La meva intervenció el 25N

Com cada any, el 25 de novembre es fa l’acte institucional a Sant Joan Despí.

Primer, les entitats del Consell de les Dones i ciutadania en general participen de la cadena humana, ocupant tota la Plaça de l’Àrea de Serveis a la Persona, on enguany s’hi han aplegat unes 200 persones. Després es fan els parlaments, per part meva com a Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i per part de l’Alcalde. Finalment es llegeix el Manifest que enguany ha anat a càrrec de Meritxell Vegué com a directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat.

Enguany hem triat a una representació dels SIEs  perquè aquest servei de la Generalitat, que ofereix una atenció integral per a les dones que pateixen violència i a les seves criatures, ha sofert des del passat mes de juliol retallades en el nombre de professionals. Hem volgut que intervenís per demostrar que es valora molt aquest servei, la bona feina professional i la necessitat de que no es redueixi aquest recurs de suport a la tasca que fan els ajuntaments.

La meva intervenció s’ha basat en les dades i les informacions que he anat recollint al llarg de tot aquest mes a les xerrades, les jornades i tot allò que s’ha escrit.

parlant
Avui 25 de novembre ens tornem a trobar aquí reclamant el final de la violència exercida contra les dones.

I aquest és un acte sempre molt trist perquè es fa evident que són moltes les dones que estan patint maltractaments. Però avui estem més tristes encara, si això és possible, perquè aquest 2014 ha estat especialment terrible. A primers d’any, en una sola setmana, van matar 5 dones.

Dissabte passat, quan veiem les cadires buides simbolitzant les desenes de dones mortes, també hem de recordar que això significa desenes de famílies destruïdes, infants sense mare, famílies que han perdut la filla, la germana, l’amiga i recordàvem que aquella mateixa matinada una altra dona era assassinada al carrer Aragó de Barcelona.

Deia que era un dia especialment trist perquè no podem deixar de tenir present que a tots els maltractes avui hem d’afegir una dona i la seva filla de 9 que s’han trobat a les clavegueres i que han assassinades fa uns mesos.

Ens preguntem com és que segeuix passant això?

Es aprovar la Ley para la Igualdad de mujeres y hombres al Congrés de Diputats, una llei molt avançada i que ha servit de model en altres països. El 2008 es aprovar al Parlament de Catalunya la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Però amb les lleis no hem tingut prou per acabar amb la violència contra les dones

Fa 15 anys l’Ajuntament de Sant Joan Despí va crear la Regidoria d’Igualtat, el programa Estem per tu Dona, l’assessoria jurídica i l’atenció psicològica. Al llarg d’aquests anys sha format el circuit d’intervenció, establert el protocols, formació per a la polícia local, creació del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) que es troba just aquí a l’Àrea, s’ha elaborat el Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, s’ha organitzat la campanya “Contra la violència de gènere totes les nostres veus” i conjuntament amb les entitats representades al Consell de les Dones s’ha treballat en la sensibilització de la ciutadania.

Però no podem evitar que segueixi havent violència contra les dones.

Volia posar en evidència dues procupacions: la primera és que hi ha tot un grup de persones, sobretot homes, que estan donant uns missatges en contra del treball que s’està realitzant. Són per exemple els missatges que fan referència a les denúncies falses, a que ja no hi ha cap discriminació vers les dones i que de fet s’estan benficiant de molts privilegis i s’estan gastant molts recursos, a que hi ha moltes dones que maltracten als homes i que d’això no se’n parla….. i moltes altres coses que van en el sentit de manipular les dades. 

Només el 20 % de les dones maltractades acaben denunciant, 20 de cada 100; d’aquests només un terç arriben al judici, 6 ó 7 de cada 100; d’aquestes només una tercera part tindrà una sentència condemnatòria o acabarà amb una ordre d’allunyament; això significa que de cada 100 dones que pateixen maltractament en 2 casos hi haurà condemna. 

I pel que fa a la llegenda de les denúncies falses, està demostrat que només arriba al 0,05 % de les denúncies, cada 10.000 denúncies 5 dones han mentit. És una manipulació de les dades.

I l’altra gran preocupació és el que està passant amb les relacions del jovent. Si les desigualtats de gènere a la societat són importants dins de la xarxa, dins del món virtual, aquestes s’incrementen. Què està passant amb el grooming, el sexting, el ciberassejament? Són conceptes nous que afecten a la gent jove. Abans qualsevol fotografia, qualsevol paraula quedava en un àmbit tancat, avui en dia amb segons arriba arreu del món i ho haurem d’afrontar.  

És evident que davant de tot axiò les administracions no han donar ni un pas enrera, des de l’Ajuntament som aquí per renovar el nostre compromís. Els centres educatius hauran d’avançar cap a una aplicació més contundent de la coeducació. Les famílies també hauran de posar més atenció en la criança en igualtat dels seus fills i filles.

Però el missatge és el del compromís personal, perquè jo, individualment, agafo el compromís que en el meu entorn no permetré cap tipus de discriminació ni de violència. Així, cadascun i cadascuna de nosaltres crearem un espai segur per a totes les dones i les nenes. Farem de la nostra ciutat un espai lliure de la violència masclista”.

 

 

 

Anuncis

L’alcoholisme a debat

Avui, com cada primer dissabte de juny, l’Associació d’Alcohòlics Reahabilitats (ASALRE) ha celebrat la seva jornada per debatre sobre aquesta malaltia.

girl-alcohol-warn[1]

Aquest matí, commemorant el XXX aniversari de la creació de l’entitat s’ha dedicat la jornada a fer una mica d’història a través del testimoni de la primera psicòloga que va impulsar i atendre a les primeres persones afectades per aquesta drogoadicció pels volts de l’any 1980.

Així, la Sra. Eulàlia Soteras ens ha explicat com en el local de l’AAVV de Les Planes va començar el tractament del que seria el primer president d’ASALRE, Sr. Francisco Polo.

Pel que ens han comentat es pot desprendre com van ser aquells temps en els que, provenint d’una dictadura on no hi havia cap servei i on l’alcoholisme no tenia la consideració de malaltia, les Associacions Veïnals eren els espais de trobada i de lluites. Espais on els moviments socials abordaven tots els temes, allà també va esta l’Associació ESTEL. Posteriorment, amb l’arribada de la democràcia als ajuntaments això va anar canviant i ja es va poder disposar d’un espai per a l’entitat que es va fundar el 7 de juny de l984, avui fa exactament 30 anys.

Ha estat especialment emotiva la intervenció de la Sra. Carmen Vila, la presidenta d’ASALRE entre el 1988 i el 1996; una dona que ara, als seus 84 anys és capaç d’explicar-nos la duresa del seu procés de desintoxicació amb una serenitat impactant i, a la vegada, transmetre l’optimisme i l’esperança de recuperació per a aquelles persones que en aquests moments són alcohòliques.

A causa del seu alcoholisme la sra. Carme va ser ingressada al frenopàtic i també a Sant Boi, ja que les persones alcohòliques en aquella època eren tractades com a malaltes mentals i la tipologia de tractaments que s’hi aplicaven realment no oferien cap millora.

Ella era botiguera, tenia una merceria, i el veïnat en feia safareig entrant a comprar coses que ella tenia; a més, el fet de ser dona alcohòlica la feia patir doble discriminació. La pròpia família no va entendre la seva malaltia i per això estava ingressada a l’Hospital Mental de Sant Boi. Allà va trobar algun metge que era conscient que aquell no era el lloc adequat per al tractament que necessitava i la van destinar a la cuina on podia estar en un ambient diferent.

Ella ens ha explicat que els caps de setmana els passava a casa i que finalment un dilluns ja no hi va tornar, mai més la van venir a buscar.

Un 9 d’abril d’ara fa 33 anys, la sra. Carmen deslluirar-se de la malaltia i avui és un exemple per a d’altres persones, perquè ella segueix donant suport a qui li demana.

El José Díaz és l’actual president d’ASALRE i en la seva intervenció ha explicat tots els projectes que s’estan duent a terme ara i les dificultats de poder arribar a la gent jove que és una preocupació important.

L’Associació segueix treballant coordinadament amb els serveis sanitaris, educatius, socials i allà on els hi demanin perquè saben que quan acaba la rehabilitació i tot el procés de tractament la persona alcholòlica necessita un entorn que li ofereixi reforçament perquè la recaiguda és molt fàcil.

personas_consumes_alcoholCertament vivim en un país on l’alcohol té unes connotacions culturals molt potents i l’accés és fàcil, econòmic, acceptat… Quan busques dades sobre alcoholisme s’evidencia el problema  “En 2008, un 81,2% de los jóvenes declara haberlo consumido alguna vez en la vida, un 72,9% durante los doce meses previos a la encuesta, un 58,5% durante los treinta días previos a la misma, y 29,1% haberse emborrachado en los últimos 30 días”.

 Són dades que van mostrant una terrible evolució i que, tenint en compte que són del 2008, fan posar els pèls de punxa.

tabla5

Consum d’alcohol alguna vegada

Consum d’alcohol últims 12 mesos

Consum d’alcohol últims 30 dies

Borratxeres últims 30 dies

Font: DGPNSD. Observatorio Español sobre Drogas (OED), Encuesta Estatal sobre Uso de Drogas en Estudiantes de Enseñanzas Secundarias (ESTUDES).

En el debat posterior a les intervencions tan de la Pilar Ripoll en nom del CAS com la meva pròpia, han aperegut les retallades en recursos, tan a nivell sanitari com en subvencions; l’increment de les llistes d’espera, les dificultats de les entitats per seguir funcionant.

Certament vivim en una època on els recursos són molt limitats però en tot moment hem de posar els esforços en l’atenció a les persones, aquesta sempre ha estat la meva prioritat.

Per molts anys ASALRE i seguirem treballant. No us rendiu!!!!

Celebrant el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

Avui dia 28 de maig és el Dia Internacional de la Salut de les Dones i, com cada any, les associacions representades al Consell de les Dones han organitzat al llarg d’aquesta setmana i la que diferents actes.

L’activitat organitzada directament des del Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat ha estat un Consell de Dones obert a la ciutadania per parlar del Servei de la Dona al CAP de Sant Joan Despí. Per això hem convidat a venir a una professional del servei a que pogués explicar el seu funcionament i atendre a les preguntes.

Hem tingut la sort de poder comptar amb una de les comadrones, la Sra. Blanca Ceña, que ens ha parlat de l’ASSIR (Àrea de Salut Sexual i Reproductiva) que és com es diu a l’actualitat, ja que a més d’atendre a les dones també s’atenen els homes com a parelles o individualment.

La Sra Ceña ens ha explicat la composició de l’equip que en aquests moments forma part del Servei, tenint en compte que les contínues retallades de sou generen molts canvis en el lloc d’especialista en ginecologia i també el fet que tot i estar assignades 2 comadrones, per motiu de no substituir les baixes, en aquests moments només hi hagi una i 1/4 d’horari.

Ens ha parlat de la importància de la tasca de la comadrona que fa realment el triatge de l’atenció per prioritat i per necessitat o no de l’assistència i anàlisi mèdic.

Ha recordat com el servei havia estat a l’ambulatori de Les Planes i com l’espai actual a l’ambulatori Verdaguer al Barri Centre ha representat una millora important que permet una millor atenció i també la disponibilitat d’espais per fer formació de prepart, d’alletament matern, de xerrades per a la “tarda jove”

Ens ha parlat de la seva preocupació en diferents aspectes sobre els que ella procura fer incidència i sobre els que pensa que s’ha de treballar:

– Per la violència masclista exercida sobre les dones, sobretot en els embarassos primerencs.

– Els embarassos no desitjats en noies cada cop més joves, on els nois desapareixen

– Les malalties de transmissió sexual de la que els nois no hi posen cura i de les que les noies no es protegeixen, generant malalties infeccioses que sovint acaben cronificant-se.

– Donar eines a les dones perquè s’estimin i visquin la seva sexualitat de manera més satisfactòria.

– La necessitat de fer una bona prevenció de tot tipus de càncer.

Moltes han estat les preguntes que s’han iniciat en el debat posterior i moltes més que segur que s’han quedat en el tinter.

Des d’aquí el meu agraïment més sincer a la seva aportació i l’oferiment de col·laboració del Consell de les Dones i del Departament amb tot allò que pugui representar seguir millorant en l’atenció a les dones de la nostra ciutat.

Per què votaré ICV-EUiA-Izquierda Plural?

Sóc militant d’ICV i sembla que pel sol fet de ser-ho ja automàticament hauria de votar al meu partit perquè ja n’estic totalment convençuda i això és el que s’espera que faci qualsevol militant.

Certament, si milites a un partit és perquè comparteixes ideari, valors, accions, posicionaments… De vegades potser que hi hagi algun matís amb el que no coincideixis al 100% però que fàcilment és assumible, sinó doncs millor deixar-ho córrer, no?

Jo mai he tingut dubtes, ni abans quan no militava, ni molt menys ara que hi estic vinculada amb responsabilitats a nivell institucional i de partit. Però realment en aquestes eleccions crec sincerament que tenim el millor candidat, l’Ernest Urtasun, amb molta diferència i que les propostes de la coalició no ofereixen cap dubte en què representen l’alternativa.

omplim

Una alternativa real a les retallades que ha dut a terme i segueix proposant el gran bloc de la dreta neolliberal europea que aquí està representada per PP i CiU i l’alternativa al conformis-me i a les poques idees que demostra el PSC-PSOE (Mireu qui votarà a qui)

blocs

Per a mi són molt importants totes les propostes que tenen a veure amb una fiscalitat justa que distribueixi la riquesa, acabant amb l’especulació financera, els paradisos fiscals i el frau. Perquè hi ha la possibilitat d’acabar amb la pobresa, les desigualtats, l’atur i la precarietat si les coses es fan d’una altra manera.

Un altre aspecte és tot el què té a veure amb l’ecologia com a futur, perquè hi ha un model econòmic sostenible capaç de protegir el medi ambient, lluitant contra el canvi climàtic i tots els perills que representa per a la salut, l’alimentació; en definitiva, el futur de les següents generacions.

Certament dins la UE hi ha la possibilitat de generar una democràcia més participativa, amb decisions comunes a tot allò que ens afecta a tota la població, amb transparència i, està clar, que és a Europa on podem buscar aliances perquè tinguem el Dret a Decidir la nostra relació amb España.

Encara que l’he deixat pel final, per a mi no és menys important la defensa dels drets de les dones. Amb un govern de l’Estat com el que ara tenim, ens cal que les directives europees impedeixen generar involucions amb els drets assolits. Hi ha un llarg camí per erradicar la violència masclista aquí i arreu, en la pròpia campanya hem pogut comprovar com encara hi ha homes que viuen a les cavernes, per això hem de combatre qualsevol discriminació.

Per això, igual com he estat fent campanya durant les darreres dues setmanes,  fins el darrer moment, diré que cal anar a votar pels nostres nostres i la nostra dignitat!

Per què aniré a votar el 25 de maig?

Força gent m’atura al carrer o bé mentre estic a la paradeta d’ICV-EUiA, per dir-me que no pensa anar a votar perquè això no serveix per a res, o que de tota manera, surti el què surti, els de sempre faran el què vulguin. Així que, just a meitat de campanya per a les eleccions europees, he volgut fer una reflexió sobre el per què jo aniré a votar.

En primer lloc perquè sóc europeïsta, crec amb la unió dels països per aconseguir un món millor per a tothom, sense fronteres i sense diferències de països rics i pobres.

figuras_ueCrec en la Unió Europea construïda amb la base de la Revolució Francesa “lliertat, igualtat i fraternitat”, amb l’eliminació del fascisme després de la Segona Guerra Mundial i amb els moviments socials i la lluita dels treballadors i treballadores per un Estat del Benestar.

Però tot això és el que ara s’està posat en risc. Ho podem veure a França on en les darreres eleccions municipals l’abstenció ha beneficiat els partits de dreta; més encara, al partit xenòfog i ultradretà de Marine Le Pen. Ho podem veure també amb les polítiques d’austeritat que es desenvolupen els grups parlamentaris als que estan adscrits el PP i el PSOE, amb la presidència de la Comissió Europea de José Manuel Durao Barroso i la vice-presidència de Joaquín Almunia

Jo penso que la majoria de gent que no vol anar a votar és per desconeixement, perquè pensen que allò que es decideix a Europa no li afecta a la seva vida quotidiana, també hi ha manca de confiança, en el sentit de què es pugui canviar alguna cosa. Hi ha gent que no dóna valor al seu vot perquè al cap i a la fi som milions de votants i no influirà res i, finalment, crec que una altra raó és pensar que els nostres candidats o candidates no tindran prou representativitat i, per tant, no podran defensar allò pel qual hem votat.

El que jo penso, en alguns aspectes, és tot el contrari. En primer lloc no som conscients, ni als governs que tenim tampoc els interessa que ho siguem, de la gran quantitat d’aspectes que la legislació europea ens pot afavorir.

D’altra banda perquè és un sufragi universal entre totes les persones majors d’edat que vivim a Europa (hi ha problemes amb les persones migrades de països de fora de la UE).

España és circumscripció única, és a dir, que els 54 escons que ens corresponen en el parlament democràtic més gran del món, s’obtenen amb tots els vots que valen igual, els de Sevilla, Madrid o La Seu d’Urgell. Això no passa en les altres eleccions que tenim al nostre país, excepte les municipals és clar, perquè a les eleccions autonòmiques aconseguir un diputat o diputada per Barcelona o l’Àrea Metropolitana representa obtenir milers de vots, res a veure en aconseguir-ne a Lleida o a Girona. I quan són eleccions al Congrés d’España ens passa el mateix, no valen igual els vots de Burgos o Segovia que els de Barcelona, ja que cada província ha de tenir el seu nombre d’escons.

La representativitat i el fet de poder aconseguir allò pel qual has decidit el teu vot a un o altre partit, crec que a Europa es pot tenir més confiança en assolir els objectius, ja que els teus o teves representants s’uniran a Europa a les formacions polítiques d’altres països i podran fer més força.

Realment penso que s’ha d’anar a votar i que la gent que proposa l’abstenció està molt equivocada.

Certament es té tot el dret a pensar que les institucions, tal i com estan organitzades, no tenen un bon funcionament i s’han de canviar. Però ara és el què tenim i ara estan en mans de qui ens escanya i ens roba els drets, salvant els bancs i el poder i no a les persones. El què hem d’aconseguir és arribar a les institucions amb força i, utilitzant aquesta eina pel profit de la gent, modificar allò que calgui.

Des de dins podem canviar les coses, des de fora només ens queda la queixa mentre patim als poderosos.

Si vols saber més coses aquí hi ha respostes!

Tot T-un límit

La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes (FAVV), conjuntament amb l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) estan convocant aquests dies diferents concentracions contra la pujada del transport, especialment de la T-10 i la T-50/30 que en els últims anys han augmentant més del 50% del preu

Són les targetes més utilitzades; ja que, com a títols integrats, a més de fer-se servir per la gent de Barcelona ciutat, afecta molt a tota l’àrea metropolitana que ens desplacem en diferents mitjans de transport (tren, tram, metro, bus) i això vol dir que pot ser utilzada per més de 5 milions d’habitants; o el qué és el mateix, pràcticament dues terceres parts de la població de Catalunya.

L’altra dia ja vam anar a Barcelona, ja que la concentració es feia a la Plaça de Sant Jaume, i ja llavors vaig escriure que em semblava que hi havia molt poca gent que es mobilitzés.

Ahir a la tarda es va repetir la convocatòria #StopPujadesTransport a cada estació de metro de Barcelona i a les estacions de rodalies.

stoppujadestransport22gener1

Malauradament només erem una desena de persones que ens vàrem concentrar a dins de l’estació perquè plovia i feia força fred. Suposo que tota la gent de Sant Joan Despí que agafa el tren o qualsevol altra mitjà de transport, deu considerar que la pujada no és prou important per queixar-se. Així que, jo li diria al Sr. Trias i a la gent de la TMB que posés la T-10 a 15 euros, potser així semblaria que la pujada és prou important.

tren

Són moltes les persones que es queixen a través de les xarxes socials, però que no estan enlloc més. Altres persones pertanyen a plataformes reivindicatives o a assemblees de diferents objectius i estan fent bona feina, ja que la intenció última, a la meva manera d’entendre, és un bé per a la ciutat, no?

Però unes i altres no es mouen més enllà que pel seu objectiu concret, sembla que els altres problemes, accions, reivindicacions… no existeixen.

Qué poc avançarem si cadascú es mou només pel seu propi interès i no pel col·lectiu!!

Setmana contra la violència masclista

Al llarg dels darrers 10 dies s’han celebrat a Sant Joan Despí un munt d’actes al voltant de la commemoració del 25 de novembre, que acabarà demà amb l’acte més institucional davant de l’Àrea de Serveis a la Persona a les 18,30h

Van començar divendres passat, dia 15,  amb la Video-Xerrada de la Jamileth Echevarría que es va fer al Centre Cívic Les Planes. Al mateix lloc, al dia següent, dissabte dia 16, va haver el passi de la pel·lícula “El color púrpura”.

Dimarts dia 19, representants del Circuit de Violència Masclista de Sant Joan Despí, van voler fer una xerrada sobre què està passant amb la Guarda i Custòdia compartida en parelles separades quan hi ha hagut casos de maltractament. Vam tenir l’oportunitat de escoltar la visió jurídica, amb l’advocada Marta Argudo; la visió des de la part psicològica, amb la psicòloga Maria Ferré; la visió des de l’atenció a les criatures i el seu sistema relaciona, per part d’en Jaume Valls educador social de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i la visió dels cossos de seguretat, que va estar a càrrec de la Mossa d’Esquadra Olga Ciordia.

foto

El debat posterior entre les dones assistents ens va fer adonar de les dificultats per les quals passen les dones per demostrar qualsevol maltracte psicològic, malgrat les amenaces, les vexacions, els insults… i la por a no poder sortir d’aquesta situació.

Dones amb Iniciativa vam organitzar per dimecres dia 20 una taula rodona amb el tema DRET AL PROPI COS, en el que es pretenia debatre sobre què està passant amb els canvis de la llei de l’avortament, sobre la qual ICV ha fet una resolució.

Dijous 21 vaig anar al Bulevard a veure la representació “Dona igual” del grup de Teatreacció. Molt interessant el debat que es va generar al final de l’actuació entre els dos actors i l’actriu amb la vintena d’adolescents que van assistir a l’espectacle.

DONA-IGUAL

Divendres, un grup numerós de dones va assistir al taller de coach que es va fer a la Sala Camèlies, amb el títol Estima’t Estimant.

El cap de setmana hi ha hagut dos actes molt importants. D’una banda, l’acte “NO TE OLVIDO” que l’Associació Violeta celebra tots els anys en homenatge i record a les dones i criatures assassinades des dels 25 de novembre anterior. Malauradament, segueixen sent moltes les dones que moren a mans de les seves parelles o exparelles víctimes de violència masclista i l’acte sempre té un caràcter molt trist i emotiu. Enguany, acompanyades per joves de l’Institut del Teatre i per la ciutadania que, com sempre els hi va donar caliu, malgrat que la tarda era molt freda, per sota dels 10 º

23Impressionava veure les desenes de penjadors buits, un per cada dona assassinada.

Tampoc era massa alta la temperatura d’aquest matí de diumenge quan iniciàvem la Marxa del Baix Llobregat contra la Violència Masclista, però ha anat augmentant a mida que més i més gent s’anava afegint; des de Sant Feliu, des de Cornellà, per arribar conjuntament al Parc de Torreblanca on ens hem reunit amb centenars de dones i homes, que des de diferents poblacions de la comarca, Esplugues, Molins, Sant Just, Castelldefels… proclamàvem el rebuig a la violència contra les dones.

parcHem guarnit els arbres amb llaços lila i també l’escenari. Ha estat un acte amb molta participació i segur que l’any vinent ho tornarem a repetir!!!!