Jornada sobre les Muntanyes del Baix Llobregat

El passat dissabte dia 9 de novembre, la coalició ICV-EUiA-EPM, va organitzar a Vallirana les II Jornada del Pla Director de les Muntanyes del Baix Llobregat.

Jo hi vaig participar en la presentació, juntament amb la Lorena Vicioso, diputada d’ICV-EUiA al Parlament i el José Antonio Ruibo, president de les EPM. El fet que jo participés és perquè havia estat Consellera Comarcal de Medi Ambient quan es va realitzar la primera jornada, el gener del 2010, on es va presentar el Pla Director

muntanyes

Enguany l’encarregat de fer-ne la presentació ha estat en David Massana, recordant-nos que El Pla Director es va fer a partir de l’interès d’11 municipis amb una inciativa del 2006 sobre un territori i en un moment social i econòmic diferent.

En la seva exposició ell deia que la nostra coalició hi creu en aquest projecte i aposta per fer cooperació entre els municipis i poder fer accions; partint de les que ja s’han treballat i adequant-ne d’altres; perquè es tinguin en compte noves alternatives als canvis en el sistema producticu, generant llocs de feina, amb un impacte positiu en el territori i donant valor a la seva funció social.

Es referia a que hem de preservar el territori ja que existeix la idea que en els espais no protegits se’n pot fer qualsevol cosa, només cal recordar la proposta d’Eurovegas.

El Pla Director ha de representar accions en diferents municipis sobre: Prevenció d’incendis. Autosuficiència financera. Aprofitament de la remaderia extensiva. Plaga contra l’abocament incontrolat. Col.laboració indispensable entre administracions. Manteniment del bosc i agricultura perquè són elements de biodiversitat al territori. Itineraris de patrimoni cultural i artístic. L’agricultura de muntanya amb repercusió econòmica. Productes de Km0. Turisme de proximitat.

I va concloure dient que la nostra coalició ha de tenir responsabilitat en l’impuls de la visibilitat d’aquest Pla Director

sala

La Sala estava plena de persones implicades en la defensa del nostre territori, tan a nivell institucional com des de la ciutadania i les intervencions de les accions que s’estan duent a terme a la Comarca van resultar molt interessants i engresccadores

En Ramon Guasch ens va explicar tot el projecte d’escalfament amb Biomassa que es fa a Beques. El projecte, que va arrencar quan ell era l’alcalde, està utilitzant sòl no urbanitzable de boscos i encara se’n podrien aprofitar molt més. Es basa en la recuperació de l’ús inicial dels boscos, ja que fins els anys 70 la llenya es feia servir per fer pa, per fer calç i també per escalfar-se.

Per iniciar el projecte es van buscar experiències ja existents, amb exemples d’utilizació com a calefacció i aigua per als centres públics (escoles, poliesportius…); es va valorar si seria rendible en les propietats forestals privades, que són majoria; quins efectes tindria de contaminacó ambiental o si es malmetrien els boscos

descargaFinalment al municipi hi ha tres punts de producció: les piscines, la llar d’infants i escola publica i el Centre Cívic, amb un total de 1.400 kw que genera més del que ara es gasta. Hi hauria, doncs, la possibilitat d’explotar la llenya per fer electricitat si existís una empresa consolidada que fes la inversió i els comprés la fusta.

Com impacte es veu que s’ha preservat el territori; crea llocs treball amb un cercle econòmic;  genera benefici directe cremant fusta poc a poc, apareixen empreses forestals, de transport, de manteniment i en dos anys s’ha estalviat el 46% de la despesa en energia.

En Ramon va acabar la seva intervenció explicant que de moment la fusta que s’ha tret és de boscos de propietat pública i va contestar a les preguntes sobre les dificultats en les mides de les branques o les fulles per la humitat i el tipus de caldera que s’utilitza.

En Josep Puigdengolas, regidor de Medi Ambient a Sant Boi de Llobregat, ens va explicar els objectius del projecte destinat a la neteja de les franges de sotabosc, amb la utilització d’un ramat de cabres.

En aquests moments es compta amb 120 cabres, tot i que es va començar amb 75. A la nit romanen en un corral, quejosep ha estat construït per l’Ajuntament, per això el cost del primer any va ser de 70.000 euros, però a partir del segon any ja hi hahagut un estalvi de 18.000 euros en la neteja

Inicialment no feien la neteja era insuficient i va haver el compromís, per part dels propis pastors, de completar-la. S’han combinat cabres i ovelles i aquesta combinació aconsegueix una millor neteja

Hi ha hagut algunes dificultats, com per exemple el fet de que no hi ha pastors al territori i també les possibilitats de conflicte entre propietaris per la servitud de pas. Per altra banda, ha tingut una molt bona acollida i valoració per part de la ciutadania ja que tothom coneix “les cabres” i s’està utilitzant molt per a la sensibilització i l’educació ambiental de les escoles que volen conèixer el projecte.

Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló, ens va explicar la integració del turisme al territori; un turisme sostenible que aporti beneficis directes, amb l’aprofitament dels recursos naturals i culturals com és la recuperació d’elements caracteristics com els murs de pedra seca, les masies, els itineraris, … ja que en aquests moments hi ha un creixement important d’aquest tipus de turisme, també anomenat alternatiu.

A través del turisme es pot generar activitat econòmica, creant un model alternatiu que doni resposta a la crisi econòmica, amb l’aparició de petites empreneduries i una oferta d’ocupació .

Al Baix Llobregat podem fer ofertes de turisme esportiu, com és el cas de les persones que van amb bicicleta i que es pot millorar les connexions entre municipis. L’agroturisme que mostra una realitat agrícola amb molts productes com la cirera, que a més de la comercialització també hi ha aspectes com la florida. El mercat de pagès, amb productes del Parc Agrari, ecològics, que s’està realitzant a moltes ciutats de la comarca amb un creixement important i amb molta gent procedent de l’entorn. Itineraris culturals, amb la mostra del patrimoni cultural i artístic.

colonia

En Gerard va acabar la seva exposició dient que són moltes les Festes populars i les expressions culturals del nostre territori i que hem de poder recuperar també les arts tradicionals i que hem d’afegir el turisme del coneixement. Tot això amb un turisme responsable que podem incorporar la visió de que tenim un espai fantàstic, per mantenir-lo i per explicar-lo; generant una oferta sostenible.

En Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat, ens va fer una exposició molt detallada de l’agricultura de muntanya com una experiència de futur i va reivindicar un espai protegit, com és el Parc Agrari, per a poblacions com Torrelles o Begues, ja que cal preservar el paissatge i també demostrar que és una ocupació prou rendible. No hem de parlar de patrimoni forestal o agrícola independentment.

Hi ha molts beneficis, entre d’altres:

. Manteniment, recuperació i millora de les terres de conreu dels pobles de muntanya
. Generació d’activitat i renovació generacional
. Conservació del patrimoni fruit duna cultura milenària agrícola i forestal
. Protecció, gestio i aprofitament sostenible del sector forestal com a garant de la biodiversitat
. Preservació del paisatge com a tret d’identitat                                                                                                                                         . Bona utilització de l’aigua.                                                                                                                                                                                           . Planta de compostatge metropolitana per a fer adob.                                                                                                                        . Recuperació de conreus com les oliveres o les roses de Begues.

En definitiva Torrelles és un territori amb futur.

panoramica

En Javier García, regidor de Gavà, ens va explicar la implicació que haurien de tenir altres administracions supramunicipals, com per exemple l’AMB i també l’ampliació de la zona que hauria d’afecta a un Pla Especial per l’Ordal. Això permetria blindar urbanísticament algunes zones i també generar una gestió comuna.

No podem oblidar alguns aspectes que juguen en contra de la preservació de les Muntanyes com són la gran pressió geogràfica de la gran ciutat de Barcelona que és tan propera a la nostra comarca, així com la pròpia pressió demogràfica dels nostres pobles i ciutats. També ens trobem que actualment, els grans propietaris de la terra ja no són persones privades sinó grans bans i immobiliàries que van comprar molt terreny pensant en l’especulació d’Eurovegas.

La nostra presència com a coalició al territori de les Muntanyes del Baix amb alcaldies i amb la participació amb molts governs municipals, ens ha de permetre i comprometre en impulsar el Pla Director

Per acabar la jornada l’Hortènsia Grau, diputada de la coalició al Parlament de Catalunya i responsable dels tots aquests temes, va fer el tancament recordant alguns dels aspectes tractats. Destacant que al Baix Llobregat, malgrat pugui semblar el contrari, el sòl urbà només representa el 33 % del territori; per la qual cosa, el Pla Director ha de donar-nos autoestima i força. No és un document més, sinó que té aspectes a nivell ambiental, econòmic, de dinamització el territori, d’accés a la terra.

El futur és imprevisible amb les convulsions econòmiques que s’estan succeint, pero està clar que l’energia es va acabant i s’han de canviar actituds. Hem de tenir present el nostre territori productiu i la sobirania alimentària.

En un moment en que totes les polítiques de Generalitat respecte al Medi Ambient són precisament de desregulació, cal fer debat al Parlament per presentar batalla i marcant línies d’actuació, superant discusions entre ecologisme, pagesia, ramaderia…. i establir nous models de protecció del sòl agrari amb fons de terres, lloguer, bancs de terres…

hortènsia
S’ha d’aconseguir que els ajuts europeus serveixin per la incorporació de joves, amb formació adequada i també al territori. Els propietaris forestals que fan conservació han de tenir algun tipus de compensació per la col.laboració ambiental que estan duent a terme. En definitiva, molt per fer però també molt bones propostes que s’estan fent.

Inici de curs 2013-2014

Cada any, en els primers dies de setembre, quan els centres educatius ja funcionen, tot i que infants i joves encara no han començat les classes, des del Departament d’Educació de l’Ajuntament s’organitza un acte d’Inici de curs.

Enguany s’ha celebrat a la zona de les vinyes que hi ha just davant mateix del Centre d’Empreses Fontsanta, a la part del darrera de l’Escola Bressol El Gegant del Pi

vinya

De les intervencions més institucionals de la Regidora i de l’Inspector de la zona el què se’n pot extreure és que hi ha molta mobilitat de famílies i que entre els mesos de juliol i agost hi ha hagut una demanda de plaça escolar (primària i secundària) de 55 criatures, això fa que les aules estiguin més plenes. Tot i que no és definitiu perquè caldrà conèixer si s’han produït baixes.

De fet, ja es va dir al Consell Municipal d’Educació que s’havia reduït una línia de P-3 seguint les previsions; ja es veurà a partir de demà si això és així definitivament.

La conferència d’enguay ha anat a càrrec de Jordi Bordanave que és el Cap de Serveis de Promoció i conservació de l’Espai Públic de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) que ens ha parlat una mica de la gestió dels 34 parcs urbans que gestiona l’AMB. entre els quals, el Parc de la Fontsanta és el més gran.

Aquests parcs metropolitans, en una zona en la qual hi vivim uns 4 milions de persones, han de ser una oportunitat. El Sr, Bordanave esplicava com sempre l’espai públic pot generar comentaris negatius per la seva complexitat de gestió, no hi ha una direcció a diferència d’altres espais-edificis públics. Però, en definitiva, els parcs seran allò que la ciutadania volgue que sigui: segurs o insegurs, nets o bruts, oberts o tancats, usats o solitaris…..

És per això que cal millorar els parcs metropolitans i promoure el seu coneixement, posant-los en valor, per estimar-los i gaudir-ne.

Ens ha parlat dels projectes educatius que hi ha al Parc de Torreblanca, amb itineraris botànics i dossiers educatius que s’han preparat per a les escoles.

infantsA més hi ha d’altres intervencions com el Mercat de Pagès que ha començat enguany

mercat

Finalment, l’Angel Arroyes, de l’Associació Centre Mediambiental ARREL, que realitza tots els programes que es desenvolupen als centres educatius de la ciutat respecte del coneixement del medi i descoberta l’entorn (fauna, agricultura, flora), ens ha explicat una mica d’història de la nostra ciutat respecte de la vinya com a conreu de samontà-secà, a part de l’horta vinculada al Parc Agrari.

Com a curiositat ens explicava que l’any 1955 hi va haver bona collita que va comportar l’elaboració de més de 200.000 litres de vi, extrets de les vinyes que hi havia on actualment estan els Instituts de Secundària i l’Escola Espai 3; la zona de Can Tusquets.

Ens ha escplicat la nova activitat, dirigida a Cicle Inicial, que pretén recuperar la història de Sant Joan i es desenvoluparà en dues sortides. La primera, a la tardor, quan la vinya perd la fulla i, la segona, cap a la primavera per contemplar tota la seva esplendor.

S’està estudiant també que pugui ser un espai familiar, amb una verema popular a la que hi poguin participar les famílies dels infants que han fet l’activitat a l’escola.

És magnífic que cada cop hi hagi més coneixement i sobretot més ús de l’espai públic, el de te tothom. i també és important que es doni a conèixer totes les activitats que els diferents departaments de l’ajuntament proposen pels centres educatius (cultura, acció social i polítiques d’igualtat, educació, medi ambient…)

tonucciM’hauria agradat que hagués vingut com a ponent en Francesco Tonucci (FRATO) ell sí que en sap d’espai públic i d’infants. Sé que en aquests moments és difícil trobar pressupost però de vegades val la pena gastar diners en allò que pot reportar benefici a tota la comunitat, com ho va fer amb tot un projecte amb l’ajuntament de Vic.

La seva estada d’aquells dies del mes d’octubre de l’any 2009, va tenir molta rendabilitat, es van aprofitar per fer-li entrevistes i, que molts estudiants de pedagogia omplíssin de gom a gom un auditori on ell feia una classe magistral, entre moltes avantatges més a la ciutat.

Fes el salt a Som Energia

Ahir al vespre, un company va fer una xerrada de Som Energia al local d’ICV. De fet va ser un taller explicatiu de què és, quina finalitat té aquesta cooperativa i com fer-se soci o sòcia.

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=fc5742afa9&view=att&th=13ed2e70c7745376&attid=0.1&disp=thd&realattid=1435854960956801024-1&zwEl què preteníem amb el taller era convèncer a més gent dels beneficis d’aquesta proposta i com és molt fàcil el procés.

Així, les persones assistents van poder preguntar tots els dubtes, des de les coses més simples a aquelles més complicades:  He de canviar el comptador? És més barata o més cara la factura de la llum? Quan m’apunti estaré dies sense llum? L’energia m’arriba per un lloc diferent i s’ha de fer una altra instal·lació? Com sé que l’energia que m’arriba és “energia neta”?

Jo ja fa temps que en sóc sòcia i pago més a gust el rebut de la llum per vàries raons: 1) Els meus diners no van a FECSA, a ENDESA, aIBERDROLA ni a cap d’aquestes empreses que s’estan forrant i que tenen el monopoli, a més de pagar grans sous a “personatges” diversos 2) Sé que la cooperativa no té ànim de lucre, la qual cosa significa que tots els guanys es reinverteixen, amb el que significa de més investigació, més llocs de treball 3) Tota l’energia que es genera prové de projectes de generació d’energia renovable a través de plaques fotovoltàiques

En definitiva FES EL SALT i passa’t a SOM ENERGIA, a veure si cada cop en som més i fem saltar aquests monopolis.

Espero que a Sant Joan Despí augmenti el nombre de persones associades després de la nostra xerrada. Ara m’apuntaré a la Plataforma Som Energia per estar assabentada de més coses.

Recursos Energètics

La setmana passada el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va organitzar un seminari sobre els Recursos Energètics i el model que energètic sostenible.

En primer lloc, en Carles Riba ens va parlar del declivi dels combustibles fòssils i com l’energia està molt lluny del nostre control. Així, el creixement de la població ha estat espectacular en els darrers 30 anys i el consum d’energia entre el 1980 i el 2008 ha augmentat més del 72%

Hi ha moltes dades que demostren que l’energia no és infinita. El càlcul de les reserves energètiques actuals del món diuen que hi ha carbó (51%), petroli (23%), gas (19%) i urani (7%).

A Europa no usem carbó per motdius ecològics, ja que contamina amb CO2 i això produeix el canvi climàtic; però a Xina, per exemple, és la font energètica que més es consumeix. Europa no té urani. L’augment de les reserves de petroli que apareixen són unes dades molt fosques i difícils de comprovar. A Catalunya el 20% de l’energia l’obtenim de les centrals nucleara, una xifra de les més altes del món ( Un 5% de l’energia del món és nuclear) i considerablement superior a la resta d’Espanya, però no tenim urani.

Així que si seguim consumint igual com fins ara, només hiha energia per a 63 anys, el 2060 s’acaben les reserves; teninr en compte que hi ha més variables (augment d’habitants, l’extracció massiva, desenvolupament d’alguns països..)

Hi ha energies alternatives però no alternativa a l’energia. Per això cal marcar unes prioritats:
– A curt termini a les nostres societat és més crítica l’energia que les emissions de CO2, a Europa ha baixat l’emissió però no així a la resta del món.
– Factura energètica. El que cada país produeix energèticament, el que gasta i la diferència és el sistema de ser societats creditores o deutores. Europa tenim una economia basada en el consum energètic i a Catalunya paguem una factura de 8.000 milions d’euros anuals (es parla de crisi i de retallades, però aquesta despesa no es retalla i se’n parla de com reduir-la).                                                           – Focalitzar la solució amb les energies renovables que aporten energia sense generar més emissions de CO2

A partir d’aquí en Ramón Sans ens va parlar de la Transcició energètica del segle XXI (TE21), que ha de passar per aprendre a reduir el consum energètic i per l’eficàcia en l’obtenció de l’energia .

Les grans multinacionals tenen grans interessos perquè es segueixin utilizant les energies fòssils.

Tenim miopia energètica, ja que l’energia que es perd pel camí cada cop que fem transformació a energia eléctrica arriba a ser, en alguns casos, el triple que la que s’obté. En el cas de mobilitat en gastem 5 vegades més del que aprofitem

Existiexen estudis amb tota la informació de quin és l’aprofitament i la despesa d’energia.

Al final de la sessió, en Francesc Bonvehí va parlar sobre la política energètica europea i les oportunitats locals. Va posar exemples tan clars com el fet que anar en cotxe, tota l’energia que es gasta, la persona només representa l’1%, l’altre 99 és per transportar el cotxe.

Els reptes pel 2050 són les renovables, que no contaminen, i també emmagatzemar el CO2 que s’ha generat per reconvertir-lo. S’haurà de modificar la xarxa de transport sota un altre concepte, també trencar barreres econòmiques i psicològiques.

Destacar la necessitat de la complementarietat a nivell energètic, augmentant la capacitat de transport de les diferents regions europees, on Europa pensa amb España com un espai per poder posar les renovables aprofitant el sol. El 2050 España pot passar a ser un dels pilars del sistema elèctric europeu. És una complementarietat regional. Eòlica que ve del nord d’Europs, sobretot a l’hivern i el sol que ve del sud a l’estiu.

tot

Sabrà España fer-se valdre el seu sol o ens hauran comprat tot el territori, faran els països estrangers les inversions amb investigació i acabarem sent depenents energèticament com fins ara?????

Debats molt interessants que convé que anem coneixent.

De moment, demà fem al local d’ICV una xerrada sobre SOM ENERGIA, jo ja sóc sòcia d’aquesta cooperativa, a veure si demà aprenc més coses.

Envàs on vas?

Sembla que per fí es retira la campanya “Envàs on vas?” després de tota la polèmica que ha generat.

La veritat és que quan la vaig veure el primer dia em va encantar; la vaig trobar divertida, ben feta, que enganxava la musiqueta.. La primera impressió és que era una bona manera de fer que la gent reciclés més.

Però és clar, ho comentes amb d’altra gent, t’expliquen de què va, escoltes bé el què diuen i arribes a la conclusió que és una presa de pèl.

Dijous havíem presentat, el nostre grup municipal d’ICV-EUiA, una moció al Ple demanant aquesta retirada i la justificació era ben clara: No responia a un campanya de foment del reciclatge sinó una campanya feta per les empreses que obligaven la ciutadania a fer una tria més exhaustiva dels plàstics i els vidres per tal de no fer-ho ells i obtenir més beneficis.

reciclaje_separacion_de_residuos

Això, a més de forçar a tenir més bosses diferenciades a casa, a l’escola, etc (quantes més es poden tenir?), i obligar a portar a la deixalleria plàstics i vidres que es poden posar perfectament en els contenidors grocs i verds, ha generat molta confusió entre la ciutadania, que després de fer un esforç en aprendre què és reciclable i què no, ara es donaven unes altres consignes des de la pròpia Agència Catalana de Residus.

Bé. S’ha a acabat, de moment, però això és ben bé una mostra del nivell de manipulació que es pot generar però també que si hi ha una mobilització en contra d’aquesta manipulació també es pot aconseguir canviar les coses #itansipodem

Sostenibilitats

Després de molts dies sense escriure per diferents motius: poca salut, falta de ganes, molt poc temps;  intentaré tornar al bon costum d’apropar-me al blog i anar explicant coses.

Ara en tinc un munt al pap: què penso dels resultats de les eleccions? Què penso de fer pagar per poder interposar una demanda? Com s’atreveix la Secretària d’Immigraciò a parlar del “espíritu aventurero de los jóvenes“? Com es pot seguir donant diners als bancs i retallar les pensions? Què passa a Sabadell i com acabar amb la corrupció de gent que es dedica a la política en benefici propi?  Com explico tot el què he fet aquests dies relacionat amb la campanya “Contra la violència de gènere totes les nostre veus” o les Jornades de la Discapacitat? Buf!!!! per on començo?

Bé, com és impossible en una sola entrada posar-me al dia, he decidit parlar una mica del Seminari Ciutats i Persones que va organitzar divendres passat l’Institut de Ciéncies Polítiques per presentar el llibre “SOSTENIBILITATS” en el que les reflexions i anàlisis de diferents autors i autores sobre les polítiques públiques que es desenvolupen i com, des d’una visió ecològica i de gènere, hi ha una sèrie de canvis que s’han de produir, tan a nivell individual com col·lectiu, si volem que “la vida” sigui sostenible per a t0thom de manera justa i equitativa, en una Terra habitable.

Són moltes les idees que hi ha en un llibre de més de 300 pàgines i en les reflexions que es transmeten en un Seminari de més de 4 hores de durada, però posaré algunes coses de les que vaig escoltar que em van fer pensar.

La primera idea és que cada persona individualment ha de començar a pensar que els recursos de la Terra són finits i que cada actuació de la nostra quotidianitat té repercusió i que, depenent del lloc on vivim, “el consum” dels recursos de la Terra són molt diferents, sobretot el consum energètic del qual se’n deriven molts més.

La segona idea és que la sostenibilitat de la vida té perspectiva de gènere. És molt diferent, arreu del món, què consumeixen i com consumeixen els homes i les dones (temps, diners, energia, menjar….) i que es fa imprescindible tenir-ho present per tal que existeixi un equilibri per aconseguir una verdadera equitat en les responsabilitats de la sostenibilitat dels éssers humans i de la Terra.

La tercera ideas és que, a més de la responsabilitat individual, col·lectivament s’ha d’intervenir per aconseguir un món sostenible en tots els àmbits i per això és imprescindible que les polítiques públiques tinguin aquest horitzó. Aquí, tothom hi ha d’estar implicat per organitzar el horaris laborals, familiars, personals; per redistribuir els recursos econòmics; per garantir els mateixos nivells d’accés a qualsevol recurs cultural, sanitari, educatiu..; per equilibrar el risc d’exclusió, de perillositat, de patir malaltia…..

índice

En definitiva, la sostenibilitat, un concepte relativament nova que té moltes dimensions i que cal tenir-la present si volem deixar alguna cosa per a les generacions futures

Energia eòlica, sí o no?

Després de sentir que a Horta de Sant Joan no volen que es posin molins per fer energia, he recordat que quan vaig anar al Dia de la Terra, que es va celebrar a Barcelona el passat mes d’abril, ens van donar un molinet amb l’explicació del projecte VIURE DE L’AIRE DEL CEL, que pretén instal·lar aerogeneradors per donar energia al municipi de Pujalt, que sembla tenir unes bones condicions. I amb el molinet van fer la foto d’enguany

M’he posat a buscar i he trobat que a l’Ametlla de Mar tampoc ho volen perquè diuen que espatllarà el paisatge i que farà soroll.

A la vista de tot el què he anat llegint penso que aquests pobles s’estan equivocant. És cert que qualsevol instal·lació implica uns inconvenient.

És que les torres elèctriques de la MAT que travessen l’Alt Empordà i el Gironès no destrueixen el paissatge?

És que els reactors de les centrals nuclears d’Ascó milloren l’entorn?

Potser és millor la refinaria de Tarragona?

O la cimentera de Sant Feliu de Llobregat a ple rendiment?

No és massa just estar en contra d’allò que beneficia a la majoria però que a mi em molesta, tot i que em sembla bé que es faci a un altre lloc.

En definitiva, necessitem energia, cada cop en necessitem més i més per poder tenir a cada casa un munt d’aparells amb els quals sembla que ja no podem viure. A més, som un país que ha d’importar l’energia, més del 77% del què consumim, i la paguem cada cop més cara; aquest sí que és un forat negre sobre el què no es fa res, ni se’n parla. On està aquí l’austeritat?

Per un altra banda hem estat un país pioner en la investigació i el desenvolupament de les energies alternatives, això que seria font de progrés, de llocs de treball i una alternativa a la despesa energètica, el primer que fa el govern del PP és eliminar les subvencions a les energies netes. Ara tota la investigació es farà a fora i després pagarem les patents inventades per gent nostra. Sempre igual, un país de pandereta!!!

He estat mirant també a d’altres països, com Holanda, amb les investigacions que han fet sobre els efectes marins, o  Dinamarca, que pel 2025 ja obtindrà el 75% de l’energia que necessita a partir dels aerogeneradors.

Són dos països petits, fortament depenents de l’enrgia externa, però amb governs que pensen en visió de futur.

Bé, segur que hi ha dificultats i malgrat els inconvenients, jo crec que ENERGIA EÒLICA SÍ