La meva intervenció el 25N

Com cada any, el 25 de novembre es fa l’acte institucional a Sant Joan Despí.

Primer, les entitats del Consell de les Dones i ciutadania en general participen de la cadena humana, ocupant tota la Plaça de l’Àrea de Serveis a la Persona, on enguany s’hi han aplegat unes 200 persones. Després es fan els parlaments, per part meva com a Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i per part de l’Alcalde. Finalment es llegeix el Manifest que enguany ha anat a càrrec de Meritxell Vegué com a directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat.

Enguany hem triat a una representació dels SIEs  perquè aquest servei de la Generalitat, que ofereix una atenció integral per a les dones que pateixen violència i a les seves criatures, ha sofert des del passat mes de juliol retallades en el nombre de professionals. Hem volgut que intervenís per demostrar que es valora molt aquest servei, la bona feina professional i la necessitat de que no es redueixi aquest recurs de suport a la tasca que fan els ajuntaments.

La meva intervenció s’ha basat en les dades i les informacions que he anat recollint al llarg de tot aquest mes a les xerrades, les jornades i tot allò que s’ha escrit.

parlant
Avui 25 de novembre ens tornem a trobar aquí reclamant el final de la violència exercida contra les dones.

I aquest és un acte sempre molt trist perquè es fa evident que són moltes les dones que estan patint maltractaments. Però avui estem més tristes encara, si això és possible, perquè aquest 2014 ha estat especialment terrible. A primers d’any, en una sola setmana, van matar 5 dones.

Dissabte passat, quan veiem les cadires buides simbolitzant les desenes de dones mortes, també hem de recordar que això significa desenes de famílies destruïdes, infants sense mare, famílies que han perdut la filla, la germana, l’amiga i recordàvem que aquella mateixa matinada una altra dona era assassinada al carrer Aragó de Barcelona.

Deia que era un dia especialment trist perquè no podem deixar de tenir present que a tots els maltractes avui hem d’afegir una dona i la seva filla de 9 que s’han trobat a les clavegueres i que han assassinades fa uns mesos.

Ens preguntem com és que segeuix passant això?

Es aprovar la Ley para la Igualdad de mujeres y hombres al Congrés de Diputats, una llei molt avançada i que ha servit de model en altres països. El 2008 es aprovar al Parlament de Catalunya la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Però amb les lleis no hem tingut prou per acabar amb la violència contra les dones

Fa 15 anys l’Ajuntament de Sant Joan Despí va crear la Regidoria d’Igualtat, el programa Estem per tu Dona, l’assessoria jurídica i l’atenció psicològica. Al llarg d’aquests anys sha format el circuit d’intervenció, establert el protocols, formació per a la polícia local, creació del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) que es troba just aquí a l’Àrea, s’ha elaborat el Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, s’ha organitzat la campanya “Contra la violència de gènere totes les nostres veus” i conjuntament amb les entitats representades al Consell de les Dones s’ha treballat en la sensibilització de la ciutadania.

Però no podem evitar que segueixi havent violència contra les dones.

Volia posar en evidència dues procupacions: la primera és que hi ha tot un grup de persones, sobretot homes, que estan donant uns missatges en contra del treball que s’està realitzant. Són per exemple els missatges que fan referència a les denúncies falses, a que ja no hi ha cap discriminació vers les dones i que de fet s’estan benficiant de molts privilegis i s’estan gastant molts recursos, a que hi ha moltes dones que maltracten als homes i que d’això no se’n parla….. i moltes altres coses que van en el sentit de manipular les dades. 

Només el 20 % de les dones maltractades acaben denunciant, 20 de cada 100; d’aquests només un terç arriben al judici, 6 ó 7 de cada 100; d’aquestes només una tercera part tindrà una sentència condemnatòria o acabarà amb una ordre d’allunyament; això significa que de cada 100 dones que pateixen maltractament en 2 casos hi haurà condemna. 

I pel que fa a la llegenda de les denúncies falses, està demostrat que només arriba al 0,05 % de les denúncies, cada 10.000 denúncies 5 dones han mentit. És una manipulació de les dades.

I l’altra gran preocupació és el que està passant amb les relacions del jovent. Si les desigualtats de gènere a la societat són importants dins de la xarxa, dins del món virtual, aquestes s’incrementen. Què està passant amb el grooming, el sexting, el ciberassejament? Són conceptes nous que afecten a la gent jove. Abans qualsevol fotografia, qualsevol paraula quedava en un àmbit tancat, avui en dia amb segons arriba arreu del món i ho haurem d’afrontar.  

És evident que davant de tot axiò les administracions no han donar ni un pas enrera, des de l’Ajuntament som aquí per renovar el nostre compromís. Els centres educatius hauran d’avançar cap a una aplicació més contundent de la coeducació. Les famílies també hauran de posar més atenció en la criança en igualtat dels seus fills i filles.

Però el missatge és el del compromís personal, perquè jo, individualment, agafo el compromís que en el meu entorn no permetré cap tipus de discriminació ni de violència. Així, cadascun i cadascuna de nosaltres crearem un espai segur per a totes les dones i les nenes. Farem de la nostra ciutat un espai lliure de la violència masclista”.

 

 

 

Jornada #DonesTIC (2)

El dia 25 d’octubre vaig escriure la primera part de les Jornades que es van fer al Col·legi de Psicòlegs respecte a les relacions afectives i les TIC. Han passat uns quants dies però donat que estic participant en més formació respecte de la violència masclista dins d’aquest mes de novembre, he volgut escriure la segona part i si cal una tercera.

A la taula rodona sobre la Prevenció en els mals usos de les TIC va participar en Joel Feliu que és  Professor titular del Departament de Psicologia Social de la UAB i membre del grup de recerca Joventic que està fent investigació sobre l’ús i els consum per part de la gent jove de les tecnologies i com això forma part de la construcció de la seva identitat.

Hi ha hagut una desafecció de les dones envers la tecnología i aquesta recerca ve a demostrar que hi ha una fractura digital de gènere. Les noies són grans usuàries d’internet però no són expertes. Només del 10 al 17% de qui estudia informática és dona i la tendència va a la baixa.

Aquesta desafecció és un problema per al tipus de societat que s’està configurant, un problema social perquè hi ha dependència tecnològica, hi ha vulnerabilitat en el domini del medi, es produeix invisibilitat a la xarxa pel que fa als continguts. Això crea exclusió en front a la innovaciò i la creació; per tant, es presenta un futur que no serà dissenyat per les dones.

No és un problema universal perquè, curiosament, aquesta fractura de gènere no afecta tant a països com l’Índia  o Malàsia. En canvi, hi ha barreres de gènere per no encaixar en models. Cal vèncer aquestes resistències i arribar a la informàtica per una ruta diferent a la que ho fan els homes, a través de crear coses útils, curiositats, etc.

Aquest grup de recerca tenen una interessant web amb algun vídeo que exemplifiaca el posicionament davant de la informàtica per part de noies i noies. Per exemple en “Tio, que et costa explicar-m’ho?”

tio

En Jordi Bernabeu Farrús, Psicòleg del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers i professor de la Facultat d’Educació (UVic) en va fer una anàlisi sobre les relacions afectives en els espais virtuals i les relacions abusives a la xarxa.

Fixar-nos en que els i les adolescents la primera raó per utilitzar el 2.0 és construir la seva identitat. Els aventatges superen els inconvenients perquè augmenta la dimensió relacional a uns extrems impensables en altres moments.

He de deixar de pensar en internet com a eina, perquè va molt més enllà. És entre tots i totes que construirem el futur i no podem esperar a que ens arribi.

És evident que la qüestió del gènere té més risc de vulnerabilitat dins de les TIC, simplement perquè es reprodueixen les desigualtats que hi ha a la societat actualment i s’amplifiquen. La vida on line és molt semblant a la vida off line.

Hem de tenir en compte nous conceptes com l’Extimitat, com el fet contrari a la intimitat, com l’exposició dels aspectes íntims de la persona: les relacions, els costums, el propi cos, els pensaments. Acaba sent la necessitat d’exhibir i de construir un personatge que siga més acceptat que la pròpia persona.

Altres conceptes com el grooming, que es refereix a les conductes abusives d’adults respecte de menors a través d’internet. El  sexting, que és l’enviament d’imatges de caràcter sexual que en el moment d’entrar a la xarxa es perd el control, això s’ha incrementat considerablement a través del whatsapp.

El ciberassetjament, com a utilització de qualsevol mitjà electrònic que s’utilitzi per difamar i atacar a nivell personal de manera reiterada, a través del correu electrònic, de missatges, de xarxes socials…, es pot donar a tots els àmbits i sobretot en relacions de desequilibrio de poder.

c
Finalment ens ha posat exemples d’algunes webs que hi ha a la xarxa i que tenen a veure amb tot el què està passant en el món adolescent. El fenòmen que es va generar amb el “Buenos días, Rositas” , o la web ask.fm on qualsevol es pot crear un compte i fer una pregunta, els exemples són increïbles. o com crear-se una vida virtual amb Second life.

La Nieves Prado, Pedagoga social, técnica de projectes i formadora en violència masclista, pertany a la Fundación Aspacia  i al grup Gredidona.

Ella ens ha parlat dels neomasclismes als espais virtuals i com l’estructura patriarcal i jerarquitzant apareix en la vida on line de la mateixa manera que està present en la vida off line.

El neomasclisme és un masclisme que té un discurs més amable, més políticament correcte per mantenir una imatge d’igualtat, però es veritablement la mateixa ideologia.

Des del seu grup d’investigació analitzen els espais virtuals; en aquests moments la investigació està molt centrada en un blog d’un home que està denunciat per violència  masclista. També hi ha una investigació sobre 50 webs de 50 perfils.

Treballant des de la perspectiva feminista és molt important detectar totes les accions de violència i categoritzar-les tenint en compte que aquests neomasclismes estan fent servir les següents arguments:
1- La negación de l’existència de la violencia contra les dones, argumentant les denúncies falses i fent valdre que forma part de l’àmbit privat
2- Donar un gir a la discriminació. Els homes són esclaus del matriarcat i en realitat les dones són les que tenen privilegis i  superioridad.
3- Qüestionen la distribució dels recursos, sobretot econòmics, pels temes que tenen a veure amb les dones i el tractament de la violència.
4- Hi ha una manipulació de les dades oficials, en Miguel Lorente ho posa sovint en evidència.
5- Hi ha una inversió conceptual, ek fet de criminalitzar totes les violències del patriarcat s’està fent una discriminació positiva i això fa que les dones trenquin l’estabilitat familiar i social.
6- Es genera una pervesió del llenguatge i els conceptes quan es defineix el feminisme real o feminisme radical o feminazi
7- S’està reivindicant la protecció de la infància amb la custòdia compartida, on sovint s’amaga una forma més de violència.
8- De la denúncia a l’atac. Manual de l’home denunciat i indefens que també denuncia.
9- Hi ha dones que també estan al blog
10- Es fa apologia de la violència

Finalment, per acabar la taula rodona, l’Ester Garcia, Advocada i Responsable de la Comissió de Violència de Dones Juristes ens  va explicar la jurisprudència i com presentar proves en situacions de violència masclista a través de les TIC.

Ens va parlar del Conveni Europeu sobre ciberdelinqüència que va entrar en vigor el 2004 i que tipifica els delictes informáticos, sobretot pel que fa als continguts i a les infracciones contra la propietat inte·llectual. En aquest aspecte es poden abordar sancions per temes de gènere com a continguts.

La realitat judicial va molt per darrera de la realitat social, però cal cercar camins dins del còdig penal, tot i que no és gens fàcil.

És molt important per a una dona que pateix maltractament conservar tots els missatges de correu electrònic o del mòbil perquè ja es van admeten com a prova d’assetjament.

Hi ha tanta informació que, si puc, explicaré el final de la Jornada en una altra entrada!

Probresa energètica o POBRESA?

L’any passat la gran preocupació va ser la malnutrició infantil, sobretot a rel de l’Informe del Síndic de Greuges l’agost del 2013. Llavors les entitats, associacions veïnals i tothom es va posar les mans cap i va a començar a exigir a Serveis Socials què s’estava fent.

Evidentment aquesta qüestió no era nova per a les persones que estem dedicant-nos a atendre les necessitats dels infants que estan en situació de vulnerabilitat i menys encara ens era al·liena la intervenció en la tramitació dels ajuts individuals de menjador que anaven progressivament augmentant; a més, aquestes beques que concedeix la Generalitat mai han cobert tot l’import, amb la qual cosa, des del Departament sempre les hem complementades per tal de garantir un àpat diari a tots els infants.

pobreza

No cal dir que tenim en compte que els nens i nenes mengen tot l’any i no només del 15 de setembre al 22 de juny, que és el període escolar i el que la Generalitat té en compte com a beca. Amb la qual cosa, sempre hem establert altres estratègies per garantir aquest àpat, a través de més vals d’alimentació per a les famílies o mitjançant les beques de casals i colònies amb el menjar inclòs.

Enguany la gran preocupació que s’ha disparat és la pobresa energètica, sobretot a partir de la suspensió del Tribunal Cosntitucional del Decret que havia fet la Generalitat. De fet aquest Decret és totalment inútil ja que no dóna una solució real. Quin sentit té aplaçar el pagament, si no tens els diners ara tampoc els tindràs al final de l’hivern; a més, potser no es necessita aigua o electricitat a l’estiu? És tan important no passar fred com poder tenir el menjar ben conservat.

po

Ara, doncs, també es gira la mirada cap a Serveis Socials, fent-nos responsables de garantir els subministraments bàsics. Certament això és el que venim fent en els darrers anys però es planteja una qüestió en la perversió d’aquest sistema. Han de pagar els ajuntaments les factures d’aigua, llum i gas de tota la població que està en situació de precarietat econòmica mentre les grans companyies energètiques parem la mà i van acumulant beneficis? Doncs jo crec que no, que cal regularitzar aquesta situació i cercar unes altres vies alternatives que passin també perquè aquestes empreses, malauradament privatitzades, renunciïn a alguns beneficis.

Bé, ara ja tenim l’alimentació infantil i la pobresa energètica, quina serà la següent demanda “a gran escala” a Serveis Socials, habitatge?

Crec que no s’està abordant el problema com cal. No és problema d’alimentació o de pobresa energètica, el problema és LA POBRESA, en majúscules. Una pobresa derivada de la manca de treball i de la precarietat salarial que impedeix la subsistència.

Llavors, enlloc de generar un sistema de prestacions que garanteixin els drets de les persones a una vida digna (Prestació d’atur, Renda Mínima Garantida de Ciutadania, atenció sanitària gratuïta, escoles públiques amb educació gratuïta a primària i secundària) han convertit a la nostra ciutadania en receptors d’ajuts, amb un concepte assistencialista i de caritat, no de drets; on els serveis socials que haurien de ser complementaris al sistema de prestacions, acaba sent l’única opció de moltes famílies que no reben cap altre tipus de suport.

Potser que el govern de CiU deixi d’esclamar-se perquè li han tombat el Decret de Pobresa Energètica i comenci a fer alguna cosa per combatre la pobresa del nostre país.

Mobilització pel Dret a Decidir

Són molts mesos amb el debat del sobiranisme, la independència, el país nou i tota la moguda generada, a la meva manera de veure, per una escapada endavant del Sr Mas quan planteja unes eleccions anticipades que pensa que gunayarà de coll i es troba que quasi bé no pot ni governar i sort en té d’ERC que li fa d’acompanyant.

A partir d’aquí hi ha hagut de tot i, en tot moment, a mí m’ha semblat que ens han obligat a posar al centre de les nostres vides “La Consulta” com si res més no existís ni tingués cap importància.

Des del primer moment ICV es va posicionar pel “Dret a Decidir“. Ja en aquell moment hi va haver tot un munt de gent que es va posar les mans al cap qüestionant aquest fet, sobretot perquè això significava posar-se al costat d’un govern de dretes que està retallant i augmentant el patiment de la gent amb les seves actuacions.

Al meu parer, la posició d’Iniciativa va ser molt correcta, ja que tots els pobles tenen dret a decidir sobre tot allò que els afecti. Per això el nostre posicionament va estar en que “Volem decidir-ho tot. Drets nacionals, Sí. Drets socials, També”. Ho escrivia en Josep Puigdengolas, d’ICV Sant Boi, amb tota claredat.

Els mesos han anat passat i els missatges que s’han transmès ha fet que semblés que a Catalunya no passava res més i que a la gent no li preocupava res més que “La Consulta”. El que és més greu, que alguns partits han dedicat tot aquest temps a tensionar la població, a radicalitzar les postures; penso sincerament que sobretot han estat els mitjans de comunicació qui han donat aquesta imatge.

Però això no és cert! i parlo per la feina de la coalició ICV-EUiA, tan al Parlament com al Congrés, perquè és el que conec i és el que no ha tingut pràcticament cap repercusssió en la premsa o la televisió.

En aquest 2014, per posar alguns exemples, s’han estat reivindicant temes relacionats amb la situació de crisi i de pobresa, demanant la via d’urgència per aprovar la ILP de Renda Garantida, rebutjant la reforma fiscal o el dret als subministraments bàsics com l’aigua, en temes de salut en contra de les privatitzacions com la reivindicació de  l’Hospital de Viladecans, el rebuig de la reforma laboral i tot el que comporta i  amb la defensa de llocs de treball, el seguit d’accions que s’han dut a terme contra els desnonaments, la defensa del territori i l’aposta per un creixement en sectors que ofereixin alternatives sostenibles, continuant amb la tasca d’aconseguir una societat laica que acabi amb els privilegis de l’Església, … i així dia rera dia, cada diputat i diputada ha estat treballant en els diferents àmbits.

Podria estar fent enllaços i més enllaços a les accions de tots i cadacún dels diputats i diputades d’ICV-EUiA, però en poso dos més que corresponen a la intervenció de la Marta Ribas al Parlament de Catalunya aturant el projecte VISC+ i a la del Joan Coscubiela al Congrés a Madrid, posant en evidència les mentides del govern del PP pel que fa a la recuperació econòmica i la situació d’mergència social.

Malauradament, poques d’aquestes i d’altres informacions han estat notícia o han interessat als mitjans. Sembla que només han estat pendents d’Iniciativa per saber què feríem o deixaríem de fer el 9N. La posició d’ICV ha estat clara des del primer dia, a les institucions i al carrer defensant el Dret a Decidir i per una Catalunya Social, i com donàvem suport a la consulta i a com estava plantejada, fins i tot amb una consulta interna en la que es va decidir donar llibertat de vot, com expressió de la pluralitat de la gent d’ICV, a la que ens uneixen els valors socials, radicalment d’esquerres, ecològics, feministes, amb tots els matissos; de la mateixa manera amb el tema del fet nacional.

En aquestes darreres setmanes ha passat de tot i, en menys de 48 hores ja sabrem en quin punt estem. Si la gent que vol votar podrà fer-ho o bé encara ens esperen més canvis. Espero que qui vulgui anar a votar ho pugui fer en tota llibertat, la mateixa per a aquelles persones que no es senten cridades a la votació d’un aspecte que no és el que més els preocupa, perquè la seva situació personal, familiar, laboral… té prioritat.

Jo crec fermament en el Dret a Decidir dels pobles i seré reollint signatures per denunciar a les instàncies internacionals que el govern del PP està segrestant la democràcia.

dretd

Jornada #DonesTIC (1)

Al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, que sembla que aviat inclourà a les Psicòlegues en la seva denominació, es va organitzar una Jornada amb el títol “Relacions afectives i TIC: prevenció, seguretat i apoderament” Un títol una mica llarg però que venia a recollir tota una sèrie de ponències que analitzaven, des de diferents punts de vista i aspectes, tot allò que intervé en la presència de les dones a internet, tan a nivell de contingut com de usuàries i, sobretot, la perspectiva de gènere a la xarxa.

Diptico DonesTIC-1

A la conferència inaugural: Impacte de les TIC en les nostres vides i en les relacions afectives: de l’aïllament a l’hiperconnectivitat, la sociabilitat i “l’intimitat abundant”, la Dolors Reig, Psicòloga Social i experta en xarxes socials, és l’editora principal del blog de referència “El Caparazón” on es poden trobar articles relacionats amb el tema

Ha fet un repàs d’alguns dels aspectes sobre l’mpacte de les TIC en les nostres vides, entent que hi ha una part addictiva i una altra part d’oprtunitats.
Ha comentat el programa TAC (ús de la Tecnologia per a l’aprenentatge i el coneixement) impulsat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat i ha valorat la importància d’utilitzar la tecnologia com a base de la comunicació TIC però sobretot pel fet que serveixen per aprendre i conèixer. Les dones hem de trobar les oportunitats a través de les TAC i les TIC .

Pel que fa al coneixement mai com ara s’ha tingut accés a cursos gratuïts que corren pel món on line, per tant a l’abast de persones amb pocs recursos. Es disposen d’eines molt potents d’informació que es transmet ràpidament i que es pot compartir amb la qual cosa es fa molt difícil ocultar informació a la ciutadania i, per tant, la capacitat de la tecnologia per canviar allò que no ens agrada.

Pel que fa a les relacions, les xarxes socials, com el Facebook o qualsevol altra, elements molt potents que ens permeten comunicar-nos de noves maneres. Per adolescents pot semblar  “perdre el temps” però és el mateix que farien xerrant a la Plaça del poble. Obre nous espais i augmenta la capacitat de relació i ampliar l’entorn social. Sovint la pantalla no queda en ella mateixa, hi ha un punt on es necesita la sortida al carrer i el contacte personal. Entre adolescents hi ha una explosión d’afectivitat, Instagram no només posa “M’agrada” sinó que afegeix un cor. La xarxa social ens omple la necessitat de sentir que ens estimen.

Ens ha parlat sobre els “superpoders” d’aquestes eines que per ser ben emprades cal que la tecnologia sigui: culta, crítica, responsable, basada en valors i creativa.
La cultura básica és imprescindible perquè la incultura ens fa manipulables i no tindrem la capacitat de seleccionar la informació veraç. Si hi ha esperit crític i reflexió es pot generar la transformació del món

He aprés un concepte nou: La “Gamificació”  -que ve de game (JOC en anglès)- que implica l’ús del joc com a eina de motivació i com la tecnologia és important, perquè introdueix elements de joc entre l’acció i la recompensa. Tenint en compte que la gent jove és impacient, i ara encara més, que necessita un feedback constant, un reforç i una recompensa immediata, cal crear una motivació interna que permeti tolerar la frustació i la demora en la gratificació, d’això se’n diu “Competència autolúdica”, auto-gamificar alguns processos de la pròpia vida. És com anar-se premiant per continuar endavant

dolors

Remanar els seu blog és força interessant i fins i tot es pot baixar gratuïtament els seu llibre “Los jóvenes en la era de la hiperconectividad”

Violència contra les dones en la moda

Se suposa que les grans marques de moda, ja sigui de vestits, de sabates, de maquillatge o del que sigui, pretenen vendre els seus dissenys. Si és moda per a les dones nosaltres som les compradores, oi? Doncs no acabo d’entendre tota la publicitat que estan fent les “Marques Fashion” on es retrata la violència contra les dones i una pretesa reivindicació feminista.

Anem a pams i posaré alguns exemples:

- El juny del 2012 hi va haver la campanya “Victim of Beauty” per promocionar maquillatges i si ja era, si més no poc encertada la frase, les fotos que l’acompanyaven ja no tenien desperdici i són realment molt impactants, i encara hi va haver qui ho justificava.

Victim-of-Beauty-02

 

victim-of-beauty-feat

 

 

 

 

 

 

 

- Al gener d’aquest 2014 la periodista de The Guradian Kira Cochrane va escriure un article posant en evidència la utilització de cossos de dones mortes sobre la sorra d’una platja com a base d’una campanya publicitària de roba molt fashion.

Marc Jacobs 2014 ad campaign featuring Miley Cyrus

 

- L’agost del 2014 apareixen unes fotografies del fotògraf de moda Raj Shetje que simulen la terrible violació i assasinat comès per diferents homes que va patir la jove de 23 anys, Nirbhaya, en un autobús de Delhi. Aquest succés ha estat molt dolorós per a totes les dones i ha posat en evidència el que està passant arreu del món. La periodista Leticia García es pregunta si el fotògrf pot defensar que això és art

atroz-fotografo-inspiro-violaciones-India_PLYIMA20140807_0082_1

- El setemebre del 2014 el Sr Karl Lagerfeld converteix la desfilada de la col·lecció de Primavera de la marca Chanel en una pretesa manifestació de reivindicacions feministes. Realment ni el dissenyador ni qui escriu el reportatge tenen ni idea del que representen les reinvindicacions feministes i acaba sent una burla a la lluita que les dones fan dia a dia, que no té cap visibilització, o molt poca, al mitjans de comunicació, (com s’explica molt bé en el comentari de l’observatori del mes d’octubre) i que, en canvi, quan es tracta de “moda fashion” aquesta que tan poques dones es poden permetre i que, marcant tendència de moda, tant esclavitzen els cossos de les dones i acaben generant frustracions i malalties, sobretot en les noies joves i adolescents.

chanel-protesta2

- Aquest setmana passada ha aparegut a EEUU la revista Interview Magazine del mes d’octubre un reportatge anomenat “Pretty Wasted“, que es podria traduir com “bastant perdudes o bastant acabades, on es mostra tota una col·lecció de moda utilitzant la imatge de dones que estan borratxes, drogades, inconscients i tirades pel terra entre les escombraries i la porqueria dels carrers; això sí, amb una roba glamurosa, mitges i sabates fantàstiques

descarga

 

En un món on la violència contra les nenes i les dones no acaba, és increïble que es pugui utilitzar aquestes imatges a la publicitat.

Corrupció

Després que el 25 de juliol es fes pública la declaració d’en Jordi Pujol sobre l’existència de diner negre fora de l’Estat, durant el mes d’agost i primers de setembre la gran notícia ha estat tot el què s’ha destapat del “Cas Pujol” o, el que és el mateix, com s’ha fet evident que una família sencera han estat estafant a la Hisenda Pública; és a dir que han estat robant els diners de tothom. Per la qual cosa, gràcies a aquesta família, com a moltes altres que volten, i a la connivència dels sectors que ostenten el poder i que no persegueixen el frau fiscal, avui hem de patir retallades en els serveis públics. Ja en parlava el febrer de l’any passat del que representava el maltracte de la corrupció

El cas es converteix en “més dramàtic” quan aquest senyor va ser President de la Generalitat durant 23 anys en els que ens va estar donant arengues de patriotisme i catalanitat mentre ela milions d’euros es van trobant repartits per paradisos fiscals i tot “el clan Pujol” hi està ficat.

clan-pujol

En Rafael Ribó, ja l’any 1983, deia que existien irregularitats que es van denunciar quan hi havia proves, però que van ser totes arxivades, a veure si les podem recuperar i rellegir totes aquelles intervencions en el Parlament; perquè més de 30 anys després esperem que es puguin investigar adequadament i es faci justícia.

Fa uns quants dies escrivia en el meu blog sobre la deshonestedat i llegint “Las tres bodas de Manolita” de l’Almudena Grandes m’he trobat unes línies que expliquen la situació de la posguerra i que penso que resumeixen el que hem après de la corrupció que imperava durant la llarga dictadura i que sembla l’ADN que ens corre per les venes.

Las pequeñas vilezas individuales engrosaban, día tras día, la vileza colectiva de un país donde se hacía de todo por unos cuantos billetes, pero donde también vivían personas capaces de entregar cuanto tenían sin exigir recibos de ningún tipo”

Està tot dit!!!!