. No puc creure en el fet que una línia en un mapa determini qui sóc, com sóc, o bé on pertanyo. Totes les fronteres provenen de guerres o de tractats entre els poderosos; no han estat els pobles els qui han decidit a quin país havien de pertànyer.

Bé, hi ha tants i tants exemples que només cal mirar el mapa d’Àfrica i veure les línies rectes que separen un país d’un altre, per què serà?

Sembla que demà, per sortir al carrer, com he fet cada 11 de setembre des de fa molts anys, he de posicionar-me. Perquè sembla que el carrer és de qui vol la independència i, de la manera que ho han plantejat, “si no estàs en mí estàs contra mi” i, és clar, llavors em sento exclosa com a persona no independentista.

Perquè al cap i a la fi, què diferencia a les persones independentistes? la seva catalanitat? Realment si això pogués ser mesurable amb un test de 300 preguntes i amb un barem de més o menys catalanista, potser la meva puntuació seria força més alta que algunes de les persones que s’estan embolicant amb l’estelada però han fet i fan ben poc per la llengua catalana; la cultura i les tradicions de Catalunya; els drets socials, laborals, econòmics.. dels catalans i catalanes, …

D’altra banda, estic segura que coincideixo en molts dels desitjos de la gent que demà participarà en la Via Catalana.

Tan de bo totes aquestes persones, que estaran a la cadena humana amb tanta il.lusió, l’endemà tinguin les mateixes ganes i empenta per lluitar pels drets de ciutadania. Em sabria greu que tot quedi com una acció al servei de qui ho utilitzarà per seguir fent retallades, legitimant el seu mal govern.

Demà, posaré la meva senyera al balcó, sortiré al carrer i com cada 11 de setembre celebraré la Diada Nacional de Catalunya, reivindicant els meus drets nacionals i, sobretot, els meus drets socials perquè per a mi són indestriables.

El meu país, aquell que jo desitjo, independent o no, ha de ser just amb tothom que hi viu!!!!!

Volem_decidirho_tot

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s