Mobilització pel Dret a Decidir

Són molts mesos amb el debat del sobiranisme, la independència, el país nou i tota la moguda generada, a la meva manera de veure, per una escapada endavant del Sr Mas quan planteja unes eleccions anticipades que pensa que gunayarà de coll i es troba que quasi bé no pot ni governar i sort en té d’ERC que li fa d’acompanyant.

A partir d’aquí hi ha hagut de tot i, en tot moment, a mí m’ha semblat que ens han obligat a posar al centre de les nostres vides “La Consulta” com si res més no existís ni tingués cap importància.

Des del primer moment ICV es va posicionar pel “Dret a Decidir“. Ja en aquell moment hi va haver tot un munt de gent que es va posar les mans al cap qüestionant aquest fet, sobretot perquè això significava posar-se al costat d’un govern de dretes que està retallant i augmentant el patiment de la gent amb les seves actuacions.

Al meu parer, la posició d’Iniciativa va ser molt correcta, ja que tots els pobles tenen dret a decidir sobre tot allò que els afecti. Per això el nostre posicionament va estar en que “Volem decidir-ho tot. Drets nacionals, Sí. Drets socials, També”. Ho escrivia en Josep Puigdengolas, d’ICV Sant Boi, amb tota claredat.

Els mesos han anat passat i els missatges que s’han transmès ha fet que semblés que a Catalunya no passava res més i que a la gent no li preocupava res més que “La Consulta”. El que és més greu, que alguns partits han dedicat tot aquest temps a tensionar la població, a radicalitzar les postures; penso sincerament que sobretot han estat els mitjans de comunicació qui han donat aquesta imatge.

Però això no és cert! i parlo per la feina de la coalició ICV-EUiA, tan al Parlament com al Congrés, perquè és el que conec i és el que no ha tingut pràcticament cap repercusssió en la premsa o la televisió.

En aquest 2014, per posar alguns exemples, s’han estat reivindicant temes relacionats amb la situació de crisi i de pobresa, demanant la via d’urgència per aprovar la ILP de Renda Garantida, rebutjant la reforma fiscal o el dret als subministraments bàsics com l’aigua, en temes de salut en contra de les privatitzacions com la reivindicació de  l’Hospital de Viladecans, el rebuig de la reforma laboral i tot el que comporta i  amb la defensa de llocs de treball, el seguit d’accions que s’han dut a terme contra els desnonaments, la defensa del territori i l’aposta per un creixement en sectors que ofereixin alternatives sostenibles, continuant amb la tasca d’aconseguir una societat laica que acabi amb els privilegis de l’Església, … i així dia rera dia, cada diputat i diputada ha estat treballant en els diferents àmbits.

Podria estar fent enllaços i més enllaços a les accions de tots i cadacún dels diputats i diputades d’ICV-EUiA, però en poso dos més que corresponen a la intervenció de la Marta Ribas al Parlament de Catalunya aturant el projecte VISC+ i a la del Joan Coscubiela al Congrés a Madrid, posant en evidència les mentides del govern del PP pel que fa a la recuperació econòmica i la situació d’mergència social.

Malauradament, poques d’aquestes i d’altres informacions han estat notícia o han interessat als mitjans. Sembla que només han estat pendents d’Iniciativa per saber què feríem o deixaríem de fer el 9N. La posició d’ICV ha estat clara des del primer dia, a les institucions i al carrer defensant el Dret a Decidir i per una Catalunya Social, i com donàvem suport a la consulta i a com estava plantejada, fins i tot amb una consulta interna en la que es va decidir donar llibertat de vot, com expressió de la pluralitat de la gent d’ICV, a la que ens uneixen els valors socials, radicalment d’esquerres, ecològics, feministes, amb tots els matissos; de la mateixa manera amb el tema del fet nacional.

En aquestes darreres setmanes ha passat de tot i, en menys de 48 hores ja sabrem en quin punt estem. Si la gent que vol votar podrà fer-ho o bé encara ens esperen més canvis. Espero que qui vulgui anar a votar ho pugui fer en tota llibertat, la mateixa per a aquelles persones que no es senten cridades a la votació d’un aspecte que no és el que més els preocupa, perquè la seva situació personal, familiar, laboral… té prioritat.

Jo crec fermament en el Dret a Decidir dels pobles i seré reollint signatures per denunciar a les instàncies internacionals que el govern del PP està segrestant la democràcia.

dretd

Anuncis

Beques menjador 2013-2014

Realment aquesta és la meva principal preocupació en aquest moments: Garantir els ajuts individuals de menjador de totes les criatures que ho necessiten.

Encara no fa quinze dies que ha començat el curs 2013-2014 i estic molt pendent de les notícies tan a la ràdio, a la tevisió o a la premsa per saber què està passant i com s’està resolent la situació.

Sorprenentment, o no, no hi ha cap informació, cap titular, cap debat, al respecte. Res de res, tot i l’informe del Síndic de Greuges sobre la malnutrició que pateixen els infants a Catalunya, que ha estat minimitzat pel govern de la Generalitat.

Les portades dels diaris, en paper o digitals, les informacions a la ràdio i la televisió tenen dos temes estrella: la independència de Catalunya i la operació del Rei.

Sembla que le gran preocupació de la gent és que si Catalunya és independent, què passarà amb el euro ? quina nacionalitat tindrem? serem membres de la UE?

Tothom ha de dir la seva, alguns grans salvadors de la pàtria, altres que ho relacionen amb ETA o parlen dels adoctrinaments a les escoles. Quanta tonteria!!! o fins i tot, sembla que ha de decidir tota España. 

Com no ha de parlar tothom si el propi govern CiU i ERC no s’aclaren.

L’altre gran “notición” que també preocupa molt i omple portades és l’enèssima operació del Rei, aquest cop a una clínica privada i amb un metge, Miguel Cabanela, que és un dels qui més sap del món sobre aquest tipus d’operacions i que “casualment” és español i que “casualment” està exercint fora d’España

Aquestes són algunes de les portades d’avui dels diaris impresos, però n’hi ha moltes més del mateix estil, tan a Catalunya com a la resta d’Estat:

ara.750

elmundo.200

Les grans notícies, però el problemes de les famílies són uns altres i davant de les dades que ens estan arribant des del Consell Comarcal de Baix Llobregat, ho tindrem molt difícil per poder afrontar totes les demandes de beca de menjador per aquest curs que fa apenes 15 dies que ha començat.

Des del Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, des de fa molts anys, hem prioritzat el ajuts de menjador i s’han abocat molts recursos econòmics, proporcionalment a d’altres projectes i respecte del que altres municipis han fet.

Això ha permès donar moltes beques i amb diferents proporcions, des del 15 % fins el 100% del que corresponia pagar a les famílies. Fins i tot becant a famílies que no arribaven a la puntuació del barem que establia el Consell Comarcal, pel fet de tenir seguiment de Serveis Socials, amb un informe de situació de risc social.

Així, mentre els recursos de la Generalitat han anat disminuint o, el que és el mateix, mantenint-se mentre el preu de l’àpat puja i el nombre de sol.licituds augmenta; des de Serveis Socials hem treballat per augmentar la partida pressupostària any rera any i així poder seguir cobrint al màxim possible les demandes.

Què està passant ara?

– Amb les dades que tinc en aquests moments al Baix Llobregat hi ha 1.500 sol.licituds més de beca amb la mateixa aportació per part de la Generalitat, això implicarà que la puntuació necessària per accedir passa d’11 punts de l’any passat a 12 punts (fa uns 5 anys haviem pogut donar beques d’un 15% a famílies amb 9 punts). Això deixarà a famílies amb pocs recursos sense cap ajut ja que només s’atendran els casos extrems.

– D’altra banda és el primer any que la documentació econòmica la tramita directament el Consell Comarcal a través de l’Agència Tributària i, malauradament hi ha hagut alguns errors, així, hi ha famílies amb requeriments de més documentació i sense tenir la valoració definitiva; amb la qual cosa, fins que això no es resolgui, hi ha criatures que no tenen accés al menjador escolar.

– La tercera situació greu és el fet que només es tramitaran les sol·licituds que es van fer abans de l’estiu, en el termini que correspon, i ara, no s’obrirà cap altre període de sol.licituds. Què passarà amb les famílies desplaçades? són moltes les persones que es veuen obligades a canviar de residència pel treball, pel preu dels habitatges, per moltes raons. Què passarà amb les famílies que han empitojat la seva situació econòmica? sovint les dades corresponen als ingressos de l’any anterior i els ingressos són menors cada vegada.

Moltes preguntes, moltes incerteses, mentre qui ens governa i té l’obligació de donar resposta a totes les criatures, està mirant cap a una altra banda i té uns altres interessos.

Madrid 2020

No volia escriure res al respecte perquè, realment, m’ha interessat ben poc si les olimpíades es feien a Madrid o no. Ja estava bastant farta d’aquesta insistència “descerebrada” amb el Madrid 2012, Madrid2016 i ja el Madrid 2020. No sé si encara els hi quedaran ganes pel 2024 però tot és possible.

Em sap greu per la gent del carrer, aquella que s’estima la seva ciutat i que voldria veure-la en boca de tot el món com a símbol de l’esport i de moltes altres coses que celebrar les olimpíades significa.

Però he necessitat escriure quan avui he vist que a La Vanguardia i El País donaven resultats d’enquestes sobre intenció de vot i, segons sembla, la majoria no en té proude retallades, de mentides, de retorn a les cavernes, de dreta casposa……

ESTA

Perque, és clar, tota aquesta gent madrileña que ara està trista, a qui ha votat?, qui els representa? qui ha de donar una imatge de seriositat, d’honradesa, d’esforç….. valors de l’esport i l’olimpisme? El PP? Doncs així els hi ha anat

Madrid és una ciutat endeutada a uns nivells inassumibles, de fet és la ciutat més endeutada de tota España i segueix demanant rescat al govern central per poder pagar als proveïdors. En aquests darrers dies ja es parlava que si es fessin les olimpíades aquest deute es duplicaria. Com s’ho haguessin fet per pagar-ho?

XIST

No sé si aquesta informació ha estat determinant pel COI a l’hora de decidir o potser han estat altres coses:

– La situació gravíssima d’atur, de necessitats socials i de malestar de la ciutadania (encara massa poc) i la insistència en presentar la candidatura, amb cent milions d’euros gastats,  en aquesta tres intents.

– El ridícul de la Sra. Ana Botella quan se les dóna de saber anglès i no en sap. El problema no és no saber-ne, que en una persona amb el seu càrrec ja s’hauria pogut espavilar, sinó el fer el “fanfa”

– El discurs del Sr. Rajoy els hi deuria semblar poc creïble, amb allò d'”estable y fiable”, o donada la poca fiabilitat que ha tingut el que va prometre en el seu programa electoral i el què està fent, o potser per la seva darrera compareixença en el Congrés on “fin de la cita” va donar la volta al món i va arribar a ser trending topic

Bé, les properes olimpíades a Brasil i les següents a Tòquio, recordo molt bé les anterior del 1964 perquè va ser un dels primers programes que jo vaig veure a la televisió de casa.

No sé si va ser aquest esdeveniment el que va fer decidir al meu pare sobre la compra, a terminis és clar, d’una tele o el fet que cada tarda les seves nenes no hi eren a casa perquè en lloc d’escoltar “Matilde, Perico i Periquín” a la ràdio, com havien fet sempre mentre berenaven, ara marxaven a veure els “dibujos animados” que feien a la tele dels veïns.

WO+MEN’S PROGRESS

Fa uns quants dies, bastants dies perquè era el 15 de maig, vaig anar a la Jornada WO+MEN’S PROGRESS, la Taula Rodona més gran del món, segons la seva proposta, en la qual es pretenia debatre per “inspirar, conversar, transformar”

La Rosa Calaf va presentar una primera taula “Cap un món més ètic” en la que hi participaven diferents periodistes. De les seves aportacions van recollir algunes frases

L’Alex Sálmon de El Mundo deia que quan un periodista parla d’ètica assegura que tots som molt ètics (programa de radio o televisió o el diari), però es qüestiona als altres. Quantes ètiques hi ha? Hi ha una única veritat però, quantes interpretacions?
Quan  veiem la mateixa notícia tractada diferent és que hi ha una diferència d’enfoc o d’ètica?

La Llúcia Oliva, va dir que el Consell de la informació de Catalunya vigila que els medis siguin ètics,en un any han rebut 600 queixes. Explica com les retallades afecten a la diversitat i a la manca de llibertat del dret a la informació.

La Pepa Fernández va ser contundent dient que hi ha una sola ètica però també que hi ha molt poca gent que estigui disposada a reconèixer que no actua èticament.

Em van agradat també les intervencions del Chema Carrasco parlant més de la ràdio i la televisió i com s’estan donant certes notícies  o de la Cristina Casanovas referint-se al cinema.

la foto1

A la segona taula es van presentar alternatives al sistema econòmic actual

Christian Felber  va fer una mica de s’intesi de l'”Economia del bé comú” que tot just havien explicat aquí a Sant Joan Despí el passat mes d’abril dins de les activitats que realitza el Departament de Solidaritat al projecte “Utopies concretes per un món millor”
Ell va defendre el seu posicionament respecte a una economia diferent i la necessitat d’involucar-se en el moviments socials, 15 M. feministes, de solidaritat o cooperacio internacional, perquè la democràcia està en perill.

La Maria Àngels Vallvé, representava l’altra cara de la moneda, en 5 minuts va ser capaç de fer-nos un resum d’economia des dels principis de la història fins l’actualitat, defensant la necessitat del sistema financer com a útil i imprescindible com a model. És clar, va haver de reconèixer que la deshonestadat i l’afany d’enriquiment de qui estan al capdevant és el que ens ha portat a la situació que patim.

Sor Lucía Caram, monja dominicana, va ser trencadora en la sevaintervenció, amb frases que van estar piulades i repiulades al twitter, entre d’altres: “Antes les pedía a Dios y ahora le pido a todo Dios”

la foto2

I l’Enric Tintoré, que havia estat periodista de La Vanguardia escrivint especialment sobre economia, ens va explicar el gir de la seva vida cap a un món interior, espiritual, de creences orientals.

En conclusió, molta gent experta, que ocupa llocs destacats i que tenen ressò mediàtic, generen debat i pensament crític per canviar el món i cada cop en serem més.

Com deia en Gandhi: “Has de ser tú el canvi que vols veure en el món”

Primer Consell Nacional

En els darrers 4 anys he estat membre de la Mesa del Consell Nacional d’ICV i això ha significat que un dissabte cada 2 mesos, aproximadament, he estat des de les 10 del matí fins a quarts de 3 de la tarda a la Seu Central d’Iniciativa al seuPassatge del Rellotge de Barcelona.

El fet d’estar a la Mesa comporta més “responsabilitat” en el sentit que tothom et veu; per tant, difícilment pots donar un cop d’ull al diari, o intercanviar algun comentari amb el veí o veïna i justet t’aixeques per anar al lavabo. Més encara quan, com jo, era l’encarregada de fer l’acta de la sessió.

Això del tothom et veu és literal perquè, a més de la gent del Consell, durant aquella setmana tothom m’anava repetint “t’he vist a la tele” i és que al 3/24 durant tot el dissabte posen la notícia amb un petit video i, és clar, a l’estar a la taula, sempre, d’una manera o altra, he sortit un munt de vegades.

Bé, doncs ara comença una nova etapa, perquè després de l’a X Assemblea d’ICV es nomenen els i les membres del nou Consell Nacional. Ara, segueixo sent consellera, però ja no estic a la Mesa i això m’ha permès viure el Consell d’una altra manera, més relaxada.

Així, en aquest primer Consell Nacional,  s’ha aprovat la constitució de la nova Mesa, la ratificació del Nucli Coordinador i l’aprovació de la composició dels Grups de Treball que s’han organitzat per acomplir els objectius proposats a l’Assemblea.

Ja tenim també el calendari fins a final d’any amb les dates del Consell Nacional, L’Escola d’Estiu, la Trobada de JEV, la convenció municipalista i tot d’activitats més a nivell territorial i també a nivell temàtic. En definitiva, feina, feina i feina.

Explicar quatre hores de Consell és impossible, així que simplement escriuré sobre alguns temes que es van tractar i que, segurament, en sentireu a parlar o jo mateixa n’escriuré més endavant.

En primer lloc, fer referència a l’Informe Polític que ens va presentar la Dolors Camats i que després del debat va concloure en Joan Herrera (diuen que a cada Consell ho faran alternativament). S’ha de seguir posant en el centre del debat que l’excusa de la crisi s’està emportant, a més de les retallades en educació o sanitat, els drets i les llibertats; de tal manera que el patiment de la gent està servint a que el poder es mantingui a les mans dels mateixos.

Ja n’hi ha prou de la política Europea de l’auteritat i cal construir una alternativa el més àmplia possible. Treballar clarament per sumar per tenir capacitat per transformar-ho tot. La gent necessita saber que hi ha una altra manera de fer les coses, perquè encara que hi ha opcions majoritàries, aquestes majories no saben donar resposta a res.

Iniciativa és capaç de fer diagnòstic i construir alternatives i té capacitat per fer un front comú amb totes aquelles forces polítiques, o persones de forces polítiques, que siguin capaces de voler treballar de forma unitària i plural.

S’ha fet esment del NO GOVERN de CiU que en els 200 dies no s’ha fet cap llei, cap activitat. Que en 5 mesos l’única proposta han estat 5 cimeres que no canvien res i només deixen regust a fracàs, per com es plantegen i, sobretot, perquè no han portat enlloc.

Si s’acaben prorogant els pressupostos, uns pressupostos que van ser aprovats per CiU i PP, es genera un dèficit democràtic ja que es fa sense debat, sense admetre nous ingressos que ens fa perdre oportunitats de recuperació. Hi ha una gran irresponsabilitat per part de CiU i d’ERC que darrera de la independència estan amagant la greu situació econòmica.

Durant els darrers mesos, el debat central i transversal ha estat el projecte nacional; però, en canvi, no ha hagut cap projecte aprovat, cap avenç en matèria de traspassos, ZERO accions i ZERO resultats pel que faa l’autogovern.

Iniciativa seguirà defensant el Dret a Decidir des de la radicalitat democràtica que ha de representar totes les opcions, a nivell social, a nivell polític, de forma àmplia. Pluralitat en els plantejament en un gran pacte nacional.

Vull també destacar que es farà una proposta de Campanya d’Afiliació que segurament tindrà relació amb el lema de la X Assemblea JUNTES/JUNTS canvie-m’ho TOT. Ja tindré temps de parlar-ne més endavant.

Important va ser l’aprovació d’una Resolució de rebuig de la Llei de Llengües de l’Aragó i en defensa dels drets lingüístics de les persones que parlen català, unes 50.000, i aragonès, uns 11.000 parlants. La incultura de la gent del PP queda reflectida amb el ministre d’educació, WERTgonya!!!!

Marxa contra l’atur

Avui, amb molt de fred i sota una pluja intensa, he caminat una estona acompanyant a la marxa contra l’atur.juani

He anat a trobar-me al Consell Comarcal amb el grup de Sant Joan Despí que havia sortit de Les Planes.

les planes

Allà hem estat esperant a la gent que venia de Sant Vicenç dels Horts i de Sant Feliu i mentre esperàvem hi havia un grup de periodistes que estava filmant i entrevistant.

Com m’han vist parlar amb el grup de l’A.P.T.A, L’Associació de Parats i Treballadors en Actiu de Sant Joan Despí, m’han dit per fer-me unes preguntes.

El primer que li he dit a la noia que em volia entrevistar és que jo sóc Regidora i que jo només havia anat a acompanyar a la gent, que al cap i a la fi són les persones de la marxa les verdaderes protagonistes. La veritat és que jo no tenia cap intenció de parlar però entre uns i altres finalment m’han dit que em gravarien mentre explicava el mateix que havia dit al grup.

El fet és que jo he comentat que ens estem trobant a Serveis Socials que el sistema és pervers amb la gent, ja que amb el PIRMI es considera frau si es troba feina cobrant més de 500 euros i a la vegada la prestació; per tant, ens passa que hi ha persones que reben la Renda Mínima, troben feina durant un mes per fer una substitució, es donen de baixa durant aquest mes, però quan volen tornar a reprendre el PIRMI, al qual hi tenen dret, com la Generalitat té paralitzades les demandes des de fa mesos, encara que les persones compleixin els requisits, ja no poden tornar a tenir la prestació i es queden sense res.

Què passa, doncs? Que és millor no agafar la feina si només és per un o dos mesos perquè després no queda garantit el retorn. Aleshores, la mala gestió de la Generalitat genera que les persones es vegin obligades a renunciar a una feina temporal per evitar quedar-se sense res.

Un altre exemple que he explicat és que si un jove, pare de família, cobrant els 400 euros de suport, s’apunta al programa que promou el Servei d’Ocupació de la Generalitat, Joves X l’ocupació, i que es desenvolupa a tots els ajuntaments; automàticament perd aquesta prestació perquè passa a rebre els 150 euros que implica aquest programa. Una altra perversió del sistema perquè penalitza a les persones joves que volen formar-se més.

No sé si sortirà a alguna televisió o no els hi interessarà, però certament no em preocupa.

Un moment emocionant ha estat quan han arribat els companys i companyes que venien dels pobles veïns perquè no erem massa gent i veure arribar la furgoneta amb megafonia i engruixir la marxa ha animat tothom.

mani28

Després de la troba hem pogut aixoplugar-nos una estona a dins del Consell Comarcal, refer-nos del fred i, la majoria, reposar forces amb els bocatas que portaven.

Després del descans, hem tornat al carrer, tapant-nos com podíem de la pluja. Gràcies per l’impermeable que la companya Saida m’ha donat, perquè el fred i l’aire ens anaba calant.

plovent

La marxa ha continuat passant per davant del Walden, travessant l’autopista, camí de l’Hospital Moisés Broggi on treballadors i treballadores han sortit a rebre’ns i a donar suport a la marxa. També ens ha acompanyat el comité d’empresa de la TV3 expressant-nos la preocupació que estan passant pel seus llocs de treball.

He acompanyat la marxa fins que ja marxaven cap a la Plaça Catalunya de Cornellà i, a partir d’aquí, els he anat seguint pel facebook i em consta que han arribat fins el Parlament aquesta tarda. Felicitats!!! i Sort!!!!

parlament

Escoles Bressol concertades???

Al setembre les Escoles Bressol privades ja van notar la crisi en la matrícula; fins i tot la notícia era que “la culpa” de la manca de matriculació era l’existència dels centres públics, quina ironia! Perquè és evident que l’educació, entesa com un dret universal, malgrat a l’etapa 0-3 no sigui obligatòria, sí ha de tenir un compromís de l’administració que garanteixi la igualtat d’oportunitats, i això només és possible a través del servei públic.

Això, que durant els 23 anys de govern de CiU no va ser prioritari, va fer proliferar (per emprar la mateixa paraula que la notícia) tot un seguit de “guarderies” privades (i utilitzo aquesta paraula perquè en moltíssimes ocasions no eren més que això). Cobrien una necessitat creixent a mida que les dones ens incorporàvem al mercat laboral i també perquè moltes parelles joves entenien que els infants podien assolir una sèrie d’habilitats i competències, en els seus primers anys de vida, que podria aportar un benefici en la seva educació.

bressolTot va canviar radicalment amb els governs d’esquerres que van donar un gir total a l’educació d’aquesta etapa. Va ser en aquells pocs anys que a la nostra ciutat, que només disposava d’una Escola Bressol, La Pomera, va poder fer l’aposta per la primera infància, 0-3 anys, i es van construir tres Escoles Bressol: La reconversió d’una escola de primària al barri Centre, El Timbal; una nova per donar resposta al barri de l’Eixample, El Sol solet, i l’Escola Bressol del Gegant del Pi al barri de Les Planes.

Més de 400 places que, amb el suport de la Generalitat, que cada vegada disminueix la subvenció i que per part de l’Ajuntament es va fent l’esforç de no gavar més les famílies. Ja el 2012 va augmentar l’aportació i, encara més per aquest 2013.

La notícia que avui sortia a TV3 era semblant a l’apareguda el mes de setembre però ara la diferència eren les declaracions del Sr. Jordi Fibla: “Ens conformaríem amb una ajuda que impliqués que les famílies haguessin de suportar una menor càrrega econòmica a l’hora de portar el nen a l’escola bressol”

Sí, només ens falta això, que estiguin retirant les aportacions als centres municipals i que donin ajuts als centres privats; o com està fent en Trias a Barcelona canviant el model d’escola bressol pública per un model d’externalització.

Un atac més a l’educació, a la justícia social, a la igualtat d’oportunitats….