Atac a la Llei de la Dependència

Aquest mes d’agost ha estat el tercer any consecutiu que el govern de CiU ens ha jugat una mala passada amb allò que té a veure amb l’Estat del Benestar i les persones més vulnerables. D’una banda, aquesta “agosticitat”, a causa de l’inici de vacances de molta gent, les poques notícies que apareixen passen molt desapercebudes  i, de l’altra, precisament aquestes persones en situacions de dependència física o econòmica, es veuen més desamparades i fa que la capacitat de reacció sigui quasi nul.la.

El 2011 va ser el caos que es va generar el canvi sense previ avís del pagament de la Prestació de Renda Mínima (PIRMI) que va generar grans problemes per a la gent però sobretot una nova fòrmula; ja que, des de llavors, ha deixat de ser un dret per passar a ser una prestació que depèn de pressupost. Això comporta que persones o famílies que ho necessiten han d’esperar mesos, i fins i tot un any, per obtenir la prestació. Un govern de CiU insensible al patiment de la gent

El 2012 va ser el govern del PP de l’Estat que, amb el RDL 20/2012 de 13 de juliol, va retallar, a partir de l’1 d’agost d’aquell any ,les prestacions de la Llei de la Dependència en diversos aspectes: Disminuir en un 15% la prestació al familiar cuidador no professional, eliminació de les persones cuidadores de la cotització a la Seguretat Social, …. (més detalls).

rodes

Totes aquestes mesures s’han anat absorvint per les famílies i pels serveis socials dels ajuntaments que hem anat intentant pal.liar, amb moltes dificultats, totes aquestes retallades.

Arribem a l’estiu del 2013 i torna a haver una nova “estocada” a la Llei de la Dependència quan els Serveis Socials dels ajuntaments rebem noves instruccions per elaborar els PIAS (Plans Individuals) o a les modificacions. L’aplicació comporta la obligatorietat que la persona cuidadora familiar ha de conviure -estar empadronada- en el mateix domicili que la persona amb dependència i si no és així comporta la pèrdua de la prestació.

Així, quan les persones demanen revisió de grau o nivell per empitjorament de la persona depenent, s’estan trobant que estan revisant “a la baixa” o que poden perdre la prestació per no poder demostrar la convivència. De tota manera, la Generalitat està fent revisions d’ofici.

Estem pendents de conèixer definitivament quines seran les incompatibilitats perquè sembla que hi haurà modificacions respecte al servei de Teleassistència amb el SAD, o el fet que l’ingrés amb un Centre de Dia públic de la persona depenent feia disminuir la prestació a la meitat, però sense la convivència quedaria eliminada totalment. També quan hi hagi algun ingrés en un Centre Sòcio-Sanitari serà necessari fer modificació quan torni al domicili.

És evident que en tots els casos que les persones depenents perdin prestacions, els ajuntament rebran moltes més demandes de serveis que hauran de ser gestionades de manera que es pugui donar la major cobertura possible. Tenint en compte també que aquelles persones que han demanat la dependència i s’ha d’iniciar el procés, no rebran la prestació que segurament han esperat.
Dia que aquesta ha estat una nova “estocada” i que amb la continuïtat de les polítiques actuals, amb un nou RDL del PP o una nova mesura d’austericidi del govern de CiU, serà la “puntilla” final per a la mort definitiva de la LAPAD sense arribar al 2015 que era quan hauria d’haver estat totalment implementada.
Punt i final a l’Estat del Benestar.  Cap notícia als mitjans, sembla que hi ha temes més importants. Cap tertúlia ni cap debat a les ràdios o televisions, la gent té d’altres interessos!!!!!

COM QUEDA LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

2013-06-07 17.45.58Aquest mes de maig em van fer una entrevista telefònica pel diari gratuït “líniatres” que és una publicació nova que porta notícies d’Esplugues, Sant Just i Sant Joan Despí. L’entrevista surt en el número 2 del 10 de maig, conjuntament amb opinions de les regidores de les altres dues poblacions i de la Consellera de Benestar Social i Família Neus Munté.

En una entrevista d’aquestes característiques i, a més amb l’espai que s’hi pot dedicar, no s’expliquen totes les qüestions de com realment, després dels Reals Decrets del govern del PP, queda l’aplicació de la LAPAD (Llei de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència) si també afegim les retallades que va aplicant la Generalitat i, fins i tot, preveient què pot arribar a passar si encara s’aplica”la racionalització del sistema” que és l’eufemisme que s’està utilitzant per continuar desmantellant aquesta quarta pota de l’estat del benestar.

GRAUS DE DEPENDÈNCIA I CALENDARI

Abans de les retallades la llei classificava les situacions de dependència en 3 graus (dependència moderada, severa i gran) subdividida en 2 nivells cadascuna. D’aquesta manera es recullien 6 valoracio s de diferents intensitats i necessitats de cura i que s’anirien aplicant progressivamnet entre el 2007 i el 2015, de més a menys dependència.

El 2007 entra el Grau III nivells 1 i 2 . El 2008 va entrar el Grau II nivell 2. El 2009 el Grau II nivell 1. A partir d’aquí la previsió era que el 2011 entrés el Grau I nivell 2, el 2013 el Grau I nivell 1 i el 2015 ja estigués tota la llei implantada.

Però, què ha passat?. Doncs que en la primera retallada hi ha una moratòria on els depenents modertas de Grau I nivell 1 s’han d’esperar fins el 2015, i que amb la segona retallada desmonten els nivells, ja només deixen els tres Graus, amb la qual cosa hi ha una menor adequació de la valoració a la necessitat de cura.

PROCÉS DE VALORACIÓ

Abans de les retallades, quan es feia la sol.licitud, els equips de valoració de la Generalitat tenien un temps de 6 mesos per emetre la resolució de grau i nivell i així elaborar el PIA per part de Serveis Socials

Després de les retallades s’elimina pel Real Decret 8/2010 la retroactivitat (els 6 mesos que triguen) la Generalitat diu que pagarà retroactivitat a partir dels 6 mesos de demora però a terminis fins a 8 anys.

SERVEIS I PRESTACIONS

La LAPAD estableix una sèrie de serveis per a les persones amb depedència segons els seu grau. Des de la teleassistència, al servei d’ajuda a domicili (SAD), els centres de dia o de nit, fins als serveis residencials.

Pel que fa a les prestacions econòmiques, s’establien les vinculades als serveis, l’ajut a les persones cuidadores no professionals i l’assistència personal destinada a persones amb un alt nivell de dependència i que necessiten una tercera persona per desenvolupar les tasques habituals de la vida diària.

Ara que s’estan concretant les retallades, apareixen incompatibilitats entre els serveis; així una persona que va a un centre de dia no podrà tenir SAD. Esperem, de tota manera, que la teleassistència no arribi a ser incompatible amb cap altra servei.

Un efecte de les retallades que ja s’ha concretat és el fet que la cuidadora familiar ha perdut el 15% de la prestació que rebia (400.000 persones afectades), té l’obligació de viure al domicili i, a més, ja no està donada d’alta a la seguretat social. Una pèrdua molt important per a les dones, que són les que tradicionalment fant de cuidadores i que tornen a perdre uns drets socials que s’havien aconseguint reconeixent valor a la seva tasca (146.000 dones han deixat de cotitzar)

Les retallades també afectaran d’una banda a la intensitat del servei, menys hores de SAD, abans els màxim era de 90 hores mensuals i ara serà de 70 hores; a les prestacions econòmiques, que disminueixen entre un 15 i un 30%, i al fet que les persones amb dependència moderada no rebran cap prestació, unes 280.000 persones.

En definitiva, una llei que es posava al mateix nivell l’Educació, la Sanitat i el Sistema de Pensions com les quatre potes de l’Estat del Benestar, però que no s’ha arribat a consolidar i per això la gent no sembla tan concient de que s’està perdent un dret fonamental.

La gent surt al carrer per les retallades en Educació i en Sanitat, aviat sortiran per les retallades en les pensions, espero que la gent recordi que l’atenció a la Dependència és bàsica perquè tard o d’hora tothom hi arribarem.

Com no podia ser d’una altra manera a ICV anem fent xerrades per conèixer la situació i poder debatre.

la foto

Cuidant als qui cuiden

Dilluns passat va ser la darrera sessió del grup que el Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat organitzem, amb el suport de la Diputació de Barcelona, per a les persones cuidadores, que tenen al seu càrrec persones amb diferents tipus de dependència (malaltia d’Alzheimer, gent gran, gent amb discapacitats…)

Són grups de suport emocional que tenen com objectiu que les persones cuidadores tinguin un espai on compartir la seva exeperiència amb d’altres persones que es troben en similars situacions. És una manera de prevenir que persones que tenen cura d’altres acabin emmalaltint

Aquest grup va començar el mes d’octubre i ha constant de 10 sessions d’una hora i mitja cadascuna i s’ha celebrat a l’Àrea de Serveis a la Persona els dilluns de 17 a 18,30.

En el grup es treballen temes relacionats amb l’autoimatge, l’autoestima, la sobrecàrrega i el fet de cuidar, dinamitzats per una psicòloga; això fa que apareguin temes i coses personals i  que, amb la més estricta confidencialitat, es generi una dinàmica de complicitats entre totes les persones del grup.

Així, el darrer dia tothom va portar alguna cosa i amb un explèdit pica-pica van acomiadar-se. Avui, precisament, m’he trobat amb una d’aquestes persones del grup i m’explicava que s’havia sentit molt bé amb el grup i que l’havia ajudada molt.

Algunes persones del grup tenen al seu càrrec persones amb malaltia mental i mirarem que puguin afegir-se al grup de persones que treballen específicament aquest tema.

Retallades a la Llei de la Dependència

Evidentment l’atac a tot el què representa els drets socials de les persones, no s’acaba retallant en sanitat i educació, que han estat les primeres accions dels governs de dretes.

Tampoc s’acaba amb tot el procés de reforma laboral, les retallades en les accions de formació y plans d’ocupació i tot el què s’està fent amb el funcionariat dels diferents departaments: reduccions del 15 % de la jornada i del sou a interins/es, retallades de sou i supressió de pagues extraordinàries, acomiadaments…

Ara, s’havia d’atacar al “4t pilar de l’Estat del Benestar”, un pilar feble, sense fonaments resistents que fácilment quedarà en “no res”. Li ha arribat l’hora a la Llei de la Dependència, aquella que tenia una aplicació progressiva entre el 2007 i el 2015 i que mai veurà la llum tal i com va estar plantejada inicialment i a la que mai va donar suport el PP

Com no podia ser d’una altra manera, el Govern central ha reduït considerablement les aportacions a les comunitats autònomes que li corresponen segons la llei, justificant-ho per la “sostenibilitat i racionalització” del sistema; quan en realitat el què es pretén és acabar amb els drets de les persones depenents i de qui les cuida.

Tornem al model patriarcal de les famílies, les dones, que han de tenir cura de les persones grans, malaltes, amb discapacitat…. i de que no hi ha una responsabilitat dels poders públics. El model de la dreta que qui tingui diners podrà pagar-se una atenció.

Al Departament d’Acció Social de l’ajuntament ens han arribat, per part de la Generalitat, els nous barems i classificacions de graus de dependència, on s’eliminen els nivells. Així, només existeixen Grau III per a la gran dependència, Grau II per a la dependència severa i Grau I per a la dependència moderada.

D’aquesta manera, les persones valorades amb Grau I Nivell 2 ( unes 30.000 persones) que els hi corresponia l’accés a la Llei a partir del gener de 2012 i que s’ha endarrerit fins el gener de 2013 i les valorades amb Grau I Nivell 1 (unes 250.000 persones) que, en principi es plantejava l’accés el gener de 2014, es compliran aquests terminis? Què passarà si no hi ha nivells?

Tenim les noves instruccions, que s’han d’aplicar de manera immediata, per a la signatura dels PIA i  les noves prestacions econòmiques, amb les reduccions a les persones cuidadores no professionals, que no només són retallades econòmiques sinó també a nivell de drets, ja que se’ls dóna de baixa de la seguretat social.

No sé quina classe de comunicació farà la Generalitat a les famílies informant de quins són els canvis i com es veurà afectada la persona depenent. Hauran rebut les famílies una carta informativa sobre les noves condicions o bé s’hauran trobat la reducció econòmica directament quan hagin anat al banc a cobrar la prestació?

Un altre tema que haurem de resoldre és com es concretarà el fet que s’està plantejant incompatibilitats entre la prestació econòmica i la prestació del servei de SAD (servei d’ajuda domiciliària). Com poden les famílies renunciar a uns ingressos, més encara en aquests moments, o bé a rebre l’ajut d’una persona durant algunes hores mensuals per poder atendre al seu familiar?

Moltes preguntes i una sola resposta PROU RETALLADES!!!!!!!

Governar pels més forts

Això és el què està fent el govern de la Generalitat, Es va postular com el “govern dels millors” però no va dir que governaria només amb i per la gent més rica, que escanyaria tot el què pogués a la gent més vulnerable, que perseguiria a qui menys té, que empobriria les famílies, que augmentaria el nombre de persones amb desprotecció social… En definitiva, que governaria pels més forts.

Fa un parell de dies va esclatar la notícia que la Generalitat no pagarà el mes de juliol els concerts econòmics de les residències geriàtriques i de discapacitat per problemes de liquidesa; això també afecta als 80 centres de menors tutelats, Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAES) que acullen 2.000 infants i joves en situació de desemparament. 

Moltes entitats del Tercer Sector , que gestionen la majoria d’aquesta tipologia de residències i de centres, no podran afrontar el pagament de nòmines, de proveïdors, etc. perquè ja porten acumulades deutes de subvencions de la Generalitat i d’altres organismes i administracions.

L’agost de l’any passat, el Departament de Benestar i Família,  ja va generar un munt de problemes amb els canvis en la Renda Mínima d’Inserció que han deixat a famílies per sota del llindar de la pobresa i com des del Departament  d’Empresa i Ocupació segueixen bloquejant l’accés i deixant a la gent mesos i mesos sense resposta.

Ara tornem-hi, en la mateixa època, coincidint en vacaces de molta gent, es demostra la falta de previsió i la incompetència del Conseller Josep Lluís Cleries, que només amb dos dies, sense cap possibilitat de reacció per part de les entitats gestores, diu que no hi ha diners per pagar un servei que tenen el compromís de pagar.

Certament això és una prova més del fracàs de les polítiques d'”austeritat”. Com pot ser que després d’un any de retallades en sanitat, en educació, en ajuts socials, amb sacrificis per part dels treballadors i treballadores, es digui que no hi ha diners?

Com pot ser que els Departaments d’Economia i de Benestar i Família no hagin informat als centres amb prou temps per poder fer una previsió?

Com s’ha arribat a aquesta situació i on són els diners?

En primer lloc és que CiU va votar amb PP la Llei d’Estabilitat Pressupostària que obliga a pagar els deutes als bancs abans que pagar les residències o qualsevol altre despesa, això ha significat 424 milions d’euros de la Generalitat a la banca.

Hi ha altres llocs on s’hauria pogut buscar els diners que, malgrat tenir tot el dret de cobrar, no hauria representat una situació tan greu, com per exemple algunes subvencions a les escoles de l’Opus. Segur que no s’atrevirien a deixar de pagar la policia o l’exèrcit però sí que s’atreveixen amb el sector més dèbil de la societat: la gent gran, malalta, amb discapacitat, amb exclusió social… aquesta i a la magnífica gent que l’atén i que hi dedica més que el seu treball, aquesta sí, aquesta sí que es pot menystenir.

Ara el que cal és deixar de retallar i augmentar els ingressos i això només és possible si es fan accions com: recuperar l’impost de successions, incrementant l’impost sobre el patrimoni, impulsant un impost sobre les grans fortunes, elaborant un Pla per combatre el frau fiscal.

  

 

L’avortament, un dret de les dones

El Gener d’aquest any, l’actual ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, ja va començar a dir que modificaria la Llei de l’avortament per “corregir-la”.

Ara, a mitjans de juliol, quan amb el darrer Real Decret 20/2012 s’han ampliat les retallades socials, l’increment de l’IVA i mesures en contra dels ajuntaments atacant directament la democràcia, surt de nou la intenció de canviar algun dels supòsits de la llei, com és el de la malformació del fetus, a més de la limitació del temps per poder realitzar l’avortament.

Això és no entendre res, sobretot no entendre quins són els sentiments d’una dona que es veu en la necessitat d’avortar. El dolor de saber que el fill o filla pot néixer amb una malformació que no li permetrà dur una vida plena, amb total autonomia, amb els mateixos drets que la resta de persones.

Com tenen la vergonya  que en una mateixa setmana es carreguen la Llei de la Dependència i després defensen “la vida” dels fetos que seran persones per sempre més, depenents?

Cal també pensar a quines dones afecta sobretot la limitació del temps. En primer lloc a les més joves, menys informades, amb més dificultats personals per prendre una decisió com aquesta. En segon lloc a les dones amb situacions més precàries, amb nivell cultural més baix i que tenen una situació de risc d’exclusió social. Evidentment a les dones migrades perquè el seu accés a la informació i als recursos és més limitat.

Pet tot això, les dones amb situacions de més vulnerabilitat, aquelles que tenen més dificultat per poder criar una criatura també són les que tindran més impediments per poder decidir si volen o no avortar.

A Catalunya ja hem tingut molts problemes perquè l’aplicació de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs de 3 de març del 2010 no s’ha fet realment efectiva i amb les mateixes condicions que a la resta de l’Estat i això ha estat una queixa constant per part d’organitzacions feministes i altres col·lectius vinculats a donar suport a les dones.

Moltes veus ara també han començat a fer veure que no podem tornar enrera perquè això només generarà més diferències. Les dones que s’ho puguin pagar podran decidir, les que no puguin hauran de fer-ho de manera il·legal, posant en perill les seves vides.

Dones amb Iniciativa també s’ha sumat al rebuig d’aquesta modificació de la llei.

Un metge ha parlat en nom del fetus i del patiment que podria representar néixer.

Han aparegut notes de premsa davant dels atacs contra els drets de les dones i pel proper dissabte dia 28 de juliol a les 11,30 una manifestació a la Rambla del Raval.

I pel 28 de setembre hi haurà mobilització internacional per la despenalització de l’avortament i pel dret de les dones a decidir sonbre el nostre propi cos.

25 anys CORDIBAIX

Divendres passat a Martorell es va celebrar l’acte d’inici de les activitats programades durant aquest any per commemorar el 25è aniversari de CORDIBAIX, la federació d’associacions del Baix Llobregat que acull tota mena d’entitats relacionades amb les persones amb discapacitat i transtorn mental.

Són unes 30 entitats, entre fundacions, associacions, AMPAs, que amb Cordibaix poden trobar suport i treball en xarxa per assolir objectius comuns i, sobretot, desenvolupar projectes comuns que impliquin les diferents institucions i la ciutadania en general.

Cordibaix té la seva seu a Sant Joan Despí gràcies al conveni signat amb l’Ajuntament;  a la vegada, hi ha entitats de la nostra ciutat que hi estat federades: Residència Mas i Dalmau, Associació ESTEL, Fibroespí…

M’agradaria destacar la intervenció del Sr. Manuel Ascanio, president de Cordibaix, que aprofitant l’assistència de representants de les diferents institucions, Ajuntament de Martorell, Diputació de Barcelona i, en especial, del Conseller de Benestar Social i Família Sr. Cleries, va expressar la seva preocupació en la situació actual i va exposar les seves demandes, algunes d’elles que afecten directament la nostra ciutat.

És el cas de la Residència Mas i Dalmau, que ja té un projecte elaborat, des de fa un parell d’anys, d’ampliació en uns pisos tutelats que podrien acollir entre 12 i 15 places de persones amb discapacitat mental.

També va parlar de com està afectant la reforma laboral  al col·lectiu i com els tallers ocupacionals estan veient retallada l’aportació institucional. Això està afectant, igualment, a la integració de persones en diversitat funcional que s’ha dut a terme els darrers anys per poder fer actuacions d’inclusió a l’empresa ordinària. La problemàtica dels centres especials treball ha estat una de les reivindicacions, ja que darrerament les retallades en els pressupostos estatals pel foment de l’ocupació implicarà la pèrdua de llocs de treball.

Al final de la seva intervenció, a més de demanar que més ajuntaments de la comarca signessin convenis amb la Federació, va fer una frase dirigida especialment al Conseller: “No se arrugue y exija y defienda los derechos del colectivo que nos tendrá a su lado”

Després van intervenir les persones que representaven les intitucions que van destacar el balanç positiu que s’ha de tenir en compte d’aquests 25 anys de Cordibaix, del compromís a la inclusió social i laboral del col·lectiu, amb aquestes persones que han de ser protagonistes al mateix nivell i amb igualtat d’oportunitats.

M’agradaria parlar, per acabar la meva aportació, de l’actuació musical de PAINOMI un grup de 5 noies, dues veus, dos violins i un piano, que van donar un caire de categoria a l’acte.

I, al final, van cantar la cançó Corren del grup de rock català Gossos, amb la sorpresa de la presència de Natxo Tarrés, un dels seus components.

Segur que al llarg de l’any tindré ocasió d’explicar altres activitats relacionades en la commemoració del 25è aniversari