La meva intervenció el 25N

Com cada any, el 25 de novembre es fa l’acte institucional a Sant Joan Despí.

Primer, les entitats del Consell de les Dones i ciutadania en general participen de la cadena humana, ocupant tota la Plaça de l’Àrea de Serveis a la Persona, on enguany s’hi han aplegat unes 200 persones. Després es fan els parlaments, per part meva com a Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i per part de l’Alcalde. Finalment es llegeix el Manifest que enguany ha anat a càrrec de Meritxell Vegué com a directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat.

Enguany hem triat a una representació dels SIEs  perquè aquest servei de la Generalitat, que ofereix una atenció integral per a les dones que pateixen violència i a les seves criatures, ha sofert des del passat mes de juliol retallades en el nombre de professionals. Hem volgut que intervenís per demostrar que es valora molt aquest servei, la bona feina professional i la necessitat de que no es redueixi aquest recurs de suport a la tasca que fan els ajuntaments.

La meva intervenció s’ha basat en les dades i les informacions que he anat recollint al llarg de tot aquest mes a les xerrades, les jornades i tot allò que s’ha escrit.

parlant
Avui 25 de novembre ens tornem a trobar aquí reclamant el final de la violència exercida contra les dones.

I aquest és un acte sempre molt trist perquè es fa evident que són moltes les dones que estan patint maltractaments. Però avui estem més tristes encara, si això és possible, perquè aquest 2014 ha estat especialment terrible. A primers d’any, en una sola setmana, van matar 5 dones.

Dissabte passat, quan veiem les cadires buides simbolitzant les desenes de dones mortes, també hem de recordar que això significa desenes de famílies destruïdes, infants sense mare, famílies que han perdut la filla, la germana, l’amiga i recordàvem que aquella mateixa matinada una altra dona era assassinada al carrer Aragó de Barcelona.

Deia que era un dia especialment trist perquè no podem deixar de tenir present que a tots els maltractes avui hem d’afegir una dona i la seva filla de 9 que s’han trobat a les clavegueres i que han assassinades fa uns mesos.

Ens preguntem com és que segeuix passant això?

Es aprovar la Ley para la Igualdad de mujeres y hombres al Congrés de Diputats, una llei molt avançada i que ha servit de model en altres països. El 2008 es aprovar al Parlament de Catalunya la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Però amb les lleis no hem tingut prou per acabar amb la violència contra les dones

Fa 15 anys l’Ajuntament de Sant Joan Despí va crear la Regidoria d’Igualtat, el programa Estem per tu Dona, l’assessoria jurídica i l’atenció psicològica. Al llarg d’aquests anys sha format el circuit d’intervenció, establert el protocols, formació per a la polícia local, creació del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) que es troba just aquí a l’Àrea, s’ha elaborat el Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, s’ha organitzat la campanya “Contra la violència de gènere totes les nostres veus” i conjuntament amb les entitats representades al Consell de les Dones s’ha treballat en la sensibilització de la ciutadania.

Però no podem evitar que segueixi havent violència contra les dones.

Volia posar en evidència dues procupacions: la primera és que hi ha tot un grup de persones, sobretot homes, que estan donant uns missatges en contra del treball que s’està realitzant. Són per exemple els missatges que fan referència a les denúncies falses, a que ja no hi ha cap discriminació vers les dones i que de fet s’estan benficiant de molts privilegis i s’estan gastant molts recursos, a que hi ha moltes dones que maltracten als homes i que d’això no se’n parla….. i moltes altres coses que van en el sentit de manipular les dades. 

Només el 20 % de les dones maltractades acaben denunciant, 20 de cada 100; d’aquests només un terç arriben al judici, 6 ó 7 de cada 100; d’aquestes només una tercera part tindrà una sentència condemnatòria o acabarà amb una ordre d’allunyament; això significa que de cada 100 dones que pateixen maltractament en 2 casos hi haurà condemna. 

I pel que fa a la llegenda de les denúncies falses, està demostrat que només arriba al 0,05 % de les denúncies, cada 10.000 denúncies 5 dones han mentit. És una manipulació de les dades.

I l’altra gran preocupació és el que està passant amb les relacions del jovent. Si les desigualtats de gènere a la societat són importants dins de la xarxa, dins del món virtual, aquestes s’incrementen. Què està passant amb el grooming, el sexting, el ciberassejament? Són conceptes nous que afecten a la gent jove. Abans qualsevol fotografia, qualsevol paraula quedava en un àmbit tancat, avui en dia amb segons arriba arreu del món i ho haurem d’afrontar.  

És evident que davant de tot axiò les administracions no han donar ni un pas enrera, des de l’Ajuntament som aquí per renovar el nostre compromís. Els centres educatius hauran d’avançar cap a una aplicació més contundent de la coeducació. Les famílies també hauran de posar més atenció en la criança en igualtat dels seus fills i filles.

Però el missatge és el del compromís personal, perquè jo, individualment, agafo el compromís que en el meu entorn no permetré cap tipus de discriminació ni de violència. Així, cadascun i cadascuna de nosaltres crearem un espai segur per a totes les dones i les nenes. Farem de la nostra ciutat un espai lliure de la violència masclista”.

 

 

 

L’alcoholisme a debat

Avui, com cada primer dissabte de juny, l’Associació d’Alcohòlics Reahabilitats (ASALRE) ha celebrat la seva jornada per debatre sobre aquesta malaltia.

girl-alcohol-warn[1]

Aquest matí, commemorant el XXX aniversari de la creació de l’entitat s’ha dedicat la jornada a fer una mica d’història a través del testimoni de la primera psicòloga que va impulsar i atendre a les primeres persones afectades per aquesta drogoadicció pels volts de l’any 1980.

Així, la Sra. Eulàlia Soteras ens ha explicat com en el local de l’AAVV de Les Planes va començar el tractament del que seria el primer president d’ASALRE, Sr. Francisco Polo.

Pel que ens han comentat es pot desprendre com van ser aquells temps en els que, provenint d’una dictadura on no hi havia cap servei i on l’alcoholisme no tenia la consideració de malaltia, les Associacions Veïnals eren els espais de trobada i de lluites. Espais on els moviments socials abordaven tots els temes, allà també va esta l’Associació ESTEL. Posteriorment, amb l’arribada de la democràcia als ajuntaments això va anar canviant i ja es va poder disposar d’un espai per a l’entitat que es va fundar el 7 de juny de l984, avui fa exactament 30 anys.

Ha estat especialment emotiva la intervenció de la Sra. Carmen Vila, la presidenta d’ASALRE entre el 1988 i el 1996; una dona que ara, als seus 84 anys és capaç d’explicar-nos la duresa del seu procés de desintoxicació amb una serenitat impactant i, a la vegada, transmetre l’optimisme i l’esperança de recuperació per a aquelles persones que en aquests moments són alcohòliques.

A causa del seu alcoholisme la sra. Carme va ser ingressada al frenopàtic i també a Sant Boi, ja que les persones alcohòliques en aquella època eren tractades com a malaltes mentals i la tipologia de tractaments que s’hi aplicaven realment no oferien cap millora.

Ella era botiguera, tenia una merceria, i el veïnat en feia safareig entrant a comprar coses que ella tenia; a més, el fet de ser dona alcohòlica la feia patir doble discriminació. La pròpia família no va entendre la seva malaltia i per això estava ingressada a l’Hospital Mental de Sant Boi. Allà va trobar algun metge que era conscient que aquell no era el lloc adequat per al tractament que necessitava i la van destinar a la cuina on podia estar en un ambient diferent.

Ella ens ha explicat que els caps de setmana els passava a casa i que finalment un dilluns ja no hi va tornar, mai més la van venir a buscar.

Un 9 d’abril d’ara fa 33 anys, la sra. Carmen deslluirar-se de la malaltia i avui és un exemple per a d’altres persones, perquè ella segueix donant suport a qui li demana.

El José Díaz és l’actual president d’ASALRE i en la seva intervenció ha explicat tots els projectes que s’estan duent a terme ara i les dificultats de poder arribar a la gent jove que és una preocupació important.

L’Associació segueix treballant coordinadament amb els serveis sanitaris, educatius, socials i allà on els hi demanin perquè saben que quan acaba la rehabilitació i tot el procés de tractament la persona alcholòlica necessita un entorn que li ofereixi reforçament perquè la recaiguda és molt fàcil.

personas_consumes_alcoholCertament vivim en un país on l’alcohol té unes connotacions culturals molt potents i l’accés és fàcil, econòmic, acceptat… Quan busques dades sobre alcoholisme s’evidencia el problema  “En 2008, un 81,2% de los jóvenes declara haberlo consumido alguna vez en la vida, un 72,9% durante los doce meses previos a la encuesta, un 58,5% durante los treinta días previos a la misma, y 29,1% haberse emborrachado en los últimos 30 días”.

 Són dades que van mostrant una terrible evolució i que, tenint en compte que són del 2008, fan posar els pèls de punxa.

tabla5

Consum d’alcohol alguna vegada

Consum d’alcohol últims 12 mesos

Consum d’alcohol últims 30 dies

Borratxeres últims 30 dies

Font: DGPNSD. Observatorio Español sobre Drogas (OED), Encuesta Estatal sobre Uso de Drogas en Estudiantes de Enseñanzas Secundarias (ESTUDES).

En el debat posterior a les intervencions tan de la Pilar Ripoll en nom del CAS com la meva pròpia, han aperegut les retallades en recursos, tan a nivell sanitari com en subvencions; l’increment de les llistes d’espera, les dificultats de les entitats per seguir funcionant.

Certament vivim en una època on els recursos són molt limitats però en tot moment hem de posar els esforços en l’atenció a les persones, aquesta sempre ha estat la meva prioritat.

Per molts anys ASALRE i seguirem treballant. No us rendiu!!!!

Celebrant el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

Avui dia 28 de maig és el Dia Internacional de la Salut de les Dones i, com cada any, les associacions representades al Consell de les Dones han organitzat al llarg d’aquesta setmana i la que diferents actes.

L’activitat organitzada directament des del Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat ha estat un Consell de Dones obert a la ciutadania per parlar del Servei de la Dona al CAP de Sant Joan Despí. Per això hem convidat a venir a una professional del servei a que pogués explicar el seu funcionament i atendre a les preguntes.

Hem tingut la sort de poder comptar amb una de les comadrones, la Sra. Blanca Ceña, que ens ha parlat de l’ASSIR (Àrea de Salut Sexual i Reproductiva) que és com es diu a l’actualitat, ja que a més d’atendre a les dones també s’atenen els homes com a parelles o individualment.

La Sra Ceña ens ha explicat la composició de l’equip que en aquests moments forma part del Servei, tenint en compte que les contínues retallades de sou generen molts canvis en el lloc d’especialista en ginecologia i també el fet que tot i estar assignades 2 comadrones, per motiu de no substituir les baixes, en aquests moments només hi hagi una i 1/4 d’horari.

Ens ha parlat de la importància de la tasca de la comadrona que fa realment el triatge de l’atenció per prioritat i per necessitat o no de l’assistència i anàlisi mèdic.

Ha recordat com el servei havia estat a l’ambulatori de Les Planes i com l’espai actual a l’ambulatori Verdaguer al Barri Centre ha representat una millora important que permet una millor atenció i també la disponibilitat d’espais per fer formació de prepart, d’alletament matern, de xerrades per a la “tarda jove”

Ens ha parlat de la seva preocupació en diferents aspectes sobre els que ella procura fer incidència i sobre els que pensa que s’ha de treballar:

– Per la violència masclista exercida sobre les dones, sobretot en els embarassos primerencs.

– Els embarassos no desitjats en noies cada cop més joves, on els nois desapareixen

– Les malalties de transmissió sexual de la que els nois no hi posen cura i de les que les noies no es protegeixen, generant malalties infeccioses que sovint acaben cronificant-se.

– Donar eines a les dones perquè s’estimin i visquin la seva sexualitat de manera més satisfactòria.

– La necessitat de fer una bona prevenció de tot tipus de càncer.

Moltes han estat les preguntes que s’han iniciat en el debat posterior i moltes més que segur que s’han quedat en el tinter.

Des d’aquí el meu agraïment més sincer a la seva aportació i l’oferiment de col·laboració del Consell de les Dones i del Departament amb tot allò que pugui representar seguir millorant en l’atenció a les dones de la nostra ciutat.

Setmana contra la violència masclista

Al llarg dels darrers 10 dies s’han celebrat a Sant Joan Despí un munt d’actes al voltant de la commemoració del 25 de novembre, que acabarà demà amb l’acte més institucional davant de l’Àrea de Serveis a la Persona a les 18,30h

Van començar divendres passat, dia 15,  amb la Video-Xerrada de la Jamileth Echevarría que es va fer al Centre Cívic Les Planes. Al mateix lloc, al dia següent, dissabte dia 16, va haver el passi de la pel·lícula “El color púrpura”.

Dimarts dia 19, representants del Circuit de Violència Masclista de Sant Joan Despí, van voler fer una xerrada sobre què està passant amb la Guarda i Custòdia compartida en parelles separades quan hi ha hagut casos de maltractament. Vam tenir l’oportunitat de escoltar la visió jurídica, amb l’advocada Marta Argudo; la visió des de la part psicològica, amb la psicòloga Maria Ferré; la visió des de l’atenció a les criatures i el seu sistema relaciona, per part d’en Jaume Valls educador social de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i la visió dels cossos de seguretat, que va estar a càrrec de la Mossa d’Esquadra Olga Ciordia.

foto

El debat posterior entre les dones assistents ens va fer adonar de les dificultats per les quals passen les dones per demostrar qualsevol maltracte psicològic, malgrat les amenaces, les vexacions, els insults… i la por a no poder sortir d’aquesta situació.

Dones amb Iniciativa vam organitzar per dimecres dia 20 una taula rodona amb el tema DRET AL PROPI COS, en el que es pretenia debatre sobre què està passant amb els canvis de la llei de l’avortament, sobre la qual ICV ha fet una resolució.

Dijous 21 vaig anar al Bulevard a veure la representació “Dona igual” del grup de Teatreacció. Molt interessant el debat que es va generar al final de l’actuació entre els dos actors i l’actriu amb la vintena d’adolescents que van assistir a l’espectacle.

DONA-IGUAL

Divendres, un grup numerós de dones va assistir al taller de coach que es va fer a la Sala Camèlies, amb el títol Estima’t Estimant.

El cap de setmana hi ha hagut dos actes molt importants. D’una banda, l’acte “NO TE OLVIDO” que l’Associació Violeta celebra tots els anys en homenatge i record a les dones i criatures assassinades des dels 25 de novembre anterior. Malauradament, segueixen sent moltes les dones que moren a mans de les seves parelles o exparelles víctimes de violència masclista i l’acte sempre té un caràcter molt trist i emotiu. Enguany, acompanyades per joves de l’Institut del Teatre i per la ciutadania que, com sempre els hi va donar caliu, malgrat que la tarda era molt freda, per sota dels 10 º

23Impressionava veure les desenes de penjadors buits, un per cada dona assassinada.

Tampoc era massa alta la temperatura d’aquest matí de diumenge quan iniciàvem la Marxa del Baix Llobregat contra la Violència Masclista, però ha anat augmentant a mida que més i més gent s’anava afegint; des de Sant Feliu, des de Cornellà, per arribar conjuntament al Parc de Torreblanca on ens hem reunit amb centenars de dones i homes, que des de diferents poblacions de la comarca, Esplugues, Molins, Sant Just, Castelldefels… proclamàvem el rebuig a la violència contra les dones.

parcHem guarnit els arbres amb llaços lila i també l’escenari. Ha estat un acte amb molta participació i segur que l’any vinent ho tornarem a repetir!!!!

PALABRA DE MUJER

Susanne Jäger, directora de cinema alemana, va filmar el 2009 el documental de 90 min “La radio de la jungla” que divendres al vespre en vam veure una part, una versió més curta, i que va obtenir l’any 2010 el premi al millor documental al Festival Internacional d’Espiello

Està filmat al cor de la Nicaràgua rural, a la selva, en un poblet que es diu Paiwas on Jamileth Chavarría, després del desastre de l’Huracà Mitch, l’octubre de l’any 98, quan les comunicacions es van perdre i tot va quedar destruït, va decidir fundar una emisora de ràdio com a eina imprescindible de comunicació.

 ni

El documental recull una entrevista amb la Jamileth explicant com va néixer “Palabra de Mujer”, un programa dedicat a denunciar demanera col·loquial la violència que s’exerceix contra les dones. A través d’una “bruixa missatgera” que tot ho veu amb la seva bola de vidre, posa en evidència al maltractador i també al sistema judicial que, tot i les lleis favorables, permet la impunitat.

brujita

Ella diu que amb la denúncia no vol generar odi contra el maltractador, al contrari; ella el què pretén és fer-lo reflexionar a ell i a tots el que actuen com ell perquè canvïin d’actitud, que aprengui que les relacions amb les seven dones poden ser d’una altra manera.

A més de l’entrevista sobre el programa i la seva vida al poble, també es mostren testimonies d’homes i dones explicant les seves situacions i opinions, que resulten força ilustratives de la vida senzilla i humil, però a la vegada, la força de les dones per tirar endavant la seva família.

yamimikro1_web

És molt interesant igualment, com Jamileth i el seu equip, explica que són conscients de la repercussió del seu programa i això ho aprofita per anar pels pobles i donar informació sobre salud sexual, planificació familiar, etc.

Jamileth viu a Madrid des de fa un parell d’anys i reconeix que allà ha tingut amenaces i fins i tot li han disparat, però això no farà que s’aturi la seva voluntat de seguir lluitant contra la violència masclista. “Si alguien me dispara cuando estoy al micrófono, todo el mundo lo oirá, porque tengo la puerta abierta y el micrófono abierto”

El debat que es va produir després de veure la filmació va ser molt participatiu i, en certs moments, molt emotiu i colpidor.

violeta

Gràcies a l’Associació Violeta que ha portat a la nostra ciutat la Jamileth Chavarría i ens ha permès compartir amb ella un dia inoblidable. Ella és de les dones que val la pena haver conegut per la seva força, la seva valentia, el seu compromís.

Gràcies Jamileth!!!!

Assumpta Montellà

Un cop més la història de la Maternitat d’Elna em torna a passar per davant i no perquè em fos coneguda, em va deixar d’esborronar.

A l’octubre del 2009 i també l’abril del 2010 es van organitzar sortides per a les dones de la ciutat des del Departament de Polítiques d’Igualtat. El Departament de Cultura, a través dels Clubs de Lectura havien llegit el llibre i, fins i tot, es va fer l’obra de teatre a l’auditori Martí i Pol

Han passat 3 anys i, des de l‘Aula Actual, que promou la Federació d’Associacions Veïnals del Baix Llobregat, van organitzar ahir divendres una xerrada amb l’Assumpta Montellà,  la investigadora i escriptora de l’article i després el llibre que va donar a conèixer arreu la història de l’Elisabeth Eidenbenz i allò que va fer per salvar la vida de 597 criatures.

Diapositiva22-150x150L’Assumpta, amb la seva veu tranquil.la ens va anar desgranant tot el procés que va seguir en la seva investigació històrica sobre l’exili republicà del 1939. Un exili forçat per la persecució i les matances, perquè “Franco no volia la pau, volia la victòria” .

Ella va voler conèixer la història de totes aquelles persones que varen haver de marxar, i ho va fer a través de la memòria oral; cercant les persones grans en hospitals, reisdències, cafès de poble, casals d’avis.

Però no era fàcil perquè la Guerra Civil era un tema tabú, hi havia por, hi havia dolor a recordar, sobretot dolor per les persones que ja no hi eren. I, precisament, aquest va ser el principal argument: explicar allò que va passar perquè si no podria quedar a l’oblit.

I així és com ella va anar arribant a desembolicar els records, alguns ficats en capses de cartró, altres en els racons més amagats de la memòria, amb l’enyorança de l’exili.

Un relat emotiu, emocionat i emocionant, que em va fer pensar amb tot el que va passar aquella gent i que em feia saltar les llàgrimes pensant amb tot el que en aquests moments estan passant a Síria, per exemple.

Vaig comprar el nou llibre: “El silenci dels telers” ser dona a les colònies tèxtils catalanes. Ja tinc ganes d’acabar el que estic llegint i agafar-lo, perquè no vull compartir-lo amb d’altres lectures, m’hi vull posar “tota jo”

Ja tinc el contacte per poder organitzar una sortida amb les dones per anar a veure les colònies tèxtils inspiradores d’aquest llibre.

Gràcies a Aula Actual per engegar aquest projecte sobre la recuperació de la memòria històrica!!!

ASALRE parlant de l’associonisme

IMG_4789Cada primer dissabte de juny l’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats organitza el seu aniversari amb un jornada. La d’engunay ha estat dirigida a parlar sobre el present i el futur de les associacions com la seva. Per fer-ho han vingut representants d’altres associacions que porten molts anys desenvolupant diferents projectes encaminats a oferir marcs de relació a les persones afectades per la malaltia de l’alcoholisme i que tenen moltes dificultats en una societat on l’alcohol té un fàcil accés per a tothom.

Hem pogut sentir diferents experiències de com al llarg de 35 anys s’han anat afrontant les dificultats. L’empenta de professionals com el Doctor Freixes que van lluitar pel reconeixement de l’alcoholisme com una malaltia i la necessitat d’una intervenció específica, individual, familiar.

Es va parlar del treball del voluntariat de la generositat i el saber escoltar a la persona malalta, que sovint menteix o que també cal entendre els seus silencis.

Es va parlar, com no, de les administracions, de les retallades que han sofert les entitats a través de les subvencions de la Generalitat. La necessitat dels canvis de normatives en l’etiquetatge, la distribució o l’accés que està en mans en directives europees i que sovint no es compleixen aquí.

Una de les intervencions que em va interessar és el projecte de GAMAR (Grup d’Ajuda Mútua per a Alcohòlics Rehabilitats) que pretén cobrir l’espai de relació d’aquelles persones que són donades d’alta, que surten d’un tractament i que necessiten canviar d’ambient per no recaure, però que això comporta sentir-se “despenjades”. I això ho fan a través d’un “xiringuito” que està a la Barceloneta, que ofereix de 8 a 8 i de dilluns a diumenge, begudes saludables. És fàcil l’accés, la gent s’hi apropa perquè ho necessita o per curiositat, està al carrer, a la vista de tothom.

Reb subvencions de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, ja que justícia envia a persones amb mesures penals alternatives en benefici de la comunitat. Això té les seves dificultats perquè algunes d’aquestes persones tenen altres addiccions. És important que estigui declarada entitat d’utilitat pública ja que econòmicament té moltes dificultats de viabilitat.

Al final, a les conclusions s’han anat plantejant propostes de futur i línies de treball:

– Les associacions existeixen i seguiran existint; el que cal és reforçar-les i promoure el treball més coordinat per iniciar projectes en comú.

– La societat té la incongruència que mentre un sector de la societat treballa per combatre les addiccions altres estan fent tot el contrari, buscant nous productes que puguin crear addició; per això les associacions d’alcohòlics rehabilitats han d’integrar a totes les persones d’altres addiccions.

– Cal començar a actuar amb les TIC, és un punt d’accés a la gent més jove. Jo mateixa proposava a GAMAR que podien utilitzar VERKAMI com a eina digital per aconseguir la viabilitat econòmica del seu projecte.

– Treballar per l’etiquetatge, en la publicitat o en els canvis de la utilització del llenguatge quan es parla del Control d’Alcoholèmia. A mi, en aquest punt se m’acudia que també pel que fa a la violència masclista hem lluitat molt (amb el col.legi de periodistes sobretot) per canviar el llenguatge i la manera de donar la notícia i, també s’ha aconseguit que sempre surti sobreimprès a la televisió el telèfon d’atenció a les dones. Potser també es podria treballar en que a qualsevol programa on es parlin d’accidents produïts per l’alcohol vagin acompanyats d’un telèfon.

– En el Consell Municipal de Salut des del servei de prevenció de drogodependència se’ns va comunicar que s’iniciaria una campanya per les festes de Sant Joan. Jo vaig dir que si ens feien arribar en pdf el fulletó, es podria reenviar a totes les entitats i a tots els contactes que tenim.

Malauradament ahir va començar la Festa Major i jo no he vist cap informació al respecte però en canvi sí que hi han activitats on “es fomenta” el consum d’alcohol

IMG_4800

FELICITATS i moltes gràcies un any més a ASALRE per tota la feina que fan a la ciutat, no dubteu en posar-vos en contacte per a qualsevol pregunta, segur que us atendran molt bé!!!!