Un equipatge complicat

Normalment quan prepares un viatge sempre penses en calma, si tens temps, quina roba t’enduràs. Val la pena triar bé i, sobretot, no portar més roba de la que et farà falta perquè és una tontaria anar amunt i avall carregada.

La cosa es complica quan viatges a un lloc on hi ha molts canvis de temperatura entre el dia i la nit i, a més, vas recorrent diferents països, com m’ha passat a mí aquestes vacances.

He recorregut part de l’Àfrica Austral, des del desert del Namib a la costa oest de Namíbia, travessant després el país fins arribar al Delta del Okabango, al nord de Botswana,

mapaper arribar a Zimbawe, amb la frontera am Zàmbia on el riu Zambeze forma les Catarates Victòria.

zimbabwerap

Encara resulta més complicat si tens en compte que has de dur sac de dormir i tovallola perquè no vas d’hotel, dorms en tendes de campanya la majoria de dies. I ja per acabar-ho d’adobar, et diuen que no pots superar els 15 kg d’equipatge en total perquè una de les avionetes que has d’agafar no ho permet i que la teva maleta ha de ser tova per poder encaixar en una guixeta del camió que fa 75X37X38 cm.

Llavors comences a pensar com t’ho faràs. Està clar que avui en dia hi ha samarretes, pantalons, polars i de tot que no pesen res i ocupen poquíssim, però és clar, tampoc pots agafar i comprar-te tot nou tenint a casa samarretes i pantalons dels de sempre.

Així que fas piles amb la roba que es pugui anar posant a capes: màniga curta, màniga llarga, jaqueta, polar, anorac. Els pantalons més gruixuts i més prims. S’ha de pensar que si fa molt fred caldrà gorro de llana i mitjons gruixuts però també el barret pel sol i la crema d’alta protecció.

A dins del sac, quan la temperatura baixi a 0º el pijama no serà suficient i caldrà una samarreta tèrmica, però també serà necessari agafar un bikini i un “pareo” per anar a la piscina en els allotjaments on n’hi hagi.

La història de les sabates també es complica. Hi ha gent que és capaç de passar-se 20 dies amb les mateixes botes però per a mí això és un suplici i prefereixo renunciar a altres coses però portar diferent calçat per poder canviar-me. Imprescindible xancletes per a la dutxa i unes bambes-botes una mica consistents per caminar, llavors jo he dut les abarques per poder tenir el peu lliure i unes altres bambes per poder-me anar canviant.

Farà falta fer bogada, calcetes i mitjons i alguna samarreta; per tant, cal agafar una pastilla de sabó, una corda i 5 agulles d’estendre.

Clar que no podem oblidar una mica de farmaciola, imprescindible quan vas a països que no saps si trobaràs de tot. Sobretot el repel·lent d’insectes i les “malarone“, les pastilles de la malària, així com algun analgèsic.

Tot de potets petits i sobrets de mostra per al necesser (sabó, xampú, cremes, pasta de dents… ) tot ben petit per poder anar llençant.

Hi ha coses que també cal portar com pot ser una lot o, en el meu cas, unes ulleres de recanvi, ja que si les perdés o se’m trenquessin “ho tindria clar”.

A partir d’aquí, a part de la càmera de fer fotos, tota la resta deixa de ser imprescindible pel viatge. Però com marxes sense telèfon?, tot i que la cobertura no et servirà gaire i tindràs internet 4 ó 5 dies com a molt! Clar que també pots fer servir la càmera del mòbil.

Per a mí hi ha una altra cosa imprescindible, com marxar sense agafar un llibre? generalment n’agafo un no massa gruixut per començar-lo i acabar-lo; en castellà, perquè així el puc regalar a alguna persona. Algun cop li he regalat al guia o a algun company de viatge d’algun altre lloc d’España. I, per fi, com vaig decidir no endur-me l’Ipad, em calia agafar una llibreta per apuntar-me coses que després em servissin per escriure al bloc.

Ja estava tot a punt, només calia posar-ho tot a la maleta, però això no va ser tan fàcil. En primer lloc, donat que la maleta havia de recórrer tants aeroports, canviant tantes vegades d’avió, si ja en altres ocasions he portat a sobre “una muda” per si de cas es perd, ara era imprescindible portar-ho tot a sobre.

Calia fer una motxilla que pugués pujar a cabina on hi hagués el necessari per viure tots els dies; per tant, el sac de dormir, la roba d’abric, les botes de muntanya, samarretes, pantalons, la farmaciola, part del necesser, la lot, el barret… El més imprescindible per poder resisitir sense maleta, encara que fos portant pràcricament la mateixa roba tots els dies.

Així que, embutir-ho tot el possible a la motxilla, i el que no cap porta-ho posat, no hi ha altra remei, i ja per fi arriba el moment d’omplir la maleta amb la resta.

Hora de comprovar quant pesa. Així que et carregues la motxilla i puges a la bàscula, fas la resta i pesa 6,1 Kg, perfecte perquè et deixeran pujar-la sense problemes a l’avió, encara que portis l’anorac a fora, ja que permeten fins a 10kg en l’equipatge de mà.

Ara la maleta per embarcar no pot passar de 8,9 Kg perquè en total no pot superar els 15 kg. Si ho supera, l’única solució és pensar que abans del dia que hem d’agafar l’avioneta hauré d’haver “abandonat” alguna peça de roba.

Bé, amb pujo a la bàscula amb les dues coses, motxilla i maleta, i la diferència són 15,6 Kg, un parell de substitucions de samarreta màniga llarga per màniga curta i un pantaló que es queda i, després de les pesades, 15 kg exactes.

Equipatge fet! En marxa!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s