Fins arribar a lloc BCN-WDH

Vaig començar el viatge agafant l’L77 de les 12 del migdia, amb la mala sort que s’espatalla la porta de sortida (PRIMERA) i quan arribem a la parada de l’Eroski puja un mecànic que està arreglant un altre autobús que està allà aturat.

l77

Proven d’obrir i tancar les portes però no va, així que sembla que l’altre ja està arreglat i ens fan canviar. Tot plegat portem una mitja de retard. Sort que he sortit amb temps!

Arribo a l’aeroport quasi a l’una de la tarda i cal predre’s-ho amb calma perquè d’aquí a que arribi a Windhoek, capital de Namíbia, passaran un munt d’hores; no només pel fet que estigui a força quilòmetres, sinó perquè he d’agafar tres avions i això sempre comporta tota una aventura.

Les persones que ens agrada viatjar sabem que una de les “pegues” de qualsevol viatge són els vols i les connexions, quasi sempre amb escales imcomprensibles.

Sembla lògic que des d’Europa no hi hagi vols directes a Namíbia perquè tampoc hi va tanta gent tot sovint, llavors està clar que Johannesburg, a Sudàfrica, tingui un paper de nus de connexions entre tots els països de l’Àfrica Austral.

Així que si agafes el vol amb una aerolínia europea no et queda més remei que fer escala allà on la companyia té la central: SWISS, escala Zurich; British Airways, escla Londres. I passa el mateix en les altres: Egypt Air, escala El Caire, Qatar Airways, escala Doha.

Aquest cop he volat amb la British Airways i el periple ha estat Barcelona-Londres-Johannesburg-Windhoek, i encara gràcies que m’he estalviat anar a Madrid.

volant

A l’aeroport de Londres, al passar el control de l’equipatge per embarcar, tot i que ja m’havien deixat passar a Barcelona, me’l van fer buidar tot completament (SEGONA) perquè no tan sols està prohibit portar els líquids més petits de 100 ml, que jo ja ho complia, sinó que els has de posar amb una bossa de plàstic fora de l’equipatge. A més, encara que els ho treguis després, igualment, de passada, t’ho regiren tot, t’ho treuen tot i després torna-ho a encabir!

airport_security

Així, després de fer cua mentre remenen bosses, motxilles i maletes d’altra pobra gent que, com jo, no porta “tot a lloc”; després de recolocar els pots petits de sabó, xampú, crema del sol, repel·lent d’insectes… que portava escampats per tots els racons de la motxilla intentant aprofitar l’espai, he embotit tot una altra vegada i corrents perquè surt l’avió cap a Johannesburg.

És un vol d’onze hores, sortosament de nit, que si tot va bé i et pots entretenir amb una peli i la persona del darrera no té les cames massa llargues i no hi hagi alguna criatura que vagi donant puntades de peu per no estar-se quieta i no plori cap bebé i t’hagi tocat passadís però qui va al costat no s’estigui aixecant cad moment…. es pot dormir. Clar, més aviat poc i amb les cames i l’esquena entumides, sobretot en un avió ple a vessar amb 8 seients per fila (2-4-2).

interior

El que és més dur de suportar és que després de fer 24 hores que has sortit de casa et diguin que hi ha overbooking i la connexió que ja era prou dolenta perquè hi havia 6 hores de diferència, que al final es van convertir en 9 (TERCERA, perquè “no hay dos sin tres”).

airport-arrivals-big

Per fi arribes a destí i no saps ben bé si et toca dinar, sopar o esmorzar, només saps que tens ganes d’iniciar l’aventura de veritat!!!!

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s