Un dia per recordar

Fa més d’un mes que no escric cap entrada al bloc. Diga-li mandra, diga-li falta de temps, diga-li no tinc res a dir? Potser tot plegat o potser res de tot això. De vegades es necessita desconnectar i fer altres coses.

Però avui, 1 de febrer de 2015, és un dia per recordar. Avui comença de manera pública la meva “retirada” del Grup Municipal, perquè avui, hem fet la presentació de la Margi Gual com a Cap de llista per a les properes eleccions municipals.

És cert que fa més de 9 mesos que jo havia decidit no tornar-me a presentar i ho havia comunicat a Iniciativa, és cert que ja havíem fet les eleccions primàries per elegir la candidata i és cert que jo ja havia explicat enviant una carta, el passat mes de setembre, a tota la gent propera a Iniciativa. Però crec que ara és quan s’ha visibilitzat.

La meva intervenció ha estat fent una pinzellada per la feina dels 11 anys a la regidoria; realment una pinzellada perquè el més important és que la gent que omplia la sala del Centre Cívic de Les Planes pogués escoltar la Margi i adonar-se que ella pot ser la nova alcaldessa d’aquesta ciutat.

 

Penso que tot plegat ha anat molt bé, els vídeos, les intervencions i tot l’acte en general. Molt distès i emotiu el moment de fer el “traspàs”

Encara queda molt per fer d’aquí a les eleccions i haurem de continuar treballant per donar a conèixer la nostra candidata, tota la gent que l’acompanyarà a la candidatura i les nostres propostes.

La meva intervenció el 25N

Com cada any, el 25 de novembre es fa l’acte institucional a Sant Joan Despí.

Primer, les entitats del Consell de les Dones i ciutadania en general participen de la cadena humana, ocupant tota la Plaça de l’Àrea de Serveis a la Persona, on enguany s’hi han aplegat unes 200 persones. Després es fan els parlaments, per part meva com a Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i per part de l’Alcalde. Finalment es llegeix el Manifest que enguany ha anat a càrrec de Meritxell Vegué com a directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat.

Enguany hem triat a una representació dels SIEs  perquè aquest servei de la Generalitat, que ofereix una atenció integral per a les dones que pateixen violència i a les seves criatures, ha sofert des del passat mes de juliol retallades en el nombre de professionals. Hem volgut que intervenís per demostrar que es valora molt aquest servei, la bona feina professional i la necessitat de que no es redueixi aquest recurs de suport a la tasca que fan els ajuntaments.

La meva intervenció s’ha basat en les dades i les informacions que he anat recollint al llarg de tot aquest mes a les xerrades, les jornades i tot allò que s’ha escrit.

“Avui 25 de novembre ens tornem a trobar aquí reclamant el final de la violència exercida contra les dones.

I aquest és un acte sempre molt trist perquè es fa evident que són moltes les dones que estan patint maltractaments. Però avui estem més tristes encara, si això és possible, perquè aquest 2014 ha estat especialment terrible. A primers d’any, en una sola setmana, van matar 5 dones.

Dissabte passat, quan veiem les cadires buides simbolitzant les desenes de dones mortes, també hem de recordar que això significa desenes de famílies destruïdes, infants sense mare, famílies que han perdut la filla, la germana, l’amiga i recordàvem que aquella mateixa matinada una altra dona era assassinada al carrer Aragó de Barcelona.

Deia que era un dia especialment trist perquè no podem deixar de tenir present que a tots els maltractes avui hem d’afegir una dona i la seva filla de 9 que s’han trobat a les clavegueres i que han assassinades fa uns mesos.

Ens preguntem com és que segeuix passant això?

Es aprovar la Ley para la Igualdad de mujeres y hombres al Congrés de Diputats, una llei molt avançada i que ha servit de model en altres països. El 2008 es aprovar al Parlament de Catalunya la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Però amb les lleis no hem tingut prou per acabar amb la violència contra les dones

Fa 15 anys l’Ajuntament de Sant Joan Despí va crear la Regidoria d’Igualtat, el programa Estem per tu Dona, l’assessoria jurídica i l’atenció psicològica. Al llarg d’aquests anys sha format el circuit d’intervenció, establert el protocols, formació per a la polícia local, creació del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) que es troba just aquí a l’Àrea, s’ha elaborat el Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, s’ha organitzat la campanya “Contra la violència de gènere totes les nostres veus” i conjuntament amb les entitats representades al Consell de les Dones s’ha treballat en la sensibilització de la ciutadania.

Però no podem evitar que segueixi havent violència contra les dones.

Volia posar en evidència dues procupacions: la primera és que hi ha tot un grup de persones, sobretot homes, que estan donant uns missatges en contra del treball que s’està realitzant. Són per exemple els missatges que fan referència a les denúncies falses, a que ja no hi ha cap discriminació vers les dones i que de fet s’estan benficiant de molts privilegis i s’estan gastant molts recursos, a que hi ha moltes dones que maltracten als homes i que d’això no se’n parla….. i moltes altres coses que van en el sentit de manipular les dades. 

Només el 20 % de les dones maltractades acaben denunciant, 20 de cada 100; d’aquests només un terç arriben al judici, 6 ó 7 de cada 100; d’aquestes només una tercera part tindrà una sentència condemnatòria o acabarà amb una ordre d’allunyament; això significa que de cada 100 dones que pateixen maltractament en 2 casos hi haurà condemna. 

I pel que fa a la llegenda de les denúncies falses, està demostrat que només arriba al 0,05 % de les denúncies, cada 10.000 denúncies 5 dones han mentit. És una manipulació de les dades.

I l’altra gran preocupació és el que està passant amb les relacions del jovent. Si les desigualtats de gènere a la societat són importants dins de la xarxa, dins del món virtual, aquestes s’incrementen. Què està passant amb el grooming, el sexting, el ciberassejament? Són conceptes nous que afecten a la gent jove. Abans qualsevol fotografia, qualsevol paraula quedava en un àmbit tancat, avui en dia amb segons arriba arreu del món i ho haurem d’afrontar.  

És evident que davant de tot axiò les administracions no han donar ni un pas enrera, des de l’Ajuntament som aquí per renovar el nostre compromís. Els centres educatius hauran d’avançar cap a una aplicació més contundent de la coeducació. Les famílies també hauran de posar més atenció en la criança en igualtat dels seus fills i filles.

Però el missatge és el del compromís personal, perquè jo, individualment, agafo el compromís que en el meu entorn no permetré cap tipus de discriminació ni de violència. Així, cadascun i cadascuna de nosaltres crearem un espai segur per a totes les dones i les nenes. Farem de la nostra ciutat un espai lliure de la violència masclista”.

 

 

 

Probresa energètica o POBRESA?

L’any passat la gran preocupació va ser la malnutrició infantil, sobretot a rel de l’Informe del Síndic de Greuges l’agost del 2013. Llavors les entitats, associacions veïnals i tothom es va posar les mans cap i va a començar a exigir a Serveis Socials què s’estava fent.

Evidentment aquesta qüestió no era nova per a les persones que estem dedicant-nos a atendre les necessitats dels infants que estan en situació de vulnerabilitat i menys encara ens era al·liena la intervenció en la tramitació dels ajuts individuals de menjador que anaven progressivament augmentant; a més, aquestes beques que concedeix la Generalitat mai han cobert tot l’import, amb la qual cosa, des del Departament sempre les hem complementades per tal de garantir un àpat diari a tots els infants.

No cal dir que tenim en compte que els nens i nenes mengen tot l’any i no només del 15 de setembre al 22 de juny, que és el període escolar i el que la Generalitat té en compte com a beca. Amb la qual cosa, sempre hem establert altres estratègies per garantir aquest àpat, a través de més vals d’alimentació per a les famílies o mitjançant les beques de casals i colònies amb el menjar inclòs.

Enguany la gran preocupació que s’ha disparat és la pobresa energètica, sobretot a partir de la suspensió del Tribunal Cosntitucional del Decret que havia fet la Generalitat. De fet aquest Decret és totalment inútil ja que no dóna una solució real. Quin sentit té aplaçar el pagament, si no tens els diners ara tampoc els tindràs al final de l’hivern; a més, potser no es necessita aigua o electricitat a l’estiu? És tan important no passar fred com poder tenir el menjar ben conservat.

Ara, doncs, també es gira la mirada cap a Serveis Socials, fent-nos responsables de garantir els subministraments bàsics. Certament això és el que venim fent en els darrers anys però es planteja una qüestió en la perversió d’aquest sistema. Han de pagar els ajuntaments les factures d’aigua, llum i gas de tota la població que està en situació de precarietat econòmica mentre les grans companyies energètiques parem la mà i van acumulant beneficis? Doncs jo crec que no, que cal regularitzar aquesta situació i cercar unes altres vies alternatives que passin també perquè aquestes empreses, malauradament privatitzades, renunciïn a alguns beneficis.

Bé, ara ja tenim l’alimentació infantil i la pobresa energètica, quina serà la següent demanda “a gran escala” a Serveis Socials, habitatge?

Crec que no s’està abordant el problema com cal. No és problema d’alimentació o de pobresa energètica, el problema és LA POBRESA, en majúscules. Una pobresa derivada de la manca de treball i de la precarietat salarial que impedeix la subsistència.

Llavors, enlloc de generar un sistema de prestacions que garanteixin els drets de les persones a una vida digna (Prestació d’atur, Renda Mínima Garantida de Ciutadania, atenció sanitària gratuïta, escoles públiques amb educació gratuïta a primària i secundària) han convertit a la nostra ciutadania en receptors d’ajuts, amb un concepte assistencialista i de caritat, no de drets; on els serveis socials que haurien de ser complementaris al sistema de prestacions, acaba sent l’única opció de moltes famílies que no reben cap altre tipus de suport.

Potser que el govern de CiU deixi d’esclamar-se perquè li han tombat el Decret de Pobresa Energètica i comenci a fer alguna cosa per combatre la pobresa del nostre país.

Prenent decisions

A principis d’any vaig començar a parlar amb la gent d’Iniciativa sobre el fet que entràvem al darrer any de mandat i que potser seria el moment de plantejar el relleu.

Han estat uns mesos en què he anat exposant les meves raons per fonamentar la meva decisió  i agraeixo molt el fet que l’organització m’expressés la seva  confiança i suport, tant per a la continuïtat o no.

Aquesta setmana, he fet pública la meva decisió a través d’una carta a tota la militància i persones simpatitzants d’ICV. Carta que aquí reprodueixo.

Benvolgudes
Benvolguts,

Ja fa uns mesos vaig comunicar a la Comissió Executiva Local i Comarcal la decisió de no presentar-me com a candidata a encapçalar la llista d’ICV Sant Joan Despí per a les properes eleccions municipals. Ara, és el moment de comunicar-ho a la militància per tal que s’iniciï el procés que s’ha de seguir per el nomenament de cap de llista.

Ha estat una decisió prou meditada i entendreu la meva posició quan us exposi les raons que m’han dut a ella.

Quan s’acabi el present mandat, el maig de l’any 2015, farà 11 anys de la meva responsabilitat com a Regidora; recordeu que el mandat 2004-2007 ja estava arrencat quan jo em vaig incorporar com a relleu de la Conxita Sánchez en el moment que ella va accedir a la Generalitat. Això vol dir que ja he estat cap de llista en dues ocasions, el 2007 i el 2011. Són, doncs, quasi tres mandats com a regidora d’ICV i al capdavant de la Regidoria d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, formant part del govern i amb dedicació plena a la vida de la ciutat.

Per tant, la primera raó per la qual no presento la meva candidatura és el fet d’entendre la participació política com una responsabilitat de qualsevol ciutadà o ciutadana a dedicar un temps de la seva vida a la seva ciutat, a la defensa del bé comú, d’allò que ha de millorar la vida de les persones. Jo, al llarg de la meva vida, ho havia fet des del món de l’associacionisme i, quan se’m va plantejar la possibilitat de fer-ho des de la institució, de manera visible i a “primera línia” vaig assumir el repte. Com deia, han estat uns anys de dedicació plena, amb el cost professional, familiar i personal que això comporta.

En segon lloc, pels meus valors, per la meva manera de pensar i d’entendre la política, crec que hi ha d’haver un límit de mandats i la perpetuïtat en un càrrec no fa més que allunyar la institució de la ciutadania. Des d’ICV es demostra, un cop més, la diferència respecte d’altres organitzacions polítiques propiciant la renovació, més encara tenint en compte que en aquests moments la gent al carrer reclama més democràcia i més participació. Així entenc que la meva decisió ha de facilitar que el projecte d’ICV Sant Joan Despí continui endavant, amb la força i la implicació que ho ha fet amb els més de 35 anys d’ajuntaments democràtics. Ara és l’hora de que d’altres persones recullin el testimoni i es renovi la persona que ha de ser cap de llista per afrontar els nous reptes que la societat demanda.

El meu activisme, la meva lluita per les idees que fins ara he defensat des de l’ajuntament i al carrer amb el veïnat, seguirà formant part de la meva vida, com no podria ser d’una altra manera. A més, és clar, de la meva militància amb ICV i amb Dones amb Iniciativa persistirà amb les responsabilitats que tinc a nivell de partit.

Mirant enrere puc afirmar que ha estat una tasca engrescadora, de la que em sento plenament orgullosa, malgrat hagi pogut cometre errors. Evidentment no ha estat un treball individual sinó que he pogut comptar amb un bon equip. Un treball al que hi he dedicat tot el meu saber i tots els meus esforços per aconseguir una ciutat més cohesionada i socialment més justa.

El fet d’ocupar aquesta responsabilitat m’ha permès créixer: per tot allò que he après amb molta formació a la que he pogut participar, per l’oportunitat de conèixer gent magnífica fins i tot aconseguir bones amistats, per poder desenvolupar capacitats i habilitats en àmbits nous i diferents de la meva tasca docent, per gaudir del plaer de tirar endavant nous projectes, … per tantes i tantes coses.

Però res hauria estat possible sense el treball conjunt amb les meves companyes del grup municipal, la Victòria Córdoba al principi i la Juani Cano en aquest darrer mandat, així com amb els companys d’EUiA, en Juan Reina i l’Emili Suárez. La complicitat en el treball ha estat imprescindible per poder afrontar totes i cadascuna de les tasques que implica formar part d’un govern municipal.

Igualment, el meu reconeixement a la tasca de la Comissió Executiva Local, amb les diferents persones que hi han format part al llarg d’aquests anys. Gent amb molta experiència que han aportat la solidesa de la ideologia sobre la que es sustenta ICV i les noves incorporacions que han permès copsar les diferents visions i les noves maneres de fer. Seguirem treballant.

Finalment, us dono les gràcies a totes i tots vosaltres perquè cada militant o simpatitzant ha contribuït a que s’hagi pogut fer la feina. Gràcies perquè m’heu donat molt i m’heu fet costat. Gràcies per la companyia, el somriure, l’abraçada, el consell, les paraules d’ànim… En definitiva, tot allò que cal per no defallir i seguir endavant. Estic segura que la persona que escollirem en les properes primàries també tindrà aquest suport incondicional.

He estat una dona molt feliç de poder representar a ICV Sant Joan Despí arreu. Confio en haver-ho fet amb dignitat.

Elena Embuena

L’alcoholisme a debat

Avui, com cada primer dissabte de juny, l’Associació d’Alcohòlics Reahabilitats (ASALRE) ha celebrat la seva jornada per debatre sobre aquesta malaltia.

Aquest matí, commemorant el XXX aniversari de la creació de l’entitat s’ha dedicat la jornada a fer una mica d’història a través del testimoni de la primera psicòloga que va impulsar i atendre a les primeres persones afectades per aquesta drogoadicció pels volts de l’any 1980.

Així, la Sra. Eulàlia Soteras ens ha explicat com en el local de l’AAVV de Les Planes va començar el tractament del que seria el primer president d’ASALRE, Sr. Francisco Polo.

Pel que ens han comentat es pot desprendre com van ser aquells temps en els que, provenint d’una dictadura on no hi havia cap servei i on l’alcoholisme no tenia la consideració de malaltia, les Associacions Veïnals eren els espais de trobada i de lluites. Espais on els moviments socials abordaven tots els temes, allà també va esta l’Associació ESTEL. Posteriorment, amb l’arribada de la democràcia als ajuntaments això va anar canviant i ja es va poder disposar d’un espai per a l’entitat que es va fundar el 7 de juny de l984, avui fa exactament 30 anys.

Ha estat especialment emotiva la intervenció de la Sra. Carmen Vila, la presidenta d’ASALRE entre el 1988 i el 1996; una dona que ara, als seus 84 anys és capaç d’explicar-nos la duresa del seu procés de desintoxicació amb una serenitat impactant i, a la vegada, transmetre l’optimisme i l’esperança de recuperació per a aquelles persones que en aquests moments són alcohòliques.

A causa del seu alcoholisme la sra. Carme va ser ingressada al frenopàtic i també a Sant Boi, ja que les persones alcohòliques en aquella època eren tractades com a malaltes mentals i la tipologia de tractaments que s’hi aplicaven realment no oferien cap millora.

Ella era botiguera, tenia una merceria, i el veïnat en feia safareig entrant a comprar coses que ella tenia; a més, el fet de ser dona alcohòlica la feia patir doble discriminació. La pròpia família no va entendre la seva malaltia i per això estava ingressada a l’Hospital Mental de Sant Boi. Allà va trobar algun metge que era conscient que aquell no era el lloc adequat per al tractament que necessitava i la van destinar a la cuina on podia estar en un ambient diferent.

Ella ens ha explicat que els caps de setmana els passava a casa i que finalment un dilluns ja no hi va tornar, mai més la van venir a buscar.

Un 9 d’abril d’ara fa 33 anys, la sra. Carmen deslluirar-se de la malaltia i avui és un exemple per a d’altres persones, perquè ella segueix donant suport a qui li demana.

El José Díaz és l’actual president d’ASALRE i en la seva intervenció ha explicat tots els projectes que s’estan duent a terme ara i les dificultats de poder arribar a la gent jove que és una preocupació important.

L’Associació segueix treballant coordinadament amb els serveis sanitaris, educatius, socials i allà on els hi demanin perquè saben que quan acaba la rehabilitació i tot el procés de tractament la persona alcholòlica necessita un entorn que li ofereixi reforçament perquè la recaiguda és molt fàcil.

Certament vivim en un país on l’alcohol té unes connotacions culturals molt potents i l’accés és fàcil, econòmic, acceptat… Quan busques dades sobre alcoholisme s’evidencia el problema  “En 2008, un 81,2% de los jóvenes declara haberlo consumido alguna vez en la vida, un 72,9% durante los doce meses previos a la encuesta, un 58,5% durante los treinta días previos a la misma, y 29,1% haberse emborrachado en los últimos 30 días”.

 Són dades que van mostrant una terrible evolució i que, tenint en compte que són del 2008, fan posar els pèls de punxa.

Consum d’alcohol alguna vegada

Consum d’alcohol últims 12 mesos

Consum d’alcohol últims 30 dies

Borratxeres últims 30 dies

Font: DGPNSD. Observatorio Español sobre Drogas (OED), Encuesta Estatal sobre Uso de Drogas en Estudiantes de Enseñanzas Secundarias (ESTUDES).

En el debat posterior a les intervencions tan de la Pilar Ripoll en nom del CAS com la meva pròpia, han aperegut les retallades en recursos, tan a nivell sanitari com en subvencions; l’increment de les llistes d’espera, les dificultats de les entitats per seguir funcionant.

Certament vivim en una època on els recursos són molt limitats però en tot moment hem de posar els esforços en l’atenció a les persones, aquesta sempre ha estat la meva prioritat.

Per molts anys ASALRE i seguirem treballant. No us rendiu!!!!

35 anys d’ajuntaments democràtics

El dia 3 d’abril va fer 35 anys de les primeres eleccions municipals després de la dictadura. Per aquest motiu es va organitzar un acte a la Sala Aloma del Centre Cultural Mercè Rodoreda el dia 4 al vespre.

Era una celebració molt més senzilla que la del 30 aniversari que es va fer al Foment amb moltes persones convidades, fins i tot el President de la Generalitat, en José Montilla llavors, representació de totes les entitats i on es van donar les primeres medalles de la ciutat als dos alcaldes anteriors, en Carles Riba i l’Eduard Alonso

L’acte que es va fer divendres era molt més senzill, amb paraules de l’acalde, com una assemblea de totes les persones que al llarg d’aquests 35 anys han estat regidors i regidores dels diferents partits polítics. Va dir, a més, que pretenia repetir aquesta assemblea cada 5 anys.

A mí, personalment, ja em sembla bé que no es facin grans actes, però no vaig veure el model d’assemblea per enlloc, o el concepte que jo tinc d’assemblea. Ja que per a mi és un espai de debat, d’intercanvi i no un lloc on uns quants tenen la paraula i els altres simplement escolten.

Va estar molt bé poder saludar a moltes persones que no ens veiem sovint, tot i que l’acte en sí va ser bastant avorrit.

Els parlaments, en general, i el manifest que es va acordar van anar en la mateixa línia: La ciutat de Sant Joan Despí centre de l’Univers que ja veiem en el Butlletí i que ja tenim costum de sentir en els discursos.

La meva intervenció va ser la següent:

Molt bona tarda a tothom,

Celebrem un aniversari i som aquí per compartir les nostres vivències en el moment dels 35 anys del nostre ajuntament, en democràcia.

Tots el homes i les dones que ens hem aplegat avui aquí, i d’altres que hi són en el nostre record, tenim moltes coses a explicar del nostre pas per l’Ajuntament.

Del treball, de l’esforç, dels neguits, de les il•lusions, dels projectes; de les alegries i de les penes, perquè de tot hi ha hagut en el dia dia de qualsevol regidora o regidor que ha assumit la responsabilitat de posar les seves energies al servei de la ciutadania.

El meu agraïment per a tota aquesta feina que s’ha fet, entre tots i totes, i que ha comportat la millora de la ciutat i, sobretot, de la qualitat de vida de les persones que hi vivim.

 A més de l’alegria de fer anys, un aniversari ha de ser també el moment de la reflexió; de l’anàlisi dels aspectes positius i negatius del què ha passat.

Certament estem en uns moments de grans dificultats en molts àmbits i els ajuntaments no en som aliens.

Estem veient com la democràcia no és un fet consolidat i inamovible, al contrari, ens adonem de la seva feblesa quan els nostres drets, assolits amb tanta lluita, poder ser arrabassats a cops de decret o amb lleis com LRSAL que amb l’obsessió centralista atempta contra el principi de subsidiarietat. Un principi que la Unió Europea defineix com que qualsevol assumpte ha de ser resolt per l’autoritat més propera. És a dir, els ens locals són els que donen resposta, com a més propers a la ciutadania i a les seves necessitats.

En els anys que vindran veurem com l’austericidi, les retallades en sanitat, educació, dependència i els canvis legislatius, o la disgregació del Baix Llobregat com a comarca,  tindrà un gran impacte a la nostra ciutat i a les nostres vides.

No podem obviar, a més, que hi ha hagut persones que han fet un mal ús del lloc que ocupen, i el servei públic l’han convertit en servei personal. Són persones que s’han desprestigiat a sí mateixes, als partits que representen i a tota la política en general. Això ha comportat la desafecció de la ciutadania pel model de participació política que tenim.

A la nostra ciutat, com a d’altres, existeixen grups de persones que s’organitzen per debatre, per reivindicar, per reclamar, per exigir més transparència en les decisions, per participar lliurement. És important que aquestes veus siguin escoltades perquè formen part d’una nova manera de fer política.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA del present mandat, com ho han fet els partits de la nostra coalició en els mandats anteriors, des de l’oposició o des del govern, reiterem el nostre compromís de treballar per la ciutat.

Ho fem al carrer, al costat de la gent, i ho fem a la institució mantenint la nostra coherència. Perquè volem una ciutat per a tothom, cohesionada socialment. Defensant els valors de l’esquerra, de l’ecologisme i del feminisme.

Per molts anys!!!!

Potser no cal esperar cada 5 anys i es pot fer una veritable assemblea amb propostes concretes sobre les quals debatre i conèixer així les diferents visions de totes les persones que han estat càrrecs electes i han treballat per la ciutat.

10 anys , 1 setmana i 1 dia

Posat així sembla més aviat una condemna, però certament jo no diria tant!!!!. Hauria volgut escriure-ho en la data exacta en que feia els 10 anys, però m’ha estat impossible tots aquests dies; així que d’avui no passa, encara que se’m faci tard per sopar.

Deu anys és el temps que fa que sóc Regidora a l’Ajuntament de Sant Joan Despí, sembla mentida com passa el temps!!!. Aquell divendres 12 de març del 2004 va ser un dia molt estrany. Just el dia anterior hi va haver el gran atemptat a Madrid i vivíem amb una espècie de commoció.

Es va convocar un Ple extraordinari per tal de fer un posicionament institucional envers l’atemptat i expressar el condol per les víctimes. Així doncs, enlloc d’ocupar el meu càrrec amb un Ple ordinari qualsevol, em va tocar fer-ho en unes circumstàncies força especials.

Va ser difícil preparar la meva intervenció de presa de posessió que expressés la meva alegria però, a la vegada, el sentiment d’angoixa després de les explosions d’aquells trens carregats de gent que anaba a la feina o a estudiar.

He volgut recordar aquell dia i he anat a l’arxiu per poder recuperar el meu discurs:

Després dels terribles esdeveniments contra la pau i la convivència, avui és un dia de dolor i de ràbia. Tots ens sentim colpejats en els nostres sentiments, però no en les nostres conviccions; sabem que aquesta no és la manera de reivindicar cap mena de drets i que només les accions democràtiques seran capaces de canviar les actituds.

No vull extendre’m, ni tampoc tinc ànim per fer-ho; m’agradaria, però exposar tres consideracions.

La primera, que és un orgull per a mi formar part del Grup Municipal d’ICV-EUiA, essent el relleu d’una persona de la vàlua de la Conxita Sánchez, que amb la seva dedicació ha estat capaç de deixar una empremta tan significativa en aquesta ciutat.

En segon lloc, que vull amb la meva tasca contribuir, des de les polítiques públiques, a la cohesió social; al desenvolupament ple de les persones que estan en situació de marginalitat; a la lluita contra la discriminació, cercant una veritable igualtat d’oportunitats; a continuar treballant perquè sigui reconegut el paper de les dones dins la societat. En definitiva, a millorar les condicions de vida de les persones de la nostra ciutat.

I tot això, mitjançant la continuïtat de projectes ja iniciats i impultsant-ne de nous, amb el propòsit de seguir desenvolupant el nostre programa.

Finalment, vull afegir que amb mi trobareu una persona de tarannà dialogant, lluitadora, amb il·lusió, amb capacitat de treball i decidida a col·laborar amb tot allò que pugui representar un guany per a les ciutadanes i ciutadans de Sant Joan Despí i, compartint aquest objectiu, estic segura que rebré el reclzament i la collaboració d’aquest Consistori.

Moltes gràcies

Deu anys després, provablement ho diria de manera diferent, en la forma, però no pas en el fons. Crec que al llarg d’aquest temps he dedicat totes les meves energies als objectius que em proposava i, amb això segueixo endavant.

Barris i Crisi

Aquesta ha estat la ponència inicial de la Convenció Programàtica que ICV ha fet aquest matí a Barceona.

La ponència ha estat a càrrec de l’Ismael Blanco, coordinador de l’Equip que està duent a terme la Recerca  Barris i Crisi, una investigació que recull informació sobre la situació i dinàmiques que s’han generat en diferents barris en aquest context de crisi.

Aquest estudi, que va començar el febrer del 2013, té prevista una durada de dos anys; per tant, finalitzarà el febrer de 2015. Ara, però, ja es poden començar a extreure algunes conclusions de les dades que s’estan obtenint de l’observació.

Aquí deixo algunes coses de les que he recollit, però no pretenc fer aquí l’anàlisi d’una recerca que ha de tenir unes conclusions i han d’estar exposades amb molt de rigor

1.- Que hi ha una segregació urbana com a fenòmen estructural, que està en els gens de la societat i aquesta segregació és una amenaça per a la cohesió social.

-Si hi ha situació de pobresa augmenta la situació de vulnerabilitat. -La segregació urbana genera més segregació escolar. -Si la població és d’origen estranger s’abona un terreny de xenofòbia i radicalitat dels discursos. -Apareix la insensibilització de la resta de la població i així la insolidaritat. -A escala metropolitana es planteja el greu problema de la justícia redistributiva. -Les desigualtats territorials generen més diferències socials.

2.-  La segregació urbana superior és molt més evident que la inferior. Això vol que les classes mitges i baixes estan molt més barregades que les classes altes o benestants.

En aquest sentit el concepte de “gueto” s’hauria d’aplicar més aviat a un barri com Sant Gervasi que no a un com el Raval. Una de les raons en les que es podria basar aquesta situació és el fet que quan s’han dut a terme polítiques de rehabilitació sempre han estat en zona baixa i la mixtització no s’ha produït en la zona alta.

3.- L’estudi de la instensitat de segregació que s’ha realitzat de manera cartogràfica fa aparèixer que hi ha diferències significatives entre municipis, més que entre barris d’un mateix municipi.

Això implica que els municipis que disposen de més recursos són aquells que tenen menys necessitats. És evident, doncs, que no es pot combatre la segregació urbana només des de les polítiques municipals, sinó que cal fer-ho des d’una estratègia de país.

4.- Pel que fa al estudi de casos que s’ha realitzat s’observa que la crisi no ha impactat de la mateixa manera a tots els territoris, uns s’han vist més afectats que els altres. Els més colpejats per la crisi són els que han vist augmentar la seva població de persones d’origen estranger i que hi ha hagut una substitució poblacional.

El què s’observa és tota una acció social del propi veïnat que ha generat diverses dinàmiques: SOCIALS (Banc del Temps, Banc d’Aliments, PAH..) MEDI AMBIENTALS (xarxes telemàtiques Guifi.net, Som Energia, horts urbans..) ECONOMIA (c0operatives de consum, ..)

Té un important valor que ens permet visibilitzar la ciutadania que s’està organitzant en temps de crisi, però també el fet que la generació de benestar social depèn de la pròpia capacitat i allà on hi ha més necessitat no hi ha prou energia per fer-ho.

Les recomanacions que l’Ismael Blanco ens donava cap a la intervenció és que no podem naturalitzar la segregació urbana, per tant, calen solucions a llarg termini amb polítiques redistributives dirigides a tot el territori, ja que las solucions locals no són suficients.

S’ha de treballar als municipis i als barris més vulnerables amb polítiques integrals basades en la col·laboració de les administracions però sobretot conjuntament amb els agents del territori, perquè permetran l’organització i la innovació social que contraresti les dinàmiques excloents i la insuficiència dels serveis públics.

Jornada sobre les Muntanyes del Baix Llobregat

El passat dissabte dia 9 de novembre, la coalició ICV-EUiA-EPM, va organitzar a Vallirana les II Jornada del Pla Director de les Muntanyes del Baix Llobregat.

Jo hi vaig participar en la presentació, juntament amb la Lorena Vicioso, diputada d’ICV-EUiA al Parlament i el José Antonio Ruibo, president de les EPM. El fet que jo participés és perquè havia estat Consellera Comarcal de Medi Ambient quan es va realitzar la primera jornada, el gener del 2010, on es va presentar el Pla Director

Enguany l’encarregat de fer-ne la presentació ha estat en David Massana, recordant-nos que El Pla Director es va fer a partir de l’interès d’11 municipis amb una inciativa del 2006 sobre un territori i en un moment social i econòmic diferent.

En la seva exposició ell deia que la nostra coalició hi creu en aquest projecte i aposta per fer cooperació entre els municipis i poder fer accions; partint de les que ja s’han treballat i adequant-ne d’altres; perquè es tinguin en compte noves alternatives als canvis en el sistema producticu, generant llocs de feina, amb un impacte positiu en el territori i donant valor a la seva funció social.

Es referia a que hem de preservar el territori ja que existeix la idea que en els espais no protegits se’n pot fer qualsevol cosa, només cal recordar la proposta d’Eurovegas.

El Pla Director ha de representar accions en diferents municipis sobre: Prevenció d’incendis. Autosuficiència financera. Aprofitament de la remaderia extensiva. Plaga contra l’abocament incontrolat. Col.laboració indispensable entre administracions. Manteniment del bosc i agricultura perquè són elements de biodiversitat al territori. Itineraris de patrimoni cultural i artístic. L’agricultura de muntanya amb repercusió econòmica. Productes de Km0. Turisme de proximitat.

I va concloure dient que la nostra coalició ha de tenir responsabilitat en l’impuls de la visibilitat d’aquest Pla Director

La Sala estava plena de persones implicades en la defensa del nostre territori, tan a nivell institucional com des de la ciutadania i les intervencions de les accions que s’estan duent a terme a la Comarca van resultar molt interessants i engresccadores

En Ramon Guasch ens va explicar tot el projecte d’escalfament amb Biomassa que es fa a Beques. El projecte, que va arrencar quan ell era l’alcalde, està utilitzant sòl no urbanitzable de boscos i encara se’n podrien aprofitar molt més. Es basa en la recuperació de l’ús inicial dels boscos, ja que fins els anys 70 la llenya es feia servir per fer pa, per fer calç i també per escalfar-se.

Per iniciar el projecte es van buscar experiències ja existents, amb exemples d’utilizació com a calefacció i aigua per als centres públics (escoles, poliesportius…); es va valorar si seria rendible en les propietats forestals privades, que són majoria; quins efectes tindria de contaminacó ambiental o si es malmetrien els boscos

Finalment al municipi hi ha tres punts de producció: les piscines, la llar d’infants i escola publica i el Centre Cívic, amb un total de 1.400 kw que genera més del que ara es gasta. Hi hauria, doncs, la possibilitat d’explotar la llenya per fer electricitat si existís una empresa consolidada que fes la inversió i els comprés la fusta.

Com impacte es veu que s’ha preservat el territori; crea llocs treball amb un cercle econòmic;  genera benefici directe cremant fusta poc a poc, apareixen empreses forestals, de transport, de manteniment i en dos anys s’ha estalviat el 46% de la despesa en energia.

En Ramon va acabar la seva intervenció explicant que de moment la fusta que s’ha tret és de boscos de propietat pública i va contestar a les preguntes sobre les dificultats en les mides de les branques o les fulles per la humitat i el tipus de caldera que s’utilitza.

En Josep Puigdengolas, regidor de Medi Ambient a Sant Boi de Llobregat, ens va explicar els objectius del projecte destinat a la neteja de les franges de sotabosc, amb la utilització d’un ramat de cabres.

En aquests moments es compta amb 120 cabres, tot i que es va començar amb 75. A la nit romanen en un corral, que ha estat construït per l’Ajuntament, per això el cost del primer any va ser de 70.000 euros, però a partir del segon any ja hi hahagut un estalvi de 18.000 euros en la neteja

Inicialment no feien la neteja era insuficient i va haver el compromís, per part dels propis pastors, de completar-la. S’han combinat cabres i ovelles i aquesta combinació aconsegueix una millor neteja

Hi ha hagut algunes dificultats, com per exemple el fet de que no hi ha pastors al territori i també les possibilitats de conflicte entre propietaris per la servitud de pas. Per altra banda, ha tingut una molt bona acollida i valoració per part de la ciutadania ja que tothom coneix “les cabres” i s’està utilitzant molt per a la sensibilització i l’educació ambiental de les escoles que volen conèixer el projecte.

Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló, ens va explicar la integració del turisme al territori; un turisme sostenible que aporti beneficis directes, amb l’aprofitament dels recursos naturals i culturals com és la recuperació d’elements caracteristics com els murs de pedra seca, les masies, els itineraris, … ja que en aquests moments hi ha un creixement important d’aquest tipus de turisme, també anomenat alternatiu.

A través del turisme es pot generar activitat econòmica, creant un model alternatiu que doni resposta a la crisi econòmica, amb l’aparició de petites empreneduries i una oferta d’ocupació .

Al Baix Llobregat podem fer ofertes de turisme esportiu, com és el cas de les persones que van amb bicicleta i que es pot millorar les connexions entre municipis. L’agroturisme que mostra una realitat agrícola amb molts productes com la cirera, que a més de la comercialització també hi ha aspectes com la florida. El mercat de pagès, amb productes del Parc Agrari, ecològics, que s’està realitzant a moltes ciutats de la comarca amb un creixement important i amb molta gent procedent de l’entorn. Itineraris culturals, amb la mostra del patrimoni cultural i artístic.

En Gerard va acabar la seva exposició dient que són moltes les Festes populars i les expressions culturals del nostre territori i que hem de poder recuperar també les arts tradicionals i que hem d’afegir el turisme del coneixement. Tot això amb un turisme responsable que podem incorporar la visió de que tenim un espai fantàstic, per mantenir-lo i per explicar-lo; generant una oferta sostenible.

En Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat, ens va fer una exposició molt detallada de l’agricultura de muntanya com una experiència de futur i va reivindicar un espai protegit, com és el Parc Agrari, per a poblacions com Torrelles o Begues, ja que cal preservar el paissatge i també demostrar que és una ocupació prou rendible. No hem de parlar de patrimoni forestal o agrícola independentment.

Hi ha molts beneficis, entre d’altres:

. Manteniment, recuperació i millora de les terres de conreu dels pobles de muntanya
. Generació d’activitat i renovació generacional
. Conservació del patrimoni fruit duna cultura milenària agrícola i forestal
. Protecció, gestio i aprofitament sostenible del sector forestal com a garant de la biodiversitat
. Preservació del paisatge com a tret d’identitat                                                                                                                                         . Bona utilització de l’aigua.                                                                                                                                                                                           . Planta de compostatge metropolitana per a fer adob.                                                                                                                        . Recuperació de conreus com les oliveres o les roses de Begues.

En definitiva Torrelles és un territori amb futur.

En Javier García, regidor de Gavà, ens va explicar la implicació que haurien de tenir altres administracions supramunicipals, com per exemple l’AMB i també l’ampliació de la zona que hauria d’afecta a un Pla Especial per l’Ordal. Això permetria blindar urbanísticament algunes zones i també generar una gestió comuna.

No podem oblidar alguns aspectes que juguen en contra de la preservació de les Muntanyes com són la gran pressió geogràfica de la gran ciutat de Barcelona que és tan propera a la nostra comarca, així com la pròpia pressió demogràfica dels nostres pobles i ciutats. També ens trobem que actualment, els grans propietaris de la terra ja no són persones privades sinó grans bans i immobiliàries que van comprar molt terreny pensant en l’especulació d’Eurovegas.

La nostra presència com a coalició al territori de les Muntanyes del Baix amb alcaldies i amb la participació amb molts governs municipals, ens ha de permetre i comprometre en impulsar el Pla Director

Per acabar la jornada l’Hortènsia Grau, diputada de la coalició al Parlament de Catalunya i responsable dels tots aquests temes, va fer el tancament recordant alguns dels aspectes tractats. Destacant que al Baix Llobregat, malgrat pugui semblar el contrari, el sòl urbà només representa el 33 % del territori; per la qual cosa, el Pla Director ha de donar-nos autoestima i força. No és un document més, sinó que té aspectes a nivell ambiental, econòmic, de dinamització el territori, d’accés a la terra.

El futur és imprevisible amb les convulsions econòmiques que s’estan succeint, pero està clar que l’energia es va acabant i s’han de canviar actituds. Hem de tenir present el nostre territori productiu i la sobirania alimentària.

En un moment en que totes les polítiques de Generalitat respecte al Medi Ambient són precisament de desregulació, cal fer debat al Parlament per presentar batalla i marcant línies d’actuació, superant discusions entre ecologisme, pagesia, ramaderia…. i establir nous models de protecció del sòl agrari amb fons de terres, lloguer, bancs de terres…

S’ha d’aconseguir que els ajuts europeus serveixin per la incorporació de joves, amb formació adequada i també al territori. Els propietaris forestals que fan conservació han de tenir algun tipus de compensació per la col.laboració ambiental que estan duent a terme. En definitiva, molt per fer però també molt bones propostes que s’estan fent.

Ajuts de menjador a Sant Joan Despí

El 24 de setembre, demà farà un mes, ja expressava la meva preocupació per la situació de les beques de menjador. Aquest dilluns he assistit a la Roda de Premsa que es va fer al Consell Comarcal on el Conseller d’Educació va exposar les necessitats de la nostra comarca. Notícia que s’ha fet ressò en molts diaris digitals, ràdios, etc.

La realitat de la nostra ciutat és similar a la de la resta de municipis de la nostra comarca i amb les dades que ens ha facilitat el Consell Comarcal, en aquests moments, de les 393 s0l.licituds de beques de menjador que hem rebut, només tenim aprovades 194 (no arriba al 50%), que són els infants que tenen 12 punts o més en el barem, algunes fins a 16 punts.

La Generalitat dónarà 3,10 € per dia i infant, tot i que el menjar val 6,20€, amb la qual cosa assumeix la meitat sense tenir en compte que la família que està en aquests condicions, amb rendes inferiors als 2.000 euros anuals, no poden assumir el pagament de l’altra meitat.

Des del Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, igual com hem fet altres anys, intentarem cobrir les situacions més greus perquè hem tingut sempre la voluntat de poder garantir a tots els infants de la nostra ciutat un àpat diari; però està clar que la Generalitat ha d’assumir els compromisos que va adquirir amb el Parlament, el passat 3 de juliol, de garantir una partida pressupostària oberta per donar totes les beques de menjador necessàries i donar cobertura als ajuntaments per fer-ne front http://www.youtube.com/watch?v=5iNNQzHPCbA