Llista única o l’únic “listo”

 M’havia fet la il·lusió de que quan passés el dia 9 de novembre es podria deixar de parlar de La Consulta, la no consulta, El procés participatiu, o el que finalment va arribar sent: Més de 2 milions de persones que, de manera organitzada i cívica, van voler donar la seva opinió respecte a la relació de Catalunya amb l’Estat i la voluntat de tenir un Estat Independent. I volia que es deixés de parlar del tema sobiranista perquè el govern comencés a fer allò que s’espera que faci el govern d’un país: GOVERNAR

Perquè governar un país significa establir totes les mesures necessàries per  cobrir les necessitats de la ciutadania, pel que fa a la seguretat, la cultura, l’educació, el territori, l’ocupació, els serveis socials……

on va

La pregunta és: Què està fent el Sr Mas i el partit del govern de CiU per atendre les necessitats de la ciutadania? Doncs la resposta és que absolutament res de bo.

En els darrers 4 anys es compten per milions les retallades en sanitat i educació pública, amb privatitzacions a hospitals i CAPs i mantenint el concert econòmic amb escoles de l’Opus o eliminant el finançament de les Escoles Bressol (l’aportació de la Generalitat el 2011 era de 1.800€/plaça, el 2015 serà de 0€/plaça) S’han venut i s’estan venent edificis públics que després s’han quedat en règim de lloguer, o han servit per eixugar el deute que tenen amb l’ajuntament de Barcelona com el tenen amb tots els ajuntament de Catalunya ( a Sant Joan Despí ens deuen més de 3 milions d’euros). S’han reduït les prestacions socials de renda mínima a unes xifres escandaloses que deixen sense cap ingrés a milers de famílies que perden qualitat de vida i arriben a una situació de pobresa extrema. Hi ha 200.000 persones aturades més que quan van iniciar la legislatura i les persones que no troben feina durant més de dos anys segueixen augmentant sense que es desenvolupin polítiques d’impuls de l’ocupació i la dinamització de l’economia.

Però tot això pot esperar, com a mínim un altre any i mig, mentre unes persones saberudes, expertes i no sé quantes coses més, formaran part d’una llista única que permetrà elaborar La Constitució Catalana i les estructures del Nou Estat. Després, passat aquest temps ja tornarem a votar i llavors se suposa que començaran a fer el que toca.

Perquè, és clar, quan va arribar al govern el 2010 tot era culpa del Tripartit; evidentment després de 4 anys ara la culpa la té Madrid.

Tothom té dret a il·lusionar-se però jo crec que la presa de pèl d’aquest senyor ja comença a ser descarada, per això dic que ell si que va de llest, de mesies, de salvador del país, d’impulsor de la gran solució de tots els problemes.

Realment necessitem unes eleccions, sí, unes eleccions on hi hagi un programa de les coses importants que cal fer JA!, que no ten espera i que, si realment la gent de Catalunya vol una relació diferent amb España doncs continuem treballant, fent camí. Fem valdre el nostre Estatut, recuperant-lo totalment o és que ens cal fer una Constitució Catalana que millorarà el que deia l’Estatut?

Amb tanta feina com hi ha i totes les notícies, les entrevistes, els programes… parlant del mateix.

Que cada persona es miri endins i pensi què és el que realment l’importa i si les seves condicions econòmiques, socials, laborals fossin de dificultat en què estaria pensant i quines serien les seves prioritats.

Anuncis

La meva intervenció el 25N

Com cada any, el 25 de novembre es fa l’acte institucional a Sant Joan Despí.

Primer, les entitats del Consell de les Dones i ciutadania en general participen de la cadena humana, ocupant tota la Plaça de l’Àrea de Serveis a la Persona, on enguany s’hi han aplegat unes 200 persones. Després es fan els parlaments, per part meva com a Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i per part de l’Alcalde. Finalment es llegeix el Manifest que enguany ha anat a càrrec de Meritxell Vegué com a directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat.

Enguany hem triat a una representació dels SIEs  perquè aquest servei de la Generalitat, que ofereix una atenció integral per a les dones que pateixen violència i a les seves criatures, ha sofert des del passat mes de juliol retallades en el nombre de professionals. Hem volgut que intervenís per demostrar que es valora molt aquest servei, la bona feina professional i la necessitat de que no es redueixi aquest recurs de suport a la tasca que fan els ajuntaments.

La meva intervenció s’ha basat en les dades i les informacions que he anat recollint al llarg de tot aquest mes a les xerrades, les jornades i tot allò que s’ha escrit.

parlant
Avui 25 de novembre ens tornem a trobar aquí reclamant el final de la violència exercida contra les dones.

I aquest és un acte sempre molt trist perquè es fa evident que són moltes les dones que estan patint maltractaments. Però avui estem més tristes encara, si això és possible, perquè aquest 2014 ha estat especialment terrible. A primers d’any, en una sola setmana, van matar 5 dones.

Dissabte passat, quan veiem les cadires buides simbolitzant les desenes de dones mortes, també hem de recordar que això significa desenes de famílies destruïdes, infants sense mare, famílies que han perdut la filla, la germana, l’amiga i recordàvem que aquella mateixa matinada una altra dona era assassinada al carrer Aragó de Barcelona.

Deia que era un dia especialment trist perquè no podem deixar de tenir present que a tots els maltractes avui hem d’afegir una dona i la seva filla de 9 que s’han trobat a les clavegueres i que han assassinades fa uns mesos.

Ens preguntem com és que segeuix passant això?

Es aprovar la Ley para la Igualdad de mujeres y hombres al Congrés de Diputats, una llei molt avançada i que ha servit de model en altres països. El 2008 es aprovar al Parlament de Catalunya la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Però amb les lleis no hem tingut prou per acabar amb la violència contra les dones

Fa 15 anys l’Ajuntament de Sant Joan Despí va crear la Regidoria d’Igualtat, el programa Estem per tu Dona, l’assessoria jurídica i l’atenció psicològica. Al llarg d’aquests anys sha format el circuit d’intervenció, establert el protocols, formació per a la polícia local, creació del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) que es troba just aquí a l’Àrea, s’ha elaborat el Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, s’ha organitzat la campanya “Contra la violència de gènere totes les nostres veus” i conjuntament amb les entitats representades al Consell de les Dones s’ha treballat en la sensibilització de la ciutadania.

Però no podem evitar que segueixi havent violència contra les dones.

Volia posar en evidència dues procupacions: la primera és que hi ha tot un grup de persones, sobretot homes, que estan donant uns missatges en contra del treball que s’està realitzant. Són per exemple els missatges que fan referència a les denúncies falses, a que ja no hi ha cap discriminació vers les dones i que de fet s’estan benficiant de molts privilegis i s’estan gastant molts recursos, a que hi ha moltes dones que maltracten als homes i que d’això no se’n parla….. i moltes altres coses que van en el sentit de manipular les dades. 

Només el 20 % de les dones maltractades acaben denunciant, 20 de cada 100; d’aquests només un terç arriben al judici, 6 ó 7 de cada 100; d’aquestes només una tercera part tindrà una sentència condemnatòria o acabarà amb una ordre d’allunyament; això significa que de cada 100 dones que pateixen maltractament en 2 casos hi haurà condemna. 

I pel que fa a la llegenda de les denúncies falses, està demostrat que només arriba al 0,05 % de les denúncies, cada 10.000 denúncies 5 dones han mentit. És una manipulació de les dades.

I l’altra gran preocupació és el que està passant amb les relacions del jovent. Si les desigualtats de gènere a la societat són importants dins de la xarxa, dins del món virtual, aquestes s’incrementen. Què està passant amb el grooming, el sexting, el ciberassejament? Són conceptes nous que afecten a la gent jove. Abans qualsevol fotografia, qualsevol paraula quedava en un àmbit tancat, avui en dia amb segons arriba arreu del món i ho haurem d’afrontar.  

És evident que davant de tot axiò les administracions no han donar ni un pas enrera, des de l’Ajuntament som aquí per renovar el nostre compromís. Els centres educatius hauran d’avançar cap a una aplicació més contundent de la coeducació. Les famílies també hauran de posar més atenció en la criança en igualtat dels seus fills i filles.

Però el missatge és el del compromís personal, perquè jo, individualment, agafo el compromís que en el meu entorn no permetré cap tipus de discriminació ni de violència. Així, cadascun i cadascuna de nosaltres crearem un espai segur per a totes les dones i les nenes. Farem de la nostra ciutat un espai lliure de la violència masclista”.

 

 

 

Jornada #DonesTIC (2)

El dia 25 d’octubre vaig escriure la primera part de les Jornades que es van fer al Col·legi de Psicòlegs respecte a les relacions afectives i les TIC. Han passat uns quants dies però donat que estic participant en més formació respecte de la violència masclista dins d’aquest mes de novembre, he volgut escriure la segona part i si cal una tercera.

A la taula rodona sobre la Prevenció en els mals usos de les TIC va participar en Joel Feliu que és  Professor titular del Departament de Psicologia Social de la UAB i membre del grup de recerca Joventic que està fent investigació sobre l’ús i els consum per part de la gent jove de les tecnologies i com això forma part de la construcció de la seva identitat.

Hi ha hagut una desafecció de les dones envers la tecnología i aquesta recerca ve a demostrar que hi ha una fractura digital de gènere. Les noies són grans usuàries d’internet però no són expertes. Només del 10 al 17% de qui estudia informática és dona i la tendència va a la baixa.

Aquesta desafecció és un problema per al tipus de societat que s’està configurant, un problema social perquè hi ha dependència tecnològica, hi ha vulnerabilitat en el domini del medi, es produeix invisibilitat a la xarxa pel que fa als continguts. Això crea exclusió en front a la innovaciò i la creació; per tant, es presenta un futur que no serà dissenyat per les dones.

No és un problema universal perquè, curiosament, aquesta fractura de gènere no afecta tant a països com l’Índia  o Malàsia. En canvi, hi ha barreres de gènere per no encaixar en models. Cal vèncer aquestes resistències i arribar a la informàtica per una ruta diferent a la que ho fan els homes, a través de crear coses útils, curiositats, etc.

Aquest grup de recerca tenen una interessant web amb algun vídeo que exemplifiaca el posicionament davant de la informàtica per part de noies i noies. Per exemple en “Tio, que et costa explicar-m’ho?”

tio

En Jordi Bernabeu Farrús, Psicòleg del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers i professor de la Facultat d’Educació (UVic) en va fer una anàlisi sobre les relacions afectives en els espais virtuals i les relacions abusives a la xarxa.

Fixar-nos en que els i les adolescents la primera raó per utilitzar el 2.0 és construir la seva identitat. Els aventatges superen els inconvenients perquè augmenta la dimensió relacional a uns extrems impensables en altres moments.

He de deixar de pensar en internet com a eina, perquè va molt més enllà. És entre tots i totes que construirem el futur i no podem esperar a que ens arribi.

És evident que la qüestió del gènere té més risc de vulnerabilitat dins de les TIC, simplement perquè es reprodueixen les desigualtats que hi ha a la societat actualment i s’amplifiquen. La vida on line és molt semblant a la vida off line.

Hem de tenir en compte nous conceptes com l’Extimitat, com el fet contrari a la intimitat, com l’exposició dels aspectes íntims de la persona: les relacions, els costums, el propi cos, els pensaments. Acaba sent la necessitat d’exhibir i de construir un personatge que siga més acceptat que la pròpia persona.

Altres conceptes com el grooming, que es refereix a les conductes abusives d’adults respecte de menors a través d’internet. El  sexting, que és l’enviament d’imatges de caràcter sexual que en el moment d’entrar a la xarxa es perd el control, això s’ha incrementat considerablement a través del whatsapp.

El ciberassetjament, com a utilització de qualsevol mitjà electrònic que s’utilitzi per difamar i atacar a nivell personal de manera reiterada, a través del correu electrònic, de missatges, de xarxes socials…, es pot donar a tots els àmbits i sobretot en relacions de desequilibrio de poder.

c
Finalment ens ha posat exemples d’algunes webs que hi ha a la xarxa i que tenen a veure amb tot el què està passant en el món adolescent. El fenòmen que es va generar amb el “Buenos días, Rositas” , o la web ask.fm on qualsevol es pot crear un compte i fer una pregunta, els exemples són increïbles. o com crear-se una vida virtual amb Second life.

La Nieves Prado, Pedagoga social, técnica de projectes i formadora en violència masclista, pertany a la Fundación Aspacia  i al grup Gredidona.

Ella ens ha parlat dels neomasclismes als espais virtuals i com l’estructura patriarcal i jerarquitzant apareix en la vida on line de la mateixa manera que està present en la vida off line.

El neomasclisme és un masclisme que té un discurs més amable, més políticament correcte per mantenir una imatge d’igualtat, però es veritablement la mateixa ideologia.

Des del seu grup d’investigació analitzen els espais virtuals; en aquests moments la investigació està molt centrada en un blog d’un home que està denunciat per violència  masclista. També hi ha una investigació sobre 50 webs de 50 perfils.

Treballant des de la perspectiva feminista és molt important detectar totes les accions de violència i categoritzar-les tenint en compte que aquests neomasclismes estan fent servir les següents arguments:
1- La negación de l’existència de la violencia contra les dones, argumentant les denúncies falses i fent valdre que forma part de l’àmbit privat
2- Donar un gir a la discriminació. Els homes són esclaus del matriarcat i en realitat les dones són les que tenen privilegis i  superioridad.
3- Qüestionen la distribució dels recursos, sobretot econòmics, pels temes que tenen a veure amb les dones i el tractament de la violència.
4- Hi ha una manipulació de les dades oficials, en Miguel Lorente ho posa sovint en evidència.
5- Hi ha una inversió conceptual, ek fet de criminalitzar totes les violències del patriarcat s’està fent una discriminació positiva i això fa que les dones trenquin l’estabilitat familiar i social.
6- Es genera una pervesió del llenguatge i els conceptes quan es defineix el feminisme real o feminisme radical o feminazi
7- S’està reivindicant la protecció de la infància amb la custòdia compartida, on sovint s’amaga una forma més de violència.
8- De la denúncia a l’atac. Manual de l’home denunciat i indefens que també denuncia.
9- Hi ha dones que també estan al blog
10- Es fa apologia de la violència

Finalment, per acabar la taula rodona, l’Ester Garcia, Advocada i Responsable de la Comissió de Violència de Dones Juristes ens  va explicar la jurisprudència i com presentar proves en situacions de violència masclista a través de les TIC.

Ens va parlar del Conveni Europeu sobre ciberdelinqüència que va entrar en vigor el 2004 i que tipifica els delictes informáticos, sobretot pel que fa als continguts i a les infracciones contra la propietat inte·llectual. En aquest aspecte es poden abordar sancions per temes de gènere com a continguts.

La realitat judicial va molt per darrera de la realitat social, però cal cercar camins dins del còdig penal, tot i que no és gens fàcil.

És molt important per a una dona que pateix maltractament conservar tots els missatges de correu electrònic o del mòbil perquè ja es van admeten com a prova d’assetjament.

Hi ha tanta informació que, si puc, explicaré el final de la Jornada en una altra entrada!

Probresa energètica o POBRESA?

L’any passat la gran preocupació va ser la malnutrició infantil, sobretot a rel de l’Informe del Síndic de Greuges l’agost del 2013. Llavors les entitats, associacions veïnals i tothom es va posar les mans cap i va a començar a exigir a Serveis Socials què s’estava fent.

Evidentment aquesta qüestió no era nova per a les persones que estem dedicant-nos a atendre les necessitats dels infants que estan en situació de vulnerabilitat i menys encara ens era al·liena la intervenció en la tramitació dels ajuts individuals de menjador que anaven progressivament augmentant; a més, aquestes beques que concedeix la Generalitat mai han cobert tot l’import, amb la qual cosa, des del Departament sempre les hem complementades per tal de garantir un àpat diari a tots els infants.

pobreza

No cal dir que tenim en compte que els nens i nenes mengen tot l’any i no només del 15 de setembre al 22 de juny, que és el període escolar i el que la Generalitat té en compte com a beca. Amb la qual cosa, sempre hem establert altres estratègies per garantir aquest àpat, a través de més vals d’alimentació per a les famílies o mitjançant les beques de casals i colònies amb el menjar inclòs.

Enguany la gran preocupació que s’ha disparat és la pobresa energètica, sobretot a partir de la suspensió del Tribunal Cosntitucional del Decret que havia fet la Generalitat. De fet aquest Decret és totalment inútil ja que no dóna una solució real. Quin sentit té aplaçar el pagament, si no tens els diners ara tampoc els tindràs al final de l’hivern; a més, potser no es necessita aigua o electricitat a l’estiu? És tan important no passar fred com poder tenir el menjar ben conservat.

po

Ara, doncs, també es gira la mirada cap a Serveis Socials, fent-nos responsables de garantir els subministraments bàsics. Certament això és el que venim fent en els darrers anys però es planteja una qüestió en la perversió d’aquest sistema. Han de pagar els ajuntaments les factures d’aigua, llum i gas de tota la població que està en situació de precarietat econòmica mentre les grans companyies energètiques parem la mà i van acumulant beneficis? Doncs jo crec que no, que cal regularitzar aquesta situació i cercar unes altres vies alternatives que passin també perquè aquestes empreses, malauradament privatitzades, renunciïn a alguns beneficis.

Bé, ara ja tenim l’alimentació infantil i la pobresa energètica, quina serà la següent demanda “a gran escala” a Serveis Socials, habitatge?

Crec que no s’està abordant el problema com cal. No és problema d’alimentació o de pobresa energètica, el problema és LA POBRESA, en majúscules. Una pobresa derivada de la manca de treball i de la precarietat salarial que impedeix la subsistència.

Llavors, enlloc de generar un sistema de prestacions que garanteixin els drets de les persones a una vida digna (Prestació d’atur, Renda Mínima Garantida de Ciutadania, atenció sanitària gratuïta, escoles públiques amb educació gratuïta a primària i secundària) han convertit a la nostra ciutadania en receptors d’ajuts, amb un concepte assistencialista i de caritat, no de drets; on els serveis socials que haurien de ser complementaris al sistema de prestacions, acaba sent l’única opció de moltes famílies que no reben cap altre tipus de suport.

Potser que el govern de CiU deixi d’esclamar-se perquè li han tombat el Decret de Pobresa Energètica i comenci a fer alguna cosa per combatre la pobresa del nostre país.

Violència contra les dones en la moda

Se suposa que les grans marques de moda, ja sigui de vestits, de sabates, de maquillatge o del que sigui, pretenen vendre els seus dissenys. Si és moda per a les dones nosaltres som les compradores, oi? Doncs no acabo d’entendre tota la publicitat que estan fent les “Marques Fashion” on es retrata la violència contra les dones i una pretesa reivindicació feminista.

Anem a pams i posaré alguns exemples:

– El juny del 2012 hi va haver la campanya “Victim of Beauty” per promocionar maquillatges i si ja era, si més no poc encertada la frase, les fotos que l’acompanyaven ja no tenien desperdici i són realment molt impactants, i encara hi va haver qui ho justificava.

Victim-of-Beauty-02

 

victim-of-beauty-feat

 

 

 

 

 

 

 

– Al gener d’aquest 2014 la periodista de The Guradian Kira Cochrane va escriure un article posant en evidència la utilització de cossos de dones mortes sobre la sorra d’una platja com a base d’una campanya publicitària de roba molt fashion.

Marc Jacobs 2014 ad campaign featuring Miley Cyrus

 

– L’agost del 2014 apareixen unes fotografies del fotògraf de moda Raj Shetje que simulen la terrible violació i assasinat comès per diferents homes que va patir la jove de 23 anys, Nirbhaya, en un autobús de Delhi. Aquest succés ha estat molt dolorós per a totes les dones i ha posat en evidència el que està passant arreu del món. La periodista Leticia García es pregunta si el fotògrf pot defensar que això és art

atroz-fotografo-inspiro-violaciones-India_PLYIMA20140807_0082_1

– El setemebre del 2014 el Sr Karl Lagerfeld converteix la desfilada de la col·lecció de Primavera de la marca Chanel en una pretesa manifestació de reivindicacions feministes. Realment ni el dissenyador ni qui escriu el reportatge tenen ni idea del que representen les reinvindicacions feministes i acaba sent una burla a la lluita que les dones fan dia a dia, que no té cap visibilització, o molt poca, al mitjans de comunicació, (com s’explica molt bé en el comentari de l’observatori del mes d’octubre) i que, en canvi, quan es tracta de “moda fashion” aquesta que tan poques dones es poden permetre i que, marcant tendència de moda, tant esclavitzen els cossos de les dones i acaben generant frustracions i malalties, sobretot en les noies joves i adolescents.

chanel-protesta2

– Aquest setmana passada ha aparegut a EEUU la revista Interview Magazine del mes d’octubre un reportatge anomenat “Pretty Wasted“, que es podria traduir com “bastant perdudes o bastant acabades, on es mostra tota una col·lecció de moda utilitzant la imatge de dones que estan borratxes, drogades, inconscients i tirades pel terra entre les escombraries i la porqueria dels carrers; això sí, amb una roba glamurosa, mitges i sabates fantàstiques

descarga

 

En un món on la violència contra les nenes i les dones no acaba, és increïble que es pugui utilitzar aquestes imatges a la publicitat.

Invertir en infància (III)

iic

A les sessions tercera i quarta s’han generat debats per identificar les mancances en la provisió de serveis a la infància segons la visió dels diferents països, tot i que s’ha pogut apreciar que hi ha molts aspectes comuns.
Han aparegut els comentaris sobre les retallades en polítiques d’habitatge i el problema que representa per als infants la seva pèrdua i com cal donar suport a les famílies.

Jo he intervingut destacant igualment les retallades en les Escoles Bressol que ara s’han de mantenir en fons municipals, ja que no hi ha suport de la Generalitat, i les dificultats que això comporta.

S’ha parlat de la reducció en els programes socials d’acompanyament i també amb qui recau la responsabilitat dels programes de prevenció, ja que les autoritats locals no sempre tenen competència o recursos.

A la darrera sessió s’ha desenvolupat una Taula rodona per parlar sobre propostes per al desenvolupament de polítiques i serveis.

Ha intervingut la Mercè Santmarti, Directora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, explicant les diferències entre risc d’exclusió i risc de desprotecció i com no sempre els dos aspectes van units.

La Helen Happer, Cap de Qualitat i Millora, Inspecció d’Atenció d’Escòcia, ha explicat com es valora l’impacte de les polítiques d’infància, per exemple com augmentant la inversión en la primera infància hi ha moltes més dones que s’incorporen al mercat laboral. De tota manera no es vueran els resultats dels projectes que s’estan duent a terme fins d’aqui a pocs anys.

L’Alekksandra Kowalczyk, experta del Departament de Polítiques de Família del Ministeri de Treball i Polítiques Socials de Polònia, ens ha parlat de projectes de col·laboració entre diferents actors i la creació de la Fundació dels nens de ningú, en polonès “Fundacja Dzieci Niczyje” amb programes d’atenció a infants que pateixen violència.

images

Hi ha hagut altres intervencions i també l’oportunitat de fer aportacions. Per la meva part jo he volgut exposar que hi ha molta feina en el procés d’abús sexual i maltractaments als infants, també aquells que es veuen immersos dins d’un espai on hi ha violència masclista. He suggerit que cal abordar programes amb els aspectes de Mutilació Genital Femenina, donat el nombre de persones immigrants procedents de països on existeix aquesta pràctica i que estan actualment a Europa. Igualment treballat tot el que significa la trata de persones i com afecta als infants.

He presentat que la fòrmula de treball que s’està duent a terme pel que fa a la malnutrició infantil, on s’han deixat de banda les diferents “categories socials” (metge/sa, docent, treballador/a social) i s’està treballant de forma coordinada entre sanitat, educació i serveis socials, coneixent i respectant la tasca que fa cada servei i com es pot abordar la problemàtica. Això pot ser un exemple per treballar altres qüestions.

 

 

Invertir en la infància (II)

descarga

La SEGONA SESSIÓ va començar amb la intervenció de JORDI MUNER, responsable de Planificació i Avaluació de Polítiques i Serveis de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescènmcia del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Ens va donar algunes dades de la situació de la infància, dient que a Catalunya hi ha 1.300.000 persones entre 0 i 17 anys i això representa el 36 % de la població.

Hi ha hagut una devallada important d’ingresos i s’ha disminuit la inversió tot i que s’ha arribat al Pacte per la Infància i Adolescència.

El sistema educatiu acull a 1 de cada 3 infants que estan escolaritzats en Escoles Bressol 0-2 anys, i el 100% dels infants de 3 a 6 anys està escolaritzat. En els darrers anys ha baixat la població de 0 a 6 anys per la baixa natalitat.

Hi ha diferents projectes que s’estan duent a terme per l’atenció a la infància: Un Pla per abordar el fracàs escolar. Impuls de la lectura. Gir important en les prestaciones que han canviat en temes d’acolliment i adopció. S’han destinat molts recursos a temes d’habitatge. Lluita contra la pobresa que pateixen un 29% dels infants. Atenció als centres d’acolliment on hi ha uns 7.000 infants.

CAROLINE VINK, assessora sènior de l’Institut Nacional de la Joventut dels Països Baixos, explica que hi ha plantejada una reforma a Holanda per tal de promoure una major qualitat i eficàcia dels serveis; per això es proposa la descentralització a nivell local, de manera que els 405 municipis existents tindran, a partir d’ara, les responsabilitats de salut mental i discapacitat, amb tot el treball i l’atenció social a les persones adultes i també amb els infants.

Una de les característiques és que molta d’aquesta atenció está en mans de professionals que no són empleats del govern, sinó que están vinculats a ONGs. Així, donades les retallades en els serveis, hi ha una división bastant clara entre la ruta voluntària fora del sistema i dins del sistema; amb la qual cosa, existeix molta compliacació dels serveis i d’estructura, així com la complexitat dels recursos econòmics i el finançament.

D’aquí ve la voluntat de canviar perquè es necessita que hi hagi un augment de l’ús de serveis socials de les famílies amb infants i joves.

Apareixen algunes dificultats, com la complexitat per atendre els infants amb risc d’exclusió dins les escoles normalitzades, amb la necessitat d’escoles d’educació espacial. S’enfoca tot sobre el risc i el sistema és massa fragmentat, de manera que a vegades poden haver 17 profesionales alhora que atenen el mateix cas, amb massa derivacions. Això genera problemes i l’ajut previst per a l’infant no arriba a la família quan realment ho necessita. Hi ha, a més, un increment de l’ús médic enlloc de l’us dels serveis socials.

Per afrontar tota aquesta problemàtica s’està treballant en la figura del /la referent, amb els ajuts més específics  i de manera més descentralitzada, perquè el sistema preventiu es basaba més en l’estructura i no amb l’infant.

Així la nova llei de suport a la infancia donarà importància als municipis que millorarà la primera atenció, es reduiran la demanda de serveis molt especialitzats, que sovint són més excloents i marquen més diferències. Hi haurà un pla específic per a cada família que integrarà totes les actuacions.

La nova llei preveu la coordinació a través del Ministeri de Salut per tal que el procés es vagi desenvolupant paulatinamente i s’està preparat un pla per a tots els municipis. Tot i que alguns serveis romandran a nivell regional.

La virtud és que els municipis tindran més responsabilitat no amb una sola peça del puzzle, sinó amb reptes: Transformar el sistema amb resultats millora, donant resposta a les necessitats de les famílies i dels infants. Oferir serveis eficaços tot i les dificultats económiques actuals i fer canvis esperant obtenir millors resultats amb menys recursos.

children mans

SERGO KURULISZWILI, Directo de l’Institut per als Desenvolupament dels Serveis Socials a Polònia i ens presenta una contradicció, estem invertint molt més en la gent gran que en la infància i això ho hem de canviar perquè si no oferim millor educació, millor sanitat i millor benestar social per a les noves generacions difícilment podrem avançar.

Hi ha dues àrees d’intervenció: Suport als infants que no tenen necessitats especialses, que podríem anomenar famílies estàndar i, d’una altra banda els infants que tenen alguna necessitat d’algun tipus, ja sigui de salut o a nivell social o educatiu.

Hi ha la preocupació de la conciliación en la vida laboral, sobretot per a les dones que volen retornar al mercat laboral i, en aquest aspecte les Escoles Bressol  pagados per l’Estat millorenla situació de les dones però també quan només és l’home qui treballa si es queda sense feina hi ha problemes, per tant la millora és pels dos membres de la família.

Prevenció és la via de suport i la intervenció directam per evitar les situacions negatives. Tots els infants han de pasar deu revisiones mèdiques, de tal manera que, quan apareixen dificultats hi ha la possibilitat de tenir accés als programes especials.

Hi ha programes específics d’intervenció per violència masclista. Existeixen programes entre la administració local i ONGs que treballen coordinadament. També entre mestres i ONGs com per exemple amb el projecte “Pare, de bon inici-Ojciec dobry początek ” (una traducció difícil del polonès), un test que pretén reflexionar sobre el fet de ser pare.

bon pare

Hi ha programes per a menors de tres anys, altres per donar suport a l’ocupació dels progenitors. Hi ha exemples entre el sector privat i ONGs i aquesta cooperación de vegades és l’única oportunitat per a joves. Hi ha beques escolares de material i de menjador.

En tots aquests programes hi ha el repte de les diferències territorials, sobretot pel que fa referència als espais rurals.

REKA FAZEKAS, analista polític, Departament d’Infància, Família i Joventut, Associació Pública i Privada de Benestar Social d’Alemanya, que ens parla que existeix un foro per abordar els temes socials a partir d’iniciatives de treball social que està format per 2400 membres.

Un dels problemes és la fragmentació dels serveis destinats a la infància. les lleis a nivell de cada Estat federal respecte de la infància i la joventut. L’existència del Consell de Joventut federal. La distribució dels recursos a traves dels lànders. Oficines de la juventud als governs locals. El Comité dels serveis amb orientación a les famílies amb planificació de finançament i ajudes.

Malgrat tota aquesta fragmentació existeix el “Principi de Subsidiarietat” que delega en les entitats local la responsabilitat.

En aquests moments alguns dels debats estan a l’entorn de la custòdia dels infants; de la reforma en les prestacions monetàries, a partir d’una prestació obligatòria; de la protecció de la infància en qualsevol tipus de risc amb ajut socio-educatiu, i els cursos de planificació familiar.

PHILIP RAINES, Cap de la Unitat per a la millora de les Oportunitats Vitals, Divisió de Drets i Benestar de la Infància, del govern d’Escòcia, ens diu que en aquests moments les 32 entitats locals d’Escòcia són molt diverses, totes elles tenen compterència en salut, educació i habitatge. La pobresa infantil és una preocupació i, amb l’existència de 15 comités que treballen amb el tecer sector fent campanyes.

Quan és el moment d’invertir?

Es tracta d’actuar sobre els primers anys de vida, perquè s’ha demostrat que per cada lluira esterlina gastada en la primera infància representa un estalvi de 9 lliures en les persones adultes. Cal invertir en el infants i no esperar a que tinguin 18 anys.

D’altra banda, ennlloc d’intervenir quan hi ha problemes és imprescindible intervenir abans que aquests problemes es produeixin.

És important una cooperación diversa entre les persones que tenen responsabilitats en els diferents aspectes de la vida dels infants, treballant de manera integral, i seguint aquest enfocament quan s’estan planificant els serveis i plantejant els objectius. Cal una planificació compartida amb estructura a tots els nivells.

Com atendre?

És necessari un o una professional de referència a qui la família pot acudir, però també ho ha de poder fer a d’altres professionals (policia, mestres, metge). La persona referent té tota la informació de l’infant (fins els 5 anys serà el visitant de salut, de 5 anys en endavant serà algú de l’escola). Hi ha un únic pla de l’infant, un únic document, que tothom podrà consultar.

Hi ha d’haver un nivell de cooperació molt alt quan es tracten temes de maltratament i/o negligència, amb un Comité de protección infantil que treballa sota uns estàndars.

L’enfocament ha d’estar sempre centrat en l’infant i sobre ell totes les accions que s’estableixin. El concepte dels Drets dels Infants és una part important de la organitzaciò. D’aquí les 8 qualitats que es desprenen de SHANARRI pel s drets de benestar dels infants (seguretat, salut, que se’n tingui cura, a la inclusió, a ser membre actiu, pertinença, rebre suport, tenir respecte)

Des de fa unes décades es tracta de manera especial als qui incompleixen la llei i, enlloc de presentar-los davant dels tribunals, ara tenim un sistema judicial per als infants que les permet fer un servei públic i se’ls forma perquè puguin modificar la seva conducta si estan acusats d’un delicte molt greu. Tenen el paper i la responsabilitat de seguir la vida. Es un sistema molt exitós.

Reptes i aspiracions que es plantegen és donar veu als infants i joves. Hem de diferenciar que ara ho fem per a ells i que  cal fer-ho amb ells. Un dels problemes és la manca de recusos, per tant, caal trobar alternativas, restructurant la distribució dels fons i pensar de manera més creativa i invertint millor.