JO, REPÚBLICA

Des del primer moment que em vaig assabentar de l’abdicació del rei a través de twitter, ja vaig decidir que escriuria aquesta entrada al meu blog i amb aquest títol.

A partir de llavors s’han escrit pàgines i pàgines, han sortit centenars de milers de fotografies i hi ha hagut declaracions de persones que, al meu entendre, no tenen desperdici.

De manera ràpida es va estendre la convocatòria, a tots els pobles i ciutats, de concentrar-se davant dels ajuntaments. El fet tenia el seu simbolisme ja que va ser en unes eleccions municipals que van propiciar la proclamació de la II República. A Sant Joan això no va ser així i ens varem aplegar a la Plaça de l’Ermita.

banderes

Moltes van estar les places d’arreu que es varen omplir de gom a gom a tot el territori de l’Estat. Curiosament la premsa escrita no va posar fotografies a la portada al dia següent; al contrari, les fotos que van triar és la demostració de en quines mans estan els mitjans d’informació.

militars

Per què no vull la monarquia? Doncs per moltes raons, una darrera l’altra, sense valorar el nivell d’importància perquè totes la tenen.

– Aquesta família a mí no em representa, ni per qui són, ni pel que fan, ni d’on provenen, ni res de res.

– Si a España hi ha monarquia és perquè així ho va voler Franco, amb la qual cosa ja hem aguantat prou la tan amanida “Transició” i podem desfer-nos d’una herència dictatorial.

– M’ha fet mal a la vista que a les fotografies triades estiguessin vestits de militars. Què volen representar amb això? Té més valor que siguin els representants de l’exèrcit i de més alta graduació militar? o s’hauria d’haver buscar fotografies que els mostressin com a representants del poble com a caps d’Estat?.

– El que la monarquia representa econòmicament és una xifra escandalosa i, tot just avui m’he assabentat que una nena de 9 anys, Leonor, té una assignació que supera els 100.000 euros anuals. No cal posar-se a comparar-ho amb el sou de qualsevol persona o el 26% d’infants en risc que estan per sota del llindar de la pobresa.

– Si la Constitución, en el seu article 14 diu “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” per raó de neixament no ha de tenir uns privilegis per sobre de la resta, és inconstitucional.

Bé, podria seguir donant més i més raons, ja siguin històriques, més o menys fonamentades o més de caire “emocional” com les que presenta en el seu blog el meu amic Àlex, però totes tenen una conclusió: la necessitat de què hi hagi un referèndum perquè si definitivament hi ha una monarquia que sigui per elecció de la gent.

Jo estic d’acord amb el què ha fet ICV des del primer moment, demanant una consulta #VolemRepública i rebutjar la Llei Orgànica que pretenen aprovar de pressa i corrents el govern de Rajoy amb el vist-i-plau de PSOE, com una fòrmula totalment antidemocràtica.

És clar que les declaracions de la gent del PP no sorprenenm, però les de Rubalcaba, Guerra o Bono, no tenen desperdici. Hi ha molta gent jove del PSOE que pensa diferent, però també gent gran i segurament algú es deu estar removent a la tomba.

Anuncis

Per què votaré ICV-EUiA-Izquierda Plural?

Sóc militant d’ICV i sembla que pel sol fet de ser-ho ja automàticament hauria de votar al meu partit perquè ja n’estic totalment convençuda i això és el que s’espera que faci qualsevol militant.

Certament, si milites a un partit és perquè comparteixes ideari, valors, accions, posicionaments… De vegades potser que hi hagi algun matís amb el que no coincideixis al 100% però que fàcilment és assumible, sinó doncs millor deixar-ho córrer, no?

Jo mai he tingut dubtes, ni abans quan no militava, ni molt menys ara que hi estic vinculada amb responsabilitats a nivell institucional i de partit. Però realment en aquestes eleccions crec sincerament que tenim el millor candidat, l’Ernest Urtasun, amb molta diferència i que les propostes de la coalició no ofereixen cap dubte en què representen l’alternativa.

omplim

Una alternativa real a les retallades que ha dut a terme i segueix proposant el gran bloc de la dreta neolliberal europea que aquí està representada per PP i CiU i l’alternativa al conformis-me i a les poques idees que demostra el PSC-PSOE (Mireu qui votarà a qui)

blocs

Per a mi són molt importants totes les propostes que tenen a veure amb una fiscalitat justa que distribueixi la riquesa, acabant amb l’especulació financera, els paradisos fiscals i el frau. Perquè hi ha la possibilitat d’acabar amb la pobresa, les desigualtats, l’atur i la precarietat si les coses es fan d’una altra manera.

Un altre aspecte és tot el què té a veure amb l’ecologia com a futur, perquè hi ha un model econòmic sostenible capaç de protegir el medi ambient, lluitant contra el canvi climàtic i tots els perills que representa per a la salut, l’alimentació; en definitiva, el futur de les següents generacions.

Certament dins la UE hi ha la possibilitat de generar una democràcia més participativa, amb decisions comunes a tot allò que ens afecta a tota la població, amb transparència i, està clar, que és a Europa on podem buscar aliances perquè tinguem el Dret a Decidir la nostra relació amb España.

Encara que l’he deixat pel final, per a mi no és menys important la defensa dels drets de les dones. Amb un govern de l’Estat com el que ara tenim, ens cal que les directives europees impedeixen generar involucions amb els drets assolits. Hi ha un llarg camí per erradicar la violència masclista aquí i arreu, en la pròpia campanya hem pogut comprovar com encara hi ha homes que viuen a les cavernes, per això hem de combatre qualsevol discriminació.

Per això, igual com he estat fent campanya durant les darreres dues setmanes,  fins el darrer moment, diré que cal anar a votar pels nostres nostres i la nostra dignitat!

Podrem construir una esquerra plural?

Stavros Karagkounis, representant de Syriza, membre del Departament de Relacions Internacionales i política europea, ha estat aquest dissabte a la tarda a la trobada amb gent de Sant Joan.

Syriza5

Dos han estat els temes de conversa. D’una banda explicar-nos una mica el procés de creació de SYRIZA, (curiós que tenen els mateixos colors que nosaltres -vermell-verd-violeta) que sembla ser l’exemple de que és possible la construcció d’un partit d’esquerres que ha aglutinat a 11 partits de diferents branques de l’esquerra en un sol partit, a través de cercar propostes en comú. D’això en fa 10 anys que han estat prou difícils perquè queda clar que tots semblen voler el mateix però tenen formes maneres d’aconseguir-ho.

Ha estat necessari aprendre moltes coses, respectar les possibles diferències, conèixer quin paper ha de representar cadascun, intercanviar experiències i tenir en compte que l’enemic està a l’altra banda.

En els moments actuals s’ha canviat el model de la comunicació, amb missatges més concrets, menys teòrics i més propers als problemes de la gent. I tot plegat està fent que Syriza pugui representar una alternativa per a Grècia

Com no podia ser d’una altra manera, també ha parlat de la importància de les eleccions europees i ha donat diferents raons i arguments pels quals cal anar a votar i triar bé a qui donem el nostre vot.

En primer lloc, hem de valorar que han de ser unes eleccions en les quals hem de fer un vot de càstic. Hem de castigar als partits que estan promovent retallades, estan empobrint a la gent, estan treient-nos els drets i les llibertats. I després fer les propostes que demostrin que hi ha alternativa

Cal que ens adonem que aquesta lluita que hi ha entre el Nord i el Sud d’Europa és una lluita de classes, rics i pobres. Per això, per mantenir la possibilitat de que la gent pugui viure bé, es necessiten drets i dignitat.

Contestant a les preguntes del col·loqui, l’Stavros ens va dir que la dreta està fent una campanya per minimitzar les eleccions europees perquè no volen que anem a votar i així mantenir el seu status.

El bipartidisme ha destruït les nostres vides, a països com Grècia o España, però també a Europa on segueixen les mateixes polítiques. És l’hora de pensar que els nostres problemes sóns comuns i que ens cal poder per tal de canviar el ritme de la història tal i com la tenen plantejada actualment. Estem votant el nostre futur i el dels nostres fills i filles i cal conèncer a la gent que ha de triar entre seguir com fins ara o canviar.

Ha fet incidència en la participació en els moviments socials, estar al carrer amb la gent. Però també ha sortit el tema de què sovint aquests moviments no volen participar en cap partit i promouen l’abstenció. Ell ha remarcat que en aquest moment històric la lluita al carrer és important però que també és imprescindible el vot que pugui permetre el canvi.

Han estat dues hores intenses de debat amb bona companyia!!!!!

stavr

Barris i Crisi

Aquesta ha estat la ponència inicial de la Convenció Programàtica que ICV ha fet aquest matí a Barceona.

La ponència ha estat a càrrec de l’Ismael Blanco, coordinador de l’Equip que està duent a terme la Recerca  Barris i Crisi, una investigació que recull informació sobre la situació i dinàmiques que s’han generat en diferents barris en aquest context de crisi.

Aquest estudi, que va començar el febrer del 2013, té prevista una durada de dos anys; per tant, finalitzarà el febrer de 2015. Ara, però, ja es poden començar a extreure algunes conclusions de les dades que s’estan obtenint de l’observació.

ciutat-meridiana1

Aquí deixo algunes coses de les que he recollit, però no pretenc fer aquí l’anàlisi d’una recerca que ha de tenir unes conclusions i han d’estar exposades amb molt de rigor

1.- Que hi ha una segregació urbana com a fenòmen estructural, que està en els gens de la societat i aquesta segregació és una amenaça per a la cohesió social.

-Si hi ha situació de pobresa augmenta la situació de vulnerabilitat. -La segregació urbana genera més segregació escolar. -Si la població és d’origen estranger s’abona un terreny de xenofòbia i radicalitat dels discursos. -Apareix la insensibilització de la resta de la població i així la insolidaritat. -A escala metropolitana es planteja el greu problema de la justícia redistributiva. -Les desigualtats territorials generen més diferències socials.

2.-  La segregació urbana superior és molt més evident que la inferior. Això vol que les classes mitges i baixes estan molt més barregades que les classes altes o benestants.

En aquest sentit el concepte de “gueto” s’hauria d’aplicar més aviat a un barri com Sant Gervasi que no a un com el Raval. Una de les raons en les que es podria basar aquesta situació és el fet que quan s’han dut a terme polítiques de rehabilitació sempre han estat en zona baixa i la mixtització no s’ha produït en la zona alta.

3.- L’estudi de la instensitat de segregació que s’ha realitzat de manera cartogràfica fa aparèixer que hi ha diferències significatives entre municipis, més que entre barris d’un mateix municipi.

Això implica que els municipis que disposen de més recursos són aquells que tenen menys necessitats. És evident, doncs, que no es pot combatre la segregació urbana només des de les polítiques municipals, sinó que cal fer-ho des d’una estratègia de país.

4.- Pel que fa al estudi de casos que s’ha realitzat s’observa que la crisi no ha impactat de la mateixa manera a tots els territoris, uns s’han vist més afectats que els altres. Els més colpejats per la crisi són els que han vist augmentar la seva població de persones d’origen estranger i que hi ha hagut una substitució poblacional.

El què s’observa és tota una acció social del propi veïnat que ha generat diverses dinàmiques: SOCIALS (Banc del Temps, Banc d’Aliments, PAH..) MEDI AMBIENTALS (xarxes telemàtiques Guifi.net, Som Energia, horts urbans..) ECONOMIA (c0operatives de consum, ..)

Té un important valor que ens permet visibilitzar la ciutadania que s’està organitzant en temps de crisi, però també el fet que la generació de benestar social depèn de la pròpia capacitat i allà on hi ha més necessitat no hi ha prou energia per fer-ho.

Les recomanacions que l’Ismael Blanco ens donava cap a la intervenció és que no podem naturalitzar la segregació urbana, per tant, calen solucions a llarg termini amb polítiques redistributives dirigides a tot el territori, ja que las solucions locals no són suficients.

S’ha de treballar als municipis i als barris més vulnerables amb polítiques integrals basades en la col·laboració de les administracions però sobretot conjuntament amb els agents del territori, perquè permetran l’organització i la innovació social que contraresti les dinàmiques excloents i la insuficiència dels serveis públics.

Dones amb Iniciativa

Realment la nostra associació té un nom immillorable, ja que representa la voluntat de treball, la unió de idees i projectes, l’empenta davant de les adversitats, la constància en la defensa dels valors del feminisme des de l’esquerra més social i, segurament, les companyes podrien afegir moltes coses més que significa per a elles “Dones amb Iniciativa”

Avui mateix ha estat un exemple de tot això a la III Assemblea de Dones amb Iniciativa del Baix Llobregat, amb un lema prou explícit “Som feministes al carrer i a les institucions

El nostre posicionament sempre ha estat de mobilització en defensa dels drets de les dones, a tots els nivells. Hem acompanyat les dones vídues que han reclamat una pensió digna; estem al costat de les dones migrades, que sovint reben dobles discriminacions; hem sortit al carrer amb als moviments socials donant suport a les seves reivindicacions; no aturem la nostra lluita contra qualsevol mena de discriminació vers les dones i la forma més cruenta que és la violència masclista.

En aquests moments, hem pres el carrer per reivindicar el dret a decidir sobre el propi cos i posicionar-nos en contra de la reforma de la Llei de l’interrupció de l’embaràs.

panxaAvui era una de les nostres reivindicacions quan ens hem concentrat a les 9 del matí a la Plaça davant de l’ajuntament de Castelldefels, on estava previst que ens trobéssim amb l’inici de la Marxa Comarcal del Baix fins al Parlament, a la que hi donem suport.

marxaAixí ha començat aquesta jornada tan intensa quan, poc després, una delegació de Dones amb Iniciativa Baix Llobregat, encapçalada per la Coordinadora Nacional d’ICV, Dolors Camats, hem lliurat una carta dirigida a l’acalde de Castelldefels, membre del PP, perquè faci arribar el nostre rebuig a la Llei Gallardón

ajuntDesprés ja ha vingut el treball de l’Assemblea pròpiament dit. El balanç dels 4 anys, l’anàlisi de la situació actual, les propostes organitzatives. Posteriorment els grups de treball amb debat, definició de prioritats, aportacions sobre les accions a desenvolupar. Per acabar, després de les votacions, l’elecció de la nova Coordinadora i la Permanent.

votaAquest cop, tinc l’orgull i la il·lusió de poder dir que sóc la Coordinadora de Dones amb Iniciativa del Baix Llobregat i que tinc la sort de comptar amb un equip fantàstic de dones joves, més grans, amb molta experiència, molt il·lusionades, amb molta preparació i sé que podrem fer molt bona feina.

finalMoltes d’aquestes dones estaran a primera línia en les properes eleccions municipals de l’any 2015, elles són les que desenvoluparan el nostre posicionament feminista als ajuntament, treballant en polítiques de gènere perquè en els nostres pobles i ciutats hi hagi una igualtat real entre dones i homes, sense cap mena de discriminació. Des d’Educació, des de Cultura, des d’Esports, des d’Urbanisme, des de Juventut… des de qualsevol de les àrees, de manera transversal, per impregnar totes les polítiques d’una mirada que defensi l’equitat.

SOM FEMINISTES AL CARRER I A LES INSTITUCIONS

On va el PSC?

Ja fa dies que penso que el PSC ha perdut una mica el nord i que la seva dependència del PSOE està fent que s’estiguin prenent decisions que cap persona sap on acabarà portant el partit.

La història del DRET A DECIDIR a molts i moltes ja ens té fins al barret, perquè , tot i estar d’acord, tinc ganes de que es parlin d’unes altres coses. A mí, personalment, em va molta ràbia que CiU, amb companyia d’ERC, estiguin marejant la perdiu des de fa mesos i no s’estiguin preocupant de res més. Governar, si es pot dir així, només pel referèndum mentre la gent ho està passant malament, em sembla irresponsable i vergonyós.

La coalició ICV-EUiA ha anat defensant els drets nacionals acompanyats sempre dels drets socials, de manera indivisible.

Ha seguit treballant en molts àmbits, per posar-ne alguns exemples i donant un cop d’ull a la pàgina d’ICV on es van posant les notícies de les intervencions dels diferents diputats i diputades al Parlament i al Congrés, n’he extret algunes actuacions corresponents a desembre i gener.

– En defensa del medi ambient, com els moments de màxima contaminació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

– Posant de relleu casos de mala utilització de diner públic o corrupció

– Tan al Parlament de Catalunya com al Congrés a Madrid  intervenint contra el sector elèctric

– Fent esmenes als pressupostos, exigint canvis en les polítiques d’auteritat i reclamant una distribució adequada dels recursos a tots els ajuntaments

– Reclamant la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, no només des del punt de vista del 1714, sinó també recordant el 75è aniversari de l’exili al que es van veure tantes persones abocades al final de la Guerra Civil

– Posar en evidència les polítiques de seguretat amb la utilització de bales de goma i altres actuacions que CiU, ERC i PSC han impedit que es debatessin les conclusions dels grups

– En aquests darrers dies exigint el rebuig del Parlament de qualsevol acte racista i reclamant al President de la Generalitat que no es relacioni amb personatges vinculats a organitzacions xenòfogues i racistes 

I, entre mig, tot el que té a veure amb el Dret a Decidir, com no podia ser d’una altra manera. Perquè certament és quelcom que està al carrer i que a molta ciutadania li preocupa o hi té interès.

No estic dient que ICV ho està fent millor que ningú, segurament hi haurà gent, pròpia i estranya, que pensi que ho està fent fatal. Segur que hi ha gent  que pensa que ja s’hauria d’haver posicionat clarament a favor de la Independència o bé en contra. Jo penso que això és el següent pas i que ja arribarà, si cal. Però estic totalment d’acord en què la coalició hagi mostrat el seu acord amb el Dret a Decidir, com a fet democràtic per exel·lència, però també com a forma de que cada persona s’expressi en un aspecte tan emocional i personal, a més de polític.

Per què no ho ha fet el PSC? Què li ho impedia? A què el comprometia? Han preferit votar igual que el PP i C’s? Crec que no han donat resposta a totes les sensibilitats del seu partit i s’ha vist clarament en la votació d’ahir al Parlament. Què passarà ara? Expulsen a qui va votar diferent? Permetran que passin al grup mitx i el PSC serà la quarta força darrera del PP? Ho tenen fatal.

Jo m’he llegit la “Crida solidària pel referèndum” que és el manifest que estan enviant a la militància i demanant signatures. No estic d’acord amb tot, sobretot amb alguns arguments de patriotisme, lleialtat o lluita; però és un posicionament en el que es defensa que les persones socialistes no poden estar fora d’aquesta “cita per Catalunya”.

Crec que el PSC li està fent molt de mal a l’esquerra d’aquest país, tan malament com ho fa al PSOE a la resta d’España. A aquest pas no ens treurem de sobre ni a CiU, ni al PP, ni a totes les polítiques neoliberals que ens van ofegant.

Tampoc no entenc el paper de les CUP. Resulta que als pressupostos només van fer una esmena a la totalitat i, mentre ICV-EUiA en va presentar 1.056 esmenes, unes 80 corresponents al Baix Llobregat, les CUP no en van presentar CAP. I ara, després de tot el què defensen, a la votació d’ahir s’abstenen. Deuen tenir un argumentari molt clar i una línia política molt justificada, però jo no l’acabo d’entendre.

esmenesEls propers dies imagino que es diran més coses però no crec que el PSC surti “indemne” d’aquest afer

Setmana contra la violència masclista

Al llarg dels darrers 10 dies s’han celebrat a Sant Joan Despí un munt d’actes al voltant de la commemoració del 25 de novembre, que acabarà demà amb l’acte més institucional davant de l’Àrea de Serveis a la Persona a les 18,30h

Van començar divendres passat, dia 15,  amb la Video-Xerrada de la Jamileth Echevarría que es va fer al Centre Cívic Les Planes. Al mateix lloc, al dia següent, dissabte dia 16, va haver el passi de la pel·lícula “El color púrpura”.

Dimarts dia 19, representants del Circuit de Violència Masclista de Sant Joan Despí, van voler fer una xerrada sobre què està passant amb la Guarda i Custòdia compartida en parelles separades quan hi ha hagut casos de maltractament. Vam tenir l’oportunitat de escoltar la visió jurídica, amb l’advocada Marta Argudo; la visió des de la part psicològica, amb la psicòloga Maria Ferré; la visió des de l’atenció a les criatures i el seu sistema relaciona, per part d’en Jaume Valls educador social de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i la visió dels cossos de seguretat, que va estar a càrrec de la Mossa d’Esquadra Olga Ciordia.

foto

El debat posterior entre les dones assistents ens va fer adonar de les dificultats per les quals passen les dones per demostrar qualsevol maltracte psicològic, malgrat les amenaces, les vexacions, els insults… i la por a no poder sortir d’aquesta situació.

Dones amb Iniciativa vam organitzar per dimecres dia 20 una taula rodona amb el tema DRET AL PROPI COS, en el que es pretenia debatre sobre què està passant amb els canvis de la llei de l’avortament, sobre la qual ICV ha fet una resolució.

Dijous 21 vaig anar al Bulevard a veure la representació “Dona igual” del grup de Teatreacció. Molt interessant el debat que es va generar al final de l’actuació entre els dos actors i l’actriu amb la vintena d’adolescents que van assistir a l’espectacle.

DONA-IGUAL

Divendres, un grup numerós de dones va assistir al taller de coach que es va fer a la Sala Camèlies, amb el títol Estima’t Estimant.

El cap de setmana hi ha hagut dos actes molt importants. D’una banda, l’acte “NO TE OLVIDO” que l’Associació Violeta celebra tots els anys en homenatge i record a les dones i criatures assassinades des dels 25 de novembre anterior. Malauradament, segueixen sent moltes les dones que moren a mans de les seves parelles o exparelles víctimes de violència masclista i l’acte sempre té un caràcter molt trist i emotiu. Enguany, acompanyades per joves de l’Institut del Teatre i per la ciutadania que, com sempre els hi va donar caliu, malgrat que la tarda era molt freda, per sota dels 10 º

23Impressionava veure les desenes de penjadors buits, un per cada dona assassinada.

Tampoc era massa alta la temperatura d’aquest matí de diumenge quan iniciàvem la Marxa del Baix Llobregat contra la Violència Masclista, però ha anat augmentant a mida que més i més gent s’anava afegint; des de Sant Feliu, des de Cornellà, per arribar conjuntament al Parc de Torreblanca on ens hem reunit amb centenars de dones i homes, que des de diferents poblacions de la comarca, Esplugues, Molins, Sant Just, Castelldefels… proclamàvem el rebuig a la violència contra les dones.

parcHem guarnit els arbres amb llaços lila i també l’escenari. Ha estat un acte amb molta participació i segur que l’any vinent ho tornarem a repetir!!!!