Probresa energètica o POBRESA?

L’any passat la gran preocupació va ser la malnutrició infantil, sobretot a rel de l’Informe del Síndic de Greuges l’agost del 2013. Llavors les entitats, associacions veïnals i tothom es va posar les mans cap i va a començar a exigir a Serveis Socials què s’estava fent.

Evidentment aquesta qüestió no era nova per a les persones que estem dedicant-nos a atendre les necessitats dels infants que estan en situació de vulnerabilitat i menys encara ens era al·liena la intervenció en la tramitació dels ajuts individuals de menjador que anaven progressivament augmentant; a més, aquestes beques que concedeix la Generalitat mai han cobert tot l’import, amb la qual cosa, des del Departament sempre les hem complementades per tal de garantir un àpat diari a tots els infants.

pobreza

No cal dir que tenim en compte que els nens i nenes mengen tot l’any i no només del 15 de setembre al 22 de juny, que és el període escolar i el que la Generalitat té en compte com a beca. Amb la qual cosa, sempre hem establert altres estratègies per garantir aquest àpat, a través de més vals d’alimentació per a les famílies o mitjançant les beques de casals i colònies amb el menjar inclòs.

Enguany la gran preocupació que s’ha disparat és la pobresa energètica, sobretot a partir de la suspensió del Tribunal Cosntitucional del Decret que havia fet la Generalitat. De fet aquest Decret és totalment inútil ja que no dóna una solució real. Quin sentit té aplaçar el pagament, si no tens els diners ara tampoc els tindràs al final de l’hivern; a més, potser no es necessita aigua o electricitat a l’estiu? És tan important no passar fred com poder tenir el menjar ben conservat.

po

Ara, doncs, també es gira la mirada cap a Serveis Socials, fent-nos responsables de garantir els subministraments bàsics. Certament això és el que venim fent en els darrers anys però es planteja una qüestió en la perversió d’aquest sistema. Han de pagar els ajuntaments les factures d’aigua, llum i gas de tota la població que està en situació de precarietat econòmica mentre les grans companyies energètiques parem la mà i van acumulant beneficis? Doncs jo crec que no, que cal regularitzar aquesta situació i cercar unes altres vies alternatives que passin també perquè aquestes empreses, malauradament privatitzades, renunciïn a alguns beneficis.

Bé, ara ja tenim l’alimentació infantil i la pobresa energètica, quina serà la següent demanda “a gran escala” a Serveis Socials, habitatge?

Crec que no s’està abordant el problema com cal. No és problema d’alimentació o de pobresa energètica, el problema és LA POBRESA, en majúscules. Una pobresa derivada de la manca de treball i de la precarietat salarial que impedeix la subsistència.

Llavors, enlloc de generar un sistema de prestacions que garanteixin els drets de les persones a una vida digna (Prestació d’atur, Renda Mínima Garantida de Ciutadania, atenció sanitària gratuïta, escoles públiques amb educació gratuïta a primària i secundària) han convertit a la nostra ciutadania en receptors d’ajuts, amb un concepte assistencialista i de caritat, no de drets; on els serveis socials que haurien de ser complementaris al sistema de prestacions, acaba sent l’única opció de moltes famílies que no reben cap altre tipus de suport.

Potser que el govern de CiU deixi d’esclamar-se perquè li han tombat el Decret de Pobresa Energètica i comenci a fer alguna cosa per combatre la pobresa del nostre país.

Anuncis

Corrupció

Després que el 25 de juliol es fes pública la declaració d’en Jordi Pujol sobre l’existència de diner negre fora de l’Estat, durant el mes d’agost i primers de setembre la gran notícia ha estat tot el què s’ha destapat del “Cas Pujol” o, el que és el mateix, com s’ha fet evident que una família sencera han estat estafant a la Hisenda Pública; és a dir que han estat robant els diners de tothom. Per la qual cosa, gràcies a aquesta família, com a moltes altres que volten, i a la connivència dels sectors que ostenten el poder i que no persegueixen el frau fiscal, avui hem de patir retallades en els serveis públics. Ja en parlava el febrer de l’any passat del que representava el maltracte de la corrupció

El cas es converteix en “més dramàtic” quan aquest senyor va ser President de la Generalitat durant 23 anys en els que ens va estar donant arengues de patriotisme i catalanitat mentre ela milions d’euros es van trobant repartits per paradisos fiscals i tot “el clan Pujol” hi està ficat.

clan-pujol

En Rafael Ribó, ja l’any 1983, deia que existien irregularitats que es van denunciar quan hi havia proves, però que van ser totes arxivades, a veure si les podem recuperar i rellegir totes aquelles intervencions en el Parlament; perquè més de 30 anys després esperem que es puguin investigar adequadament i es faci justícia.

Fa uns quants dies escrivia en el meu blog sobre la deshonestedat i llegint “Las tres bodas de Manolita” de l’Almudena Grandes m’he trobat unes línies que expliquen la situació de la posguerra i que penso que resumeixen el que hem après de la corrupció que imperava durant la llarga dictadura i que sembla l’ADN que ens corre per les venes.

Las pequeñas vilezas individuales engrosaban, día tras día, la vileza colectiva de un país donde se hacía de todo por unos cuantos billetes, pero donde también vivían personas capaces de entregar cuanto tenían sin exigir recibos de ningún tipo”

Està tot dit!!!!

Deshonestedat

Aquesta és la “qualitat” que ens defineix a totes les persones que vivim en aquest país (España)?.

pino2.0Sembla que els 40 anys de dictadura franquista ens han ensenyat que fer favors pagant en negre, aprofitar-nos a nivell individual sense tenir en compte el col·lectiu, evitar pagar tot el que correspon a Hisenda, pagar compensacions i comissions sota mà, etc.etc. forma part de la normalitat.

Però no és així, o no ho hauria de ser. La pena és que, al final, sembla que és impossible trobar a una persona honesta del tot.

Cada persona, al seu nivell, ha comès alguna vegada algun tipus de frau. Quan ha pagat una factura sense IVA, quan ha encarregat una treball a “una persona coneguda” deixant a la persona professional autònoma sense feina, quan ha escatimat algun ingrés i no l’ha declarat a Hisenda, quan ha donat o ha acceptat “un regal” a canvi d’algun “favor”, quan ha realitzat treballs malgrat estar a l’atur amb la complicitat de l’empresa, ….

Tots i totes hem viscut més o menys directament algun d’aquests fets o d’altres semblants. Malauradament la llista és molt llarga.

Corrupció-Medium

Clar, això és “pecata minuta”, tot i que sumat siguin miliers de milions d’euros, si ho comparem amb els casos de corrupció destapats en els darrers anys.

El 2003 ja se’n feia ressò dels casos de corrupció al futbol i com, amb diner públic, es pagaven deutes i es perdonaven impostos a alguns clubs. Eren èpoques de bonança i això del futbol a la gent no li preocupava ni tampoc li preocupa ara. És igual que hi hagi clubs que deguin milions a Hisenda o a la Segurat Social, és igual que hi hagi presidents de clubs que hagin fet grans estafes; és igual que hi hagi un munt de jugadors amb grans comptes a Suïssa i d’altres paradissos fiscals. ÉS EL FUTBOL! això no es toca.

Les grans estafes dels bancs i dels banquers comença a fer mal i precipita la crisi. És evident que hi ha un munt de grans executius que són els culpables de la mala gestió de BANKIA, CAJA MADRID i molts més amb l’últim cas Gowex on el Banc d’España, un cop més, no ha actuat adequadament i ha permès l’enriquiment i el frau. A més, PP i PSOE es posen d’acord per modificar la Constitució i, en un tres i no res, el 23 d’agost del 2011 (al mig de l’estiu), canvien l’article 135 sense necessitat de fer cap referèndum i aproven el fet que els diners públics, aquests que són de tothom, s’utilitzin en primer lloc per pagar els deutes dels bancs i, del que quedi, ja es pagaran els serveis públics. Així comencen les retallades!!!!!

Després esclata la deshonestedat de la Monarquia, d’aquells que ocupen un lloc que no s’han guanyat en absolut, que ho tenen tot, que diposen de tots els privilegis i que, a sobre, no en tenen prou

bens

I ja, en aquests darrers anys, la corrupció més roïna, aquella que prové de les persones que hem escollit precisament perquè vetllin per tothom, perquè tinguin cura de tot el què és públic i prenguin les millors decisions per a tothom. Però això no ha estat així, sembla que haguéssim triat al llop per cuidar les ovelles.

És el frau més dolorós. Jo el comparo amb l’abús d’un infant per part d’algun dels progenitors. Amb qui més has de confiar,  qui més t’ha d’oferir amor i cura és qui et maltracta. així, la persona que assumeix una responsabilitat política ha de posar per sobre de qualsevol interès la defensa d’allò que és públic i de tothom.

Es poden escriure pàgines i pàgines de càrrecs electes que han comès tots els fraus possibles. Casos tan evidents com el Trama Gürtel, Palma Arena, Cas Pretòria, Palau de la Música, Cas Mercuri…..

Aquesta setmana s’ha destapat l’estafa dels Pujol. A mi, mai no m’ha representat aquest senyor, ni creia amb el seu bonisme ni m’agradava la seva manera de governar Catalunya amb l’amiguisme com acció de govern. I així tenim autopistes de pagament, un dèficit ferroviari de rodalies extrem i una manca d’infrastructures adequada pel transport de mercaderies, una malíssima gestió de l’aigua, una nul·la preocupació pel medi ambient, una xarxa d’escoles privades convertides en concertades i mantenides amb fons públics però amb sistema d’accés classista i tantes i tantes herències del pujolisme i els seus.

poma

Ara, en Jordi Pujol s’hauria d’afegir als 51 consellers imputats per casos de corrupció, en els darrers 30 anys als Països Catalans.

Qué diran ara aquests que es volien independitzar de l’España corrupta? Jo em vull independitzar de la deshonestedat!!!!!

 

El maltracte de la corrupció

Ja fa dies que ho pensava, però ara ja és tan fort que ja no hi ha possibilitat d’arreglar-ho.

En el meu pensament feia la similitud de l’Estat com la família que t’ha d’oferir tot el suport: t’ha d’educar, ha de tenir cura de tu quan tens algun problema o una malaltia, t’ha d’oferir aixopluc i aliment, t’ha de defensar davant dels altres …. En definitiva, si tot això no t’ho ofereix la família és un maltracte.

En aquests moments, les polítiques que s’estan duent a terme tan a nivell de l’Estat com a Catalunya estan maltractant la ciutadania ja que van impedint, poc a poc, que l’educació sigui igual per a tothom.

Maltractant la ciutadania perquè les retallades sanitàries, els repagaments dels medicaments, la disminució de les prestacions per dependècia fan que la salut de la ciutadania sigui cada cop pitjor i l’esperança de vida de les persones disminueixi a mida que augmenta el seu nivell de pobresa.

Maltractant la ciutadania perquè molta gent està sent desnonada, viu en situació precària per manca de treball i d’una prestació social suficient i, fins i tot, encara que treballi, el seu sou i la seva inestabilitat laboral tampoc li permet afrontar totes les despeses de la vida diària.

Maltractant la ciutadania perquè la justícia no és igual per a tothom i així, mentre lladres declarats de milions d’euros estan al carrer, volen posar a la presó una dona que va comprar menjar i bolquers amb una tarjeta de crèdit que es va trobar i en canvi indulten a un kamikaze de la carretera que va matar un jove. Mentre van tenir a Alfon a la presó preventiva per haver participat a la vaga general del 14N, treuen de la presó a Carromero, extraditat des de Cuba amb una sentència de 3 anys de condemna.

Però el colmo del maltracte és la corrupció. Aquells que ho tenen tot, grans empresaris, dirigents, la monarquia, banquers, polítics, famílies d’alta burgesia… es dediquen a utilitzar les seves influències per ajudar-se uns als altres i moure els diners públics i privats com si tots fossin seus i es pogués fer qualsevol cosa sense mida ni sense respectar cap norma, sense ètica, sense moral, sense honestedat.

Amb tots els diners que han defraudat, que han robat, que han malversat, que han traginat amunt i avall, quantes retallades ens hauríem pogut estalviar? Ara que vagin a Europa a demanar diners i que els hi contestin que el treguin d’un sobre.

índice

I mentre passa tot això hi ha qui només pensa en si Catalunya és sobirana o no, és independent o no, és federalista o no, té Estat propi o no…. i va entretenint a la gent donant la culpa a España per amagar les pròpies vergonyes de la família Pujol i els comptes a paradisos fiscals, del cas Palau, del finançament irregular d’Unió en el cas Pallarols, ….

Ja!, una moció de censura contra el govern de Rajoy, per fer fora a tots els i les ministres corruptes i també investigació de tot els què està passant a Catalunya.

 

Tothom es queixa!!!!

Cada dia és un col·lectiu diferent o tots alhora però el cert que que cada cop hi ha més gent enfadada; el que passa és que cada sector es queixa del què li afecta a ell, fent accions de manera aïllada, sense adonar-se que tot ens afecta a tothom i que, en tot cas, allò pel que es lluita o es defensa, s’hauria de reivindicar per tothom.

Per una banda els degans i magistrats que estan en contra de la nova llei que ha convertit la justícia en un privilegi per a qui la pugui pagar, ja que les taxes augmenten de tal manera que es pot donar el fet que hagis de pagar més diners per recórrer una multa que el valor de la pròpia multa.

justicia

Els taxis han fet accions aquesta setmana passada a l’aeroport del Prat perquè estaven en contra d’uns nous torns d’horaris. Sembla que finalment tot ha quedat com estava i tampoc s’ha resolt la situació i problemàtica que hi ha en aquest sector.

Segueixen les queixes de les retallades en Educació i tot el què està comportant de dificultats als centres educatius públics de primària i secundària quan s’han reduït plantilles, no es substitueixen les baixes, augmenten les ràtios…. Entre moltes altres accions, a Barcelona ha sorgit la Plataforma03 que estan recollint signatures en defensa de les Escoles Bressol Municipals que l’alcalde Trias vol privatitzar i a la nostra ciutat s’ha constituït l’Assemblea de la Comunitat Educativa de Sant Joan Despí que ja ha començat a organitzar alguns actes en defensa de l’Escola Pública i també està participant en altres accions que es fan a Sant Joan

Igualment, les retallades en sanitat han generat moltes queixes i mobilitzacions per part de la ciutadania. Ara, s’han concentrar en diferents hospitals, com el cas de la @tancadabroggi, que s’inicia per part del equips sanitaris però que realment té repercussió perquè hi ha molt de suport ciutadà. Fins i tot les farmàcies han aturat la seva activitat, una cosa impensable anys enrera, perquè no cobren allò que l’administració els hi deu i, a més, les converteix en oficines recaptadores d’impostos.

hipotecaLa Plataforma de les persones afectades per la hipoteca segueix recollint signatures i pensen que podran arribar a un milió quan les presentin al Congrés. Mentrestant, fins i tot els sindicats de la policia, estan reivindicant el dret a negar-se a fer un desnonament, considerant que és un dels pitjors serveis que han de desenvolupar.

Només estem a dia 13 de gener i encara no en som prou conscients, però ja veurem què passa quan comencem a rebre els rebuts de l’aigua i de la llum amb la pujada espectacular després de la privatització de l’ATLL, que ja veurem com queda de tan malament com han fet la concesió.

Què passaria si totes les persones afectades per tots aquests motius sortíssim a la vegada al carrer?

PUSSY RIOT

No sóc especialment entesa en música i en grups, molt menys els de punk-rock, com qualifiquen al grup de dones Pussy Riot i, certament, si no hagués estat per tota la moguda que ha representat la seva acció, potser no n’hauria sentit mai a parlar.

En els darrers dies he pogut veure moltes de les coses que ha fet aquest grup rus que  es defineixen com imprudents, que fan lletres amb càrrega política,  que donen importància al discurs feminista i que ofereixen una imatge femenina no convencional.

Una de les seves performance la fan dins de la catedral del Crist Redemptor de Moscou on ballen i canten la cançó “Mare de Déu, lliure’ns de Putin” i són detingudes 3 integrants del grup i acusades de vandalisme.

Els dos anys de presó es considera una comdemna que demostra la intolerància d’alguns sectors. A Rúsia són moltes les accions que parlen d’un país molt allunyat del respecte als Drets Humans, a la llibertat d’expressió i a totes les formes d’igualtat i n’hi ha un munt d’exemples, com la demanda contra Madonna per donar suport a les persones homosexuals i que les ha defensades en un dels seus concerts. 

Realment, aquest fet es mostra, una vegada més, que els interessos dels poder, dels governs, de l’Església, són els qui diuen què està bé i què no, segons els convingui.

Encara que la gent parli de que això passa a Rúsia, o que també passen coses semblants a la Xina, com a exemples de països amb manca de llibertats; cal adonar-se que els convencionalismes socials sovint es converteixen en irracionals, com per exemple amb el què ha passat al canal de la NBC perquè a una jugadora de waterpolo se li va veure un pit, similar a l’escàndol de la Janet jackson a l’espectacle de la Superbowl.

En fi, molt per lluitar defensant la llibertat d’expressió!!!!

Per què no vull Eurovegas?

Ja fa mesos que vaig escriure al blog la meva posició sobre la instal·lació d’Eurovegas a la comarca del Baix Llobregat. Avui he volgut tornar a escriure després de la concentració de diumenge passat a la Plaça Sant Jaume.

Allà vaig veure gent de diferents col·lectius de Sant Boi, de Sant Feliu, de Cornella, del Prat…; jo vaig anar amb un grupet d’ICV de Sant Joan Despí.

La primera vegada va ser al febrer quan, davant de les primeres informacions, només hi va haver el posicionament clar en contra de l’alcalde del Prat, mentre altres alcaldes de la comarca no han dit res.

Dos mesos després, em feia ressó de la Plataforma Aturem Eurovegas (aprofiteu per adeherir-vos posant M’agrada perquè ja quasi som 2.000) que es va constituir amb el recolzament de la Unió de Pagesos i amb gent molt diversa però amb un objectiu comú: defensar el territori i la seva gent!!!

Són moltes les coses que he llegit, que he escoltat, que he comentat amb d’altra gent i cada vegada tinc més arguments per dir que la instal·lació d’Eurovegas a qualsevol lloc no té cap avantatge, però fer-ho al Baix Llobregat és una aberració

Així que, per què no vull Eurovegas?

– Perquè realment s’han dit moltes mentides pel que fa als llocs de treball. Primer deien que serien 260.ooo i quan s’ha comprovat que, com a màxim seran 15.000 i en 5 anys, la cosa ja no és tan atractiva. No cal dir que són treballs de poca qualitat, ja que el mateix Adelson ha dit que els dirigents els porta ell d’Amèrica ja preparats. I també s’ha de pensar que si molts d’aquests llocs de treball són de construcció, torna a ser el buf!!! de molta feina durant un any (que fa efecte crida i tothom vindrà a la comarca) i després tothom al carrer quan s’acabi de construir NO HEM APRÈS RES!!!!!

– Perquè també s’han dit mentides pel que fa a la priorització del Centre de Convencions quan en realitat el primer que es construirà són 5 casinos i 2 hotels i quan això sigui negoci, si ho arriba a ser, és quan es construiran la resta d’edificis; d’aquí a 5 anys o més. A més, necessita Barcelona més espais per convencions? Jo crec que no, perquè sortosament tenim molts centres (Fira 1, Fira 2, Fòrum, Palau de Congresos…..) que poden acollir qualsevol tipus de convenció.

– Perquè el joc és un dels principals entorns on hi ha blanqueig de diner i diner sense control. Quan s’entra al casino amb un feix de “quartos”, sigui la quantitat que sigui, ningú pregunta d’on els has tret, així que poden tenir quasevol procedència (droga, màfies, robatoris, especulació, prostitució, fins i tot treball legal). Algú es pensa que els diners que es juguen als casinos tenen un impost especial que genera riquesa i que afavorirà una millor sanitat, educació, etc per a la gent del Baix Llobregat?

– Perquè tinc la sensació que a qualsevol altra comarca aquest govern no s’atreviria a posar-ho, perquè es trobaria amb moltes resistències. Potser prop de Lleida, al costat de l’aeroport, agafant àrees de pagesia? Potser prop de Sant Cugat, ara que han protegit una zona? Potser als aiguamolls de l’Empordà?. Potser a Terres de L’Ebre, també hi ha prou espai al costat de l’aeroport de Reus i vora el mar. Qualsevol territori té més valor que el Delta del Llobregat i el Parc Agrari, en la comarca de més densitat? Jo no vull Eurovegas aquí ni enlloc. Com és que tota Catalunya no es revela contra la instal·lació d’Eurovegas al nostre país?

– Perquè Convergència ja té antecedents de “forats negres” en finançament il·legal, com en el cas Palau per exemple i jo no posaria la mà el foc per aquest partit, ni per algun altre, de què en poden treure bon profit del diner que es remeni als casinos.

– Perquè el govern de la Generalitat quan va aprovar el bloc de Lleis Òmnibus, fa quasi un any, ja devia haver fet negociacions, a esquenes del Parlament i dels municipis afectats, amb aquesta gent; perquè alguns articles semblen fets a mida, com la modificació de l’article 3 de la Llei 6/2001

– Perquè al principi van dir que no canviarien cap llei, però a Madrid sembla que ja n’estan disposats, qui diu que no es farà el mateix aquí? Fins i tot s’està parlant de canviar la Llei antitabac, que no van voler fer cap moratòria per aquells locals que havien fet una inversió separant espais de fumadors i no fumadors, però ara sí que ho podrien fer per Eurovegas

– Perquè si fos realment un projecte interessant que generés avantatges, ja sortirien d’altres països a Europa demanant-ho per a ells, com van fer amb Eurodisney; però ara tothom calla, ningú no vol aquest brodi ni creu que sigui bo per generar ocupació ni pensa que sigui una aposta empresarial de futur. I nosaltres ens discutim amb una altra ciutat per tenir-ho? S’HAN BEGUT L’ENTENIMENT!!!!

Em sembla que no acabaré mai, perquè em venen més i més raons per les quals no es justifica que posin Eurovegas al Baix Llobregat i si finalment ho fan, segur que molta gent acabarem marxant a un altre lloc, no ens quedarà més remei.