Mobilització pel Dret a Decidir

Són molts mesos amb el debat del sobiranisme, la independència, el país nou i tota la moguda generada, a la meva manera de veure, per una escapada endavant del Sr Mas quan planteja unes eleccions anticipades que pensa que gunayarà de coll i es troba que quasi bé no pot ni governar i sort en té d’ERC que li fa d’acompanyant.

A partir d’aquí hi ha hagut de tot i, en tot moment, a mí m’ha semblat que ens han obligat a posar al centre de les nostres vides “La Consulta” com si res més no existís ni tingués cap importància.

Des del primer moment ICV es va posicionar pel “Dret a Decidir“. Ja en aquell moment hi va haver tot un munt de gent que es va posar les mans al cap qüestionant aquest fet, sobretot perquè això significava posar-se al costat d’un govern de dretes que està retallant i augmentant el patiment de la gent amb les seves actuacions.

Al meu parer, la posició d’Iniciativa va ser molt correcta, ja que tots els pobles tenen dret a decidir sobre tot allò que els afecti. Per això el nostre posicionament va estar en que “Volem decidir-ho tot. Drets nacionals, Sí. Drets socials, També”. Ho escrivia en Josep Puigdengolas, d’ICV Sant Boi, amb tota claredat.

Els mesos han anat passat i els missatges que s’han transmès ha fet que semblés que a Catalunya no passava res més i que a la gent no li preocupava res més que “La Consulta”. El que és més greu, que alguns partits han dedicat tot aquest temps a tensionar la població, a radicalitzar les postures; penso sincerament que sobretot han estat els mitjans de comunicació qui han donat aquesta imatge.

Però això no és cert! i parlo per la feina de la coalició ICV-EUiA, tan al Parlament com al Congrés, perquè és el que conec i és el que no ha tingut pràcticament cap repercusssió en la premsa o la televisió.

En aquest 2014, per posar alguns exemples, s’han estat reivindicant temes relacionats amb la situació de crisi i de pobresa, demanant la via d’urgència per aprovar la ILP de Renda Garantida, rebutjant la reforma fiscal o el dret als subministraments bàsics com l’aigua, en temes de salut en contra de les privatitzacions com la reivindicació de  l’Hospital de Viladecans, el rebuig de la reforma laboral i tot el que comporta i  amb la defensa de llocs de treball, el seguit d’accions que s’han dut a terme contra els desnonaments, la defensa del territori i l’aposta per un creixement en sectors que ofereixin alternatives sostenibles, continuant amb la tasca d’aconseguir una societat laica que acabi amb els privilegis de l’Església, … i així dia rera dia, cada diputat i diputada ha estat treballant en els diferents àmbits.

Podria estar fent enllaços i més enllaços a les accions de tots i cadacún dels diputats i diputades d’ICV-EUiA, però en poso dos més que corresponen a la intervenció de la Marta Ribas al Parlament de Catalunya aturant el projecte VISC+ i a la del Joan Coscubiela al Congrés a Madrid, posant en evidència les mentides del govern del PP pel que fa a la recuperació econòmica i la situació d’mergència social.

Malauradament, poques d’aquestes i d’altres informacions han estat notícia o han interessat als mitjans. Sembla que només han estat pendents d’Iniciativa per saber què feríem o deixaríem de fer el 9N. La posició d’ICV ha estat clara des del primer dia, a les institucions i al carrer defensant el Dret a Decidir i per una Catalunya Social, i com donàvem suport a la consulta i a com estava plantejada, fins i tot amb una consulta interna en la que es va decidir donar llibertat de vot, com expressió de la pluralitat de la gent d’ICV, a la que ens uneixen els valors socials, radicalment d’esquerres, ecològics, feministes, amb tots els matissos; de la mateixa manera amb el tema del fet nacional.

En aquestes darreres setmanes ha passat de tot i, en menys de 48 hores ja sabrem en quin punt estem. Si la gent que vol votar podrà fer-ho o bé encara ens esperen més canvis. Espero que qui vulgui anar a votar ho pugui fer en tota llibertat, la mateixa per a aquelles persones que no es senten cridades a la votació d’un aspecte que no és el que més els preocupa, perquè la seva situació personal, familiar, laboral… té prioritat.

Jo crec fermament en el Dret a Decidir dels pobles i seré reollint signatures per denunciar a les instàncies internacionals que el govern del PP està segrestant la democràcia.

dretd

Violència contra les dones en la moda

Se suposa que les grans marques de moda, ja sigui de vestits, de sabates, de maquillatge o del que sigui, pretenen vendre els seus dissenys. Si és moda per a les dones nosaltres som les compradores, oi? Doncs no acabo d’entendre tota la publicitat que estan fent les “Marques Fashion” on es retrata la violència contra les dones i una pretesa reivindicació feminista.

Anem a pams i posaré alguns exemples:

– El juny del 2012 hi va haver la campanya “Victim of Beauty” per promocionar maquillatges i si ja era, si més no poc encertada la frase, les fotos que l’acompanyaven ja no tenien desperdici i són realment molt impactants, i encara hi va haver qui ho justificava.

Victim-of-Beauty-02

 

victim-of-beauty-feat

 

 

 

 

 

 

 

– Al gener d’aquest 2014 la periodista de The Guradian Kira Cochrane va escriure un article posant en evidència la utilització de cossos de dones mortes sobre la sorra d’una platja com a base d’una campanya publicitària de roba molt fashion.

Marc Jacobs 2014 ad campaign featuring Miley Cyrus

 

– L’agost del 2014 apareixen unes fotografies del fotògraf de moda Raj Shetje que simulen la terrible violació i assasinat comès per diferents homes que va patir la jove de 23 anys, Nirbhaya, en un autobús de Delhi. Aquest succés ha estat molt dolorós per a totes les dones i ha posat en evidència el que està passant arreu del món. La periodista Leticia García es pregunta si el fotògrf pot defensar que això és art

atroz-fotografo-inspiro-violaciones-India_PLYIMA20140807_0082_1

– El setemebre del 2014 el Sr Karl Lagerfeld converteix la desfilada de la col·lecció de Primavera de la marca Chanel en una pretesa manifestació de reivindicacions feministes. Realment ni el dissenyador ni qui escriu el reportatge tenen ni idea del que representen les reinvindicacions feministes i acaba sent una burla a la lluita que les dones fan dia a dia, que no té cap visibilització, o molt poca, al mitjans de comunicació, (com s’explica molt bé en el comentari de l’observatori del mes d’octubre) i que, en canvi, quan es tracta de “moda fashion” aquesta que tan poques dones es poden permetre i que, marcant tendència de moda, tant esclavitzen els cossos de les dones i acaben generant frustracions i malalties, sobretot en les noies joves i adolescents.

chanel-protesta2

– Aquest setmana passada ha aparegut a EEUU la revista Interview Magazine del mes d’octubre un reportatge anomenat “Pretty Wasted“, que es podria traduir com “bastant perdudes o bastant acabades, on es mostra tota una col·lecció de moda utilitzant la imatge de dones que estan borratxes, drogades, inconscients i tirades pel terra entre les escombraries i la porqueria dels carrers; això sí, amb una roba glamurosa, mitges i sabates fantàstiques

descarga

 

En un món on la violència contra les nenes i les dones no acaba, és increïble que es pugui utilitzar aquestes imatges a la publicitat.

JO, REPÚBLICA

Des del primer moment que em vaig assabentar de l’abdicació del rei a través de twitter, ja vaig decidir que escriuria aquesta entrada al meu blog i amb aquest títol.

A partir de llavors s’han escrit pàgines i pàgines, han sortit centenars de milers de fotografies i hi ha hagut declaracions de persones que, al meu entendre, no tenen desperdici.

De manera ràpida es va estendre la convocatòria, a tots els pobles i ciutats, de concentrar-se davant dels ajuntaments. El fet tenia el seu simbolisme ja que va ser en unes eleccions municipals que van propiciar la proclamació de la II República. A Sant Joan això no va ser així i ens varem aplegar a la Plaça de l’Ermita.

banderes

Moltes van estar les places d’arreu que es varen omplir de gom a gom a tot el territori de l’Estat. Curiosament la premsa escrita no va posar fotografies a la portada al dia següent; al contrari, les fotos que van triar és la demostració de en quines mans estan els mitjans d’informació.

militars

Per què no vull la monarquia? Doncs per moltes raons, una darrera l’altra, sense valorar el nivell d’importància perquè totes la tenen.

– Aquesta família a mí no em representa, ni per qui són, ni pel que fan, ni d’on provenen, ni res de res.

– Si a España hi ha monarquia és perquè així ho va voler Franco, amb la qual cosa ja hem aguantat prou la tan amanida “Transició” i podem desfer-nos d’una herència dictatorial.

– M’ha fet mal a la vista que a les fotografies triades estiguessin vestits de militars. Què volen representar amb això? Té més valor que siguin els representants de l’exèrcit i de més alta graduació militar? o s’hauria d’haver buscar fotografies que els mostressin com a representants del poble com a caps d’Estat?.

– El que la monarquia representa econòmicament és una xifra escandalosa i, tot just avui m’he assabentat que una nena de 9 anys, Leonor, té una assignació que supera els 100.000 euros anuals. No cal posar-se a comparar-ho amb el sou de qualsevol persona o el 26% d’infants en risc que estan per sota del llindar de la pobresa.

– Si la Constitución, en el seu article 14 diu “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” per raó de neixament no ha de tenir uns privilegis per sobre de la resta, és inconstitucional.

Bé, podria seguir donant més i més raons, ja siguin històriques, més o menys fonamentades o més de caire “emocional” com les que presenta en el seu blog el meu amic Àlex, però totes tenen una conclusió: la necessitat de què hi hagi un referèndum perquè si definitivament hi ha una monarquia que sigui per elecció de la gent.

Jo estic d’acord amb el què ha fet ICV des del primer moment, demanant una consulta #VolemRepública i rebutjar la Llei Orgànica que pretenen aprovar de pressa i corrents el govern de Rajoy amb el vist-i-plau de PSOE, com una fòrmula totalment antidemocràtica.

És clar que les declaracions de la gent del PP no sorprenenm, però les de Rubalcaba, Guerra o Bono, no tenen desperdici. Hi ha molta gent jove del PSOE que pensa diferent, però també gent gran i segurament algú es deu estar removent a la tomba.

Beques menjador 2013-2014

Realment aquesta és la meva principal preocupació en aquest moments: Garantir els ajuts individuals de menjador de totes les criatures que ho necessiten.

Encara no fa quinze dies que ha començat el curs 2013-2014 i estic molt pendent de les notícies tan a la ràdio, a la tevisió o a la premsa per saber què està passant i com s’està resolent la situació.

Sorprenentment, o no, no hi ha cap informació, cap titular, cap debat, al respecte. Res de res, tot i l’informe del Síndic de Greuges sobre la malnutrició que pateixen els infants a Catalunya, que ha estat minimitzat pel govern de la Generalitat.

Les portades dels diaris, en paper o digitals, les informacions a la ràdio i la televisió tenen dos temes estrella: la independència de Catalunya i la operació del Rei.

Sembla que le gran preocupació de la gent és que si Catalunya és independent, què passarà amb el euro ? quina nacionalitat tindrem? serem membres de la UE?

Tothom ha de dir la seva, alguns grans salvadors de la pàtria, altres que ho relacionen amb ETA o parlen dels adoctrinaments a les escoles. Quanta tonteria!!! o fins i tot, sembla que ha de decidir tota España. 

Com no ha de parlar tothom si el propi govern CiU i ERC no s’aclaren.

L’altre gran “notición” que també preocupa molt i omple portades és l’enèssima operació del Rei, aquest cop a una clínica privada i amb un metge, Miguel Cabanela, que és un dels qui més sap del món sobre aquest tipus d’operacions i que “casualment” és español i que “casualment” està exercint fora d’España

Aquestes són algunes de les portades d’avui dels diaris impresos, però n’hi ha moltes més del mateix estil, tan a Catalunya com a la resta d’Estat:

ara.750

elmundo.200

Les grans notícies, però el problemes de les famílies són uns altres i davant de les dades que ens estan arribant des del Consell Comarcal de Baix Llobregat, ho tindrem molt difícil per poder afrontar totes les demandes de beca de menjador per aquest curs que fa apenes 15 dies que ha començat.

Des del Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, des de fa molts anys, hem prioritzat el ajuts de menjador i s’han abocat molts recursos econòmics, proporcionalment a d’altres projectes i respecte del que altres municipis han fet.

Això ha permès donar moltes beques i amb diferents proporcions, des del 15 % fins el 100% del que corresponia pagar a les famílies. Fins i tot becant a famílies que no arribaven a la puntuació del barem que establia el Consell Comarcal, pel fet de tenir seguiment de Serveis Socials, amb un informe de situació de risc social.

Així, mentre els recursos de la Generalitat han anat disminuint o, el que és el mateix, mantenint-se mentre el preu de l’àpat puja i el nombre de sol.licituds augmenta; des de Serveis Socials hem treballat per augmentar la partida pressupostària any rera any i així poder seguir cobrint al màxim possible les demandes.

Què està passant ara?

– Amb les dades que tinc en aquests moments al Baix Llobregat hi ha 1.500 sol.licituds més de beca amb la mateixa aportació per part de la Generalitat, això implicarà que la puntuació necessària per accedir passa d’11 punts de l’any passat a 12 punts (fa uns 5 anys haviem pogut donar beques d’un 15% a famílies amb 9 punts). Això deixarà a famílies amb pocs recursos sense cap ajut ja que només s’atendran els casos extrems.

– D’altra banda és el primer any que la documentació econòmica la tramita directament el Consell Comarcal a través de l’Agència Tributària i, malauradament hi ha hagut alguns errors, així, hi ha famílies amb requeriments de més documentació i sense tenir la valoració definitiva; amb la qual cosa, fins que això no es resolgui, hi ha criatures que no tenen accés al menjador escolar.

– La tercera situació greu és el fet que només es tramitaran les sol·licituds que es van fer abans de l’estiu, en el termini que correspon, i ara, no s’obrirà cap altre període de sol.licituds. Què passarà amb les famílies desplaçades? són moltes les persones que es veuen obligades a canviar de residència pel treball, pel preu dels habitatges, per moltes raons. Què passarà amb les famílies que han empitojat la seva situació econòmica? sovint les dades corresponen als ingressos de l’any anterior i els ingressos són menors cada vegada.

Moltes preguntes, moltes incerteses, mentre qui ens governa i té l’obligació de donar resposta a totes les criatures, està mirant cap a una altra banda i té uns altres interessos.

Madrid 2020

No volia escriure res al respecte perquè, realment, m’ha interessat ben poc si les olimpíades es feien a Madrid o no. Ja estava bastant farta d’aquesta insistència “descerebrada” amb el Madrid 2012, Madrid2016 i ja el Madrid 2020. No sé si encara els hi quedaran ganes pel 2024 però tot és possible.

Em sap greu per la gent del carrer, aquella que s’estima la seva ciutat i que voldria veure-la en boca de tot el món com a símbol de l’esport i de moltes altres coses que celebrar les olimpíades significa.

Però he necessitat escriure quan avui he vist que a La Vanguardia i El País donaven resultats d’enquestes sobre intenció de vot i, segons sembla, la majoria no en té proude retallades, de mentides, de retorn a les cavernes, de dreta casposa……

ESTA

Perque, és clar, tota aquesta gent madrileña que ara està trista, a qui ha votat?, qui els representa? qui ha de donar una imatge de seriositat, d’honradesa, d’esforç….. valors de l’esport i l’olimpisme? El PP? Doncs així els hi ha anat

Madrid és una ciutat endeutada a uns nivells inassumibles, de fet és la ciutat més endeutada de tota España i segueix demanant rescat al govern central per poder pagar als proveïdors. En aquests darrers dies ja es parlava que si es fessin les olimpíades aquest deute es duplicaria. Com s’ho haguessin fet per pagar-ho?

XIST

No sé si aquesta informació ha estat determinant pel COI a l’hora de decidir o potser han estat altres coses:

– La situació gravíssima d’atur, de necessitats socials i de malestar de la ciutadania (encara massa poc) i la insistència en presentar la candidatura, amb cent milions d’euros gastats,  en aquesta tres intents.

– El ridícul de la Sra. Ana Botella quan se les dóna de saber anglès i no en sap. El problema no és no saber-ne, que en una persona amb el seu càrrec ja s’hauria pogut espavilar, sinó el fer el “fanfa”

– El discurs del Sr. Rajoy els hi deuria semblar poc creïble, amb allò d'”estable y fiable”, o donada la poca fiabilitat que ha tingut el que va prometre en el seu programa electoral i el què està fent, o potser per la seva darrera compareixença en el Congrés on “fin de la cita” va donar la volta al món i va arribar a ser trending topic

Bé, les properes olimpíades a Brasil i les següents a Tòquio, recordo molt bé les anterior del 1964 perquè va ser un dels primers programes que jo vaig veure a la televisió de casa.

No sé si va ser aquest esdeveniment el que va fer decidir al meu pare sobre la compra, a terminis és clar, d’una tele o el fet que cada tarda les seves nenes no hi eren a casa perquè en lloc d’escoltar “Matilde, Perico i Periquín” a la ràdio, com havien fet sempre mentre berenaven, ara marxaven a veure els “dibujos animados” que feien a la tele dels veïns.

WO+MEN’S PROGRESS

Fa uns quants dies, bastants dies perquè era el 15 de maig, vaig anar a la Jornada WO+MEN’S PROGRESS, la Taula Rodona més gran del món, segons la seva proposta, en la qual es pretenia debatre per “inspirar, conversar, transformar”

La Rosa Calaf va presentar una primera taula “Cap un món més ètic” en la que hi participaven diferents periodistes. De les seves aportacions van recollir algunes frases

L’Alex Sálmon de El Mundo deia que quan un periodista parla d’ètica assegura que tots som molt ètics (programa de radio o televisió o el diari), però es qüestiona als altres. Quantes ètiques hi ha? Hi ha una única veritat però, quantes interpretacions?
Quan  veiem la mateixa notícia tractada diferent és que hi ha una diferència d’enfoc o d’ètica?

La Llúcia Oliva, va dir que el Consell de la informació de Catalunya vigila que els medis siguin ètics,en un any han rebut 600 queixes. Explica com les retallades afecten a la diversitat i a la manca de llibertat del dret a la informació.

La Pepa Fernández va ser contundent dient que hi ha una sola ètica però també que hi ha molt poca gent que estigui disposada a reconèixer que no actua èticament.

Em van agradat també les intervencions del Chema Carrasco parlant més de la ràdio i la televisió i com s’estan donant certes notícies  o de la Cristina Casanovas referint-se al cinema.

la foto1

A la segona taula es van presentar alternatives al sistema econòmic actual

Christian Felber  va fer una mica de s’intesi de l'”Economia del bé comú” que tot just havien explicat aquí a Sant Joan Despí el passat mes d’abril dins de les activitats que realitza el Departament de Solidaritat al projecte “Utopies concretes per un món millor”
Ell va defendre el seu posicionament respecte a una economia diferent i la necessitat d’involucar-se en el moviments socials, 15 M. feministes, de solidaritat o cooperacio internacional, perquè la democràcia està en perill.

La Maria Àngels Vallvé, representava l’altra cara de la moneda, en 5 minuts va ser capaç de fer-nos un resum d’economia des dels principis de la història fins l’actualitat, defensant la necessitat del sistema financer com a útil i imprescindible com a model. És clar, va haver de reconèixer que la deshonestadat i l’afany d’enriquiment de qui estan al capdevant és el que ens ha portat a la situació que patim.

Sor Lucía Caram, monja dominicana, va ser trencadora en la sevaintervenció, amb frases que van estar piulades i repiulades al twitter, entre d’altres: “Antes les pedía a Dios y ahora le pido a todo Dios”

la foto2

I l’Enric Tintoré, que havia estat periodista de La Vanguardia escrivint especialment sobre economia, ens va explicar el gir de la seva vida cap a un món interior, espiritual, de creences orientals.

En conclusió, molta gent experta, que ocupa llocs destacats i que tenen ressò mediàtic, generen debat i pensament crític per canviar el món i cada cop en serem més.

Com deia en Gandhi: “Has de ser tú el canvi que vols veure en el món”

COM QUEDA LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

2013-06-07 17.45.58Aquest mes de maig em van fer una entrevista telefònica pel diari gratuït “líniatres” que és una publicació nova que porta notícies d’Esplugues, Sant Just i Sant Joan Despí. L’entrevista surt en el número 2 del 10 de maig, conjuntament amb opinions de les regidores de les altres dues poblacions i de la Consellera de Benestar Social i Família Neus Munté.

En una entrevista d’aquestes característiques i, a més amb l’espai que s’hi pot dedicar, no s’expliquen totes les qüestions de com realment, després dels Reals Decrets del govern del PP, queda l’aplicació de la LAPAD (Llei de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència) si també afegim les retallades que va aplicant la Generalitat i, fins i tot, preveient què pot arribar a passar si encara s’aplica”la racionalització del sistema” que és l’eufemisme que s’està utilitzant per continuar desmantellant aquesta quarta pota de l’estat del benestar.

GRAUS DE DEPENDÈNCIA I CALENDARI

Abans de les retallades la llei classificava les situacions de dependència en 3 graus (dependència moderada, severa i gran) subdividida en 2 nivells cadascuna. D’aquesta manera es recullien 6 valoracio s de diferents intensitats i necessitats de cura i que s’anirien aplicant progressivamnet entre el 2007 i el 2015, de més a menys dependència.

El 2007 entra el Grau III nivells 1 i 2 . El 2008 va entrar el Grau II nivell 2. El 2009 el Grau II nivell 1. A partir d’aquí la previsió era que el 2011 entrés el Grau I nivell 2, el 2013 el Grau I nivell 1 i el 2015 ja estigués tota la llei implantada.

Però, què ha passat?. Doncs que en la primera retallada hi ha una moratòria on els depenents modertas de Grau I nivell 1 s’han d’esperar fins el 2015, i que amb la segona retallada desmonten els nivells, ja només deixen els tres Graus, amb la qual cosa hi ha una menor adequació de la valoració a la necessitat de cura.

PROCÉS DE VALORACIÓ

Abans de les retallades, quan es feia la sol.licitud, els equips de valoració de la Generalitat tenien un temps de 6 mesos per emetre la resolució de grau i nivell i així elaborar el PIA per part de Serveis Socials

Després de les retallades s’elimina pel Real Decret 8/2010 la retroactivitat (els 6 mesos que triguen) la Generalitat diu que pagarà retroactivitat a partir dels 6 mesos de demora però a terminis fins a 8 anys.

SERVEIS I PRESTACIONS

La LAPAD estableix una sèrie de serveis per a les persones amb depedència segons els seu grau. Des de la teleassistència, al servei d’ajuda a domicili (SAD), els centres de dia o de nit, fins als serveis residencials.

Pel que fa a les prestacions econòmiques, s’establien les vinculades als serveis, l’ajut a les persones cuidadores no professionals i l’assistència personal destinada a persones amb un alt nivell de dependència i que necessiten una tercera persona per desenvolupar les tasques habituals de la vida diària.

Ara que s’estan concretant les retallades, apareixen incompatibilitats entre els serveis; així una persona que va a un centre de dia no podrà tenir SAD. Esperem, de tota manera, que la teleassistència no arribi a ser incompatible amb cap altra servei.

Un efecte de les retallades que ja s’ha concretat és el fet que la cuidadora familiar ha perdut el 15% de la prestació que rebia (400.000 persones afectades), té l’obligació de viure al domicili i, a més, ja no està donada d’alta a la seguretat social. Una pèrdua molt important per a les dones, que són les que tradicionalment fant de cuidadores i que tornen a perdre uns drets socials que s’havien aconseguint reconeixent valor a la seva tasca (146.000 dones han deixat de cotitzar)

Les retallades també afectaran d’una banda a la intensitat del servei, menys hores de SAD, abans els màxim era de 90 hores mensuals i ara serà de 70 hores; a les prestacions econòmiques, que disminueixen entre un 15 i un 30%, i al fet que les persones amb dependència moderada no rebran cap prestació, unes 280.000 persones.

En definitiva, una llei que es posava al mateix nivell l’Educació, la Sanitat i el Sistema de Pensions com les quatre potes de l’Estat del Benestar, però que no s’ha arribat a consolidar i per això la gent no sembla tan concient de que s’està perdent un dret fonamental.

La gent surt al carrer per les retallades en Educació i en Sanitat, aviat sortiran per les retallades en les pensions, espero que la gent recordi que l’atenció a la Dependència és bàsica perquè tard o d’hora tothom hi arribarem.

Com no podia ser d’una altra manera a ICV anem fent xerrades per conèixer la situació i poder debatre.

la foto