La pujada del transport públic

Ahir per la tarda vaig anar a la Plaça de Sant Jaume a la concentració contra la pujada del transport públic, sobretot de la T-10 i la T30/50 que són les targetes més utilitzades, i expressar el meu rebuig a una pujada que crec excessiva.

Aquest amtí, a Catalunya Ràdio, donvaen la notícia de la concentració i deien que hi havia un miler de persones, però jo diria que no erem moltes més de 500; en fi, una misèria.

plaça

He recordat que hi va haver una vaga de tramvies fa molts anys i he buscat a internet i he trobat que hi va haver dues vagues importants, la del 1951 i la del 1957  

Sembla ser que l’any 51 el motiu inicial fou l’augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s’establia amb el preu del mateix servei a Madrid; a part de les dures condicions de vida que es patien després de la Guerra Civil. Era una oposició pacífica al franquisme perquè no agafar el tramvia no era cap delicte i no es podia intervenir militarment, com estaven acostumats a fer davant de qualsevol queixa.

Durant dues setmanes la gent es va negar a agafar el tramvia i es desplaçava a peu, i el que en principi va ser una mobilització ciutadana, també va representar manifestacions de protesta, vinculades a militants d’organitzacions polítiques. Després d’aldarulls més seriosos i fins i tot morts, es va anul·lar la pujada i la vaga de tramvies va marcar l’inici d’una altra època. 

Una vaga semblant es repetí l’any 1957, que va durar 12 dies, del 14 al 25 de gener, i es va motivar per l’augment de 20 cèntims en el preu del bitllet. Tal i com havia passat l’any 51, la gent massivament no utilitzava el transport públic i feia llargs desplaçaments a peu.

Recordo que, de petita, sentia explicar a la meva mare i al meu pare les caminades que havien hagut de fer aquells dies i la por que havien passat en algun moment. Això s’entenia també perquè a un amic del meu pare, el Gerardo, l’havien detingut i tancat a la presó per haver repartit fulletons informatius sobre la vaga. Desconec tots els detalls. però recordo l’angoixa amb la que ho explicaven i era un fet que planava sobre aquella família cada cop que ens trobàvem.

tramvies

Però això és història, perquè veient la gent que erem ahir a la Plaça Sant Jaume crec que avui en dia no faríem res semblant. Quanta gent es llevaria una hora més d’hora per anar a treballar a peu? Quin preu es consideraria prou elevat perquè realment la gent sentís la necessitat de mobilitzar-se? Què més hem de perdre per considerar que ja ho hem perdut tot?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s