Filòsofes

Les activitats programades aquest mes de març van començar amb el Curs: Dones, literatura i pensament vinculat al VII Premi Delta.

Les dones que vam assistir vam tenir l’oportunitat de conèixer a dues filòsofes que ens eren totalment desconegudes. Elles, com moltes d’altres, no han format part de la nostra cultura, ni dels nostres estudis, ni del coneixement general. Elles, com moltes d’altres, han estat obviades de la història com si el seu pensament fos menor i no tingués cap valor enfront del pensament dels “grans filòsofs”. Així, el pensament que se’ns a transmès, generació rera generació, no ha estat neutre, al contrari, ha tingut clarament un sentit androcèntric, com a universal.

El primer dia, gràcies a la Georgina Rabassó vam poder conèixer a la Christine de Pisan, la primera dona escriptora professional del segle XV, ja que va viure del què escrivia, generalment per encàrrec. Defensava l’escriptura com un exercici de la llibertat, que calia d’un espai i d’un temps de dedicació.

A partir de la seva experiència discuteix i qüestiona les idees sobre la inferioritat de les dones i de tot allò que els autors estan dient sobre la seva conducta. Entre moltes altres obres, escriu “La ciutat de les dames” on la Raó (saber i capacitat), la Rectitud (dama com a noblesa d’esperit i no com a classe social) i la Justícia (política i justícia per a totes les dones) parlen en somnis a l’escriptora.

christine

I el segon dia, gràcies a Rosa Rius Gatell, vam conèixer a la Moderata Fonte, escriptora del segle XVI, que en la seva obra pòstuma “Il merito delle donne” presenta el pensament de les dones a través d’un diàleg que es dóna en un jardí entre diferents dones sàvies, representant a tot tipus de dones per edat i per estat. Des de la soltera, a la casada recentment, a la vídua gran o a la casada de molts anys.

No hi ha jerarquia entre elles més enllà de les experiències i la cultura; amb el respecte a l’opinió de cadascuna, donant valor a la profunda amistat.

Meritodelledonne001

De tot el què la Rosa ens va transmetre m’han quedat unes quantes idees que vull anotar aquí per rellegir-les i no oblidar-les:

El temps que tot ho engoleix. El temps del profund oblid

Aquest és l’abús històric que s’ha fet amb el pensament de les dones, perquè els homes s’han apropiat de la pauraule, del llenguatge i per això CAL ABANDONAR EL SILENCI.

És imprescindible que les dones escrivim per tapar les llacunes de la història. Hem de confiar amb la força de les paraules perquè poguem conèixer els fets a través de les nostres avantpassades i, a la vegada, seguir de pauta per a les nostres coatànies, però sobretot per a les generacions futures. Les dones que han escrit, que han explicat com som, ens permeten tenir referents femenins.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s