El camió Kananga

Exactament no sé quants milers quilòmetres he fet aquest estiu pujada a un camió que durant 18 dies ha estat pràcticament casa meva.

Quan el vaig veure no pensava que dins pogués amagar tantes coses: des d’una cervesa freda, a unes estovalles d’estampat africà, a “los polvitos” de xocolata per disoldre amb llet calenteta per superar el fred de matinada.

camió Kananga

Però anem a pams. Primer de tot presentar la “tripulació”: en Ramiro, el guia, que ha anat acompanyat al grup amb la necessària disciplina perquè no hi hagi revoltes, però amb el carinyo de qui s’estima el què fa i és capaç de transmetre-ho. Biologia, zoologia, geologia, botànica, fotografia, història… que de tot una mica ens ha donat explicacions per aprendre a estimar aquest continent, la seva gent i els animals i les plantes i ..tot

tripulació

En Manuel, el conductor, un home de metre noranta, amb unes esquenes com un armari que va travessar 3 països com si no fes res, amb serenitat i seguretat. Sempre amable i amb un somriure tot i que martiritzant-nos amb “l’èxit de l’estiu” que anava seguint el ritme mentre conduïa. A més de bon conductor, un mecànic excel·lent, ja que quan el camió feia “figa” i s’embossava el filtre per la pols i l’arena de les pistes, s’aturava, agafava una coca-cola, feia un glop i l’escupia dins del filtre, als 5 minuts ja estàvem en marxa. Gràcies Manuel perquè amb tú al volant m’he sentit segura!

Una altra peça important ha estat el cuiner, en Wels (no sé com s’escriu), que ha preparat esmorzars, dinars i sopars per a tot el grup, sovint en unes condicions increïbles. La quantitat i la qualitat del menjar ha estat molt correcta, fins i tot he posat uns tres quilos a sobre perquè el menjar que “et posen a taula” sense haver-lo de pensar, comprar, cuinar i menjar, em sembla que fa més profit. Suposo que el bacon i els ous ferrats, les patates fregides i els plats de pasta que mai faig a casa, s’han anat instal·lant, no sé ben bé com, al voltant de la meva cintura. Moltes gràcies Wels perquè sempre ha estat tot a punt, a l’hora i al lloc que tocava.

dinar-camió

Complementaven l’equip dos ajundants, no sóc capaç d’escriure els noms, que han muntat i desmuntat les tendes, tots els estris per poder cuinar i menjar, rentar plats…. Un treball més invisible però igualment necessari pel bon funcionament del viatge.

Així, el camió ha estat una casa rodant molt ben organitzada. Amb uns seients similars a un autocar que hem anat compartint de manera rotatòria, girant com les agulles del rellotge. Així tothom passava per la primera i la darrera fila, cada dia amb companyia diferent al costat. Ha estat una gran idea organitzativa del guia que ha ajudat a la cohesió del grup.

interior camió

Els nostres equipatges anaven ficats dins d’unes guixetes de ferro al fons, a mí en va tocar la 24, una aventura que es mereix una entrada a part. A mà teníem la nostra motxilla amb el més imprescindible per pujar i baixar, per fer les fotos, per posar-nos crema, per tapar-nos del sol o del fred segons l’hora del dia i, sobretot, bosses de patates fregides, cacauets, avellanes, xocalates, galetes i d’altres “porqueries” per l’estil, acompanyades d’alguna coca-cola o cerveseta, per anar passant el temps i els quilòmetres entre conversa i conversa, rialles i dormides generals.

guixetes

Realment el camió ha estat molt més que el nostre mitjà de transport, ja que dins la seva panxa han viatjat cadires, taules, fogons, matalassos, tendes i tot el què hem necessitat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s