Barris i Crisi

Aquesta ha estat la ponència inicial de la Convenció Programàtica que ICV ha fet aquest matí a Barceona.

La ponència ha estat a càrrec de l’Ismael Blanco, coordinador de l’Equip que està duent a terme la Recerca  Barris i Crisi, una investigació que recull informació sobre la situació i dinàmiques que s’han generat en diferents barris en aquest context de crisi.

Aquest estudi, que va començar el febrer del 2013, té prevista una durada de dos anys; per tant, finalitzarà el febrer de 2015. Ara, però, ja es poden començar a extreure algunes conclusions de les dades que s’estan obtenint de l’observació.

ciutat-meridiana1

Aquí deixo algunes coses de les que he recollit, però no pretenc fer aquí l’anàlisi d’una recerca que ha de tenir unes conclusions i han d’estar exposades amb molt de rigor

1.- Que hi ha una segregació urbana com a fenòmen estructural, que està en els gens de la societat i aquesta segregació és una amenaça per a la cohesió social.

-Si hi ha situació de pobresa augmenta la situació de vulnerabilitat. -La segregació urbana genera més segregació escolar. -Si la població és d’origen estranger s’abona un terreny de xenofòbia i radicalitat dels discursos. -Apareix la insensibilització de la resta de la població i així la insolidaritat. -A escala metropolitana es planteja el greu problema de la justícia redistributiva. -Les desigualtats territorials generen més diferències socials.

2.-  La segregació urbana superior és molt més evident que la inferior. Això vol que les classes mitges i baixes estan molt més barregades que les classes altes o benestants.

En aquest sentit el concepte de “gueto” s’hauria d’aplicar més aviat a un barri com Sant Gervasi que no a un com el Raval. Una de les raons en les que es podria basar aquesta situació és el fet que quan s’han dut a terme polítiques de rehabilitació sempre han estat en zona baixa i la mixtització no s’ha produït en la zona alta.

3.- L’estudi de la instensitat de segregació que s’ha realitzat de manera cartogràfica fa aparèixer que hi ha diferències significatives entre municipis, més que entre barris d’un mateix municipi.

Això implica que els municipis que disposen de més recursos són aquells que tenen menys necessitats. És evident, doncs, que no es pot combatre la segregació urbana només des de les polítiques municipals, sinó que cal fer-ho des d’una estratègia de país.

4.- Pel que fa al estudi de casos que s’ha realitzat s’observa que la crisi no ha impactat de la mateixa manera a tots els territoris, uns s’han vist més afectats que els altres. Els més colpejats per la crisi són els que han vist augmentar la seva població de persones d’origen estranger i que hi ha hagut una substitució poblacional.

El què s’observa és tota una acció social del propi veïnat que ha generat diverses dinàmiques: SOCIALS (Banc del Temps, Banc d’Aliments, PAH..) MEDI AMBIENTALS (xarxes telemàtiques Guifi.net, Som Energia, horts urbans..) ECONOMIA (c0operatives de consum, ..)

Té un important valor que ens permet visibilitzar la ciutadania que s’està organitzant en temps de crisi, però també el fet que la generació de benestar social depèn de la pròpia capacitat i allà on hi ha més necessitat no hi ha prou energia per fer-ho.

Les recomanacions que l’Ismael Blanco ens donava cap a la intervenció és que no podem naturalitzar la segregació urbana, per tant, calen solucions a llarg termini amb polítiques redistributives dirigides a tot el territori, ja que las solucions locals no són suficients.

S’ha de treballar als municipis i als barris més vulnerables amb polítiques integrals basades en la col·laboració de les administracions però sobretot conjuntament amb els agents del territori, perquè permetran l’organització i la innovació social que contraresti les dinàmiques excloents i la insuficiència dels serveis públics.

Anuncis

One thought on “Barris i Crisi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s