La meva intervenció el 25N

Com cada any, el 25 de novembre es fa l’acte institucional a Sant Joan Despí.

Primer, les entitats del Consell de les Dones i ciutadania en general participen de la cadena humana, ocupant tota la Plaça de l’Àrea de Serveis a la Persona, on enguany s’hi han aplegat unes 200 persones. Després es fan els parlaments, per part meva com a Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i per part de l’Alcalde. Finalment es llegeix el Manifest que enguany ha anat a càrrec de Meritxell Vegué com a directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat.

Enguany hem triat a una representació dels SIEs  perquè aquest servei de la Generalitat, que ofereix una atenció integral per a les dones que pateixen violència i a les seves criatures, ha sofert des del passat mes de juliol retallades en el nombre de professionals. Hem volgut que intervenís per demostrar que es valora molt aquest servei, la bona feina professional i la necessitat de que no es redueixi aquest recurs de suport a la tasca que fan els ajuntaments.

La meva intervenció s’ha basat en les dades i les informacions que he anat recollint al llarg de tot aquest mes a les xerrades, les jornades i tot allò que s’ha escrit.

parlant
Avui 25 de novembre ens tornem a trobar aquí reclamant el final de la violència exercida contra les dones.

I aquest és un acte sempre molt trist perquè es fa evident que són moltes les dones que estan patint maltractaments. Però avui estem més tristes encara, si això és possible, perquè aquest 2014 ha estat especialment terrible. A primers d’any, en una sola setmana, van matar 5 dones.

Dissabte passat, quan veiem les cadires buides simbolitzant les desenes de dones mortes, també hem de recordar que això significa desenes de famílies destruïdes, infants sense mare, famílies que han perdut la filla, la germana, l’amiga i recordàvem que aquella mateixa matinada una altra dona era assassinada al carrer Aragó de Barcelona.

Deia que era un dia especialment trist perquè no podem deixar de tenir present que a tots els maltractes avui hem d’afegir una dona i la seva filla de 9 que s’han trobat a les clavegueres i que han assassinades fa uns mesos.

Ens preguntem com és que segeuix passant això?

Es aprovar la Ley para la Igualdad de mujeres y hombres al Congrés de Diputats, una llei molt avançada i que ha servit de model en altres països. El 2008 es aprovar al Parlament de Catalunya la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Però amb les lleis no hem tingut prou per acabar amb la violència contra les dones

Fa 15 anys l’Ajuntament de Sant Joan Despí va crear la Regidoria d’Igualtat, el programa Estem per tu Dona, l’assessoria jurídica i l’atenció psicològica. Al llarg d’aquests anys sha format el circuit d’intervenció, establert el protocols, formació per a la polícia local, creació del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) que es troba just aquí a l’Àrea, s’ha elaborat el Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, s’ha organitzat la campanya “Contra la violència de gènere totes les nostres veus” i conjuntament amb les entitats representades al Consell de les Dones s’ha treballat en la sensibilització de la ciutadania.

Però no podem evitar que segueixi havent violència contra les dones.

Volia posar en evidència dues procupacions: la primera és que hi ha tot un grup de persones, sobretot homes, que estan donant uns missatges en contra del treball que s’està realitzant. Són per exemple els missatges que fan referència a les denúncies falses, a que ja no hi ha cap discriminació vers les dones i que de fet s’estan benficiant de molts privilegis i s’estan gastant molts recursos, a que hi ha moltes dones que maltracten als homes i que d’això no se’n parla….. i moltes altres coses que van en el sentit de manipular les dades. 

Només el 20 % de les dones maltractades acaben denunciant, 20 de cada 100; d’aquests només un terç arriben al judici, 6 ó 7 de cada 100; d’aquestes només una tercera part tindrà una sentència condemnatòria o acabarà amb una ordre d’allunyament; això significa que de cada 100 dones que pateixen maltractament en 2 casos hi haurà condemna. 

I pel que fa a la llegenda de les denúncies falses, està demostrat que només arriba al 0,05 % de les denúncies, cada 10.000 denúncies 5 dones han mentit. És una manipulació de les dades.

I l’altra gran preocupació és el que està passant amb les relacions del jovent. Si les desigualtats de gènere a la societat són importants dins de la xarxa, dins del món virtual, aquestes s’incrementen. Què està passant amb el grooming, el sexting, el ciberassejament? Són conceptes nous que afecten a la gent jove. Abans qualsevol fotografia, qualsevol paraula quedava en un àmbit tancat, avui en dia amb segons arriba arreu del món i ho haurem d’afrontar.  

És evident que davant de tot axiò les administracions no han donar ni un pas enrera, des de l’Ajuntament som aquí per renovar el nostre compromís. Els centres educatius hauran d’avançar cap a una aplicació més contundent de la coeducació. Les famílies també hauran de posar més atenció en la criança en igualtat dels seus fills i filles.

Però el missatge és el del compromís personal, perquè jo, individualment, agafo el compromís que en el meu entorn no permetré cap tipus de discriminació ni de violència. Així, cadascun i cadascuna de nosaltres crearem un espai segur per a totes les dones i les nenes. Farem de la nostra ciutat un espai lliure de la violència masclista”.

 

 

 

Jornada #DonesTIC (2)

El dia 25 d’octubre vaig escriure la primera part de les Jornades que es van fer al Col·legi de Psicòlegs respecte a les relacions afectives i les TIC. Han passat uns quants dies però donat que estic participant en més formació respecte de la violència masclista dins d’aquest mes de novembre, he volgut escriure la segona part i si cal una tercera.

A la taula rodona sobre la Prevenció en els mals usos de les TIC va participar en Joel Feliu que és  Professor titular del Departament de Psicologia Social de la UAB i membre del grup de recerca Joventic que està fent investigació sobre l’ús i els consum per part de la gent jove de les tecnologies i com això forma part de la construcció de la seva identitat.

Hi ha hagut una desafecció de les dones envers la tecnología i aquesta recerca ve a demostrar que hi ha una fractura digital de gènere. Les noies són grans usuàries d’internet però no són expertes. Només del 10 al 17% de qui estudia informática és dona i la tendència va a la baixa.

Aquesta desafecció és un problema per al tipus de societat que s’està configurant, un problema social perquè hi ha dependència tecnològica, hi ha vulnerabilitat en el domini del medi, es produeix invisibilitat a la xarxa pel que fa als continguts. Això crea exclusió en front a la innovaciò i la creació; per tant, es presenta un futur que no serà dissenyat per les dones.

No és un problema universal perquè, curiosament, aquesta fractura de gènere no afecta tant a països com l’Índia  o Malàsia. En canvi, hi ha barreres de gènere per no encaixar en models. Cal vèncer aquestes resistències i arribar a la informàtica per una ruta diferent a la que ho fan els homes, a través de crear coses útils, curiositats, etc.

Aquest grup de recerca tenen una interessant web amb algun vídeo que exemplifiaca el posicionament davant de la informàtica per part de noies i noies. Per exemple en “Tio, que et costa explicar-m’ho?”

tio

En Jordi Bernabeu Farrús, Psicòleg del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers i professor de la Facultat d’Educació (UVic) en va fer una anàlisi sobre les relacions afectives en els espais virtuals i les relacions abusives a la xarxa.

Fixar-nos en que els i les adolescents la primera raó per utilitzar el 2.0 és construir la seva identitat. Els aventatges superen els inconvenients perquè augmenta la dimensió relacional a uns extrems impensables en altres moments.

He de deixar de pensar en internet com a eina, perquè va molt més enllà. És entre tots i totes que construirem el futur i no podem esperar a que ens arribi.

És evident que la qüestió del gènere té més risc de vulnerabilitat dins de les TIC, simplement perquè es reprodueixen les desigualtats que hi ha a la societat actualment i s’amplifiquen. La vida on line és molt semblant a la vida off line.

Hem de tenir en compte nous conceptes com l’Extimitat, com el fet contrari a la intimitat, com l’exposició dels aspectes íntims de la persona: les relacions, els costums, el propi cos, els pensaments. Acaba sent la necessitat d’exhibir i de construir un personatge que siga més acceptat que la pròpia persona.

Altres conceptes com el grooming, que es refereix a les conductes abusives d’adults respecte de menors a través d’internet. El  sexting, que és l’enviament d’imatges de caràcter sexual que en el moment d’entrar a la xarxa es perd el control, això s’ha incrementat considerablement a través del whatsapp.

El ciberassetjament, com a utilització de qualsevol mitjà electrònic que s’utilitzi per difamar i atacar a nivell personal de manera reiterada, a través del correu electrònic, de missatges, de xarxes socials…, es pot donar a tots els àmbits i sobretot en relacions de desequilibrio de poder.

c
Finalment ens ha posat exemples d’algunes webs que hi ha a la xarxa i que tenen a veure amb tot el què està passant en el món adolescent. El fenòmen que es va generar amb el “Buenos días, Rositas” , o la web ask.fm on qualsevol es pot crear un compte i fer una pregunta, els exemples són increïbles. o com crear-se una vida virtual amb Second life.

La Nieves Prado, Pedagoga social, técnica de projectes i formadora en violència masclista, pertany a la Fundación Aspacia  i al grup Gredidona.

Ella ens ha parlat dels neomasclismes als espais virtuals i com l’estructura patriarcal i jerarquitzant apareix en la vida on line de la mateixa manera que està present en la vida off line.

El neomasclisme és un masclisme que té un discurs més amable, més políticament correcte per mantenir una imatge d’igualtat, però es veritablement la mateixa ideologia.

Des del seu grup d’investigació analitzen els espais virtuals; en aquests moments la investigació està molt centrada en un blog d’un home que està denunciat per violència  masclista. També hi ha una investigació sobre 50 webs de 50 perfils.

Treballant des de la perspectiva feminista és molt important detectar totes les accions de violència i categoritzar-les tenint en compte que aquests neomasclismes estan fent servir les següents arguments:
1- La negación de l’existència de la violencia contra les dones, argumentant les denúncies falses i fent valdre que forma part de l’àmbit privat
2- Donar un gir a la discriminació. Els homes són esclaus del matriarcat i en realitat les dones són les que tenen privilegis i  superioridad.
3- Qüestionen la distribució dels recursos, sobretot econòmics, pels temes que tenen a veure amb les dones i el tractament de la violència.
4- Hi ha una manipulació de les dades oficials, en Miguel Lorente ho posa sovint en evidència.
5- Hi ha una inversió conceptual, ek fet de criminalitzar totes les violències del patriarcat s’està fent una discriminació positiva i això fa que les dones trenquin l’estabilitat familiar i social.
6- Es genera una pervesió del llenguatge i els conceptes quan es defineix el feminisme real o feminisme radical o feminazi
7- S’està reivindicant la protecció de la infància amb la custòdia compartida, on sovint s’amaga una forma més de violència.
8- De la denúncia a l’atac. Manual de l’home denunciat i indefens que també denuncia.
9- Hi ha dones que també estan al blog
10- Es fa apologia de la violència

Finalment, per acabar la taula rodona, l’Ester Garcia, Advocada i Responsable de la Comissió de Violència de Dones Juristes ens  va explicar la jurisprudència i com presentar proves en situacions de violència masclista a través de les TIC.

Ens va parlar del Conveni Europeu sobre ciberdelinqüència que va entrar en vigor el 2004 i que tipifica els delictes informáticos, sobretot pel que fa als continguts i a les infracciones contra la propietat inte·llectual. En aquest aspecte es poden abordar sancions per temes de gènere com a continguts.

La realitat judicial va molt per darrera de la realitat social, però cal cercar camins dins del còdig penal, tot i que no és gens fàcil.

És molt important per a una dona que pateix maltractament conservar tots els missatges de correu electrònic o del mòbil perquè ja es van admeten com a prova d’assetjament.

Hi ha tanta informació que, si puc, explicaré el final de la Jornada en una altra entrada!

Violència contra les dones en la moda

Se suposa que les grans marques de moda, ja sigui de vestits, de sabates, de maquillatge o del que sigui, pretenen vendre els seus dissenys. Si és moda per a les dones nosaltres som les compradores, oi? Doncs no acabo d’entendre tota la publicitat que estan fent les “Marques Fashion” on es retrata la violència contra les dones i una pretesa reivindicació feminista.

Anem a pams i posaré alguns exemples:

– El juny del 2012 hi va haver la campanya “Victim of Beauty” per promocionar maquillatges i si ja era, si més no poc encertada la frase, les fotos que l’acompanyaven ja no tenien desperdici i són realment molt impactants, i encara hi va haver qui ho justificava.

Victim-of-Beauty-02

 

victim-of-beauty-feat

 

 

 

 

 

 

 

– Al gener d’aquest 2014 la periodista de The Guradian Kira Cochrane va escriure un article posant en evidència la utilització de cossos de dones mortes sobre la sorra d’una platja com a base d’una campanya publicitària de roba molt fashion.

Marc Jacobs 2014 ad campaign featuring Miley Cyrus

 

– L’agost del 2014 apareixen unes fotografies del fotògraf de moda Raj Shetje que simulen la terrible violació i assasinat comès per diferents homes que va patir la jove de 23 anys, Nirbhaya, en un autobús de Delhi. Aquest succés ha estat molt dolorós per a totes les dones i ha posat en evidència el que està passant arreu del món. La periodista Leticia García es pregunta si el fotògrf pot defensar que això és art

atroz-fotografo-inspiro-violaciones-India_PLYIMA20140807_0082_1

– El setemebre del 2014 el Sr Karl Lagerfeld converteix la desfilada de la col·lecció de Primavera de la marca Chanel en una pretesa manifestació de reivindicacions feministes. Realment ni el dissenyador ni qui escriu el reportatge tenen ni idea del que representen les reinvindicacions feministes i acaba sent una burla a la lluita que les dones fan dia a dia, que no té cap visibilització, o molt poca, al mitjans de comunicació, (com s’explica molt bé en el comentari de l’observatori del mes d’octubre) i que, en canvi, quan es tracta de “moda fashion” aquesta que tan poques dones es poden permetre i que, marcant tendència de moda, tant esclavitzen els cossos de les dones i acaben generant frustracions i malalties, sobretot en les noies joves i adolescents.

chanel-protesta2

– Aquest setmana passada ha aparegut a EEUU la revista Interview Magazine del mes d’octubre un reportatge anomenat “Pretty Wasted“, que es podria traduir com “bastant perdudes o bastant acabades, on es mostra tota una col·lecció de moda utilitzant la imatge de dones que estan borratxes, drogades, inconscients i tirades pel terra entre les escombraries i la porqueria dels carrers; això sí, amb una roba glamurosa, mitges i sabates fantàstiques

descarga

 

En un món on la violència contra les nenes i les dones no acaba, és increïble que es pugui utilitzar aquestes imatges a la publicitat.

Trobada amb la Bel Olid

Amb el Club Lectura que participo des de fa 3 anys, dilluns vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Bel Olid després d’haver llegit la seva obra “La mala reputació” un recull de 13 contes  en alguns moments sorprenents.

bel_olid

Ella diu que les històries intentent transmetre sensacions i, certament, ho fan; sovint sensacions inquietants, de perill, de dolor, de curiositat.

Jo, quan vaig llegir el llibre, a la primera història ja vaig pensar que acabaria malament; a la segona se’m confirmava la cruesa dels relats que m’esparaven; a la tercera, ja des del principi, intuïa com podria acabar i, a la següent ja temia el final, sortosament m’equivocava.

Amb això vull dir que és una autora que no deixa indiferent i que, més aviat, genera la necessitat de llegir-la una mica més. També ajuda molt el fet de sentir-la parlar de les seves vivències i de la seva manera de construir els relats.

Tampoc no es pot obviar el seu blog “domant paraules” ja que és molt atraient la seva manera d’escriure sobre les coses senzilles del dia a dia, que sovint ja no es veuen tan senzilles.

El fet que m’hagi decidit a escriure al blog ha estat el conèixer el seu conte “Crida ben fort, Estela!” que tracta de l’abús sexual als infants i que penso que és un conte per llegir i que no hauria de faltar a cap centre educatiu.

La Fundació Vicki Bernadet en va fer una lectura dramatitzada per recollir fons, a càrrec de Lluís Homar i Carlota Olzina

La Fundación Rana de Mallorca ha creat tot un programa i un material didàctic a partir del conte de la Bel Olid

DSC_0548

Espero poder trobar aquests llibres i fer-ne la màxima difusió!

Putes o desesperades

Llegint l’entrada “Putas por defecto social” del blog de PERIODISTAS FRUSTADAS, he pensat que la bloguera ha fet una bona exposició sobre el pensament masclista que tenen molts homes de creure que un grup de dones que van soles, a una discoteca o a un bar, estan a la seva disposició d’una manera o un altra.

La bloguera presenta un grup de noies, més aviat joves, solteres, que vesteixen com volen i actuen amb total llibertat. Automàticament generen comentaris d’homes que les consideren putes, presuposant que la seva manera de vestir i actuar implica una llibertat sexual que les converteix en dones fàcils i accessibles. Aquesta “provocació” justifica qualsevol acció com comentaris grollers o tocaments, com he vist en alguna ocasió.

Però jo he volgut comentar la visió des d’una perspectiva de dona més gran, de 50 ó més anys; que sortim amb les amigues, ja estiguem casades, solteres, separades, amb parella o sense; que sortim a ballar, a celebrar qualsevol esdeveniment. Aquí la influència de com anem vestides no té tanta importància però sí la nostra actitud que, automàticament, els grups d’homes, joves o grans, interpreten com a “dones desesperades buscant rotllo”. Amb la qual cosa, es “veuen en la necessitat ” d’enganxar-se i dir-te bajanades.

IMG_1728_Dones_lliures

“Putes o desesperades” són els qualificatius a les dones lliures. Sembla que no hi ha manera que molts homes no siguin capaços d’establir relacions d’igualtat. Ni són els poderosos que es creuen amb drets sobre les dones, ni són els salvadors de les dones soles.

Una forma més de la violència contra les dones que hem de soportar, fins i tot, anant de festa!

Setmana contra la violència masclista

Al llarg dels darrers 10 dies s’han celebrat a Sant Joan Despí un munt d’actes al voltant de la commemoració del 25 de novembre, que acabarà demà amb l’acte més institucional davant de l’Àrea de Serveis a la Persona a les 18,30h

Van començar divendres passat, dia 15,  amb la Video-Xerrada de la Jamileth Echevarría que es va fer al Centre Cívic Les Planes. Al mateix lloc, al dia següent, dissabte dia 16, va haver el passi de la pel·lícula “El color púrpura”.

Dimarts dia 19, representants del Circuit de Violència Masclista de Sant Joan Despí, van voler fer una xerrada sobre què està passant amb la Guarda i Custòdia compartida en parelles separades quan hi ha hagut casos de maltractament. Vam tenir l’oportunitat de escoltar la visió jurídica, amb l’advocada Marta Argudo; la visió des de la part psicològica, amb la psicòloga Maria Ferré; la visió des de l’atenció a les criatures i el seu sistema relaciona, per part d’en Jaume Valls educador social de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i la visió dels cossos de seguretat, que va estar a càrrec de la Mossa d’Esquadra Olga Ciordia.

foto

El debat posterior entre les dones assistents ens va fer adonar de les dificultats per les quals passen les dones per demostrar qualsevol maltracte psicològic, malgrat les amenaces, les vexacions, els insults… i la por a no poder sortir d’aquesta situació.

Dones amb Iniciativa vam organitzar per dimecres dia 20 una taula rodona amb el tema DRET AL PROPI COS, en el que es pretenia debatre sobre què està passant amb els canvis de la llei de l’avortament, sobre la qual ICV ha fet una resolució.

Dijous 21 vaig anar al Bulevard a veure la representació “Dona igual” del grup de Teatreacció. Molt interessant el debat que es va generar al final de l’actuació entre els dos actors i l’actriu amb la vintena d’adolescents que van assistir a l’espectacle.

DONA-IGUAL

Divendres, un grup numerós de dones va assistir al taller de coach que es va fer a la Sala Camèlies, amb el títol Estima’t Estimant.

El cap de setmana hi ha hagut dos actes molt importants. D’una banda, l’acte “NO TE OLVIDO” que l’Associació Violeta celebra tots els anys en homenatge i record a les dones i criatures assassinades des dels 25 de novembre anterior. Malauradament, segueixen sent moltes les dones que moren a mans de les seves parelles o exparelles víctimes de violència masclista i l’acte sempre té un caràcter molt trist i emotiu. Enguany, acompanyades per joves de l’Institut del Teatre i per la ciutadania que, com sempre els hi va donar caliu, malgrat que la tarda era molt freda, per sota dels 10 º

23Impressionava veure les desenes de penjadors buits, un per cada dona assassinada.

Tampoc era massa alta la temperatura d’aquest matí de diumenge quan iniciàvem la Marxa del Baix Llobregat contra la Violència Masclista, però ha anat augmentant a mida que més i més gent s’anava afegint; des de Sant Feliu, des de Cornellà, per arribar conjuntament al Parc de Torreblanca on ens hem reunit amb centenars de dones i homes, que des de diferents poblacions de la comarca, Esplugues, Molins, Sant Just, Castelldefels… proclamàvem el rebuig a la violència contra les dones.

parcHem guarnit els arbres amb llaços lila i també l’escenari. Ha estat un acte amb molta participació i segur que l’any vinent ho tornarem a repetir!!!!

PALABRA DE MUJER

Susanne Jäger, directora de cinema alemana, va filmar el 2009 el documental de 90 min “La radio de la jungla” que divendres al vespre en vam veure una part, una versió més curta, i que va obtenir l’any 2010 el premi al millor documental al Festival Internacional d’Espiello

Està filmat al cor de la Nicaràgua rural, a la selva, en un poblet que es diu Paiwas on Jamileth Chavarría, després del desastre de l’Huracà Mitch, l’octubre de l’any 98, quan les comunicacions es van perdre i tot va quedar destruït, va decidir fundar una emisora de ràdio com a eina imprescindible de comunicació.

 ni

El documental recull una entrevista amb la Jamileth explicant com va néixer “Palabra de Mujer”, un programa dedicat a denunciar demanera col·loquial la violència que s’exerceix contra les dones. A través d’una “bruixa missatgera” que tot ho veu amb la seva bola de vidre, posa en evidència al maltractador i també al sistema judicial que, tot i les lleis favorables, permet la impunitat.

brujita

Ella diu que amb la denúncia no vol generar odi contra el maltractador, al contrari; ella el què pretén és fer-lo reflexionar a ell i a tots el que actuen com ell perquè canvïin d’actitud, que aprengui que les relacions amb les seven dones poden ser d’una altra manera.

A més de l’entrevista sobre el programa i la seva vida al poble, també es mostren testimonies d’homes i dones explicant les seves situacions i opinions, que resulten força ilustratives de la vida senzilla i humil, però a la vegada, la força de les dones per tirar endavant la seva família.

yamimikro1_web

És molt interesant igualment, com Jamileth i el seu equip, explica que són conscients de la repercussió del seu programa i això ho aprofita per anar pels pobles i donar informació sobre salud sexual, planificació familiar, etc.

Jamileth viu a Madrid des de fa un parell d’anys i reconeix que allà ha tingut amenaces i fins i tot li han disparat, però això no farà que s’aturi la seva voluntat de seguir lluitant contra la violència masclista. “Si alguien me dispara cuando estoy al micrófono, todo el mundo lo oirá, porque tengo la puerta abierta y el micrófono abierto”

El debat que es va produir després de veure la filmació va ser molt participatiu i, en certs moments, molt emotiu i colpidor.

violeta

Gràcies a l’Associació Violeta que ha portat a la nostra ciutat la Jamileth Chavarría i ens ha permès compartir amb ella un dia inoblidable. Ella és de les dones que val la pena haver conegut per la seva força, la seva valentia, el seu compromís.

Gràcies Jamileth!!!!