Us tornareu a quedar al sofà?

El novembre del 2012, sembla mentida com passa el temps!, vaig escriure que en Mas ens estava venent fum perquè no havia estat capaç de resoldre cap dels problemes que Catalunya tenia llavors i que, després de 3 anys, encara són més preocupants.

Les grans mobilitzacions de la Via Catalana, la Diagonal i d’aquí a pocs dies la Meridiana fan pensar que milers i milers de persones desitgen la independència, o només es tracta de participar de la festa?

Conec de més a prop o de més lluny quantitat de gent que ha anat i anirà a aquestes convocatòries, que s’expressa com independentista perquè han assumit el discurs de que quan Catalunya sigui independent tot es podrà resoldre, ens alliberarem d’España i aconseguirem tenir diners per a tot.

La majoria d’aquestes persones, per no dir totes, són gent que té feina, no està en situació de desnonament ni viu al límit i el seu estatus és mitjà o, fins i tot, mitjà alt. Són gent que, en general, no he trobat a cap mobilització contra les retallades en sanitat, o en defensa de l’escola pública, ni molt menys en la manifestació de la vaga general o contra la reforma laboral. Tan de bo tota la gent que va estar a la Diagonal l’11 de setembre passat hagués estat en alguna d’aquestes mobilitzacions. El Sr. Mas i companyia no s’haurien atravit a fer segons quines coses i ERC no hauria aprovat els pressupostos sense posar-hi pegues.

Després de donar el vot, a ulls clucs perquè no hi ha cap programa, per a les forces independentistes i en el supòsit que Catalunya sigui independent, què farà tota aquesta gent? tornarà a casa a seure al sofà i diexarà que qui ens ha governat tan malament ho segueixi fent?

Estic pel Dret a Decidir amb un Referèndum, estic per establir una nova relació amb España, estic per acabar amb la corrupció, estic per un procés constituent que ens permeti mantenir la nostra identitat com a nació, estic per defensar els drets socials de tothom, per una educació i una sanitat públiques… i tot això, a hores d’ara, amb la gent que està abanderant la independència no està garantit.

taula de qui es qui

 

Mobilització pel Dret a Decidir

Són molts mesos amb el debat del sobiranisme, la independència, el país nou i tota la moguda generada, a la meva manera de veure, per una escapada endavant del Sr Mas quan planteja unes eleccions anticipades que pensa que gunayarà de coll i es troba que quasi bé no pot ni governar i sort en té d’ERC que li fa d’acompanyant.

A partir d’aquí hi ha hagut de tot i, en tot moment, a mí m’ha semblat que ens han obligat a posar al centre de les nostres vides “La Consulta” com si res més no existís ni tingués cap importància.

Des del primer moment ICV es va posicionar pel “Dret a Decidir“. Ja en aquell moment hi va haver tot un munt de gent que es va posar les mans al cap qüestionant aquest fet, sobretot perquè això significava posar-se al costat d’un govern de dretes que està retallant i augmentant el patiment de la gent amb les seves actuacions.

Al meu parer, la posició d’Iniciativa va ser molt correcta, ja que tots els pobles tenen dret a decidir sobre tot allò que els afecti. Per això el nostre posicionament va estar en que “Volem decidir-ho tot. Drets nacionals, Sí. Drets socials, També”. Ho escrivia en Josep Puigdengolas, d’ICV Sant Boi, amb tota claredat.

Els mesos han anat passat i els missatges que s’han transmès ha fet que semblés que a Catalunya no passava res més i que a la gent no li preocupava res més que “La Consulta”. El que és més greu, que alguns partits han dedicat tot aquest temps a tensionar la població, a radicalitzar les postures; penso sincerament que sobretot han estat els mitjans de comunicació qui han donat aquesta imatge.

Però això no és cert! i parlo per la feina de la coalició ICV-EUiA, tan al Parlament com al Congrés, perquè és el que conec i és el que no ha tingut pràcticament cap repercusssió en la premsa o la televisió.

En aquest 2014, per posar alguns exemples, s’han estat reivindicant temes relacionats amb la situació de crisi i de pobresa, demanant la via d’urgència per aprovar la ILP de Renda Garantida, rebutjant la reforma fiscal o el dret als subministraments bàsics com l’aigua, en temes de salut en contra de les privatitzacions com la reivindicació de  l’Hospital de Viladecans, el rebuig de la reforma laboral i tot el que comporta i  amb la defensa de llocs de treball, el seguit d’accions que s’han dut a terme contra els desnonaments, la defensa del territori i l’aposta per un creixement en sectors que ofereixin alternatives sostenibles, continuant amb la tasca d’aconseguir una societat laica que acabi amb els privilegis de l’Església, … i així dia rera dia, cada diputat i diputada ha estat treballant en els diferents àmbits.

Podria estar fent enllaços i més enllaços a les accions de tots i cadacún dels diputats i diputades d’ICV-EUiA, però en poso dos més que corresponen a la intervenció de la Marta Ribas al Parlament de Catalunya aturant el projecte VISC+ i a la del Joan Coscubiela al Congrés a Madrid, posant en evidència les mentides del govern del PP pel que fa a la recuperació econòmica i la situació d’mergència social.

Malauradament, poques d’aquestes i d’altres informacions han estat notícia o han interessat als mitjans. Sembla que només han estat pendents d’Iniciativa per saber què feríem o deixaríem de fer el 9N. La posició d’ICV ha estat clara des del primer dia, a les institucions i al carrer defensant el Dret a Decidir i per una Catalunya Social, i com donàvem suport a la consulta i a com estava plantejada, fins i tot amb una consulta interna en la que es va decidir donar llibertat de vot, com expressió de la pluralitat de la gent d’ICV, a la que ens uneixen els valors socials, radicalment d’esquerres, ecològics, feministes, amb tots els matissos; de la mateixa manera amb el tema del fet nacional.

En aquestes darreres setmanes ha passat de tot i, en menys de 48 hores ja sabrem en quin punt estem. Si la gent que vol votar podrà fer-ho o bé encara ens esperen més canvis. Espero que qui vulgui anar a votar ho pugui fer en tota llibertat, la mateixa per a aquelles persones que no es senten cridades a la votació d’un aspecte que no és el que més els preocupa, perquè la seva situació personal, familiar, laboral… té prioritat.

Jo crec fermament en el Dret a Decidir dels pobles i seré reollint signatures per denunciar a les instàncies internacionals que el govern del PP està segrestant la democràcia.

dretd

El Rock ja és a casa

Aquest estiu el Rock m’ha donat un bon “susto”. Ja té 16 anys, que els va fer el mes d’abril passat, i és cert que em vaig fent a la idea que és molt vellet, però …

ma

En els darrers anys, quan marxo de vacances, el Rock es queda a l‘Hotel Caní El Vilà, un lloc fantàstic per deixar-hi uns dies el gosset o gosseta amb tota tranquil.litat (si voleu podeu fer una cop d’ull amb la visita virtual i us adonareu de que el lloc és incomparable)

Estant a Namíbia vaig rebre un WhatsApp avisant-me que el Rock estava malalt: diarrea amb una mica de sang, no volia menjar, no caminava. En definitiva, em deien que havia fet un “baixon” i que el duien al veterinari a fer analítiques i proves. Havien de donar-li suero i, fins i tot, ingressar-lo per veure si es recuperava.

Han estat uns dies amb el cor encongit perquè no he tingut connexió a internet per saber com evolucionava i tampoc podia fer res. La meva preocupació era que no patís però també em feia molta ràbia i molta tristesa no poder estar al seu costat si empitjorava.

Però als 4 dies ja es va recuperar. Ja de seguida em van avisar que tornava a perseguir totes les gossetes i que “el tio està tan flamenco”. Quina alegria!!! Moltes gràcies a tot l’equip que ha tingut cura d’ell!!!!

Així que quan avui el Rock ha arribat a casa no he pogut aguantar les llàgrimes pensant que podria haver passat de no tornar-lo a veure.

Està estupendament, més sà que un gra d’all, passejant pel carrer ben dret, amb aspecte saludable, del qui ha passat una temporada a la muntanya fent salut i torna amb energies renovades i quan ha arribat a casa ha pujat les escales més lleuger que jo, fins i tot fent saltironets.

A casa ja ha fet tota la repassada, primer de tot un bon glop d’aigua perquè venia assedegat del viatge

bevent

Després cap a la terrassa a fer un volt

terrassa

Una passejada per tot el pis, reconeixent tots els indrets de la casa, redescobrint.

passadís

Evidentment ja ha recordat on són les llaminadures i li ha faltat temps demanar-ne.

llaminadures

I per acabar, espatarrat descansant.

espatarrat

Quina alegria tornar-lo a tenir a casa, a veure si ho recordo quan em fa pal llevar-me més d’hora per treure’l a passejar, quan s’entreté olorant tot pel carrer i jo vaig carregada o fent tard i amb ganes d’arribar a casa o bé quan estic fora de casa i haig de tornar-hi corrents perquè sé que necessita el passeig del vespre-nit.

PGE 2014 al Baix Llobregat

Els Pressupostos Generals de l’Estat 2014 ja han entrat al Congrés de Madrid i ara s’obre el procés d’esmenes.

Jo aquests dies he estat llegint les informacions dels diferents aspectes que té aquest pressupost. Si alguna persona té temps i ganes se’l pot llegir tot sencer o bé llegir aspectes que alguns diaris analitzen.

Evidentment hi ha moltes dades i moltes opinions així que jo he seleccionat les informacions referides al Baix Llobregat i vaig assistir a la Roda de Premsa que es va celebrar al Consell Comarcal, amb la intervenció d’en Joan Coscubiela i altres diputats i diputades representant a tots els partits, excepte el PP,

Pel que fa a les inversions que es preveuen a la nostra comarca cal tenir en compte que dels 33,4 milions d’euros invertits els 2013, passen a una previsió de 17,7 milions pel 2014; per tant, baixen un 47 %. A més s’ha de tenir en compte que 12 milions ja són per pagar l’accés viari al Port des de la Ronda Litoral; amb la qual cosa queden 5,7 milions d’inversió real per a tota la comarca.

Amb aquests números i tenint en compte que la població del Baix Llobregat és de poc més de 800.000 persones, la inversió per habitant no arriba a 22€, que podem comparar amb la inversió que li correspon de mitjana a Catalunya amb 17,03€ o la d’Espanya amb 63,42€.

Realment amb aquestes dades es pot entendre que s’ofeguen les possibilitats econòmiques del Baix, s’ignoren les reivindicacions de molts anys de totes aquelles inversions necessàries.
– Variant de Vallirana amb més de 25 anys esperant la seva finalització, que no té consignat ni un euro i es parla que fins el 2016 no hi apareixerà.

– Les línies de rodalies de Castelldefels amb Cornellà imprescindibles per connectar la zona centre amb la zona delta, una de les grans dificultats de mobilitat que patim la gent de Sant Joan Despí
– El soterrament de les vies del tren a Sant Feliu que implica directament a la qualitat de vida de la pròpia ciutat però que ens afecta a la resta de la línia ja que hi podria haver més freqüència de trens.

-Manquen connexions entre autovies, autopistes i carreteres AP7-A2, A2-A16, C32-B23  que han de facilitar la comunicació amb d’altres comarques per vies que no siguin de pagament.

– L’accés a la Terminal 1 de l’aeroport amb rodalies o amb metro.

En Joan Coscubiela va fer una intervenció general, parlant de que aquests pressupostos estan mancats de credibilitat, ja que ni el 2012 ni el 2013 s’han complert les previsions dels que es va dir que es faria,
Són, a més, uns “pressupostos de la ressignació”, del que no queda més remei i no es pot fer una altra cosa,  amb unes conseqüències molt dures per a la gent. Que generen més desigualtat social, amb manca de politiques orientades en la reactivació econòmica i que condemnen a l’increment del risc de pobresa.

Mentre desapareixen totes les politiques actives d’ocupació i formació i es reduexen les partides dirigides als ens locals, amb la qual cosa la ciutadania patirà directament els efectes, es consignen el rescat de les autopistes que estan fent fallida.

ingresos_cat

El deute arribarà al 99,8% del PIB i, gràcies a que PSOE i PP van modificar l’article 135 de la Constitució perquè es pagués el deute als bancs abans que cap altra prioritat; el pes d’aquest deute, que va augmentant any rera any, ens arrossegarà durant molt de temps.

Està clar que la solució està en recaudar més d’aquells qui més tenen, quan curiosament els rics són més rics, mentre els pobres són més pobres. I no culpabilitzant a les persones a l’atur, sinó a qui realment defrauda amb diner negre o amb evasió de capital o invertint en paradisos fiscals.

Catalunya Caixa, la vergonya

Aquesta setmana passada escoltava a la ràdio que alts directius de Caixa de Catalunya, just quan era intervenida i “salvada” amb diners públics i convertida amb Catalunya Caixa, una colla de directius i alts executius es van blindar pensions extraordinàries.

roba

Sentia que algun d’ells havia cobrat 7.000 milions d’euros i, fins i tot, Narcís Serra, que no tenia cap càrrec concrets, s’havia emportat 250.000 euros en concepte de dietes. Pel que vaig llegint sembla que la Fiscalia ja ha imputat a 54 persones.

Tot plegat vergonyós!!!

Però això no és tot. Avui, la notícia sorgeix amb l’ERE que fa Catalunya Caixa, pel qual vol acomiadar a prop de 2.500 treballadors i treballadores i es posa a regatejar per a les indemnitzacions, aplicant els darrers decrets que fan perdre més drets a les persones acomiadades.

Més vergonyós encara!!!!

A veure, fiscalia que agafi a tota els imputats, els faci tornar els diners JA! i amb això hi haurà de sobres per poder donar unes indemnitzacions adequades, si no és viable la continuïtat dels llocs de treball.

Fins quan hem d’aguantar que ens robin d’aquesta manera!!!!!!

 

La interrupció de l’embaràs

De tant en tant, any rera any, apareixen declaracions d’alguna persona, generalment homes, que parlen sobre el “dret a la vida” i què pot fer o no pot fer una dona amb el seu propi cos i què, quan o com ha de decidir sobre interrompre o no un embaràs no desitjat, sigui pel motiu que sigui.

També aquest tema s’utilitza com a eina política, per uns i altres. Darrerament el PP, com havia pujat impostos, una manera de compensar “als seus” és tornar a treure el tema de l’avortament i de modificació de la llei, ja en vaig parlar el juliol de l’any passat.

bisbatLa darrera han estat les declaracions del Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, parlant del dret de les dones sobre el fetus. Evidentment vaig participar, juntament amb més d’una cinquantena de persones, a la concentració que es va fer el dia 30 davant del Bisbat, mostrant el rebuig a una carta pastoral que ens retorna a 30 anys enrera, o més.

 

Commemorant el 8 de març

D’aqui a una estona me’n vaig cap el sopar de les dones. Un any més, i aquest serà el 13è, si no vaig errada, les dones guanyem “un espai per a nosaltres”, un espai per compartir amb les veïnes, les amigues, les companyes de la feina, les filles, les mares….. una estona de gresca, ara que ens fa tanta falta!

Però abans de marxar he volgut fer una mica de repàs de tot el què he fet al llarg del dia:

A les 10h estava al Parlament de Catalunya a l’acte institucional de la Generalitat. M’ha agradat sentir les veus de les dones que han donat el seu testimoni com a visibilitat de que “LES DONES APORTEM SABER”, precisament el lema d’aquest any de la nostra ciutat.

Però ho hauré d’explicar demà perquè haig de marxar corrents!!!!