Mobilització pel Dret a Decidir

Són molts mesos amb el debat del sobiranisme, la independència, el país nou i tota la moguda generada, a la meva manera de veure, per una escapada endavant del Sr Mas quan planteja unes eleccions anticipades que pensa que gunayarà de coll i es troba que quasi bé no pot ni governar i sort en té d’ERC que li fa d’acompanyant.

A partir d’aquí hi ha hagut de tot i, en tot moment, a mí m’ha semblat que ens han obligat a posar al centre de les nostres vides “La Consulta” com si res més no existís ni tingués cap importància.

Des del primer moment ICV es va posicionar pel “Dret a Decidir“. Ja en aquell moment hi va haver tot un munt de gent que es va posar les mans al cap qüestionant aquest fet, sobretot perquè això significava posar-se al costat d’un govern de dretes que està retallant i augmentant el patiment de la gent amb les seves actuacions.

Al meu parer, la posició d’Iniciativa va ser molt correcta, ja que tots els pobles tenen dret a decidir sobre tot allò que els afecti. Per això el nostre posicionament va estar en que “Volem decidir-ho tot. Drets nacionals, Sí. Drets socials, També”. Ho escrivia en Josep Puigdengolas, d’ICV Sant Boi, amb tota claredat.

Els mesos han anat passat i els missatges que s’han transmès ha fet que semblés que a Catalunya no passava res més i que a la gent no li preocupava res més que “La Consulta”. El que és més greu, que alguns partits han dedicat tot aquest temps a tensionar la població, a radicalitzar les postures; penso sincerament que sobretot han estat els mitjans de comunicació qui han donat aquesta imatge.

Però això no és cert! i parlo per la feina de la coalició ICV-EUiA, tan al Parlament com al Congrés, perquè és el que conec i és el que no ha tingut pràcticament cap repercusssió en la premsa o la televisió.

En aquest 2014, per posar alguns exemples, s’han estat reivindicant temes relacionats amb la situació de crisi i de pobresa, demanant la via d’urgència per aprovar la ILP de Renda Garantida, rebutjant la reforma fiscal o el dret als subministraments bàsics com l’aigua, en temes de salut en contra de les privatitzacions com la reivindicació de  l’Hospital de Viladecans, el rebuig de la reforma laboral i tot el que comporta i  amb la defensa de llocs de treball, el seguit d’accions que s’han dut a terme contra els desnonaments, la defensa del territori i l’aposta per un creixement en sectors que ofereixin alternatives sostenibles, continuant amb la tasca d’aconseguir una societat laica que acabi amb els privilegis de l’Església, … i així dia rera dia, cada diputat i diputada ha estat treballant en els diferents àmbits.

Podria estar fent enllaços i més enllaços a les accions de tots i cadacún dels diputats i diputades d’ICV-EUiA, però en poso dos més que corresponen a la intervenció de la Marta Ribas al Parlament de Catalunya aturant el projecte VISC+ i a la del Joan Coscubiela al Congrés a Madrid, posant en evidència les mentides del govern del PP pel que fa a la recuperació econòmica i la situació d’mergència social.

Malauradament, poques d’aquestes i d’altres informacions han estat notícia o han interessat als mitjans. Sembla que només han estat pendents d’Iniciativa per saber què feríem o deixaríem de fer el 9N. La posició d’ICV ha estat clara des del primer dia, a les institucions i al carrer defensant el Dret a Decidir i per una Catalunya Social, i com donàvem suport a la consulta i a com estava plantejada, fins i tot amb una consulta interna en la que es va decidir donar llibertat de vot, com expressió de la pluralitat de la gent d’ICV, a la que ens uneixen els valors socials, radicalment d’esquerres, ecològics, feministes, amb tots els matissos; de la mateixa manera amb el tema del fet nacional.

En aquestes darreres setmanes ha passat de tot i, en menys de 48 hores ja sabrem en quin punt estem. Si la gent que vol votar podrà fer-ho o bé encara ens esperen més canvis. Espero que qui vulgui anar a votar ho pugui fer en tota llibertat, la mateixa per a aquelles persones que no es senten cridades a la votació d’un aspecte que no és el que més els preocupa, perquè la seva situació personal, familiar, laboral… té prioritat.

Jo crec fermament en el Dret a Decidir dels pobles i seré reollint signatures per denunciar a les instàncies internacionals que el govern del PP està segrestant la democràcia.

dretd

Anuncis

4.004 tuits

M’agraden els números cap i cua i per això he volgut escriure aquesta entrada al blog.

tt

Poca broma 4.004 tuits!!! Sembla mentida però si ajuntés tots els tuits que he fet i els que he retuitejat des del gener del 2011, podria escriure una bona història.

Una història que estaria farcida de notícies sobre les mobilitzacions a les que he participat en contra de les retallades en sanitat, en educació, en la llei de la dependència; defensant els serveis públics.

Una història que recull les moltes activitats en les que he participat a la nostra ciutat, ja sigui com a regidora o com a ciutadana (actes de dones, actes culturals i esportius, de concerts o de teatre, de Festa Major …); per tant, una mica de la història de Sant Joan Despí.

Evidentment, molts tuits relacionats amb ICV, tan a nivell local, com comarcal, com nacional. Són un conjunt d’actes, d’accions, d’idees, opinions de dirigents o de companys i companyes del partit, d’intervencions institucionals, que tenen a veure amb el dia a dia del treball que Iniciativa fa al carrer i a les institucions.

Una història que mostra clarament la meva posició en tot allò que passa al món, el meu posicionament en front del racisme, de la homofòbia, de la violència contra les dones, de la corrupció, dels paradisos fiscals, …. En definitiva que explica els meus valors i del que defenso.

Últimament també poso al twitter l’enllaç del que escric al blog, però realment “ser digital” comporta dedicació i no sempre és fàcil trobar el moment de fer un tuit. A més, sempre has de tenir el mòbil, la tablet o l’ordinador a punt i no sempre això és possible.

Apa cap els 5.000!

 

JO, REPÚBLICA

Des del primer moment que em vaig assabentar de l’abdicació del rei a través de twitter, ja vaig decidir que escriuria aquesta entrada al meu blog i amb aquest títol.

A partir de llavors s’han escrit pàgines i pàgines, han sortit centenars de milers de fotografies i hi ha hagut declaracions de persones que, al meu entendre, no tenen desperdici.

De manera ràpida es va estendre la convocatòria, a tots els pobles i ciutats, de concentrar-se davant dels ajuntaments. El fet tenia el seu simbolisme ja que va ser en unes eleccions municipals que van propiciar la proclamació de la II República. A Sant Joan això no va ser així i ens varem aplegar a la Plaça de l’Ermita.

banderes

Moltes van estar les places d’arreu que es varen omplir de gom a gom a tot el territori de l’Estat. Curiosament la premsa escrita no va posar fotografies a la portada al dia següent; al contrari, les fotos que van triar és la demostració de en quines mans estan els mitjans d’informació.

militars

Per què no vull la monarquia? Doncs per moltes raons, una darrera l’altra, sense valorar el nivell d’importància perquè totes la tenen.

– Aquesta família a mí no em representa, ni per qui són, ni pel que fan, ni d’on provenen, ni res de res.

– Si a España hi ha monarquia és perquè així ho va voler Franco, amb la qual cosa ja hem aguantat prou la tan amanida “Transició” i podem desfer-nos d’una herència dictatorial.

– M’ha fet mal a la vista que a les fotografies triades estiguessin vestits de militars. Què volen representar amb això? Té més valor que siguin els representants de l’exèrcit i de més alta graduació militar? o s’hauria d’haver buscar fotografies que els mostressin com a representants del poble com a caps d’Estat?.

– El que la monarquia representa econòmicament és una xifra escandalosa i, tot just avui m’he assabentat que una nena de 9 anys, Leonor, té una assignació que supera els 100.000 euros anuals. No cal posar-se a comparar-ho amb el sou de qualsevol persona o el 26% d’infants en risc que estan per sota del llindar de la pobresa.

– Si la Constitución, en el seu article 14 diu “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” per raó de neixament no ha de tenir uns privilegis per sobre de la resta, és inconstitucional.

Bé, podria seguir donant més i més raons, ja siguin històriques, més o menys fonamentades o més de caire “emocional” com les que presenta en el seu blog el meu amic Àlex, però totes tenen una conclusió: la necessitat de què hi hagi un referèndum perquè si definitivament hi ha una monarquia que sigui per elecció de la gent.

Jo estic d’acord amb el què ha fet ICV des del primer moment, demanant una consulta #VolemRepública i rebutjar la Llei Orgànica que pretenen aprovar de pressa i corrents el govern de Rajoy amb el vist-i-plau de PSOE, com una fòrmula totalment antidemocràtica.

És clar que les declaracions de la gent del PP no sorprenenm, però les de Rubalcaba, Guerra o Bono, no tenen desperdici. Hi ha molta gent jove del PSOE que pensa diferent, però també gent gran i segurament algú es deu estar removent a la tomba.

Trobada amb la Bel Olid

Amb el Club Lectura que participo des de fa 3 anys, dilluns vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Bel Olid després d’haver llegit la seva obra “La mala reputació” un recull de 13 contes  en alguns moments sorprenents.

bel_olid

Ella diu que les històries intentent transmetre sensacions i, certament, ho fan; sovint sensacions inquietants, de perill, de dolor, de curiositat.

Jo, quan vaig llegir el llibre, a la primera història ja vaig pensar que acabaria malament; a la segona se’m confirmava la cruesa dels relats que m’esparaven; a la tercera, ja des del principi, intuïa com podria acabar i, a la següent ja temia el final, sortosament m’equivocava.

Amb això vull dir que és una autora que no deixa indiferent i que, més aviat, genera la necessitat de llegir-la una mica més. També ajuda molt el fet de sentir-la parlar de les seves vivències i de la seva manera de construir els relats.

Tampoc no es pot obviar el seu blog “domant paraules” ja que és molt atraient la seva manera d’escriure sobre les coses senzilles del dia a dia, que sovint ja no es veuen tan senzilles.

El fet que m’hagi decidit a escriure al blog ha estat el conèixer el seu conte “Crida ben fort, Estela!” que tracta de l’abús sexual als infants i que penso que és un conte per llegir i que no hauria de faltar a cap centre educatiu.

La Fundació Vicki Bernadet en va fer una lectura dramatitzada per recollir fons, a càrrec de Lluís Homar i Carlota Olzina

La Fundación Rana de Mallorca ha creat tot un programa i un material didàctic a partir del conte de la Bel Olid

DSC_0548

Espero poder trobar aquests llibres i fer-ne la màxima difusió!

Taxa de tinença de gossos

Aquests dies un dels temes que ha sorgit en el perfil de facebook de Sant Joan Despí INFORMA ha estat el pagament de la taxa per tinença de gossos i avui m’he dedicat a fer algunes fotografies per ilustrar la meva opinió, tot passejant pel Passeig del Canal, com hagués pogut fer-ho per qualsevol altre carrer.

En general, sembla que ens costa pagar impostos, potser perquè pensem que paguem més del compte i que no obtenim cap benefici.

He estat xafardejant per internet a veure què passa en altres poblacions i he trobat de tots: A Castellfollit de la Roca han posat la taxa amb 9 euros l’any, mentre El Prat de Llobregat té un preu similar al nostre, a Castelldefels, en canvi, només he trobat la taxa en cas d’animals considerats perillosos, a Rubí només es paga pel registre. És a dir, es pot anar buscant perquè hi ha de tot.

Què passa a Sant Joan Despí? Doncs que paguem anualment una taxa per cada gos que, obligatòriament, hem de tenir censat.

Per a què ha de servir aquest impost? Doncs per a que es puguin pagar vàries coses: el manteniment i neteja dels pipi-can, la reparació d’allò que es faci malbé, la neteja general de la ciutat…

Cal pagar aquest impost? Simplement poso les fotografies.

– Gent que no recull les caques del seu animal (i no debia ser petit)

kk

– Gent que permet que el seu gos faci pipi als fanals,

fanal1

als pals disuasoris de pas o altres elements urbans.

palSovint has d’anar estirant al gos per tal que no s’apropi perquè va ensumant, com és lògic.

fanalgos

– Gent que deixa que el seu gos faci pipi a les parets generant perjudici a propietats públiques

paretp

o bé a parets d’edificis d’habitatges privats

paret3 paret2paret1

Hagués pogut fer més fotografies, com per exemple els bassals que deixen les gosses al mig del passeig perquè la gent no les apropa a un arbre o a una clavaguera que seria el més correcte.

Penso que mentre totes les persones que tenim un gos o una gossa no aprenguem a fer-ho millor per no generar tota aquesta brutícia i no malmetre fanals, bancs, parets…. haurem de pagar l’impost.

Potser el que manca és que el Departament de Via Pública de l’Ajuntament posi en coneixement de tothom les dades de quants diners s’ingressen i quants diners es gasten i en què. Segur que així prendríem consciència.

Hem d’exigir, però nosaltres també ens hem d’exigir responsabilitat individual.

35 anys d’ajuntaments democràtics

El dia 3 d’abril va fer 35 anys de les primeres eleccions municipals després de la dictadura. Per aquest motiu es va organitzar un acte a la Sala Aloma del Centre Cultural Mercè Rodoreda el dia 4 al vespre.

Era una celebració molt més senzilla que la del 30 aniversari que es va fer al Foment amb moltes persones convidades, fins i tot el President de la Generalitat, en José Montilla llavors, representació de totes les entitats i on es van donar les primeres medalles de la ciutat als dos alcaldes anteriors, en Carles Riba i l’Eduard Alonso

Abril'09-30anys1

L’acte que es va fer divendres era molt més senzill, amb paraules de l’acalde, com una assemblea de totes les persones que al llarg d’aquests 35 anys han estat regidors i regidores dels diferents partits polítics. Va dir, a més, que pretenia repetir aquesta assemblea cada 5 anys.

A mí, personalment, ja em sembla bé que no es facin grans actes, però no vaig veure el model d’assemblea per enlloc, o el concepte que jo tinc d’assemblea. Ja que per a mi és un espai de debat, d’intercanvi i no un lloc on uns quants tenen la paraula i els altres simplement escolten.

Va estar molt bé poder saludar a moltes persones que no ens veiem sovint, tot i que l’acte en sí va ser bastant avorrit.

Els parlaments, en general, i el manifest que es va acordar van anar en la mateixa línia: La ciutat de Sant Joan Despí centre de l’Univers que ja veiem en el Butlletí i que ja tenim costum de sentir en els discursos.

La meva intervenció va ser la següent:

Molt bona tarda a tothom,

Celebrem un aniversari i som aquí per compartir les nostres vivències en el moment dels 35 anys del nostre ajuntament, en democràcia.

Tots el homes i les dones que ens hem aplegat avui aquí, i d’altres que hi són en el nostre record, tenim moltes coses a explicar del nostre pas per l’Ajuntament.

Del treball, de l’esforç, dels neguits, de les il•lusions, dels projectes; de les alegries i de les penes, perquè de tot hi ha hagut en el dia dia de qualsevol regidora o regidor que ha assumit la responsabilitat de posar les seves energies al servei de la ciutadania.

El meu agraïment per a tota aquesta feina que s’ha fet, entre tots i totes, i que ha comportat la millora de la ciutat i, sobretot, de la qualitat de vida de les persones que hi vivim.

 A més de l’alegria de fer anys, un aniversari ha de ser també el moment de la reflexió; de l’anàlisi dels aspectes positius i negatius del què ha passat.

Certament estem en uns moments de grans dificultats en molts àmbits i els ajuntaments no en som aliens.

Estem veient com la democràcia no és un fet consolidat i inamovible, al contrari, ens adonem de la seva feblesa quan els nostres drets, assolits amb tanta lluita, poder ser arrabassats a cops de decret o amb lleis com LRSAL que amb l’obsessió centralista atempta contra el principi de subsidiarietat. Un principi que la Unió Europea defineix com que qualsevol assumpte ha de ser resolt per l’autoritat més propera. És a dir, els ens locals són els que donen resposta, com a més propers a la ciutadania i a les seves necessitats.

En els anys que vindran veurem com l’austericidi, les retallades en sanitat, educació, dependència i els canvis legislatius, o la disgregació del Baix Llobregat com a comarca,  tindrà un gran impacte a la nostra ciutat i a les nostres vides.

No podem obviar, a més, que hi ha hagut persones que han fet un mal ús del lloc que ocupen, i el servei públic l’han convertit en servei personal. Són persones que s’han desprestigiat a sí mateixes, als partits que representen i a tota la política en general. Això ha comportat la desafecció de la ciutadania pel model de participació política que tenim.

A la nostra ciutat, com a d’altres, existeixen grups de persones que s’organitzen per debatre, per reivindicar, per reclamar, per exigir més transparència en les decisions, per participar lliurement. És important que aquestes veus siguin escoltades perquè formen part d’una nova manera de fer política.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA del present mandat, com ho han fet els partits de la nostra coalició en els mandats anteriors, des de l’oposició o des del govern, reiterem el nostre compromís de treballar per la ciutat.

Ho fem al carrer, al costat de la gent, i ho fem a la institució mantenint la nostra coherència. Perquè volem una ciutat per a tothom, cohesionada socialment. Defensant els valors de l’esquerra, de l’ecologisme i del feminisme.

Per molts anys!!!!

35 anys ajuntaments democratics

Potser no cal esperar cada 5 anys i es pot fer una veritable assemblea amb propostes concretes sobre les quals debatre i conèixer així les diferents visions de totes les persones que han estat càrrecs electes i han treballat per la ciutat.

BCN World

Quina pena!

bcn

En els darrers dies ja es sentia a la Cambra de Comerç de Tarragona amb el seu president, Albert Abelló al davant, defensant les excel·lències de la instal·lació del BCN World. Avui ha sortit la notícia que CiU i PSC s’han posat d’acord per afavorir el projecte.

Quan va haver la moguda d’Eurovegas jo ja em vaig posicionar en contra sobretot pel que suposava d’atac al territori del Baix Llobregat, però també per altres motius. Ara, molts d’aquests motius es repeteixen.

Sobretot la qüestió de fiscalitat. En un moment en què estem patint tantes retallades, que CiU-ERC no deixen de dir cada dia que tot és culpa de Madrid que no envia els diners, resulta que ens podem permetre que enlloc de pagar el 55% d’impostos, que és la taxa establerta per a les empreses del joc, BCN World només pagarà el 10%, UN 45% MENYS!!!!!

acudit

Quina classe de magnífic acord és aquest? El nostre país s´ho pot permetre?

Ja s’ha dit que al voltant d’aquests tipus de projectes “d’oci familiar” es genera prostitució, deliqüència, tràfic de drogues, addicció al joc…. Qui pagarà l’augment de la seguretat, les accions socials i sanitàries per combatre les drogodependències i les ludopatíes? Amb el 10% dels impostos?

La promesa de milers de llocs de treball atraurà a persones d’arreu que en aquests moments està en condicions de molta necessitat. Les poblacions veïnes tenen capacitat per absorvir a tota aquesta gent que, malauradament, no tota tindrà feina?. Té la Generalitat previst d’on traurà els diners per donar suport als Ajuntaments afectats.

No tot són flors i violes com ens volen vendre. A l’empresariat li pot semblar la possibilitat de guanyar molt, però a la classe treballadora, als de sempre, només els espera treball precari i pocs drets; pregunteu a les persones que treballen a Port Aventura.

Tan de bo estigui totalment equivocada i d’aquí a uns anys BCN World sigui un lloc magnífic.