Una democràcia fràgil

Realment quan veig que cada quatre o vuit anys, que són una o dues legislatures, les lleis poden canviar totalment segons el partit que governi, m’adono que la democràcia que tenim a España és molt dèbil i vulnerable.

El bipartidisme s’ha instal·lat, aquí i arreu, com a model de la democràcia. Ho podem veure al Regne Unit o a EEUU, com a exemples de democràcies més  “antigues”. Així veiem com guanyen alternativament les “dretes” i les “esquerres”, ambdues “extremadament” moderades.

Malauradament a España la dreta que tenim és molt casposa, hereva d’un franquisme, que encara no té una mentalitat de país europeu. Per això qualsevol avenç social, educatiu, descentralitzador, de llibertat individual o col·lectiva… els hi fa por i quan tenen el poder volen desfer, a tort i a dret, tot allò que s’havia avançat, ja siguin grans o petits avenços.

Són molts els exemples que, amb l’excusa de la crisi pel mig, es generen intents, de vegades aconseguits, d’aquest fer i desfer: el dret a la interrupció de l’embaràs, la llei d’educació, la modificació de la llei de la depencència, el matrimoni entre persones del mateix sexe, l’accés a la justícia….

Crec que a la nostra democràcia li falta molt, li manca el consens en els grans temes que no poden anar amunt i avall. Crec que això només és possible si s’utilitza la via del referèndum, com es fa a Itàlia, una mostra va ser el juny de l’any passat que es realitzaven quatre preguntes d’aspectes totalment diferents però de gran trascendència.

Què respondria la ciutadania si se li hagués preguntat sobre la modificació de la Reforma de la Constitució, aquest any passat, que van acordar PP i PSOE? Es va modificar totalment l’article 135  que té a veure amb l’estabilitat pressupostària de les administracions públiques i un pas molt important en la centralització de l’Estat i les dificultats de les Comunitats Autònomes i dels ajuntaments en la seva gestió econòmica.

Què respondria la ciutadania davant del què està passant amb el pagament de la justícia o del registre civil? Quina seria la resposta davant de que la Generalitat pagui primer els interessos dels bancs que els convenis que té amb els hospitals, els centres de protecció de menors, els tallers de persones amb discapacitat, etc.?

Una democràcia fràgil en mans d’uns quants i el 99% què fem????

FIRADESPI 2012

Aquest dissabte passat s’ha fet la fira del comerç al Barri Centre, penso que amb força èxit.Jo m’hi vaig passejar al matí amb el meu pare i la meva mare i després una estona a la tarda.

Firadespí ha sofert alguns canvis en els darrers dos anys, sobretot motivats per la situació econòmica, intentant reduir costos.

Fent una mica de memòria, Firadespi es feia cada anys pel mes d’octubre, alternant amb la Fira d’Entitats. Es muntava al recinte firal i la despesa era molt important tan per a l’Ajuntament com per als comerços, que havien de fer un gran esforç econòmic i també de treball per poder estar tot un cap de setmana atenent la botiga pròpia i l’estand de la fira.

Tot plegat havia motivat que en les darreres edicions realitzades al recinte firal només hi participaven grans comerços i molts dels espais estaven ocupats per empreses de tot tipus de fora de la ciutat.

L’any passat, amb l’ànim de potenciar realment el comerç local de proximitat, es van fer dues fires: una al Barri Centre i l’altra al Barri de Les Planes, al mig dels carrers principals, en dos dissabtes consecutius.

Després es va fer una revisió de com havia anat, copsant opinions diverses. De les conclusions obtingudes s’ha dissenyat la fira en el model que s’ha fet enguany .

A la 13a edició de Firadespí, sembla que s’ha decidit que es celebrarà tots els anys, alternativament al Barri Centre i al Barri de Les Planes, al llarg del primer dissabte del mes d’octubre.

Així, de moment aquest 2012, s’ha celebrat al Barri Centre i l’any vinent es farà als carrers de Les Planes.

Crec que és una bona solució, sembla que els comerços han pogut mostrar els seus productes just davant del seu establiment o molt a prop. Molt bona idea també la Firatapa!!!

A la nostra comarca hi ha fires molt importants i amb molta història, com són La Candelera a Molins de Rei o la Festa de la Rosa de Sant Feliu de Llobregat. Sembla difícil que Sant Joan Despí pugui assolir el mateix nivell de visites d’arreu i trobar algun aspecte característic.

Crec que ens manca una Fira Modernista, per exemple, que permeti fer difusió del nostre patrimoni. Hi ha exemples en d’altres ciutats dins i fora de la comarca.

Per mi, quan ve més gent de fora a veure allò que no hi ha a d’altres indrets és per Nadal que moltíssima gent ve a veure “El pessebre vivent”.

Retallades a la Llei de la Dependència

Evidentment l’atac a tot el què representa els drets socials de les persones, no s’acaba retallant en sanitat i educació, que han estat les primeres accions dels governs de dretes.

Tampoc s’acaba amb tot el procés de reforma laboral, les retallades en les accions de formació y plans d’ocupació i tot el què s’està fent amb el funcionariat dels diferents departaments: reduccions del 15 % de la jornada i del sou a interins/es, retallades de sou i supressió de pagues extraordinàries, acomiadaments…

Ara, s’havia d’atacar al “4t pilar de l’Estat del Benestar”, un pilar feble, sense fonaments resistents que fácilment quedarà en “no res”. Li ha arribat l’hora a la Llei de la Dependència, aquella que tenia una aplicació progressiva entre el 2007 i el 2015 i que mai veurà la llum tal i com va estar plantejada inicialment i a la que mai va donar suport el PP

Com no podia ser d’una altra manera, el Govern central ha reduït considerablement les aportacions a les comunitats autònomes que li corresponen segons la llei, justificant-ho per la “sostenibilitat i racionalització” del sistema; quan en realitat el què es pretén és acabar amb els drets de les persones depenents i de qui les cuida.

Tornem al model patriarcal de les famílies, les dones, que han de tenir cura de les persones grans, malaltes, amb discapacitat…. i de que no hi ha una responsabilitat dels poders públics. El model de la dreta que qui tingui diners podrà pagar-se una atenció.

Al Departament d’Acció Social de l’ajuntament ens han arribat, per part de la Generalitat, els nous barems i classificacions de graus de dependència, on s’eliminen els nivells. Així, només existeixen Grau III per a la gran dependència, Grau II per a la dependència severa i Grau I per a la dependència moderada.

D’aquesta manera, les persones valorades amb Grau I Nivell 2 ( unes 30.000 persones) que els hi corresponia l’accés a la Llei a partir del gener de 2012 i que s’ha endarrerit fins el gener de 2013 i les valorades amb Grau I Nivell 1 (unes 250.000 persones) que, en principi es plantejava l’accés el gener de 2014, es compliran aquests terminis? Què passarà si no hi ha nivells?

Tenim les noves instruccions, que s’han d’aplicar de manera immediata, per a la signatura dels PIA i  les noves prestacions econòmiques, amb les reduccions a les persones cuidadores no professionals, que no només són retallades econòmiques sinó també a nivell de drets, ja que se’ls dóna de baixa de la seguretat social.

No sé quina classe de comunicació farà la Generalitat a les famílies informant de quins són els canvis i com es veurà afectada la persona depenent. Hauran rebut les famílies una carta informativa sobre les noves condicions o bé s’hauran trobat la reducció econòmica directament quan hagin anat al banc a cobrar la prestació?

Un altre tema que haurem de resoldre és com es concretarà el fet que s’està plantejant incompatibilitats entre la prestació econòmica i la prestació del servei de SAD (servei d’ajuda domiciliària). Com poden les famílies renunciar a uns ingressos, més encara en aquests moments, o bé a rebre l’ajut d’una persona durant algunes hores mensuals per poder atendre al seu familiar?

Moltes preguntes i una sola resposta PROU RETALLADES!!!!!!!

Energia eòlica, sí o no?

Després de sentir que a Horta de Sant Joan no volen que es posin molins per fer energia, he recordat que quan vaig anar al Dia de la Terra, que es va celebrar a Barcelona el passat mes d’abril, ens van donar un molinet amb l’explicació del projecte VIURE DE L’AIRE DEL CEL, que pretén instal·lar aerogeneradors per donar energia al municipi de Pujalt, que sembla tenir unes bones condicions. I amb el molinet van fer la foto d’enguany

M’he posat a buscar i he trobat que a l’Ametlla de Mar tampoc ho volen perquè diuen que espatllarà el paisatge i que farà soroll.

A la vista de tot el què he anat llegint penso que aquests pobles s’estan equivocant. És cert que qualsevol instal·lació implica uns inconvenient.

És que les torres elèctriques de la MAT que travessen l’Alt Empordà i el Gironès no destrueixen el paissatge?

És que els reactors de les centrals nuclears d’Ascó milloren l’entorn?

Potser és millor la refinaria de Tarragona?

O la cimentera de Sant Feliu de Llobregat a ple rendiment?

No és massa just estar en contra d’allò que beneficia a la majoria però que a mi em molesta, tot i que em sembla bé que es faci a un altre lloc.

En definitiva, necessitem energia, cada cop en necessitem més i més per poder tenir a cada casa un munt d’aparells amb els quals sembla que ja no podem viure. A més, som un país que ha d’importar l’energia, més del 77% del què consumim, i la paguem cada cop més cara; aquest sí que és un forat negre sobre el què no es fa res, ni se’n parla. On està aquí l’austeritat?

Per un altra banda hem estat un país pioner en la investigació i el desenvolupament de les energies alternatives, això que seria font de progrés, de llocs de treball i una alternativa a la despesa energètica, el primer que fa el govern del PP és eliminar les subvencions a les energies netes. Ara tota la investigació es farà a fora i després pagarem les patents inventades per gent nostra. Sempre igual, un país de pandereta!!!

He estat mirant també a d’altres països, com Holanda, amb les investigacions que han fet sobre els efectes marins, o  Dinamarca, que pel 2025 ja obtindrà el 75% de l’energia que necessita a partir dels aerogeneradors.

Són dos països petits, fortament depenents de l’enrgia externa, però amb governs que pensen en visió de futur.

Bé, segur que hi ha dificultats i malgrat els inconvenients, jo crec que ENERGIA EÒLICA SÍ

Governar pels més forts

Això és el què està fent el govern de la Generalitat, Es va postular com el “govern dels millors” però no va dir que governaria només amb i per la gent més rica, que escanyaria tot el què pogués a la gent més vulnerable, que perseguiria a qui menys té, que empobriria les famílies, que augmentaria el nombre de persones amb desprotecció social… En definitiva, que governaria pels més forts.

Fa un parell de dies va esclatar la notícia que la Generalitat no pagarà el mes de juliol els concerts econòmics de les residències geriàtriques i de discapacitat per problemes de liquidesa; això també afecta als 80 centres de menors tutelats, Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAES) que acullen 2.000 infants i joves en situació de desemparament. 

Moltes entitats del Tercer Sector , que gestionen la majoria d’aquesta tipologia de residències i de centres, no podran afrontar el pagament de nòmines, de proveïdors, etc. perquè ja porten acumulades deutes de subvencions de la Generalitat i d’altres organismes i administracions.

L’agost de l’any passat, el Departament de Benestar i Família,  ja va generar un munt de problemes amb els canvis en la Renda Mínima d’Inserció que han deixat a famílies per sota del llindar de la pobresa i com des del Departament  d’Empresa i Ocupació segueixen bloquejant l’accés i deixant a la gent mesos i mesos sense resposta.

Ara tornem-hi, en la mateixa època, coincidint en vacaces de molta gent, es demostra la falta de previsió i la incompetència del Conseller Josep Lluís Cleries, que només amb dos dies, sense cap possibilitat de reacció per part de les entitats gestores, diu que no hi ha diners per pagar un servei que tenen el compromís de pagar.

Certament això és una prova més del fracàs de les polítiques d'”austeritat”. Com pot ser que després d’un any de retallades en sanitat, en educació, en ajuts socials, amb sacrificis per part dels treballadors i treballadores, es digui que no hi ha diners?

Com pot ser que els Departaments d’Economia i de Benestar i Família no hagin informat als centres amb prou temps per poder fer una previsió?

Com s’ha arribat a aquesta situació i on són els diners?

En primer lloc és que CiU va votar amb PP la Llei d’Estabilitat Pressupostària que obliga a pagar els deutes als bancs abans que pagar les residències o qualsevol altre despesa, això ha significat 424 milions d’euros de la Generalitat a la banca.

Hi ha altres llocs on s’hauria pogut buscar els diners que, malgrat tenir tot el dret de cobrar, no hauria representat una situació tan greu, com per exemple algunes subvencions a les escoles de l’Opus. Segur que no s’atrevirien a deixar de pagar la policia o l’exèrcit però sí que s’atreveixen amb el sector més dèbil de la societat: la gent gran, malalta, amb discapacitat, amb exclusió social… aquesta i a la magnífica gent que l’atén i que hi dedica més que el seu treball, aquesta sí, aquesta sí que es pot menystenir.

Ara el que cal és deixar de retallar i augmentar els ingressos i això només és possible si es fan accions com: recuperar l’impost de successions, incrementant l’impost sobre el patrimoni, impulsant un impost sobre les grans fortunes, elaborant un Pla per combatre el frau fiscal.

  

 

El cinisme de CiU i PP a Sant Joan Despí (i 2)

L’altra dia, després de llegir les columnes de la Tribuna Política del Butlletí Municipal de juliol vaig tenir la necessitat de donar la meva opinió sobre el què han escrit els grups municipals de CiU i del PP. El dia 26 ja vaig comentar el què en pensava de la columna de CiU i avui dedicaré uns minuts a parlar de l’altra “perla”, perquè no té desperdici.

Cada frase és una burla a les persones que estan a l’atur, a les famílies de la nostra ciutat que ho estan passant, als comerços i petites empreses que ho tenen molt difícil per tirar endavat, a la gent gran que cada cop té més problemes perquè la pensió els hi arribi per a tot fins a minal de mes. En definitiva, o no saben el què diuen o clar que ho saben i se m’acudeixen moltes paraules per dir el que són.

Anem a pams. Diuen “El Gobierno … ha realizado una reforma laboral que por los datos de los últimos cuatro meses empieza a dar sus frutos en afiliaciones, en contratos indefinidos así como los 31.000 contratos de apoyo a emprendedores….” i segueix en aquesta línia. No sé d¡on han tret aquestes dades però les que jo he trobat no tenen res a veure.

La reforma laboral ha disparat el número d’ ERE entre febrer i maig en un 72 %, respecte del 2011 quan no hi havia la reforma i l’entrada en vigor de la norma que abarata l’acomiadament ha generat 11.279 expedients que van afectar a 146.818 treballadors i treballadores. Fins i tot algun empresari “molt llest” ha volgut aprofitar-se’n de la situació.

Les xifres d’atur el mes de juny mostren una baixada tan a Catalunya com a España, típic en aquesta època on el sector serveis i restauració genera llocs de treball pel turisme. A la nostra comarca aquest més de juny només ha baixat l’atur pel que fa als homes, perquè el nombre de dones aturades ha augmentat en 183 persones, amb la qual cosa el tant per cent de dones en situació d’atur és ja del 17,3 %, més de dos puns i mig per sobre de la taxa d’atur masculí.

Tampoc no es pot parlar de que baixa l’atur si es comptabilitza que una de les coses que està passant és la gent que marxa; sobretot gent jove que, amb preparació o no, decideix cercar unes oportunitats que aquí no té, a més del maltracte que rebe, per exemple a nivell sanitari amb un Real Decret que els deixa sense drets.

Per això sorprén que diguin “Se ha buscado proteger a los ciudadanos más vulnerables …, por primera vez, los parados sin prestación no pagarán los medicamentos” quan hi ha pensionistes que entre el % que han de pagar i l’euro per recepta resulta que paguen més del que val el medicament, o estan disminuint i eliminant les prestacions de les persones aturades i a Catalunya hi ha més de 100.000 famílies que cap dels seus membres rep cap tipus de prestació.

Un altre paràgraf comença: “Se ha incrementado la lucha contra el fraude fiscal…” i per més que es busqui no hi ha manera de trobar en què han lluitat contra el frau de les grans fortunes i les grans empreses

I el que he trobat és com els ingressos de l’Estat provenen en un 85% de les rendes del treball i només d’un 15% de les rendes del capital, una descompensació escandalosa.

Sembla que entenen que combatre el frau fiscal és fer una amnistia a qui té diner negre, fora del país, pagant un 10% mentre van pujant l’IVA al 21%, que d’entre d’altres moltes coses afectarà als llibres de text, malgrat l’article digui “La educación es otro pilar, la reforma por la calidad busca la excelencia, el mérito y el esfuerzo”. Certament les famílies que puguin portar les seves criatures a l’escola hauran de fer un gran esforç i tindran molt de mèrit si aconsegueixen arribar a final de mes.

Per acabar l’article, igual que ho feia CiU carregant contra el tripartit, el PP carrega contra el PSOE. L’argument de que “la culpa no és meva” o “jo no he sigut” ja cansa. Ja és hora de governar; si pot ser, de governar bé i per a tothom, amb justícia, cosa que no estan fent ni els uns ni els altres.

Eurovegas al Parlament

Ahir al matí, el grup parlamentari d’ICV-EUiA va fer una jornada al Parlament de Catalunya sobre Eurovegas, amb la intenció de donar informació a tothom sobre què significa per al nostre país aquest macroprojecte.

Cal fer adonar a tothom, des de la Cerdanya fins el Camp de Tarragona; des de l’Empurdà fins a la Vall d’Aran, que Eurovegas és tan greu com si ens volguessin posar un cementiri nuclear o fer el trasvassament del Roine. En definitiva, que és un problema de país i no d’uns quants pobles o d’una comarca.

A la jornada hi va haver intervencions de persones molt diverses, que feien les seves aportacions a partir de les pròpies vivències i també des de la seva responsabilitat política o professional.

Alguns ja havien estat a l’acte que vam fer a la Plaça de l’Ermita a Sant Joan Despí (Carles Riba, Lluís Tejedor) o bé representants del mateix col·lectiu (Unió de Pagesos, Plataforma Aturem Eurovegas) i, per tant, coneixia el seu discurs; però també hi va participar la Doctora Marta Torrents, experta en Toxicomanies, que ens va parlar de la ludopatia com una addicció que es genera com una malaltia del sistema nerviós amb conseqüències similars a qualsevol altra addicció. L’alt risc que representa la proximitat, la resposta ràpida de les màquines, l’accessibilitat, els factors personals, les greus afectacions familiars i laborals, etc van se elements que va exposar en la seva intervenció.

Volia destacar la participació d’en Josep Ramoneda i l’Ernest Maragall, persones vinculades a altres partits polítics i amb idees que de vegades no són coincidents amb les d’ICV-EUiA que van expressar de manera rotunda la seva posició en contra d’Eurovegas.

Hi ha algunes idees que m’agradaria destacar d’entre totes les intervencions:

– Hi ha un menspreu al criteri de sostenibilitat. Cal que s’aposti per una sobirania alimentària perquè la propera crisi serà energètica i ens caldrà poder disposar d’aliments que no s’hagin de transportar de l’altra banda del món. Hem de augmentar la protecció del Parc Agrari com a patrimoni col·lectiu i fer un acord de custòdia d’aquest territori.

– L’impacte és tan bèstia que hi ha molta gent que no es creu que això pugui seruna realitat, per tant hem de connectar la mobilització amb el debat. És una agressió a la comarca del Baix Llobregat, a tota l’Àrea Metropolitana i, per extensió, a tota Catalunya.

– Només podrem sortir de la crisi d’una manera inclusiva i aquest projecte no ho és; perquè en aquests moments el que està passant és que qui té els diners té el poder normatiu i no podem permetre que el poder corruptor del diner acabi guanyant; quan en realitat tenim la millor Àrea Metropolitana de la Mediterrànea i d’Europa

– Acceptant aquest projecte es mostra una derrota del país, amb un espectacle se submissió política i social del govern de la Generalitat al Sr Adelson, que vol ficar el seu poder a Europa. Amb frases increïbles de persones com el director d’Antifrau que diu que “el diner no té color”. Farà aquí el mateix que està fent amb els seus diners a Nordamèrica, finançant amb 30 milions de dòlars la campanya en contra d’Obama? Serà ell qui decidirà quins governs hi haurà a Europa a base de diners?.

No vull acabar la ressenya sense posar l’enllaç amb l’aportació en el bloc de la Laia Torres que m’ha agradat molt.

Xantatge Eurovegas

En primer lloc donar les gràcies a totes les persones que en un moment o altre han passat per aquí i, si els hi ha interessat, han llegit alguna de les coses que escric, perquè he superat la barrera de les 24.000 visites. I per què aquesta xifra i no una altra, doncs perquè avui m’hi he fixat, ves per on, tot i que potser m’hauria d’haver esperat ales 25.000, jeje. Bé, doncs gràcies i confio en què em vindreu a visitar en el futur.

Avui hi torno amb Eurovegas perquè no puc suportar el xantatge que representa aquest macrodesastre pel Baix Llobregat i per a tota Catalunya.

I dic que és un xantatge perquè tots els arguments que sento a favor estan relacionats amb els llocs de treball i amb la dinamització econòmica i, és clar, en aquests moments en què a Catalunya hi ha més 630.ooo persones a l’atur, 69.402 al Baix Llobregat, oferir 260.000 llocs de treball com es deia el principi o, fins i tot, 14.000 com es diu ara, no es poden despreciar i és una ofensa a la gent aturada dir que no vols Eurovegas, malgrat es donin moltes justificacions.

Però cal desmontar aquest xantatge a tot el país, però especialment a les persones que estan en una situació greu, que potser fa més de 3 anys que estan a l’atur, que són joves i no han trobat encara el seu primer lloc de treball o que són més grans de 50 anys i veuen molt difícil el retorn al mercat laboral. Perquè és lògic que es vulguin agafar a “un clau roent” si això pot donar-los una mínima esperança.

El què cal explicar és que no és una esperança sinó un engany, una falsa il·lusió i, fins i tot, una estafa.

Si el març del 2012 es parlava de 260.000 llocs de treball per autòctons,alguns mitjans ja deien que s’haurien de modificar lleis i que seria necessari portar persones de fora amb més experiència. Ara ja parla que, comparant en altres complexos similiars arreu del món, en realitat només hi haurà una oferta de 14.000 llocs de treball, dels quals la meitat serien de construcció durant els 2 ó 3 anys primers i sense continuïtat.

A l’abril es deia que Eurovegas podria representar 27.000 milions d’euros d’inversió, però altres mitjans ja deien que s’havia reduït a 16.000 milions i ara ja es parla de 6.000 milions, dels quals el Sr. Adelson només en posaria 2.000 milions i els altres 4.000 milions d’euros els haurien d’invertir els bancs. Aquests bancs que estem rescatant nosaltres i que no estan donant crèdit ni a les famílies ni a les petites i mitjanes empreses, però sí que tenen diners per invertir en casinos, sembla més rendible.

Quants llocs de treball es podrien crear realment si s’invertissin a la Comarca 4.000 milions d’euros?

Tenim el Parc Agrari on hi treballen 1.500 famílies, amb camps que no estan conreats i que es podrien recuperar i donar treball a 500 famílies més.

Tenim arreu de la comarca 127 polígons i zones industrials que s’han construït sobretot al larg d’aquest últims anys i, molts d’ells, estan infrautilitzats i amb naus buides. He trobat un estudi fet pel Consell Comarcal que correspon al 2007 i potser seria bo que se’n fes una revisió després d’aquests anys de crisi econòmica per adonar-nos de la manca d’inversió industrial (potser s’ha fet però jo no ho he trobat).

POLÍGONS I ZONES INDUSTRIALS MUNICIPIS DEL BAIX LLOBREGAT
ABRERA	6	MOLINS DE REI	2
BEGUES	2	OLESA DE MONTSERRAT	8
CASTELLDEFELS	1	PALLEJÀ	1
CASTELLVÍ DE RONSANES	2	SANT ANDREU DE LA BARCA	3
CERVELLÓ	6	SANT BOI DE LLOBREGAT	7
COLLBATÓ	1	SANT CLIMENT LLOBREGAT	4
CORBERA DE LLOBREGAT	1	SANT ESTEVE SESROVIRES	5
CORNELLÀ DE LLOBREGAT	7	SANT FELIU DE LLOBREGAT	8
EL PAPIOL	3	SANT JOAN DESPÍ	1
EL PRAT DE LLOBREGAT	12	SANT JUST DESVERN	3
ESPARRAGUERA	9	SANT VICENÇ DELS HORTS	9
ESPLUGUES DE LLOBREGAT	1	SANTA COLOMA DE CERVELLÓ	4
GAVÀ	5	TORRELLES DE LLOBREGAT	2
LA PALMA DE CERVELLÓ	1	VALLIRANA	2
MARTORELL	6	VILADECANS	5

Tenim també el Campus Universitari del Baix Llobregat que cal potenciar i que de ben segur amb molt menys d’aquests 4.000 milions d’euros podria investigar i generar progrés no tan sols per a la Comarca sinó per a tota Catalunya.

I els números “canten” i són els que s’han de posar sobre la taula per evitar l’engany. La taxa d’atur als EEUU és del 8,2 %, molt lluny del 15,8% de Catalunya o el 16% del Baix Llobregat. Curiosament la taxa d’atur a Nevada (11,9%) amb data de juny 2012, l’Estat on hi ha la ciutat de Las Vegas, és la més alta de tots els EEUU. Per què serà?.

Una altra de les raons que es dóna per posar Eurovegas a la nostra comarca és el fet que hi ha un percentatge important de persones aturades amb baixa formació i resulta que l’Estat de Nevada està per sota de la mitjana del país pel que fa a joves amb formació universitària.

En definitiva, és un xantatge dir-nos que es crearà ocupació i desenvolupament amb una proposta que hipoteca el territori i la seva gent,  ara i en el futur. Més encara quan la inversió se’ns retalla per a projectes més adients per la seva sostenibilitat, el seu nivell d’adequació al territori, a les necessitats de desenvolupament industrial i, sobretot, més adients a les expectatives de present i de futur.

Cada persona ha de valorar la informació i per a que tothom la tingui nosaltres organitzarem el dia 12 una xerrada a la Plaça de l’Ermita per sentir les opinions.

EN OCUPACIÓ #hihaalternativa (II)

Divendres passat es va celebrar la segona sessió del 1r Taller d’Estiu que hem organitzat ICV de Sant Joan Despí per oferir un espai d’informació, reflexió i debat entorn de les alternatives que hi ha en ocupació.

En aquesta ocasió la presentació la va fer el nostre president local, en Ros Fernández, resumint molt esquemàticament la primera sessió i, després, jo mateixa vaig enmarcar la sessió que començava.

La Conxita Sánchez, com a coordinadora del Taller d’Estiu va presentar a Toni Mora, de CCOO i Carlos de Pablo, d’UGT, com a representació dels dos sindicats majoritaris de la nostra comarca. També hi va intervenir en Lluís Parés, en representació d’Unió de Pagesos, que malauradament només va poder dir un parell de coses perquè venia d’una acció a Vitòria, de parlar amb un dirigient europeu i exposar-li la situació del Baix i Eurovegas, i havia de marxar de seguida.

Intentaré recollir algunes de les idees que cadascú va transmetre.

Conxita Sánchez: És significatiu com tan la Conselleria de la Generalitat com el Ministerio del govern de l’Estat hagin canviat els noms i ara s’utilitzi el nom d’ocupació pel de treball. És un canvi de concepte i de treure-li el valor al treball, ja que s’entén l’ocupació com a un fet individual i el treball és un terme que es refereix a allò que és col·lectiu.

Toni Mora: És possible que calgui adoptar noves formes i repensar els sindicats però en tot cas sempre serà una funció generar ocupació amb polítiques d’estícul per aconseguir un treball amb drets.

No ens agrada el terme de sector “madur” perquè adqueireix el sentit d’extinció i el que cal és cercar nous processos productius. És el cas del futur de les conques mineres.

La indústria és necessària i imprescindible, si no es produeix alguna cosa no hi ha viabilitat, cal doncs una transició justa i alternatives a la situació d’atur.

Carlos de Pablo: En aquests moments a la nostra comarca hi ha moltes empreses que estan en situació difícil: Celsa, que pot perdre 200 llocs de treball i una reducció del 20% dels sous de la resta de la plantilla; l’antiga Printer, que arrossega dificultats des de fa mesos.

En tots els casos, els sindicats, a través de la negociació col·lectiva, han anat afrontant els canvis que s’an produït (tecnologia, robòtica, informàtica) per poder establir recolocacions, processos formatius, de manera que es puguin mantenir el màxim dels llocs de treball. Per això cal inversió, confiança, respecte al marc laboral; en definitiva, aconseguir unes relacions laboral adequades.

Ara la situació és molt diferent perquè s’està atacant el dret a la negociació col·lectiva; s’alimenta la desregularització dels drets laborals i socials.

Un dels problemes és que en els 30 anys de democràcia no s’han replantejat els nous sectors industrials (tèxtil, químiques…) i no s’han plantejat alternatives.

Lluís Parés: Reivindicació de l’agroindústria, perquè el treball al camp, l’explotació agrària, ni ara ni mai ha tingut crisi, ha estat sempre un sector estable. Els governs no presten tota l’atenció que haurien perquè cal tenir en compte que és la indústria que més exporta de tota Catalunya.

Actualment, el Parc Agrari del Baix Llobregat ocupa a unes 1.500 famílies i podria ocupar-ne a 500 més si es fessin lleis que obliguessin als propietaris absentistes, aquells que no estan conrean la seva terra, a llogar-les i a no deixar-les buides.

S’ha fet molta inversió creant zones industrials arreu de Catalunya i ara hi ha molts polígons totalment buits, amb grans naus construïdes però sense empreses. Va acabar dient que  és la política del totxo i que aquesta continua.

A la taula rodona d’aquesta segona sessió es van presentar vàries experiències:

Pilar Hostaled, tècnica de Promoció Econòmica i Foment de l’Ocupació de l’Ajuntament ens va fer un breu resum de què és Promodespí i les seves línies d’actuació: Ocupació, que gestiona la borsa de treball i el suport de les persones que estan a l’atur per cercar feina; Formació ocupacional, per a persones aturades, sobretot en TIC i anglès, amb cursos específics per a dones i joves; Empresa, donant suport als 3 vivers d’empresa aixó com treballant amb empreses de la ciutat per poder fer pràctiques aquelles persones que participen en la formació, i la línia de Comerç amb campanyes de suport per tal de fer dinamització del comerç local.

Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ens va explicar el model i el valor de les cooperatives, un projecte col·lectiu que pensa en les persones i no busca les solucions en els beneficis sinó en els llocs de treball; per això, en la situació actual, no es veu com “no puc fer res”, sinó “què podem fer nosaltres?”.

L’ONU ha proclamat el 2012 com Any Internacional de Cooperativisme (per cert que el nostre grup municipal va presentar una moció perquè la nostra ciutat s’adherís a aquesta celebració potenciant el cooperativisme), entre d’altres raons pels valors que representa i per la seva capacitat transformadora cap a un món millor.

Va posar un parell d’exemples, com els iogurts de La fageda que representa ocupabilitat per a persones amb diferent grau de discapacitat i el valor afegit que això representa, a part de la seva qualitat; també va fer referència a les “treballadores familiars” una categoria professional nascuda de la cooperativa creada per vàries dones que es dedicaven a tenir cura de persones grans.

En uns moments de crisi i d’atur les cooperatives han creat llocs de treball.

En Rafa Sánchez, ens va parlar de l’autoocupació explicant-nos com va crear la seva empresa Mandarina plus de serveis gràfics que ja té un any de vida. Va expressar la seva satisfacció per poder treballar en un projecte propi, sense sentir la pressió de una gran empresa que exigeix un grans beneficis i va explicar com el valor de la confiança és el què pot aportar a l’hora de donar solucions a les demandes de la seva clientela.

Clara Bosch, és una de les persones que forma part de ElBaix.cat, un diari digital amb les informacions de tot allò que afecta a la Comarca del Baix Llobregat, a tots els nivells polític, cultural, social, esportiu….

La Clara ens va explicar que una de les principals raons de crear aquest diari va ser la necessitat de tenir feina, ja que com a dona jove sentia una doble discriminació a l’hora de la recerca de treball. Però també el fet de crear un espai que “fes comarca” generant un valor propi de proximitat, de identitat i pertinença a un territori; amb una part important amb l’oci i la cultura perquè no es marxés a Barcelona.

Per acabar la taula rodona ens va parlar la Isabel Gimeno, que ens va explicar com Solidança aborda la seva part d’empresa social, dedicada a la inserció laboral de persones que estan en situació d’exclusió social.

Els àmbits de treball estan relacionats en el reciclatge i la protecció del medi ambient; així, es dediquen a la jardinaria, porten acutalment 4 deixalleries de poblacions del Baix, fan campanyes d’educació ambiental als centres educatius, recullen roba i tenen botigues de segona mà i reparen electrodomèstics.

Darrerament un dels aspectes que han treballat és la formació per la necessitat d’augmentar l’ocupabilitat de les persones a les que atenen.

Totes aquestes activitats els permeten generar llocs de treball i només tenen un 10% de subvencions. El què volen és que les administracions públiques posin en els seus plecs de condicions, a l’hora de la contractació, una valoració superior en els aspectes socials per tal de tenir accés a més contractes.

Pel tancament de la jornada hem tingut el plaer de comptar amb en JOAN COSCUBIELA, diputat i portaveu de la nostra coalició al Congrés a Madrid que, com és habitual en ell, ens va presentar de forma clara quines són les expectatives en aquests moments vers la situació del “no rescat” i com ens anirem afrontant, al llarg dels propers mesos, a molts altres canvis. Podeu consultar al seu bloc la seva intervenció.

Per què no vull Eurovegas?

Ja fa mesos que vaig escriure al blog la meva posició sobre la instal·lació d’Eurovegas a la comarca del Baix Llobregat. Avui he volgut tornar a escriure després de la concentració de diumenge passat a la Plaça Sant Jaume.

Allà vaig veure gent de diferents col·lectius de Sant Boi, de Sant Feliu, de Cornella, del Prat…; jo vaig anar amb un grupet d’ICV de Sant Joan Despí.

La primera vegada va ser al febrer quan, davant de les primeres informacions, només hi va haver el posicionament clar en contra de l’alcalde del Prat, mentre altres alcaldes de la comarca no han dit res.

Dos mesos després, em feia ressó de la Plataforma Aturem Eurovegas (aprofiteu per adeherir-vos posant M’agrada perquè ja quasi som 2.000) que es va constituir amb el recolzament de la Unió de Pagesos i amb gent molt diversa però amb un objectiu comú: defensar el territori i la seva gent!!!

Són moltes les coses que he llegit, que he escoltat, que he comentat amb d’altra gent i cada vegada tinc més arguments per dir que la instal·lació d’Eurovegas a qualsevol lloc no té cap avantatge, però fer-ho al Baix Llobregat és una aberració

Així que, per què no vull Eurovegas?

– Perquè realment s’han dit moltes mentides pel que fa als llocs de treball. Primer deien que serien 260.ooo i quan s’ha comprovat que, com a màxim seran 15.000 i en 5 anys, la cosa ja no és tan atractiva. No cal dir que són treballs de poca qualitat, ja que el mateix Adelson ha dit que els dirigents els porta ell d’Amèrica ja preparats. I també s’ha de pensar que si molts d’aquests llocs de treball són de construcció, torna a ser el buf!!! de molta feina durant un any (que fa efecte crida i tothom vindrà a la comarca) i després tothom al carrer quan s’acabi de construir NO HEM APRÈS RES!!!!!

– Perquè també s’han dit mentides pel que fa a la priorització del Centre de Convencions quan en realitat el primer que es construirà són 5 casinos i 2 hotels i quan això sigui negoci, si ho arriba a ser, és quan es construiran la resta d’edificis; d’aquí a 5 anys o més. A més, necessita Barcelona més espais per convencions? Jo crec que no, perquè sortosament tenim molts centres (Fira 1, Fira 2, Fòrum, Palau de Congresos…..) que poden acollir qualsevol tipus de convenció.

– Perquè el joc és un dels principals entorns on hi ha blanqueig de diner i diner sense control. Quan s’entra al casino amb un feix de “quartos”, sigui la quantitat que sigui, ningú pregunta d’on els has tret, així que poden tenir quasevol procedència (droga, màfies, robatoris, especulació, prostitució, fins i tot treball legal). Algú es pensa que els diners que es juguen als casinos tenen un impost especial que genera riquesa i que afavorirà una millor sanitat, educació, etc per a la gent del Baix Llobregat?

– Perquè tinc la sensació que a qualsevol altra comarca aquest govern no s’atreviria a posar-ho, perquè es trobaria amb moltes resistències. Potser prop de Lleida, al costat de l’aeroport, agafant àrees de pagesia? Potser prop de Sant Cugat, ara que han protegit una zona? Potser als aiguamolls de l’Empordà?. Potser a Terres de L’Ebre, també hi ha prou espai al costat de l’aeroport de Reus i vora el mar. Qualsevol territori té més valor que el Delta del Llobregat i el Parc Agrari, en la comarca de més densitat? Jo no vull Eurovegas aquí ni enlloc. Com és que tota Catalunya no es revela contra la instal·lació d’Eurovegas al nostre país?

– Perquè Convergència ja té antecedents de “forats negres” en finançament il·legal, com en el cas Palau per exemple i jo no posaria la mà el foc per aquest partit, ni per algun altre, de què en poden treure bon profit del diner que es remeni als casinos.

– Perquè el govern de la Generalitat quan va aprovar el bloc de Lleis Òmnibus, fa quasi un any, ja devia haver fet negociacions, a esquenes del Parlament i dels municipis afectats, amb aquesta gent; perquè alguns articles semblen fets a mida, com la modificació de l’article 3 de la Llei 6/2001

– Perquè al principi van dir que no canviarien cap llei, però a Madrid sembla que ja n’estan disposats, qui diu que no es farà el mateix aquí? Fins i tot s’està parlant de canviar la Llei antitabac, que no van voler fer cap moratòria per aquells locals que havien fet una inversió separant espais de fumadors i no fumadors, però ara sí que ho podrien fer per Eurovegas

– Perquè si fos realment un projecte interessant que generés avantatges, ja sortirien d’altres països a Europa demanant-ho per a ells, com van fer amb Eurodisney; però ara tothom calla, ningú no vol aquest brodi ni creu que sigui bo per generar ocupació ni pensa que sigui una aposta empresarial de futur. I nosaltres ens discutim amb una altra ciutat per tenir-ho? S’HAN BEGUT L’ENTENIMENT!!!!

Em sembla que no acabaré mai, perquè em venen més i més raons per les quals no es justifica que posin Eurovegas al Baix Llobregat i si finalment ho fan, segur que molta gent acabarem marxant a un altre lloc, no ens quedarà més remei.