Gràcies, gràcies, gràcies

Ara acabo de veure que la meva darrera entrada al bloc va ser el dia 1 de febrer, quan es va presentar la nova cap de llista d’ICV per a les eleccions municipals i era el moment en què molta gent va saber que jo no em presentaria.

D’això fa pràcticament 6 mesos, com passa el temps!!!. Mig any intens on han passat moltes, moltes coses.

Entre el febrer i el 24 de maig va ser un no parar treballant moltíssim per estar abm la ciutadania, recollint demandes, propostes pel programa, donant a conèixer els nostres objectius…. En definitiva tot allò que comporten unes eleccions municipals.

Tot això, evidentment, compartit amb la meva tasca quotidiana com a Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, amb la commemoració del 8 de març i totes les activitats que comporta i les responsabilitats de Serveis Socials i del Grup Municipal.

Semblava que a partir del maig podria començar a escriure totes les noves coses que també m’anaven passant al reincorporar-me al meu lloc de treball a l’Institut Jaume Salvador i Pedrol, a partir del 8 de juny, que semblava que podria tenir més temps.

Però no, tampoc va ser possible reiniciar la meva activitat blocaire. Havia de passar un fet “més gros” i ha estat la festa sorpresa que m’ha preparat la gent d’Iniciativa, que es van currar tota una feinada (video, convocatòria, fotos, organització menjar…….)

    grup

Això va ser el divendres dia 17, ja fa deu dies, però fins ara no he pogut posar-me a escriure. Primer perquè vaig estar un parell de dies en estat de shock i cada vegada que pensava el que volia dir em feia un fart de plorar i, segon, perquè volia trobar el moment de seure i donar les gràcies a tothom.

entradaA l’entrada ja em vaig quedar una peça en veure tantíssima gent, de les associacions veïnals, de les entitats de serveis socials i de les associacions de les dones. La companya del Partit Socialista. Companys i companyes de d’Esquerra Unida i Alternativa. Amics i amigues que em va fer moltíssima il·lusió de veure. No cal dir que, especialment, poder gaudir de la presència del meu pare i la meva mare a un acte com aquest em fa doblement feliç perquè és un privilegi poder tenir-los a tots dos i compartir aquest moment amb ells.

abraçadaTambé hi era la meva neboda i clar, la meva filla gravada, però és com si hagués estat allà amb mi, ja que en aquests darrers anys és la manera com la veig sempre. Quina emoció les seves paraules!!!

Em va fer molt feliç que gent d’ICV de la comarca s’afegís, des de Cornellà, de Martorell, d’Abrera, sabent la dificultat del les dates, un divendres al vespre del mes de juliol. Gràcies a la Candela, alcaldessa de Castelldefels i en Josep diputat al Congrés a Madrid.

amb candelaEncara no he tingut ocasió d’estrenar tots els regals: anell, arrecandes, collarets, mocadors i plantes i flors que guarneixen casa meva. Moltes gràcies!!!!

donesFoto amb les dones, em penso que ja havia marxat alguna, moltes d’elles Dones amb Iniciativa, com no podia ser d’una altra manera.

I un brindis per vosaltres, per a totes i cadascuna de les persones que van acompanyar-me i van transmetre’m la seva estimació, i per totes aquelles que sé que no van poder fer-ho personalment. No es pot comparar amb res aquests moments de felicitat. “Plego” amb la satisfacció de la feina feta però sobretot m’heu omplert d’amor.

brindis Gràcies i mil vegades gràcies!!!!!!

Un dia per recordar

Fa més d’un mes que no escric cap entrada al bloc. Diga-li mandra, diga-li falta de temps, diga-li no tinc res a dir? Potser tot plegat o potser res de tot això. De vegades es necessita desconnectar i fer altres coses.

Però avui, 1 de febrer de 2015, és un dia per recordar. Avui comença de manera pública la meva “retirada” del Grup Municipal, perquè avui, hem fet la presentació de la Margi Gual com a Cap de llista per a les properes eleccions municipals.

És cert que fa més de 9 mesos que jo havia decidit no tornar-me a presentar i ho havia comunicat a Iniciativa, és cert que ja havíem fet les eleccions primàries per elegir la candidata i és cert que jo ja havia explicat enviant una carta, el passat mes de setembre, a tota la gent propera a Iniciativa. Però crec que ara és quan s’ha visibilitzat.

parlant

La meva intervenció ha estat fent una pinzellada per la feina dels 11 anys a la regidoria; realment una pinzellada perquè el més important és que la gent que omplia la sala del Centre Cívic de Les Planes pogués escoltar la Margi i adonar-se que ella pot ser la nova alcaldessa d’aquesta ciutat.

 salaplena

Penso que tot plegat ha anat molt bé, els vídeos, les intervencions i tot l’acte en general. Molt distès i emotiu el moment de fer el “traspàs”

les dues

lesdues

Encara queda molt per fer d’aquí a les eleccions i haurem de continuar treballant per donar a conèixer la nostra candidata, tota la gent que l’acompanyarà a la candidatura i les nostres propostes.

Curiositats de la visita a les Ruïnes d’Empúries

Aquest dissabte he fet una excursió a les Ruïnes d’Empúries i em feia il·lusió d’anar perquè hi vaig estar quan feia 6è de Batxillerat, el curs 72-73. Jo tenia llavors 15 anys!!!! Tot ha canviat molt, no he estat capaç de recordar on havíem estat, sort de la fotografia.

h

La noia que ens ha fet de guia ens ha explicat moltes coses sobre l’origen d’aquesta ciutat, primer grega i després romana. Com tothom pot buscar Empúries a la Viquièdia només explicaré algunes de les anècdotes o curiositats que m’han fet gaudir de la visita.

En primer lloc l’entorn, està clar que malgrat feia un dia gris, de quasi hivern, amb el ventet fresc que per sort no era de tramuntana, sempre és molt agradable per a mi veure el mar

aamb el poble de L’Escala al fons

bo mirant cap a la Badia de Roses quan passeges pel Camí de Ronda.

Però si la vista de la Mediterrània és preciosa, no ho és menys poder veure, allà lluny, les muntanyes nevades del Canigó.

i

Un cop dins del museu hi ha moltes restes per entretenir-se, però nosaltres hem fet una visita ràpida per poder veure tot l’exterior amb més detall. Val la pena, però, aturar-se en algunes de les peces perquè hi ha vertaders tresors que ens expliquen molt de la vida dels pobles que van viure en aquesta zona.

La joia més important que s’ha trobat és l’estàtua d’Asclepi, déu de la medecina per a la cultura grega, que es va trobar amb dues parts: cap i tors per una banda i el cos amb la túnica per una altra. De fet això era una manera de reciclatge perquè quan volien canviar el Déu, feien un nou cap i aprofitaven la resta. A l’estàtua que hem vist on s’aprecia més és per l’esquena.

d

També el poble romà, que era gent molt pràctica, va anar copiant tot el que es podia aprofitar de les altres cultures i així feia cossos sense cap ni braços i els adaptava a les necessitats del moment.

e

Ha estat molt interessant poder veure diferents objectes que demostren el pas de les diverses cultures que van anar configurant la ciutat, sovint convivint en el temps, entre els segles VI i III a.C.

fDiferents recipients fets de pasta de vidre o ceràmica coríntia, figures negres (lekythos grecs) o una gerra púnica de la zona cartaginesa.

Hi ha també algunes àmfores i la guia ens explicava que igual com ara només amb l’envàs podem identificar el contingut (cartró de llet, ampolla de vi, de suc o de cava, llauna de tomàquet o d’olives) també la forma de l’àmfora o del material del que estigués feta indicava què hi contenia (oli, espècies, gra…)

j

La vida de les dones era principalment dins la llar i una de les seves tasques consistia en teixir, per tant el teler fou una peça important. Hem pogut veure una peça, la plomada, que es feia servir per mantenir els fils verticals ben tibants per poder fer passar la llençadora horitzontalment.

k

Està clar que no totes les dones tenien la mateixa feina, les més riques dedicaven el seu temps a altres coses; entre elles a seguir la moda dels pentinats que duien les emperadrius. Pentinats que les esclaves teixien. A través dels pentinats es poden datar les figures que es troben. Coses de la moda!

Una curiositat, al que anomenen tresor perquè està format per vàries peces que tenen relació, ha estat l’axovar funerari de la tomba d’un infant on hi figura una gerra decorada, una nina de terrissa articulada que se li mouen els braços i una figura de terracota que representa un forner i que corresponen a l’època grega entre el segle V i IV a.C.

lA part de l’estàtua, la peça que a mi més m’ha agradat ha estat el petit mosaic que representa El sacrifici d’Ifigènia on es representa a Agamenon que vol invair Troia i no bufa el vent perquè ha ofès a la deesa Artemisa, llavors els sacerdots li diuen que ha de matar la seva filla gran com a ofrena i sembla que amb el darrer suspir va poder inflar les veles dels vaixells per anar a la Guerra de Troia. Realment a mí m’ha recordat que per resoldre qüestions militars o amb els déus, les dones són les que acaben perdent la vida. Han passat milers d’anys des del segle I a.C i seguim igual.

m

Empúries va ser un gran port comercial i industrial, sobretot el salaó de peix que es va instal.lar prop del port. És molt interessant veure un dels contractes escrits en grec sobre una peça de ferro.

oI també un enginy construït per depurar l’aigua a través de filtres.

p

La visita s’ha acabat fent un passeig per la ciutat romana, on hem pogut veure la seva estructura regida per les mateixes directrius que totes les ciutats romanes de l’imperi.

El carrers, cardus i decumanus, les termes predecessores de l’spa (salus per aquam), les voreres, les sitges…. Molt i molt per aprendre

Llista única o l’únic “listo”

 M’havia fet la il·lusió de que quan passés el dia 9 de novembre es podria deixar de parlar de La Consulta, la no consulta, El procés participatiu, o el que finalment va arribar sent: Més de 2 milions de persones que, de manera organitzada i cívica, van voler donar la seva opinió respecte a la relació de Catalunya amb l’Estat i la voluntat de tenir un Estat Independent. I volia que es deixés de parlar del tema sobiranista perquè el govern comencés a fer allò que s’espera que faci el govern d’un país: GOVERNAR

Perquè governar un país significa establir totes les mesures necessàries per  cobrir les necessitats de la ciutadania, pel que fa a la seguretat, la cultura, l’educació, el territori, l’ocupació, els serveis socials……

on va

La pregunta és: Què està fent el Sr Mas i el partit del govern de CiU per atendre les necessitats de la ciutadania? Doncs la resposta és que absolutament res de bo.

En els darrers 4 anys es compten per milions les retallades en sanitat i educació pública, amb privatitzacions a hospitals i CAPs i mantenint el concert econòmic amb escoles de l’Opus o eliminant el finançament de les Escoles Bressol (l’aportació de la Generalitat el 2011 era de 1.800€/plaça, el 2015 serà de 0€/plaça) S’han venut i s’estan venent edificis públics que després s’han quedat en règim de lloguer, o han servit per eixugar el deute que tenen amb l’ajuntament de Barcelona com el tenen amb tots els ajuntament de Catalunya ( a Sant Joan Despí ens deuen més de 3 milions d’euros). S’han reduït les prestacions socials de renda mínima a unes xifres escandaloses que deixen sense cap ingrés a milers de famílies que perden qualitat de vida i arriben a una situació de pobresa extrema. Hi ha 200.000 persones aturades més que quan van iniciar la legislatura i les persones que no troben feina durant més de dos anys segueixen augmentant sense que es desenvolupin polítiques d’impuls de l’ocupació i la dinamització de l’economia.

Però tot això pot esperar, com a mínim un altre any i mig, mentre unes persones saberudes, expertes i no sé quantes coses més, formaran part d’una llista única que permetrà elaborar La Constitució Catalana i les estructures del Nou Estat. Després, passat aquest temps ja tornarem a votar i llavors se suposa que començaran a fer el que toca.

Perquè, és clar, quan va arribar al govern el 2010 tot era culpa del Tripartit; evidentment després de 4 anys ara la culpa la té Madrid.

Tothom té dret a il·lusionar-se però jo crec que la presa de pèl d’aquest senyor ja comença a ser descarada, per això dic que ell si que va de llest, de mesies, de salvador del país, d’impulsor de la gran solució de tots els problemes.

Realment necessitem unes eleccions, sí, unes eleccions on hi hagi un programa de les coses importants que cal fer JA!, que no ten espera i que, si realment la gent de Catalunya vol una relació diferent amb España doncs continuem treballant, fent camí. Fem valdre el nostre Estatut, recuperant-lo totalment o és que ens cal fer una Constitució Catalana que millorarà el que deia l’Estatut?

Amb tanta feina com hi ha i totes les notícies, les entrevistes, els programes… parlant del mateix.

Que cada persona es miri endins i pensi què és el que realment l’importa i si les seves condicions econòmiques, socials, laborals fossin de dificultat en què estaria pensant i quines serien les seves prioritats.

La meva intervenció el 25N

Com cada any, el 25 de novembre es fa l’acte institucional a Sant Joan Despí.

Primer, les entitats del Consell de les Dones i ciutadania en general participen de la cadena humana, ocupant tota la Plaça de l’Àrea de Serveis a la Persona, on enguany s’hi han aplegat unes 200 persones. Després es fan els parlaments, per part meva com a Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i per part de l’Alcalde. Finalment es llegeix el Manifest que enguany ha anat a càrrec de Meritxell Vegué com a directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat.

Enguany hem triat a una representació dels SIEs  perquè aquest servei de la Generalitat, que ofereix una atenció integral per a les dones que pateixen violència i a les seves criatures, ha sofert des del passat mes de juliol retallades en el nombre de professionals. Hem volgut que intervenís per demostrar que es valora molt aquest servei, la bona feina professional i la necessitat de que no es redueixi aquest recurs de suport a la tasca que fan els ajuntaments.

La meva intervenció s’ha basat en les dades i les informacions que he anat recollint al llarg de tot aquest mes a les xerrades, les jornades i tot allò que s’ha escrit.

parlant
Avui 25 de novembre ens tornem a trobar aquí reclamant el final de la violència exercida contra les dones.

I aquest és un acte sempre molt trist perquè es fa evident que són moltes les dones que estan patint maltractaments. Però avui estem més tristes encara, si això és possible, perquè aquest 2014 ha estat especialment terrible. A primers d’any, en una sola setmana, van matar 5 dones.

Dissabte passat, quan veiem les cadires buides simbolitzant les desenes de dones mortes, també hem de recordar que això significa desenes de famílies destruïdes, infants sense mare, famílies que han perdut la filla, la germana, l’amiga i recordàvem que aquella mateixa matinada una altra dona era assassinada al carrer Aragó de Barcelona.

Deia que era un dia especialment trist perquè no podem deixar de tenir present que a tots els maltractes avui hem d’afegir una dona i la seva filla de 9 que s’han trobat a les clavegueres i que han assassinades fa uns mesos.

Ens preguntem com és que segeuix passant això?

Es aprovar la Ley para la Igualdad de mujeres y hombres al Congrés de Diputats, una llei molt avançada i que ha servit de model en altres països. El 2008 es aprovar al Parlament de Catalunya la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Però amb les lleis no hem tingut prou per acabar amb la violència contra les dones

Fa 15 anys l’Ajuntament de Sant Joan Despí va crear la Regidoria d’Igualtat, el programa Estem per tu Dona, l’assessoria jurídica i l’atenció psicològica. Al llarg d’aquests anys sha format el circuit d’intervenció, establert el protocols, formació per a la polícia local, creació del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) que es troba just aquí a l’Àrea, s’ha elaborat el Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, s’ha organitzat la campanya “Contra la violència de gènere totes les nostres veus” i conjuntament amb les entitats representades al Consell de les Dones s’ha treballat en la sensibilització de la ciutadania.

Però no podem evitar que segueixi havent violència contra les dones.

Volia posar en evidència dues procupacions: la primera és que hi ha tot un grup de persones, sobretot homes, que estan donant uns missatges en contra del treball que s’està realitzant. Són per exemple els missatges que fan referència a les denúncies falses, a que ja no hi ha cap discriminació vers les dones i que de fet s’estan benficiant de molts privilegis i s’estan gastant molts recursos, a que hi ha moltes dones que maltracten als homes i que d’això no se’n parla….. i moltes altres coses que van en el sentit de manipular les dades. 

Només el 20 % de les dones maltractades acaben denunciant, 20 de cada 100; d’aquests només un terç arriben al judici, 6 ó 7 de cada 100; d’aquestes només una tercera part tindrà una sentència condemnatòria o acabarà amb una ordre d’allunyament; això significa que de cada 100 dones que pateixen maltractament en 2 casos hi haurà condemna. 

I pel que fa a la llegenda de les denúncies falses, està demostrat que només arriba al 0,05 % de les denúncies, cada 10.000 denúncies 5 dones han mentit. És una manipulació de les dades.

I l’altra gran preocupació és el que està passant amb les relacions del jovent. Si les desigualtats de gènere a la societat són importants dins de la xarxa, dins del món virtual, aquestes s’incrementen. Què està passant amb el grooming, el sexting, el ciberassejament? Són conceptes nous que afecten a la gent jove. Abans qualsevol fotografia, qualsevol paraula quedava en un àmbit tancat, avui en dia amb segons arriba arreu del món i ho haurem d’afrontar.  

És evident que davant de tot axiò les administracions no han donar ni un pas enrera, des de l’Ajuntament som aquí per renovar el nostre compromís. Els centres educatius hauran d’avançar cap a una aplicació més contundent de la coeducació. Les famílies també hauran de posar més atenció en la criança en igualtat dels seus fills i filles.

Però el missatge és el del compromís personal, perquè jo, individualment, agafo el compromís que en el meu entorn no permetré cap tipus de discriminació ni de violència. Així, cadascun i cadascuna de nosaltres crearem un espai segur per a totes les dones i les nenes. Farem de la nostra ciutat un espai lliure de la violència masclista”.

 

 

 

Jornada #DonesTIC (2)

El dia 25 d’octubre vaig escriure la primera part de les Jornades que es van fer al Col·legi de Psicòlegs respecte a les relacions afectives i les TIC. Han passat uns quants dies però donat que estic participant en més formació respecte de la violència masclista dins d’aquest mes de novembre, he volgut escriure la segona part i si cal una tercera.

A la taula rodona sobre la Prevenció en els mals usos de les TIC va participar en Joel Feliu que és  Professor titular del Departament de Psicologia Social de la UAB i membre del grup de recerca Joventic que està fent investigació sobre l’ús i els consum per part de la gent jove de les tecnologies i com això forma part de la construcció de la seva identitat.

Hi ha hagut una desafecció de les dones envers la tecnología i aquesta recerca ve a demostrar que hi ha una fractura digital de gènere. Les noies són grans usuàries d’internet però no són expertes. Només del 10 al 17% de qui estudia informática és dona i la tendència va a la baixa.

Aquesta desafecció és un problema per al tipus de societat que s’està configurant, un problema social perquè hi ha dependència tecnològica, hi ha vulnerabilitat en el domini del medi, es produeix invisibilitat a la xarxa pel que fa als continguts. Això crea exclusió en front a la innovaciò i la creació; per tant, es presenta un futur que no serà dissenyat per les dones.

No és un problema universal perquè, curiosament, aquesta fractura de gènere no afecta tant a països com l’Índia  o Malàsia. En canvi, hi ha barreres de gènere per no encaixar en models. Cal vèncer aquestes resistències i arribar a la informàtica per una ruta diferent a la que ho fan els homes, a través de crear coses útils, curiositats, etc.

Aquest grup de recerca tenen una interessant web amb algun vídeo que exemplifiaca el posicionament davant de la informàtica per part de noies i noies. Per exemple en “Tio, que et costa explicar-m’ho?”

tio

En Jordi Bernabeu Farrús, Psicòleg del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers i professor de la Facultat d’Educació (UVic) en va fer una anàlisi sobre les relacions afectives en els espais virtuals i les relacions abusives a la xarxa.

Fixar-nos en que els i les adolescents la primera raó per utilitzar el 2.0 és construir la seva identitat. Els aventatges superen els inconvenients perquè augmenta la dimensió relacional a uns extrems impensables en altres moments.

He de deixar de pensar en internet com a eina, perquè va molt més enllà. És entre tots i totes que construirem el futur i no podem esperar a que ens arribi.

És evident que la qüestió del gènere té més risc de vulnerabilitat dins de les TIC, simplement perquè es reprodueixen les desigualtats que hi ha a la societat actualment i s’amplifiquen. La vida on line és molt semblant a la vida off line.

Hem de tenir en compte nous conceptes com l’Extimitat, com el fet contrari a la intimitat, com l’exposició dels aspectes íntims de la persona: les relacions, els costums, el propi cos, els pensaments. Acaba sent la necessitat d’exhibir i de construir un personatge que siga més acceptat que la pròpia persona.

Altres conceptes com el grooming, que es refereix a les conductes abusives d’adults respecte de menors a través d’internet. El  sexting, que és l’enviament d’imatges de caràcter sexual que en el moment d’entrar a la xarxa es perd el control, això s’ha incrementat considerablement a través del whatsapp.

El ciberassetjament, com a utilització de qualsevol mitjà electrònic que s’utilitzi per difamar i atacar a nivell personal de manera reiterada, a través del correu electrònic, de missatges, de xarxes socials…, es pot donar a tots els àmbits i sobretot en relacions de desequilibrio de poder.

c
Finalment ens ha posat exemples d’algunes webs que hi ha a la xarxa i que tenen a veure amb tot el què està passant en el món adolescent. El fenòmen que es va generar amb el “Buenos días, Rositas” , o la web ask.fm on qualsevol es pot crear un compte i fer una pregunta, els exemples són increïbles. o com crear-se una vida virtual amb Second life.

La Nieves Prado, Pedagoga social, técnica de projectes i formadora en violència masclista, pertany a la Fundación Aspacia  i al grup Gredidona.

Ella ens ha parlat dels neomasclismes als espais virtuals i com l’estructura patriarcal i jerarquitzant apareix en la vida on line de la mateixa manera que està present en la vida off line.

El neomasclisme és un masclisme que té un discurs més amable, més políticament correcte per mantenir una imatge d’igualtat, però es veritablement la mateixa ideologia.

Des del seu grup d’investigació analitzen els espais virtuals; en aquests moments la investigació està molt centrada en un blog d’un home que està denunciat per violència  masclista. També hi ha una investigació sobre 50 webs de 50 perfils.

Treballant des de la perspectiva feminista és molt important detectar totes les accions de violència i categoritzar-les tenint en compte que aquests neomasclismes estan fent servir les següents arguments:
1- La negación de l’existència de la violencia contra les dones, argumentant les denúncies falses i fent valdre que forma part de l’àmbit privat
2- Donar un gir a la discriminació. Els homes són esclaus del matriarcat i en realitat les dones són les que tenen privilegis i  superioridad.
3- Qüestionen la distribució dels recursos, sobretot econòmics, pels temes que tenen a veure amb les dones i el tractament de la violència.
4- Hi ha una manipulació de les dades oficials, en Miguel Lorente ho posa sovint en evidència.
5- Hi ha una inversió conceptual, ek fet de criminalitzar totes les violències del patriarcat s’està fent una discriminació positiva i això fa que les dones trenquin l’estabilitat familiar i social.
6- Es genera una pervesió del llenguatge i els conceptes quan es defineix el feminisme real o feminisme radical o feminazi
7- S’està reivindicant la protecció de la infància amb la custòdia compartida, on sovint s’amaga una forma més de violència.
8- De la denúncia a l’atac. Manual de l’home denunciat i indefens que també denuncia.
9- Hi ha dones que també estan al blog
10- Es fa apologia de la violència

Finalment, per acabar la taula rodona, l’Ester Garcia, Advocada i Responsable de la Comissió de Violència de Dones Juristes ens  va explicar la jurisprudència i com presentar proves en situacions de violència masclista a través de les TIC.

Ens va parlar del Conveni Europeu sobre ciberdelinqüència que va entrar en vigor el 2004 i que tipifica els delictes informáticos, sobretot pel que fa als continguts i a les infracciones contra la propietat inte·llectual. En aquest aspecte es poden abordar sancions per temes de gènere com a continguts.

La realitat judicial va molt per darrera de la realitat social, però cal cercar camins dins del còdig penal, tot i que no és gens fàcil.

És molt important per a una dona que pateix maltractament conservar tots els missatges de correu electrònic o del mòbil perquè ja es van admeten com a prova d’assetjament.

Hi ha tanta informació que, si puc, explicaré el final de la Jornada en una altra entrada!

Probresa energètica o POBRESA?

L’any passat la gran preocupació va ser la malnutrició infantil, sobretot a rel de l’Informe del Síndic de Greuges l’agost del 2013. Llavors les entitats, associacions veïnals i tothom es va posar les mans cap i va a començar a exigir a Serveis Socials què s’estava fent.

Evidentment aquesta qüestió no era nova per a les persones que estem dedicant-nos a atendre les necessitats dels infants que estan en situació de vulnerabilitat i menys encara ens era al·liena la intervenció en la tramitació dels ajuts individuals de menjador que anaven progressivament augmentant; a més, aquestes beques que concedeix la Generalitat mai han cobert tot l’import, amb la qual cosa, des del Departament sempre les hem complementades per tal de garantir un àpat diari a tots els infants.

pobreza

No cal dir que tenim en compte que els nens i nenes mengen tot l’any i no només del 15 de setembre al 22 de juny, que és el període escolar i el que la Generalitat té en compte com a beca. Amb la qual cosa, sempre hem establert altres estratègies per garantir aquest àpat, a través de més vals d’alimentació per a les famílies o mitjançant les beques de casals i colònies amb el menjar inclòs.

Enguany la gran preocupació que s’ha disparat és la pobresa energètica, sobretot a partir de la suspensió del Tribunal Cosntitucional del Decret que havia fet la Generalitat. De fet aquest Decret és totalment inútil ja que no dóna una solució real. Quin sentit té aplaçar el pagament, si no tens els diners ara tampoc els tindràs al final de l’hivern; a més, potser no es necessita aigua o electricitat a l’estiu? És tan important no passar fred com poder tenir el menjar ben conservat.

po

Ara, doncs, també es gira la mirada cap a Serveis Socials, fent-nos responsables de garantir els subministraments bàsics. Certament això és el que venim fent en els darrers anys però es planteja una qüestió en la perversió d’aquest sistema. Han de pagar els ajuntaments les factures d’aigua, llum i gas de tota la població que està en situació de precarietat econòmica mentre les grans companyies energètiques parem la mà i van acumulant beneficis? Doncs jo crec que no, que cal regularitzar aquesta situació i cercar unes altres vies alternatives que passin també perquè aquestes empreses, malauradament privatitzades, renunciïn a alguns beneficis.

Bé, ara ja tenim l’alimentació infantil i la pobresa energètica, quina serà la següent demanda “a gran escala” a Serveis Socials, habitatge?

Crec que no s’està abordant el problema com cal. No és problema d’alimentació o de pobresa energètica, el problema és LA POBRESA, en majúscules. Una pobresa derivada de la manca de treball i de la precarietat salarial que impedeix la subsistència.

Llavors, enlloc de generar un sistema de prestacions que garanteixin els drets de les persones a una vida digna (Prestació d’atur, Renda Mínima Garantida de Ciutadania, atenció sanitària gratuïta, escoles públiques amb educació gratuïta a primària i secundària) han convertit a la nostra ciutadania en receptors d’ajuts, amb un concepte assistencialista i de caritat, no de drets; on els serveis socials que haurien de ser complementaris al sistema de prestacions, acaba sent l’única opció de moltes famílies que no reben cap altre tipus de suport.

Potser que el govern de CiU deixi d’esclamar-se perquè li han tombat el Decret de Pobresa Energètica i comenci a fer alguna cosa per combatre la pobresa del nostre país.