Mobilització pel Dret a Decidir

Són molts mesos amb el debat del sobiranisme, la independència, el país nou i tota la moguda generada, a la meva manera de veure, per una escapada endavant del Sr Mas quan planteja unes eleccions anticipades que pensa que gunayarà de coll i es troba que quasi bé no pot ni governar i sort en té d’ERC que li fa d’acompanyant.

A partir d’aquí hi ha hagut de tot i, en tot moment, a mí m’ha semblat que ens han obligat a posar al centre de les nostres vides “La Consulta” com si res més no existís ni tingués cap importància.

Des del primer moment ICV es va posicionar pel “Dret a Decidir“. Ja en aquell moment hi va haver tot un munt de gent que es va posar les mans al cap qüestionant aquest fet, sobretot perquè això significava posar-se al costat d’un govern de dretes que està retallant i augmentant el patiment de la gent amb les seves actuacions.

Al meu parer, la posició d’Iniciativa va ser molt correcta, ja que tots els pobles tenen dret a decidir sobre tot allò que els afecti. Per això el nostre posicionament va estar en que “Volem decidir-ho tot. Drets nacionals, Sí. Drets socials, També”. Ho escrivia en Josep Puigdengolas, d’ICV Sant Boi, amb tota claredat.

Els mesos han anat passat i els missatges que s’han transmès ha fet que semblés que a Catalunya no passava res més i que a la gent no li preocupava res més que “La Consulta”. El que és més greu, que alguns partits han dedicat tot aquest temps a tensionar la població, a radicalitzar les postures; penso sincerament que sobretot han estat els mitjans de comunicació qui han donat aquesta imatge.

Però això no és cert! i parlo per la feina de la coalició ICV-EUiA, tan al Parlament com al Congrés, perquè és el que conec i és el que no ha tingut pràcticament cap repercusssió en la premsa o la televisió.

En aquest 2014, per posar alguns exemples, s’han estat reivindicant temes relacionats amb la situació de crisi i de pobresa, demanant la via d’urgència per aprovar la ILP de Renda Garantida, rebutjant la reforma fiscal o el dret als subministraments bàsics com l’aigua, en temes de salut en contra de les privatitzacions com la reivindicació de  l’Hospital de Viladecans, el rebuig de la reforma laboral i tot el que comporta i  amb la defensa de llocs de treball, el seguit d’accions que s’han dut a terme contra els desnonaments, la defensa del territori i l’aposta per un creixement en sectors que ofereixin alternatives sostenibles, continuant amb la tasca d’aconseguir una societat laica que acabi amb els privilegis de l’Església, … i així dia rera dia, cada diputat i diputada ha estat treballant en els diferents àmbits.

Podria estar fent enllaços i més enllaços a les accions de tots i cadacún dels diputats i diputades d’ICV-EUiA, però en poso dos més que corresponen a la intervenció de la Marta Ribas al Parlament de Catalunya aturant el projecte VISC+ i a la del Joan Coscubiela al Congrés a Madrid, posant en evidència les mentides del govern del PP pel que fa a la recuperació econòmica i la situació d’mergència social.

Malauradament, poques d’aquestes i d’altres informacions han estat notícia o han interessat als mitjans. Sembla que només han estat pendents d’Iniciativa per saber què feríem o deixaríem de fer el 9N. La posició d’ICV ha estat clara des del primer dia, a les institucions i al carrer defensant el Dret a Decidir i per una Catalunya Social, i com donàvem suport a la consulta i a com estava plantejada, fins i tot amb una consulta interna en la que es va decidir donar llibertat de vot, com expressió de la pluralitat de la gent d’ICV, a la que ens uneixen els valors socials, radicalment d’esquerres, ecològics, feministes, amb tots els matissos; de la mateixa manera amb el tema del fet nacional.

En aquestes darreres setmanes ha passat de tot i, en menys de 48 hores ja sabrem en quin punt estem. Si la gent que vol votar podrà fer-ho o bé encara ens esperen més canvis. Espero que qui vulgui anar a votar ho pugui fer en tota llibertat, la mateixa per a aquelles persones que no es senten cridades a la votació d’un aspecte que no és el que més els preocupa, perquè la seva situació personal, familiar, laboral… té prioritat.

Jo crec fermament en el Dret a Decidir dels pobles i seré reollint signatures per denunciar a les instàncies internacionals que el govern del PP està segrestant la democràcia.

dretd

Anuncis

25 anys a Sant Joan Despí

Aquest mes de juliol ha fet 25 anys que vaig venir per primera vegada a Sant Joan Despí. Una ciutat que només coneixia com la parada de tren que hi havia el Cartell de la Gallina Blanca que jo veía quan era petita i anaba, des de Sants on vivia, cap a Molins de Rei de visita a casa del meu padrí i la meva padrina. L’estació pràcticament no ha canviat gens, només el fet de que hi ha més tanques.
estació
Un cop vaig haver aprovat les oposicions, vaig aconseguir una plaça definitiva de mestra a Viladecans com a tutora de 1r i 2n d’EGB (quantes canvis en les lleis d’educació!). Després de tres anys, i donat que vivia a L’Hospitalet, vaig decidir demanar en el concurs de trasllats alguna ciutat més propera que em permetés poder no perdre tan de temps en trasllats i estar més temps amb la meva filla.

Així és com vaig arribar a Sant Joan Despí. Un día del mes de juliol del 1989, convocada des del Departament d’Educació de l’Ajuntament amb la Inspección de la Generalitat, vaig entrar a la Sala d Plens  (llavors no sabia ni quin significat tenia) i entre d’altres mestres, vaig tenir la possibilitat d’escollir la plaça de l’Escola Pascual Cañís que s’ofertava d’especialista en ciències i matemàtiques per al Cicle Superior, per 6è, 7è i 8è d’EGB

pascual-c-entrada

Durant tot aquell curs 1988-89 vaig treballar al Barri de Les Planes, anant i venint cada dia  des de L’Hospitalet sense trapitjar ni conèixer res de la resta de la ciutat.

Però la meva filla, al setembre del 1989 havia d’iniciar la seva escolaritat, i com que en aquella època encara no hi havia P-3, el preescolar començava a P-4, havia de decidir com organitzar-me per estar a les 9 del matí a dues escoles diferents en dues poblacions diferents. La decisió va estar clara, venir a viure a Sant Joan Despí per començar a l’Escola Pau Casals, i d’això fa 25 anys.

fasana2

Poc em podia imaginar llavors tot el que he viscut en aquests darrers 25 anys a nivell personal i professional. La meva implicació en la ciutat i la dedicació a la ciutadania, com a mestra i com a regidora.

I fent balanç, tampoc podia imaginar tot el que la ciutat m’ha donat d’estimació de la gent, d’aprenentatge de vida, de creixement professional; en definitiva, penso que vaig prendre una bona decisió.

BCN World

Quina pena!

bcn

En els darrers dies ja es sentia a la Cambra de Comerç de Tarragona amb el seu president, Albert Abelló al davant, defensant les excel·lències de la instal·lació del BCN World. Avui ha sortit la notícia que CiU i PSC s’han posat d’acord per afavorir el projecte.

Quan va haver la moguda d’Eurovegas jo ja em vaig posicionar en contra sobretot pel que suposava d’atac al territori del Baix Llobregat, però també per altres motius. Ara, molts d’aquests motius es repeteixen.

Sobretot la qüestió de fiscalitat. En un moment en què estem patint tantes retallades, que CiU-ERC no deixen de dir cada dia que tot és culpa de Madrid que no envia els diners, resulta que ens podem permetre que enlloc de pagar el 55% d’impostos, que és la taxa establerta per a les empreses del joc, BCN World només pagarà el 10%, UN 45% MENYS!!!!!

acudit

Quina classe de magnífic acord és aquest? El nostre país s´ho pot permetre?

Ja s’ha dit que al voltant d’aquests tipus de projectes “d’oci familiar” es genera prostitució, deliqüència, tràfic de drogues, addicció al joc…. Qui pagarà l’augment de la seguretat, les accions socials i sanitàries per combatre les drogodependències i les ludopatíes? Amb el 10% dels impostos?

La promesa de milers de llocs de treball atraurà a persones d’arreu que en aquests moments està en condicions de molta necessitat. Les poblacions veïnes tenen capacitat per absorvir a tota aquesta gent que, malauradament, no tota tindrà feina?. Té la Generalitat previst d’on traurà els diners per donar suport als Ajuntaments afectats.

No tot són flors i violes com ens volen vendre. A l’empresariat li pot semblar la possibilitat de guanyar molt, però a la classe treballadora, als de sempre, només els espera treball precari i pocs drets; pregunteu a les persones que treballen a Port Aventura.

Tan de bo estigui totalment equivocada i d’aquí a uns anys BCN World sigui un lloc magnífic.

Tot T-un límit

La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes (FAVV), conjuntament amb l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) estan convocant aquests dies diferents concentracions contra la pujada del transport, especialment de la T-10 i la T-50/30 que en els últims anys han augmentant més del 50% del preu

Són les targetes més utilitzades; ja que, com a títols integrats, a més de fer-se servir per la gent de Barcelona ciutat, afecta molt a tota l’àrea metropolitana que ens desplacem en diferents mitjans de transport (tren, tram, metro, bus) i això vol dir que pot ser utilzada per més de 5 milions d’habitants; o el qué és el mateix, pràcticament dues terceres parts de la població de Catalunya.

L’altra dia ja vam anar a Barcelona, ja que la concentració es feia a la Plaça de Sant Jaume, i ja llavors vaig escriure que em semblava que hi havia molt poca gent que es mobilitzés.

Ahir a la tarda es va repetir la convocatòria #StopPujadesTransport a cada estació de metro de Barcelona i a les estacions de rodalies.

stoppujadestransport22gener1

Malauradament només erem una desena de persones que ens vàrem concentrar a dins de l’estació perquè plovia i feia força fred. Suposo que tota la gent de Sant Joan Despí que agafa el tren o qualsevol altra mitjà de transport, deu considerar que la pujada no és prou important per queixar-se. Així que, jo li diria al Sr. Trias i a la gent de la TMB que posés la T-10 a 15 euros, potser així semblaria que la pujada és prou important.

tren

Són moltes les persones que es queixen a través de les xarxes socials, però que no estan enlloc més. Altres persones pertanyen a plataformes reivindicatives o a assemblees de diferents objectius i estan fent bona feina, ja que la intenció última, a la meva manera d’entendre, és un bé per a la ciutat, no?

Però unes i altres no es mouen més enllà que pel seu objectiu concret, sembla que els altres problemes, accions, reivindicacions… no existeixen.

Qué poc avançarem si cadascú es mou només pel seu propi interès i no pel col·lectiu!!

La pujada del transport públic

Ahir per la tarda vaig anar a la Plaça de Sant Jaume a la concentració contra la pujada del transport públic, sobretot de la T-10 i la T30/50 que són les targetes més utilitzades, i expressar el meu rebuig a una pujada que crec excessiva.

Aquest amtí, a Catalunya Ràdio, donvaen la notícia de la concentració i deien que hi havia un miler de persones, però jo diria que no erem moltes més de 500; en fi, una misèria.

plaça

He recordat que hi va haver una vaga de tramvies fa molts anys i he buscat a internet i he trobat que hi va haver dues vagues importants, la del 1951 i la del 1957  

Sembla ser que l’any 51 el motiu inicial fou l’augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s’establia amb el preu del mateix servei a Madrid; a part de les dures condicions de vida que es patien després de la Guerra Civil. Era una oposició pacífica al franquisme perquè no agafar el tramvia no era cap delicte i no es podia intervenir militarment, com estaven acostumats a fer davant de qualsevol queixa.

Durant dues setmanes la gent es va negar a agafar el tramvia i es desplaçava a peu, i el que en principi va ser una mobilització ciutadana, també va representar manifestacions de protesta, vinculades a militants d’organitzacions polítiques. Després d’aldarulls més seriosos i fins i tot morts, es va anul·lar la pujada i la vaga de tramvies va marcar l’inici d’una altra època. 

Una vaga semblant es repetí l’any 1957, que va durar 12 dies, del 14 al 25 de gener, i es va motivar per l’augment de 20 cèntims en el preu del bitllet. Tal i com havia passat l’any 51, la gent massivament no utilitzava el transport públic i feia llargs desplaçaments a peu.

Recordo que, de petita, sentia explicar a la meva mare i al meu pare les caminades que havien hagut de fer aquells dies i la por que havien passat en algun moment. Això s’entenia també perquè a un amic del meu pare, el Gerardo, l’havien detingut i tancat a la presó per haver repartit fulletons informatius sobre la vaga. Desconec tots els detalls. però recordo l’angoixa amb la que ho explicaven i era un fet que planava sobre aquella família cada cop que ens trobàvem.

tramvies

Però això és història, perquè veient la gent que erem ahir a la Plaça Sant Jaume crec que avui en dia no faríem res semblant. Quanta gent es llevaria una hora més d’hora per anar a treballar a peu? Quin preu es consideraria prou elevat perquè realment la gent sentís la necessitat de mobilitzar-se? Què més hem de perdre per considerar que ja ho hem perdut tot?

Jornada sobre les Muntanyes del Baix Llobregat

El passat dissabte dia 9 de novembre, la coalició ICV-EUiA-EPM, va organitzar a Vallirana les II Jornada del Pla Director de les Muntanyes del Baix Llobregat.

Jo hi vaig participar en la presentació, juntament amb la Lorena Vicioso, diputada d’ICV-EUiA al Parlament i el José Antonio Ruibo, president de les EPM. El fet que jo participés és perquè havia estat Consellera Comarcal de Medi Ambient quan es va realitzar la primera jornada, el gener del 2010, on es va presentar el Pla Director

muntanyes

Enguany l’encarregat de fer-ne la presentació ha estat en David Massana, recordant-nos que El Pla Director es va fer a partir de l’interès d’11 municipis amb una inciativa del 2006 sobre un territori i en un moment social i econòmic diferent.

En la seva exposició ell deia que la nostra coalició hi creu en aquest projecte i aposta per fer cooperació entre els municipis i poder fer accions; partint de les que ja s’han treballat i adequant-ne d’altres; perquè es tinguin en compte noves alternatives als canvis en el sistema producticu, generant llocs de feina, amb un impacte positiu en el territori i donant valor a la seva funció social.

Es referia a que hem de preservar el territori ja que existeix la idea que en els espais no protegits se’n pot fer qualsevol cosa, només cal recordar la proposta d’Eurovegas.

El Pla Director ha de representar accions en diferents municipis sobre: Prevenció d’incendis. Autosuficiència financera. Aprofitament de la remaderia extensiva. Plaga contra l’abocament incontrolat. Col.laboració indispensable entre administracions. Manteniment del bosc i agricultura perquè són elements de biodiversitat al territori. Itineraris de patrimoni cultural i artístic. L’agricultura de muntanya amb repercusió econòmica. Productes de Km0. Turisme de proximitat.

I va concloure dient que la nostra coalició ha de tenir responsabilitat en l’impuls de la visibilitat d’aquest Pla Director

sala

La Sala estava plena de persones implicades en la defensa del nostre territori, tan a nivell institucional com des de la ciutadania i les intervencions de les accions que s’estan duent a terme a la Comarca van resultar molt interessants i engresccadores

En Ramon Guasch ens va explicar tot el projecte d’escalfament amb Biomassa que es fa a Beques. El projecte, que va arrencar quan ell era l’alcalde, està utilitzant sòl no urbanitzable de boscos i encara se’n podrien aprofitar molt més. Es basa en la recuperació de l’ús inicial dels boscos, ja que fins els anys 70 la llenya es feia servir per fer pa, per fer calç i també per escalfar-se.

Per iniciar el projecte es van buscar experiències ja existents, amb exemples d’utilizació com a calefacció i aigua per als centres públics (escoles, poliesportius…); es va valorar si seria rendible en les propietats forestals privades, que són majoria; quins efectes tindria de contaminacó ambiental o si es malmetrien els boscos

descargaFinalment al municipi hi ha tres punts de producció: les piscines, la llar d’infants i escola publica i el Centre Cívic, amb un total de 1.400 kw que genera més del que ara es gasta. Hi hauria, doncs, la possibilitat d’explotar la llenya per fer electricitat si existís una empresa consolidada que fes la inversió i els comprés la fusta.

Com impacte es veu que s’ha preservat el territori; crea llocs treball amb un cercle econòmic;  genera benefici directe cremant fusta poc a poc, apareixen empreses forestals, de transport, de manteniment i en dos anys s’ha estalviat el 46% de la despesa en energia.

En Ramon va acabar la seva intervenció explicant que de moment la fusta que s’ha tret és de boscos de propietat pública i va contestar a les preguntes sobre les dificultats en les mides de les branques o les fulles per la humitat i el tipus de caldera que s’utilitza.

En Josep Puigdengolas, regidor de Medi Ambient a Sant Boi de Llobregat, ens va explicar els objectius del projecte destinat a la neteja de les franges de sotabosc, amb la utilització d’un ramat de cabres.

En aquests moments es compta amb 120 cabres, tot i que es va començar amb 75. A la nit romanen en un corral, quejosep ha estat construït per l’Ajuntament, per això el cost del primer any va ser de 70.000 euros, però a partir del segon any ja hi hahagut un estalvi de 18.000 euros en la neteja

Inicialment no feien la neteja era insuficient i va haver el compromís, per part dels propis pastors, de completar-la. S’han combinat cabres i ovelles i aquesta combinació aconsegueix una millor neteja

Hi ha hagut algunes dificultats, com per exemple el fet de que no hi ha pastors al territori i també les possibilitats de conflicte entre propietaris per la servitud de pas. Per altra banda, ha tingut una molt bona acollida i valoració per part de la ciutadania ja que tothom coneix “les cabres” i s’està utilitzant molt per a la sensibilització i l’educació ambiental de les escoles que volen conèixer el projecte.

Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló, ens va explicar la integració del turisme al territori; un turisme sostenible que aporti beneficis directes, amb l’aprofitament dels recursos naturals i culturals com és la recuperació d’elements caracteristics com els murs de pedra seca, les masies, els itineraris, … ja que en aquests moments hi ha un creixement important d’aquest tipus de turisme, també anomenat alternatiu.

A través del turisme es pot generar activitat econòmica, creant un model alternatiu que doni resposta a la crisi econòmica, amb l’aparició de petites empreneduries i una oferta d’ocupació .

Al Baix Llobregat podem fer ofertes de turisme esportiu, com és el cas de les persones que van amb bicicleta i que es pot millorar les connexions entre municipis. L’agroturisme que mostra una realitat agrícola amb molts productes com la cirera, que a més de la comercialització també hi ha aspectes com la florida. El mercat de pagès, amb productes del Parc Agrari, ecològics, que s’està realitzant a moltes ciutats de la comarca amb un creixement important i amb molta gent procedent de l’entorn. Itineraris culturals, amb la mostra del patrimoni cultural i artístic.

colonia

En Gerard va acabar la seva exposició dient que són moltes les Festes populars i les expressions culturals del nostre territori i que hem de poder recuperar també les arts tradicionals i que hem d’afegir el turisme del coneixement. Tot això amb un turisme responsable que podem incorporar la visió de que tenim un espai fantàstic, per mantenir-lo i per explicar-lo; generant una oferta sostenible.

En Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat, ens va fer una exposició molt detallada de l’agricultura de muntanya com una experiència de futur i va reivindicar un espai protegit, com és el Parc Agrari, per a poblacions com Torrelles o Begues, ja que cal preservar el paissatge i també demostrar que és una ocupació prou rendible. No hem de parlar de patrimoni forestal o agrícola independentment.

Hi ha molts beneficis, entre d’altres:

. Manteniment, recuperació i millora de les terres de conreu dels pobles de muntanya
. Generació d’activitat i renovació generacional
. Conservació del patrimoni fruit duna cultura milenària agrícola i forestal
. Protecció, gestio i aprofitament sostenible del sector forestal com a garant de la biodiversitat
. Preservació del paisatge com a tret d’identitat                                                                                                                                         . Bona utilització de l’aigua.                                                                                                                                                                                           . Planta de compostatge metropolitana per a fer adob.                                                                                                                        . Recuperació de conreus com les oliveres o les roses de Begues.

En definitiva Torrelles és un territori amb futur.

panoramica

En Javier García, regidor de Gavà, ens va explicar la implicació que haurien de tenir altres administracions supramunicipals, com per exemple l’AMB i també l’ampliació de la zona que hauria d’afecta a un Pla Especial per l’Ordal. Això permetria blindar urbanísticament algunes zones i també generar una gestió comuna.

No podem oblidar alguns aspectes que juguen en contra de la preservació de les Muntanyes com són la gran pressió geogràfica de la gran ciutat de Barcelona que és tan propera a la nostra comarca, així com la pròpia pressió demogràfica dels nostres pobles i ciutats. També ens trobem que actualment, els grans propietaris de la terra ja no són persones privades sinó grans bans i immobiliàries que van comprar molt terreny pensant en l’especulació d’Eurovegas.

La nostra presència com a coalició al territori de les Muntanyes del Baix amb alcaldies i amb la participació amb molts governs municipals, ens ha de permetre i comprometre en impulsar el Pla Director

Per acabar la jornada l’Hortènsia Grau, diputada de la coalició al Parlament de Catalunya i responsable dels tots aquests temes, va fer el tancament recordant alguns dels aspectes tractats. Destacant que al Baix Llobregat, malgrat pugui semblar el contrari, el sòl urbà només representa el 33 % del territori; per la qual cosa, el Pla Director ha de donar-nos autoestima i força. No és un document més, sinó que té aspectes a nivell ambiental, econòmic, de dinamització el territori, d’accés a la terra.

El futur és imprevisible amb les convulsions econòmiques que s’estan succeint, pero està clar que l’energia es va acabant i s’han de canviar actituds. Hem de tenir present el nostre territori productiu i la sobirania alimentària.

En un moment en que totes les polítiques de Generalitat respecte al Medi Ambient són precisament de desregulació, cal fer debat al Parlament per presentar batalla i marcant línies d’actuació, superant discusions entre ecologisme, pagesia, ramaderia…. i establir nous models de protecció del sòl agrari amb fons de terres, lloguer, bancs de terres…

hortènsia
S’ha d’aconseguir que els ajuts europeus serveixin per la incorporació de joves, amb formació adequada i també al territori. Els propietaris forestals que fan conservació han de tenir algun tipus de compensació per la col.laboració ambiental que estan duent a terme. En definitiva, molt per fer però també molt bones propostes que s’estan fent.

La Reforma de les Pensions

Dijous dia 30, al Centre Cívic Les Planes, la coalició ICV-EUiA vam organitzar una taula informativa sobre la Reforma de les Pensions que ha proposat el govern del PP i que ahir mateix, el Congrés va rebutjar les 8 esmenes a la totalitat. Això vol dir que tots els diputats i diputades de tots els partits polítics en representació estan en contra de la Reforma, excepte el PP que fa valdre la seva majoria absoluta.

No hem d’oblidar que l’agost del 2011, governant el PSOE, i sota el nom tan atractiu de Ley 27/2011 de actualización, adecuación y modernización del Sistema de la Seguridad Social es van modificar les pensions i a partir del dia 1 de gener d’aquest 2013 ja hem patit molts canvis.

Les modificacions més importants són: 1) Ampliar gradualment dels 65 als 67 anys l’edat de jubilació. 2) elevar el període per calcular la pensió de 15 a 25 anys últims treballats. 3) es manté en 15 anys el període mínim de cotització per poder generar dret a una pensió. 4) Podran cobrar el 100% de la pensió amb 37 anys cotitzats. 5) La jubilació anticipada serà as 63 anys amb 33 anys de cotització

Ara, el PP planteja una nova reforma que té a veure sobretot amb l’anomenat factor de revalorització de les pensions que si alguna persona es vol entretenir a esbrinar de què estracta, el pot trobar a les pàgines 5 i següents del Projecte de Ley reguladora del Factor de Sostenibilidad y del Índice de Revaloraización del Sistema de Pensiones de la Seguridad Social

Un nom prou llarg per no dir les coses clares: MÉS RETALLADES QUE AFECTEN A LES PENSIONS.

Retallada perquè, si fins ara les pensions es revaloritzaven directament amb l’IPC i tothom sabia quin increment rebria i, a més, tenia la garantia que el seu poder adquisitiu s’aniria mantenint. Ara, amb la reforma proposada, només es garanteix un 0,25 d’increment i l’aplicació d’aquest “factor de revalorització” que ningú entén.

 pensions

Totes aquestes coses són les que es van explicar a la trobada del dijous, on en Juan Alamillo, un destacat lluitador pels drets dels treballadors i treballadores i actualment participa en la Plataforma Unitària de la Gent Gran, ens va explicar ben clarament  el sistema actual de pensions basada en una caixa única per on es reparteix, tenint en compte la solidaritat intergeneracional, les pensions per a tothom. I, mentre el 2010 hi havia un fons de reserva  70.000 milions d’euros, ara pretenen dir que no hi ha diners perquè preveuen que se’ls gastaran pagant el deute als bancs.

“No ens han regalat res, ho hem estalviat i aconseguit nosaltres” deia en Juan Alamillo i exigint que no permetem que es debiliti el sistema públic de pensions perquè el que volen aconseguir és afavorir el sistema privat.

Com el Pacte de Toledo garantia la revalorització de les pensions i ara es planteja, pel 2029, un sistema que aplicarà un coeficient reductor en funció de l’esperança de vida. “Es necessària una nova majoria política per poder abolir totes aquestes lleis i la gent no pot quedar-se a casa”

En David Companyon, diputat de la coalició ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, ens va explicar quin ha estat el procés que s’ha seguit fins arribar a la situació actual i quines són les mentides que esgrimeix el PP per canviar el sistema.

Atacar el sistema de pensions és atacar els drets socials de ciutadania, igual com han fet amb la Reforma Laboral, les retallades en sanitat o en educació.

Culpabilitzar els joves, generar por, mantenir la resignació de la gent, són elements que està fent servir el govern com excusa.

La pregunta és: On van els diners? i la resposta està clara, directament a compensar el deute.

la foto

Aquest divendres hi ha hagut al Congrés les votacions de les esmenes i les raons de l’oposició per evitar la reforma són: inconstitucionalitat, falta d’acord amb els sindicats i món de l’empresa, retallada important del poder adquisitiu de les persones pensionistes i foment descarat dels plans de pensions privats.

En Joan Coscubiela, diputat d’ICV-EUiA al Congrés, en la seva intervenció ha parlat de les fal.làcies de la reforma: “la fórmula per a la sostenibilitat de la seguretat social del segle XX és més ocupació, més repartiment solidari de l’ocupació, millors salaris, més productivitat, més repartiment de la riquesa i és també la millor garantia de la seguretat social del segle XXI”.