L’alcoholisme a debat

Avui, com cada primer dissabte de juny, l’Associació d’Alcohòlics Reahabilitats (ASALRE) ha celebrat la seva jornada per debatre sobre aquesta malaltia.

girl-alcohol-warn[1]

Aquest matí, commemorant el XXX aniversari de la creació de l’entitat s’ha dedicat la jornada a fer una mica d’història a través del testimoni de la primera psicòloga que va impulsar i atendre a les primeres persones afectades per aquesta drogoadicció pels volts de l’any 1980.

Així, la Sra. Eulàlia Soteras ens ha explicat com en el local de l’AAVV de Les Planes va començar el tractament del que seria el primer president d’ASALRE, Sr. Francisco Polo.

Pel que ens han comentat es pot desprendre com van ser aquells temps en els que, provenint d’una dictadura on no hi havia cap servei i on l’alcoholisme no tenia la consideració de malaltia, les Associacions Veïnals eren els espais de trobada i de lluites. Espais on els moviments socials abordaven tots els temes, allà també va esta l’Associació ESTEL. Posteriorment, amb l’arribada de la democràcia als ajuntaments això va anar canviant i ja es va poder disposar d’un espai per a l’entitat que es va fundar el 7 de juny de l984, avui fa exactament 30 anys.

Ha estat especialment emotiva la intervenció de la Sra. Carmen Vila, la presidenta d’ASALRE entre el 1988 i el 1996; una dona que ara, als seus 84 anys és capaç d’explicar-nos la duresa del seu procés de desintoxicació amb una serenitat impactant i, a la vegada, transmetre l’optimisme i l’esperança de recuperació per a aquelles persones que en aquests moments són alcohòliques.

A causa del seu alcoholisme la sra. Carme va ser ingressada al frenopàtic i també a Sant Boi, ja que les persones alcohòliques en aquella època eren tractades com a malaltes mentals i la tipologia de tractaments que s’hi aplicaven realment no oferien cap millora.

Ella era botiguera, tenia una merceria, i el veïnat en feia safareig entrant a comprar coses que ella tenia; a més, el fet de ser dona alcohòlica la feia patir doble discriminació. La pròpia família no va entendre la seva malaltia i per això estava ingressada a l’Hospital Mental de Sant Boi. Allà va trobar algun metge que era conscient que aquell no era el lloc adequat per al tractament que necessitava i la van destinar a la cuina on podia estar en un ambient diferent.

Ella ens ha explicat que els caps de setmana els passava a casa i que finalment un dilluns ja no hi va tornar, mai més la van venir a buscar.

Un 9 d’abril d’ara fa 33 anys, la sra. Carmen deslluirar-se de la malaltia i avui és un exemple per a d’altres persones, perquè ella segueix donant suport a qui li demana.

El José Díaz és l’actual president d’ASALRE i en la seva intervenció ha explicat tots els projectes que s’estan duent a terme ara i les dificultats de poder arribar a la gent jove que és una preocupació important.

L’Associació segueix treballant coordinadament amb els serveis sanitaris, educatius, socials i allà on els hi demanin perquè saben que quan acaba la rehabilitació i tot el procés de tractament la persona alcholòlica necessita un entorn que li ofereixi reforçament perquè la recaiguda és molt fàcil.

personas_consumes_alcoholCertament vivim en un país on l’alcohol té unes connotacions culturals molt potents i l’accés és fàcil, econòmic, acceptat… Quan busques dades sobre alcoholisme s’evidencia el problema  “En 2008, un 81,2% de los jóvenes declara haberlo consumido alguna vez en la vida, un 72,9% durante los doce meses previos a la encuesta, un 58,5% durante los treinta días previos a la misma, y 29,1% haberse emborrachado en los últimos 30 días”.

 Són dades que van mostrant una terrible evolució i que, tenint en compte que són del 2008, fan posar els pèls de punxa.

tabla5

Consum d’alcohol alguna vegada

Consum d’alcohol últims 12 mesos

Consum d’alcohol últims 30 dies

Borratxeres últims 30 dies

Font: DGPNSD. Observatorio Español sobre Drogas (OED), Encuesta Estatal sobre Uso de Drogas en Estudiantes de Enseñanzas Secundarias (ESTUDES).

En el debat posterior a les intervencions tan de la Pilar Ripoll en nom del CAS com la meva pròpia, han aperegut les retallades en recursos, tan a nivell sanitari com en subvencions; l’increment de les llistes d’espera, les dificultats de les entitats per seguir funcionant.

Certament vivim en una època on els recursos són molt limitats però en tot moment hem de posar els esforços en l’atenció a les persones, aquesta sempre ha estat la meva prioritat.

Per molts anys ASALRE i seguirem treballant. No us rendiu!!!!

Anuncis

Celebrant el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

Avui dia 28 de maig és el Dia Internacional de la Salut de les Dones i, com cada any, les associacions representades al Consell de les Dones han organitzat al llarg d’aquesta setmana i la que diferents actes.

L’activitat organitzada directament des del Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat ha estat un Consell de Dones obert a la ciutadania per parlar del Servei de la Dona al CAP de Sant Joan Despí. Per això hem convidat a venir a una professional del servei a que pogués explicar el seu funcionament i atendre a les preguntes.

Hem tingut la sort de poder comptar amb una de les comadrones, la Sra. Blanca Ceña, que ens ha parlat de l’ASSIR (Àrea de Salut Sexual i Reproductiva) que és com es diu a l’actualitat, ja que a més d’atendre a les dones també s’atenen els homes com a parelles o individualment.

La Sra Ceña ens ha explicat la composició de l’equip que en aquests moments forma part del Servei, tenint en compte que les contínues retallades de sou generen molts canvis en el lloc d’especialista en ginecologia i també el fet que tot i estar assignades 2 comadrones, per motiu de no substituir les baixes, en aquests moments només hi hagi una i 1/4 d’horari.

Ens ha parlat de la importància de la tasca de la comadrona que fa realment el triatge de l’atenció per prioritat i per necessitat o no de l’assistència i anàlisi mèdic.

Ha recordat com el servei havia estat a l’ambulatori de Les Planes i com l’espai actual a l’ambulatori Verdaguer al Barri Centre ha representat una millora important que permet una millor atenció i també la disponibilitat d’espais per fer formació de prepart, d’alletament matern, de xerrades per a la “tarda jove”

Ens ha parlat de la seva preocupació en diferents aspectes sobre els que ella procura fer incidència i sobre els que pensa que s’ha de treballar:

– Per la violència masclista exercida sobre les dones, sobretot en els embarassos primerencs.

– Els embarassos no desitjats en noies cada cop més joves, on els nois desapareixen

– Les malalties de transmissió sexual de la que els nois no hi posen cura i de les que les noies no es protegeixen, generant malalties infeccioses que sovint acaben cronificant-se.

– Donar eines a les dones perquè s’estimin i visquin la seva sexualitat de manera més satisfactòria.

– La necessitat de fer una bona prevenció de tot tipus de càncer.

Moltes han estat les preguntes que s’han iniciat en el debat posterior i moltes més que segur que s’han quedat en el tinter.

Des d’aquí el meu agraïment més sincer a la seva aportació i l’oferiment de col·laboració del Consell de les Dones i del Departament amb tot allò que pugui representar seguir millorant en l’atenció a les dones de la nostra ciutat.

“A demanda”

Aquestes dues paraules resumeixen els horaris de menjar dels bebés, segons l’actual “moda” i “prescripció” dels i les pediatres.

M’explico: De sempre les criatures han mamat o han pres el biberó seguint “un horari”; evidentment un horari no totalment estricte, però sí un ordre entre menjada i menjada. Generalment, cada 3 hores aproximadament, seguint el ritme de la criatura i la seva gana, mantenint una certa rutina. És cert que cada mare va coneixent de mica en mica a la seva criatura i sap si cal avançar-li la “toma” o bé deixar que plori una mica, despertar-la o bé deixar-la dormir una mica més.

Doncs tot això ja és història. Les mares que vam fer-ho així, sembla que ens vam equivocar del tot, perquè ara les instruccions són “a demanda” que vol dir que la mare, en tot moment, ha de donar-li el pit només que la criatura digui AH! No hi ha horari, no hi ha espera, no ha de plorar gens, no importa si menja poc o molt, menjar a qualsevol moment i a qualsevol hora. Això és la lactància materna a demanda.

bebe

La reflexió que jo em faig pel que estic veient amb les mares joves que conec és la dependència amb la criatura. Mentre estan alletant no poden separar-se ni un instant de la criatura a extrems que em sorprenen i considero que el paper mare està anul·lant el concepte dona, perquè ser mare no està renyit amb ser dona.

Quan una mare està alletant al seu fill o filla no deixa de ser una persona amb vida pròpia, amb temps personal (poc), amb temps per a la seva parella (poquet) i amb temps per a relacionar-se (quasi res) però amb la situació “a demanda” aquest temps escàs es converteix en nul.

M’expliquen que no poden dutxar-se, que quasi bé no dormen i si ho fan és perquè dormen amb la criatura al llit, que no surten enlloc o que només van a casa de la família, que les amistats són les que van a casa seva. Si surten les pots veure donant el pit a un banc o a un bar.

Les mares que s’han de reincorporar a la feina pensen en treure’s la llet per poder-la guardar i que li puguin donar a la criatura. Les que no treballen, avui en dia malauradament hi ha moltes, doncs mantenen l’alletament més enllà de l’any o fins i tot més temps.

Preguntes que em faig: A qui beneficia aquesta dependència mare-criatura? És bo per a la relació de parella aquesta dependència? Quin paper té el pare en l’alimentació de la criatura? Qui mira per la salut de la mare, per la seva esquena, pels seus ossos? Estèticament el seu pit com quedarà després de mesos i mesos d’alletament? (ja s’operaran després) .

Crec que s’està exagerant perquè la mare acaba vivint la tirania del seu bebé, sense vida pròpia i la impliació del pare no és, ni de bon tros, la mateixa, tot i que també en pateix les conseqüències.

 

 

Jornada SALUT I FAMÍLIA

índiceSALUT I FAMÍLIA és una associació que té el seu àmbit d’actuació molt vinculat a les dones i a les persones immigrants i que, més d’una vegada ens ha donat un cop de mà amb alguna persona de Sant Joan Despí que ha necessitat un suport que directament no podíem oferir-li des de l’Ajuntament, sobretot per qüestions de situació irregular.

És per això que el passat 18 de juny vaig anar a la jornada que es va organitzar per parlar de l’accés a l’assistència sanitària i respecte als drets bàsics la població vulnerable a Catalunya, on es plantejava quina és la situació actual segons la legislació.

L’ELVIRA MÉNDEZ, Directora General de Salut i Família, va explicar els canvis legals que s’han produït després del RDL16/2012 de 20 d’abril i el posterior RDL 1192/2012 de 3 d’agost que era necessari perquè és anticonstitucional deixar a joves fora del sistema de salut, o a les dones embarassades o als infants, tal i com es deia en el primer Decret.images

Aquests canvis, però, sí que han afectat al fet que no s’atén a les persones que no tenen la condició d’estar assegurats a la Seguretat Social. Es produeixen moltes situacions diferents que pateixen desamparament:
.Persones adultes en situació irregular
.Persones empadronades amb targeta però no tenen autorització residència.
.Persones adultes amb targeta sanitària, amb residència i en atur llarga durada
.Persones aduktes, especialment mestresses de casa reagrupades pel marit, en possessió d’una targeta sanitària que  poden perdre l’autorització

De manera que aquests canvis han suposat:
. Desballestament de la cubertura pública i universal de la salut
. Fragmentaciódels nivells d’accés a l’assistència
.Inequitat, legalment instituïda, amb factors adversos cap a la bona salud. .Dificultat a l’accés al tractament

Sortosament el servei Català de la Salut va establir el 30 d’agost 10/2012 instruccions de cobertura pública del CATSALUT respectant l’accés de les persones estrangeres.

En aquests moments hi ha tres actors que estan treballant: Salut i Família, Consell Municipal d’immigració de Barcelona i CATSALUT, de manera coordinada, compartint informació, valors d’equitat i s’aconsegueixen resoldre casos individuals. Cal que això també s’extegui a tot el territori.

Hi ha d’altres situacions problemàtiques a resoldre: es facturen serveis d’urgències, que sovint no es cobren però generen por entre les persones migrades; quan es donen les targetes sanitàries 3 mesos després de l’empedronament no es té en compte la possibilitat de l’atenció a malalties infeccioses o de malaltia molt greu, amb el consegüent perill per a la pròpia persona però també per l’entorn; les dificultats de l’empadronament en alguns municipis i l’empadronament sense domicili perquè no es pot acreditar, en aquest tema és important que es pugui fer alguna acutació amb la FMC i l’ACM per poder establir un model comú.

En JOAN LLUÍS PIQUÉ  Cap de la Divisió d’Atenció a la ciutadania del CATSALUT ens va explicar que la es garanteix la cobertura sanitària pública a tota la població empadronada a Catalunya: assegurats o dret d’accés. S’està estudiant el cas dels Espanyols amb rendes superiors a 100.000 euros quan no han cotitzat que poden fer un conveni sanitari.
Factors a ressenyar: “Lla salut és un dret individual de les persones i ha de ser garantit de manera pública, perquè també té el component públic i comunitari”

L’Institut Nacional de Seguretat Social és qui dóna la condiciò d’assegurat, per tant qui diu qui té dret a la sanitat pública. A Catalunya hi ha reconegudes 7 milions i mig de targetes sanitàries però l’INSS només es reconeixen 7.100.00; és a dir que hi ha moltes targetes que no tenen la condició acreditada a nivell de l’Estat

Existeix la diferència d’atenció entre targetes de nivell 1, durant el primer any de residència, que només dóna accés a les urgències, i el nivell 2 que és dóna posteriorment.

L’ANGEL MIRET de l’Ajuntament de Barcelona ens explica el Pla d’Inclusió Social de Barcelona i el seu desplegament (acord ciutadà amb més de 500 entitats) que ha permès estructurar mecanismes per atendre les necessitats de la població, un exemple ha estat el Projecte DISA amb estructura de supermercat de banc d’aliments, amb personal de Càritas, lloguer pagat per l’ajuntament. S’està creant una targa visa “barcelona solidaria”, que es pot utilitzar a qualsevol establiment que, a la vegada, aporta també un tant per cent.

Tot aquest mecanisme és imprescindible a una ciutat com Barcelona amb milers de famílies en situació d’extrema pobresa i que difícilment es poden atendre de la manera que ho podem fer a la nostra ciutat, de forma personalitzada.

En TONI CODINA, representant del  Tercer Sector, el defensa con a iniciativa privada amb finalitat de servei públic, amb unes característiques pròpies ja que genera valors, és la veu de determinats col.lectius i afavoreix i canalitza la participació ciutadana.

Hi ha moltes incerteses a partir de l’avanprojecte de Llei de Règim Local, ja que són els municipis els interlocutors, sobretot a través de la participació en els consells. Una de les preocupacions és la inclusió de les clàusules socials als plecs de condicions en les contractacions.

Realment vaig aprendre molt perquè desconexia moltes d’aquestes situacions respecte de l’assistència sanitària, que a Sant Joan també afecten a algunes persones i que tindrem la possibilitat de poder informar i derivar perquè siguin ateses.

ASALRE parlant de l’associonisme

IMG_4789Cada primer dissabte de juny l’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats organitza el seu aniversari amb un jornada. La d’engunay ha estat dirigida a parlar sobre el present i el futur de les associacions com la seva. Per fer-ho han vingut representants d’altres associacions que porten molts anys desenvolupant diferents projectes encaminats a oferir marcs de relació a les persones afectades per la malaltia de l’alcoholisme i que tenen moltes dificultats en una societat on l’alcohol té un fàcil accés per a tothom.

Hem pogut sentir diferents experiències de com al llarg de 35 anys s’han anat afrontant les dificultats. L’empenta de professionals com el Doctor Freixes que van lluitar pel reconeixement de l’alcoholisme com una malaltia i la necessitat d’una intervenció específica, individual, familiar.

Es va parlar del treball del voluntariat de la generositat i el saber escoltar a la persona malalta, que sovint menteix o que també cal entendre els seus silencis.

Es va parlar, com no, de les administracions, de les retallades que han sofert les entitats a través de les subvencions de la Generalitat. La necessitat dels canvis de normatives en l’etiquetatge, la distribució o l’accés que està en mans en directives europees i que sovint no es compleixen aquí.

Una de les intervencions que em va interessar és el projecte de GAMAR (Grup d’Ajuda Mútua per a Alcohòlics Rehabilitats) que pretén cobrir l’espai de relació d’aquelles persones que són donades d’alta, que surten d’un tractament i que necessiten canviar d’ambient per no recaure, però que això comporta sentir-se “despenjades”. I això ho fan a través d’un “xiringuito” que està a la Barceloneta, que ofereix de 8 a 8 i de dilluns a diumenge, begudes saludables. És fàcil l’accés, la gent s’hi apropa perquè ho necessita o per curiositat, està al carrer, a la vista de tothom.

Reb subvencions de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, ja que justícia envia a persones amb mesures penals alternatives en benefici de la comunitat. Això té les seves dificultats perquè algunes d’aquestes persones tenen altres addiccions. És important que estigui declarada entitat d’utilitat pública ja que econòmicament té moltes dificultats de viabilitat.

Al final, a les conclusions s’han anat plantejant propostes de futur i línies de treball:

– Les associacions existeixen i seguiran existint; el que cal és reforçar-les i promoure el treball més coordinat per iniciar projectes en comú.

– La societat té la incongruència que mentre un sector de la societat treballa per combatre les addiccions altres estan fent tot el contrari, buscant nous productes que puguin crear addició; per això les associacions d’alcohòlics rehabilitats han d’integrar a totes les persones d’altres addiccions.

– Cal començar a actuar amb les TIC, és un punt d’accés a la gent més jove. Jo mateixa proposava a GAMAR que podien utilitzar VERKAMI com a eina digital per aconseguir la viabilitat econòmica del seu projecte.

– Treballar per l’etiquetatge, en la publicitat o en els canvis de la utilització del llenguatge quan es parla del Control d’Alcoholèmia. A mi, en aquest punt se m’acudia que també pel que fa a la violència masclista hem lluitat molt (amb el col.legi de periodistes sobretot) per canviar el llenguatge i la manera de donar la notícia i, també s’ha aconseguit que sempre surti sobreimprès a la televisió el telèfon d’atenció a les dones. Potser també es podria treballar en que a qualsevol programa on es parlin d’accidents produïts per l’alcohol vagin acompanyats d’un telèfon.

– En el Consell Municipal de Salut des del servei de prevenció de drogodependència se’ns va comunicar que s’iniciaria una campanya per les festes de Sant Joan. Jo vaig dir que si ens feien arribar en pdf el fulletó, es podria reenviar a totes les entitats i a tots els contactes que tenim.

Malauradament ahir va començar la Festa Major i jo no he vist cap informació al respecte però en canvi sí que hi han activitats on “es fomenta” el consum d’alcohol

IMG_4800

FELICITATS i moltes gràcies un any més a ASALRE per tota la feina que fan a la ciutat, no dubteu en posar-vos en contacte per a qualsevol pregunta, segur que us atendran molt bé!!!!

Accions per la Salut de les Dones

Pels volts del 28 de maig, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, i seguint la línia estratègica del Pla Municipal d’Igualtat Dona-Home de Sant Joan Despí, prorogat en el Ple Municipal del mes de maig, es realitzen tot un seguit d’activitats que tenen a veure amb la salut física i emocional de les dones.

Enguany s’han desenvolupat dues accions. La primera, el mateix dia 28 organitzada per l’Associació IMPULSANT, amb el títol “Saludablement Juntes” ha estat molt novedosa, ja que la xerrada-conferència de la psicòloga Olga Fernández Quiroga, a és de tenir el format presencial com és tradicional, va estar retransmesa via internet, es va gravar, i es van poder fer preguntes i aportacions al debat a través del twitter, utilitzant l’etiqueta #DonaiSalut.

mujer_6Es van parlar de molts temes que afecten a la salut de les dones i els trets diferencials respecte a la salut masculina. Les anàlisis dels fàrmacs, les diferències en la sistematologia d’algunes malalties, la relació amb els metges de família, la salut sexual i reproductiva…

Són moltes les dones, sobretot les de més edat, que encara estan lluny de poder fer servir les TIC de manera àgil i assumir-ho com alguna cosa més quotidina, però calen accions com aquestes per fer passes endavant cap a la igualtat en l’ús de la tecnologia tan a nivell de gènere com a nivell de les diferents generacions.

L’altra activitat, el passat dia 31, va ser el cinefòrum al voltant de la pel.lícula “Las mujeres de verdad tienen curvas” que va ser dinamitzat per una psicòloga i es va poder fer un debat, encara que curt pel temps, amb la vintena de dones que hi van assistir.

La pel.lícula exposa els moment vitals de les dones: l’adolescència, la maduresa i la vellesa, amb els canvis que representen i com s’afronten. Del què va exposar la psicòloga i del debat vaig extreure una reflexió personal que crec que m’ha de servir per sempre:

Certament les dones tenim grans canvis d’humor, emocionalment som complexes i això fa difícil les relacions. Certament som llunàtiques; la nostra naturalesa, proporcionalment amb molta aigua al nostre cos, fa que rebem la influència de la Lluna com les marees i segur que també té relació amb el nostre cicle menstrual. Però tot això no és cap imperfecció, ni el nostra cos és defectuós, com es pretén des de la medecina tradicional, feta per homes i que vol dir des de la mirada masculina.

Nosaltres, les dones som com la natura i el nostre cos és canviant, actiu, adaptatiu, com ho és la pròpia natura. O és que algú li sembla defectuós o imperfecte un arbre? Segons l’època de l’any les seves fulles canvien de color, fins i tot cauen i l’arbre queda nu, amb les branques exposades a la inclemència del temps; però arriba de nou la primavera i neixen de nou les fulles. Algú no entén aquest procés i el qüestiona? Algú pensa que cal canviar o modificar això?  pastilleta

A les dones, qualsevol d’aquests canvis, al llarg de la seva vida, se’ls considera situacions crítiques i la solució és medicar-les per una cosa o per una altra.

Haig d’explicar a totes les dones que hem d’estar molt contentes de ser com som, de què no som imperfectes i ni que el nostre cos és defectuós perquè constantment afronta canvis, alguns molt grans, i no per això necessitem medicaments controladors i estabilitzadors dels canvis.

Salut Mental i Fibromiàlgia

Aquesta setmana he participat a dues conferències relacionades amb la salut.

Dimarts, a l’Àrea de Serveis a la Persona, “Com afrontar el malestar individual i social en la salut mental de la població” a càrrec del Psiquiatra  Josep Ramos i organitzat per l’Associació de Familiars de Malalts Mentals i dimecres al Centre Cívic de Les Planes on el Reumatòleg Emili Gómez Casanovas va presentar l’Estudi Epidemiològic sobre l’impacte familiar i laboral de la Fibromiàlgia (EPIFFAC) organitzat per l’Associació Fibroespí.

En totes dues conferències es va tractar la problemàtica que significa tenir una malaltira crònica, no només per a la persona que la pateix sinó també pel que significa i té repercussió en el seu entorn familiar, laboral, relacional…

capsEl Doctor Ramos ens explicava com hi ha molts factors que determinen la salut, alguns depenen de nosaltres i d’altres ens venen donats.

L’edat, el sexe o la constitució genètica són fets individuals sobre els quals no hi podem fer res; però si que hi ha possibilitats d’afavorir un millor estat de salut depenent dels estils de vida, de les relacions socials que establim, de les condicions del nostre entorn, del medi laboral, de les oportunitats de formació. Tot el conjunt, en definitiva, és la que genera unes expectatives de vida saludable i les desigualtats socials resten aquestes expectatives.

Tal i com ens presentava el Doctor Gómez, l’estudi que s’ha realitzat a més de punxes300 persones afectades de fibromiàlgia o fatiga crònica, de 35 centres de salut corresponents a 14 comunitats autònomes arreu d’Espanya, i les quüestions que s’han analitzant tenen a veure en aquests aspectes que determinen una bona salut, una bona qualitat de vida.

El benestar emocional, les relacions interpersonals, el benestar físic, el desenvolupament personal, el benestar material i l’impacte que té la malaltia en el entorn familiar i laboral.

Cada cop més persones a la nostra societat pateixen malalties cròniques com les malalties mentals i la fibromiàlgia. Encara queda molt per investigar i aconseguir millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, però el que cal fer des de les administracions és actuar des de la prevenció per ensenyar a mantenir un estil de vida saludable i generar els entorns segurs, amb la protecció santària, educativa i social adequada per evita qualsevol tipus de desigualtat.