Llista única o l’únic “listo”

 M’havia fet la il·lusió de que quan passés el dia 9 de novembre es podria deixar de parlar de La Consulta, la no consulta, El procés participatiu, o el que finalment va arribar sent: Més de 2 milions de persones que, de manera organitzada i cívica, van voler donar la seva opinió respecte a la relació de Catalunya amb l’Estat i la voluntat de tenir un Estat Independent. I volia que es deixés de parlar del tema sobiranista perquè el govern comencés a fer allò que s’espera que faci el govern d’un país: GOVERNAR

Perquè governar un país significa establir totes les mesures necessàries per  cobrir les necessitats de la ciutadania, pel que fa a la seguretat, la cultura, l’educació, el territori, l’ocupació, els serveis socials……

on va

La pregunta és: Què està fent el Sr Mas i el partit del govern de CiU per atendre les necessitats de la ciutadania? Doncs la resposta és que absolutament res de bo.

En els darrers 4 anys es compten per milions les retallades en sanitat i educació pública, amb privatitzacions a hospitals i CAPs i mantenint el concert econòmic amb escoles de l’Opus o eliminant el finançament de les Escoles Bressol (l’aportació de la Generalitat el 2011 era de 1.800€/plaça, el 2015 serà de 0€/plaça) S’han venut i s’estan venent edificis públics que després s’han quedat en règim de lloguer, o han servit per eixugar el deute que tenen amb l’ajuntament de Barcelona com el tenen amb tots els ajuntament de Catalunya ( a Sant Joan Despí ens deuen més de 3 milions d’euros). S’han reduït les prestacions socials de renda mínima a unes xifres escandaloses que deixen sense cap ingrés a milers de famílies que perden qualitat de vida i arriben a una situació de pobresa extrema. Hi ha 200.000 persones aturades més que quan van iniciar la legislatura i les persones que no troben feina durant més de dos anys segueixen augmentant sense que es desenvolupin polítiques d’impuls de l’ocupació i la dinamització de l’economia.

Però tot això pot esperar, com a mínim un altre any i mig, mentre unes persones saberudes, expertes i no sé quantes coses més, formaran part d’una llista única que permetrà elaborar La Constitució Catalana i les estructures del Nou Estat. Després, passat aquest temps ja tornarem a votar i llavors se suposa que començaran a fer el que toca.

Perquè, és clar, quan va arribar al govern el 2010 tot era culpa del Tripartit; evidentment després de 4 anys ara la culpa la té Madrid.

Tothom té dret a il·lusionar-se però jo crec que la presa de pèl d’aquest senyor ja comença a ser descarada, per això dic que ell si que va de llest, de mesies, de salvador del país, d’impulsor de la gran solució de tots els problemes.

Realment necessitem unes eleccions, sí, unes eleccions on hi hagi un programa de les coses importants que cal fer JA!, que no ten espera i que, si realment la gent de Catalunya vol una relació diferent amb España doncs continuem treballant, fent camí. Fem valdre el nostre Estatut, recuperant-lo totalment o és que ens cal fer una Constitució Catalana que millorarà el que deia l’Estatut?

Amb tanta feina com hi ha i totes les notícies, les entrevistes, els programes… parlant del mateix.

Que cada persona es miri endins i pensi què és el que realment l’importa i si les seves condicions econòmiques, socials, laborals fossin de dificultat en què estaria pensant i quines serien les seves prioritats.

Probresa energètica o POBRESA?

L’any passat la gran preocupació va ser la malnutrició infantil, sobretot a rel de l’Informe del Síndic de Greuges l’agost del 2013. Llavors les entitats, associacions veïnals i tothom es va posar les mans cap i va a començar a exigir a Serveis Socials què s’estava fent.

Evidentment aquesta qüestió no era nova per a les persones que estem dedicant-nos a atendre les necessitats dels infants que estan en situació de vulnerabilitat i menys encara ens era al·liena la intervenció en la tramitació dels ajuts individuals de menjador que anaven progressivament augmentant; a més, aquestes beques que concedeix la Generalitat mai han cobert tot l’import, amb la qual cosa, des del Departament sempre les hem complementades per tal de garantir un àpat diari a tots els infants.

pobreza

No cal dir que tenim en compte que els nens i nenes mengen tot l’any i no només del 15 de setembre al 22 de juny, que és el període escolar i el que la Generalitat té en compte com a beca. Amb la qual cosa, sempre hem establert altres estratègies per garantir aquest àpat, a través de més vals d’alimentació per a les famílies o mitjançant les beques de casals i colònies amb el menjar inclòs.

Enguany la gran preocupació que s’ha disparat és la pobresa energètica, sobretot a partir de la suspensió del Tribunal Cosntitucional del Decret que havia fet la Generalitat. De fet aquest Decret és totalment inútil ja que no dóna una solució real. Quin sentit té aplaçar el pagament, si no tens els diners ara tampoc els tindràs al final de l’hivern; a més, potser no es necessita aigua o electricitat a l’estiu? És tan important no passar fred com poder tenir el menjar ben conservat.

po

Ara, doncs, també es gira la mirada cap a Serveis Socials, fent-nos responsables de garantir els subministraments bàsics. Certament això és el que venim fent en els darrers anys però es planteja una qüestió en la perversió d’aquest sistema. Han de pagar els ajuntaments les factures d’aigua, llum i gas de tota la població que està en situació de precarietat econòmica mentre les grans companyies energètiques parem la mà i van acumulant beneficis? Doncs jo crec que no, que cal regularitzar aquesta situació i cercar unes altres vies alternatives que passin també perquè aquestes empreses, malauradament privatitzades, renunciïn a alguns beneficis.

Bé, ara ja tenim l’alimentació infantil i la pobresa energètica, quina serà la següent demanda “a gran escala” a Serveis Socials, habitatge?

Crec que no s’està abordant el problema com cal. No és problema d’alimentació o de pobresa energètica, el problema és LA POBRESA, en majúscules. Una pobresa derivada de la manca de treball i de la precarietat salarial que impedeix la subsistència.

Llavors, enlloc de generar un sistema de prestacions que garanteixin els drets de les persones a una vida digna (Prestació d’atur, Renda Mínima Garantida de Ciutadania, atenció sanitària gratuïta, escoles públiques amb educació gratuïta a primària i secundària) han convertit a la nostra ciutadania en receptors d’ajuts, amb un concepte assistencialista i de caritat, no de drets; on els serveis socials que haurien de ser complementaris al sistema de prestacions, acaba sent l’única opció de moltes famílies que no reben cap altre tipus de suport.

Potser que el govern de CiU deixi d’esclamar-se perquè li han tombat el Decret de Pobresa Energètica i comenci a fer alguna cosa per combatre la pobresa del nostre país.

Barris i Crisi

Aquesta ha estat la ponència inicial de la Convenció Programàtica que ICV ha fet aquest matí a Barceona.

La ponència ha estat a càrrec de l’Ismael Blanco, coordinador de l’Equip que està duent a terme la Recerca  Barris i Crisi, una investigació que recull informació sobre la situació i dinàmiques que s’han generat en diferents barris en aquest context de crisi.

Aquest estudi, que va començar el febrer del 2013, té prevista una durada de dos anys; per tant, finalitzarà el febrer de 2015. Ara, però, ja es poden començar a extreure algunes conclusions de les dades que s’estan obtenint de l’observació.

ciutat-meridiana1

Aquí deixo algunes coses de les que he recollit, però no pretenc fer aquí l’anàlisi d’una recerca que ha de tenir unes conclusions i han d’estar exposades amb molt de rigor

1.- Que hi ha una segregació urbana com a fenòmen estructural, que està en els gens de la societat i aquesta segregació és una amenaça per a la cohesió social.

-Si hi ha situació de pobresa augmenta la situació de vulnerabilitat. -La segregació urbana genera més segregació escolar. -Si la població és d’origen estranger s’abona un terreny de xenofòbia i radicalitat dels discursos. -Apareix la insensibilització de la resta de la població i així la insolidaritat. -A escala metropolitana es planteja el greu problema de la justícia redistributiva. -Les desigualtats territorials generen més diferències socials.

2.-  La segregació urbana superior és molt més evident que la inferior. Això vol que les classes mitges i baixes estan molt més barregades que les classes altes o benestants.

En aquest sentit el concepte de “gueto” s’hauria d’aplicar més aviat a un barri com Sant Gervasi que no a un com el Raval. Una de les raons en les que es podria basar aquesta situació és el fet que quan s’han dut a terme polítiques de rehabilitació sempre han estat en zona baixa i la mixtització no s’ha produït en la zona alta.

3.- L’estudi de la instensitat de segregació que s’ha realitzat de manera cartogràfica fa aparèixer que hi ha diferències significatives entre municipis, més que entre barris d’un mateix municipi.

Això implica que els municipis que disposen de més recursos són aquells que tenen menys necessitats. És evident, doncs, que no es pot combatre la segregació urbana només des de les polítiques municipals, sinó que cal fer-ho des d’una estratègia de país.

4.- Pel que fa al estudi de casos que s’ha realitzat s’observa que la crisi no ha impactat de la mateixa manera a tots els territoris, uns s’han vist més afectats que els altres. Els més colpejats per la crisi són els que han vist augmentar la seva població de persones d’origen estranger i que hi ha hagut una substitució poblacional.

El què s’observa és tota una acció social del propi veïnat que ha generat diverses dinàmiques: SOCIALS (Banc del Temps, Banc d’Aliments, PAH..) MEDI AMBIENTALS (xarxes telemàtiques Guifi.net, Som Energia, horts urbans..) ECONOMIA (c0operatives de consum, ..)

Té un important valor que ens permet visibilitzar la ciutadania que s’està organitzant en temps de crisi, però també el fet que la generació de benestar social depèn de la pròpia capacitat i allà on hi ha més necessitat no hi ha prou energia per fer-ho.

Les recomanacions que l’Ismael Blanco ens donava cap a la intervenció és que no podem naturalitzar la segregació urbana, per tant, calen solucions a llarg termini amb polítiques redistributives dirigides a tot el territori, ja que las solucions locals no són suficients.

S’ha de treballar als municipis i als barris més vulnerables amb polítiques integrals basades en la col·laboració de les administracions però sobretot conjuntament amb els agents del territori, perquè permetran l’organització i la innovació social que contraresti les dinàmiques excloents i la insuficiència dels serveis públics.

On va el PSC?

Ja fa dies que penso que el PSC ha perdut una mica el nord i que la seva dependència del PSOE està fent que s’estiguin prenent decisions que cap persona sap on acabarà portant el partit.

La història del DRET A DECIDIR a molts i moltes ja ens té fins al barret, perquè , tot i estar d’acord, tinc ganes de que es parlin d’unes altres coses. A mí, personalment, em va molta ràbia que CiU, amb companyia d’ERC, estiguin marejant la perdiu des de fa mesos i no s’estiguin preocupant de res més. Governar, si es pot dir així, només pel referèndum mentre la gent ho està passant malament, em sembla irresponsable i vergonyós.

La coalició ICV-EUiA ha anat defensant els drets nacionals acompanyats sempre dels drets socials, de manera indivisible.

Ha seguit treballant en molts àmbits, per posar-ne alguns exemples i donant un cop d’ull a la pàgina d’ICV on es van posant les notícies de les intervencions dels diferents diputats i diputades al Parlament i al Congrés, n’he extret algunes actuacions corresponents a desembre i gener.

– En defensa del medi ambient, com els moments de màxima contaminació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

– Posant de relleu casos de mala utilització de diner públic o corrupció

– Tan al Parlament de Catalunya com al Congrés a Madrid  intervenint contra el sector elèctric

– Fent esmenes als pressupostos, exigint canvis en les polítiques d’auteritat i reclamant una distribució adequada dels recursos a tots els ajuntaments

– Reclamant la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, no només des del punt de vista del 1714, sinó també recordant el 75è aniversari de l’exili al que es van veure tantes persones abocades al final de la Guerra Civil

– Posar en evidència les polítiques de seguretat amb la utilització de bales de goma i altres actuacions que CiU, ERC i PSC han impedit que es debatessin les conclusions dels grups

– En aquests darrers dies exigint el rebuig del Parlament de qualsevol acte racista i reclamant al President de la Generalitat que no es relacioni amb personatges vinculats a organitzacions xenòfogues i racistes 

I, entre mig, tot el que té a veure amb el Dret a Decidir, com no podia ser d’una altra manera. Perquè certament és quelcom que està al carrer i que a molta ciutadania li preocupa o hi té interès.

No estic dient que ICV ho està fent millor que ningú, segurament hi haurà gent, pròpia i estranya, que pensi que ho està fent fatal. Segur que hi ha gent  que pensa que ja s’hauria d’haver posicionat clarament a favor de la Independència o bé en contra. Jo penso que això és el següent pas i que ja arribarà, si cal. Però estic totalment d’acord en què la coalició hagi mostrat el seu acord amb el Dret a Decidir, com a fet democràtic per exel·lència, però també com a forma de que cada persona s’expressi en un aspecte tan emocional i personal, a més de polític.

Per què no ho ha fet el PSC? Què li ho impedia? A què el comprometia? Han preferit votar igual que el PP i C’s? Crec que no han donat resposta a totes les sensibilitats del seu partit i s’ha vist clarament en la votació d’ahir al Parlament. Què passarà ara? Expulsen a qui va votar diferent? Permetran que passin al grup mitx i el PSC serà la quarta força darrera del PP? Ho tenen fatal.

Jo m’he llegit la “Crida solidària pel referèndum” que és el manifest que estan enviant a la militància i demanant signatures. No estic d’acord amb tot, sobretot amb alguns arguments de patriotisme, lleialtat o lluita; però és un posicionament en el que es defensa que les persones socialistes no poden estar fora d’aquesta “cita per Catalunya”.

Crec que el PSC li està fent molt de mal a l’esquerra d’aquest país, tan malament com ho fa al PSOE a la resta d’España. A aquest pas no ens treurem de sobre ni a CiU, ni al PP, ni a totes les polítiques neoliberals que ens van ofegant.

Tampoc no entenc el paper de les CUP. Resulta que als pressupostos només van fer una esmena a la totalitat i, mentre ICV-EUiA en va presentar 1.056 esmenes, unes 80 corresponents al Baix Llobregat, les CUP no en van presentar CAP. I ara, després de tot el què defensen, a la votació d’ahir s’abstenen. Deuen tenir un argumentari molt clar i una línia política molt justificada, però jo no l’acabo d’entendre.

esmenesEls propers dies imagino que es diran més coses però no crec que el PSC surti “indemne” d’aquest afer

Jornada sobre les Muntanyes del Baix Llobregat

El passat dissabte dia 9 de novembre, la coalició ICV-EUiA-EPM, va organitzar a Vallirana les II Jornada del Pla Director de les Muntanyes del Baix Llobregat.

Jo hi vaig participar en la presentació, juntament amb la Lorena Vicioso, diputada d’ICV-EUiA al Parlament i el José Antonio Ruibo, president de les EPM. El fet que jo participés és perquè havia estat Consellera Comarcal de Medi Ambient quan es va realitzar la primera jornada, el gener del 2010, on es va presentar el Pla Director

muntanyes

Enguany l’encarregat de fer-ne la presentació ha estat en David Massana, recordant-nos que El Pla Director es va fer a partir de l’interès d’11 municipis amb una inciativa del 2006 sobre un territori i en un moment social i econòmic diferent.

En la seva exposició ell deia que la nostra coalició hi creu en aquest projecte i aposta per fer cooperació entre els municipis i poder fer accions; partint de les que ja s’han treballat i adequant-ne d’altres; perquè es tinguin en compte noves alternatives als canvis en el sistema producticu, generant llocs de feina, amb un impacte positiu en el territori i donant valor a la seva funció social.

Es referia a que hem de preservar el territori ja que existeix la idea que en els espais no protegits se’n pot fer qualsevol cosa, només cal recordar la proposta d’Eurovegas.

El Pla Director ha de representar accions en diferents municipis sobre: Prevenció d’incendis. Autosuficiència financera. Aprofitament de la remaderia extensiva. Plaga contra l’abocament incontrolat. Col.laboració indispensable entre administracions. Manteniment del bosc i agricultura perquè són elements de biodiversitat al territori. Itineraris de patrimoni cultural i artístic. L’agricultura de muntanya amb repercusió econòmica. Productes de Km0. Turisme de proximitat.

I va concloure dient que la nostra coalició ha de tenir responsabilitat en l’impuls de la visibilitat d’aquest Pla Director

sala

La Sala estava plena de persones implicades en la defensa del nostre territori, tan a nivell institucional com des de la ciutadania i les intervencions de les accions que s’estan duent a terme a la Comarca van resultar molt interessants i engresccadores

En Ramon Guasch ens va explicar tot el projecte d’escalfament amb Biomassa que es fa a Beques. El projecte, que va arrencar quan ell era l’alcalde, està utilitzant sòl no urbanitzable de boscos i encara se’n podrien aprofitar molt més. Es basa en la recuperació de l’ús inicial dels boscos, ja que fins els anys 70 la llenya es feia servir per fer pa, per fer calç i també per escalfar-se.

Per iniciar el projecte es van buscar experiències ja existents, amb exemples d’utilizació com a calefacció i aigua per als centres públics (escoles, poliesportius…); es va valorar si seria rendible en les propietats forestals privades, que són majoria; quins efectes tindria de contaminacó ambiental o si es malmetrien els boscos

descargaFinalment al municipi hi ha tres punts de producció: les piscines, la llar d’infants i escola publica i el Centre Cívic, amb un total de 1.400 kw que genera més del que ara es gasta. Hi hauria, doncs, la possibilitat d’explotar la llenya per fer electricitat si existís una empresa consolidada que fes la inversió i els comprés la fusta.

Com impacte es veu que s’ha preservat el territori; crea llocs treball amb un cercle econòmic;  genera benefici directe cremant fusta poc a poc, apareixen empreses forestals, de transport, de manteniment i en dos anys s’ha estalviat el 46% de la despesa en energia.

En Ramon va acabar la seva intervenció explicant que de moment la fusta que s’ha tret és de boscos de propietat pública i va contestar a les preguntes sobre les dificultats en les mides de les branques o les fulles per la humitat i el tipus de caldera que s’utilitza.

En Josep Puigdengolas, regidor de Medi Ambient a Sant Boi de Llobregat, ens va explicar els objectius del projecte destinat a la neteja de les franges de sotabosc, amb la utilització d’un ramat de cabres.

En aquests moments es compta amb 120 cabres, tot i que es va començar amb 75. A la nit romanen en un corral, quejosep ha estat construït per l’Ajuntament, per això el cost del primer any va ser de 70.000 euros, però a partir del segon any ja hi hahagut un estalvi de 18.000 euros en la neteja

Inicialment no feien la neteja era insuficient i va haver el compromís, per part dels propis pastors, de completar-la. S’han combinat cabres i ovelles i aquesta combinació aconsegueix una millor neteja

Hi ha hagut algunes dificultats, com per exemple el fet de que no hi ha pastors al territori i també les possibilitats de conflicte entre propietaris per la servitud de pas. Per altra banda, ha tingut una molt bona acollida i valoració per part de la ciutadania ja que tothom coneix “les cabres” i s’està utilitzant molt per a la sensibilització i l’educació ambiental de les escoles que volen conèixer el projecte.

Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló, ens va explicar la integració del turisme al territori; un turisme sostenible que aporti beneficis directes, amb l’aprofitament dels recursos naturals i culturals com és la recuperació d’elements caracteristics com els murs de pedra seca, les masies, els itineraris, … ja que en aquests moments hi ha un creixement important d’aquest tipus de turisme, també anomenat alternatiu.

A través del turisme es pot generar activitat econòmica, creant un model alternatiu que doni resposta a la crisi econòmica, amb l’aparició de petites empreneduries i una oferta d’ocupació .

Al Baix Llobregat podem fer ofertes de turisme esportiu, com és el cas de les persones que van amb bicicleta i que es pot millorar les connexions entre municipis. L’agroturisme que mostra una realitat agrícola amb molts productes com la cirera, que a més de la comercialització també hi ha aspectes com la florida. El mercat de pagès, amb productes del Parc Agrari, ecològics, que s’està realitzant a moltes ciutats de la comarca amb un creixement important i amb molta gent procedent de l’entorn. Itineraris culturals, amb la mostra del patrimoni cultural i artístic.

colonia

En Gerard va acabar la seva exposició dient que són moltes les Festes populars i les expressions culturals del nostre territori i que hem de poder recuperar també les arts tradicionals i que hem d’afegir el turisme del coneixement. Tot això amb un turisme responsable que podem incorporar la visió de que tenim un espai fantàstic, per mantenir-lo i per explicar-lo; generant una oferta sostenible.

En Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat, ens va fer una exposició molt detallada de l’agricultura de muntanya com una experiència de futur i va reivindicar un espai protegit, com és el Parc Agrari, per a poblacions com Torrelles o Begues, ja que cal preservar el paissatge i també demostrar que és una ocupació prou rendible. No hem de parlar de patrimoni forestal o agrícola independentment.

Hi ha molts beneficis, entre d’altres:

. Manteniment, recuperació i millora de les terres de conreu dels pobles de muntanya
. Generació d’activitat i renovació generacional
. Conservació del patrimoni fruit duna cultura milenària agrícola i forestal
. Protecció, gestio i aprofitament sostenible del sector forestal com a garant de la biodiversitat
. Preservació del paisatge com a tret d’identitat                                                                                                                                         . Bona utilització de l’aigua.                                                                                                                                                                                           . Planta de compostatge metropolitana per a fer adob.                                                                                                                        . Recuperació de conreus com les oliveres o les roses de Begues.

En definitiva Torrelles és un territori amb futur.

panoramica

En Javier García, regidor de Gavà, ens va explicar la implicació que haurien de tenir altres administracions supramunicipals, com per exemple l’AMB i també l’ampliació de la zona que hauria d’afecta a un Pla Especial per l’Ordal. Això permetria blindar urbanísticament algunes zones i també generar una gestió comuna.

No podem oblidar alguns aspectes que juguen en contra de la preservació de les Muntanyes com són la gran pressió geogràfica de la gran ciutat de Barcelona que és tan propera a la nostra comarca, així com la pròpia pressió demogràfica dels nostres pobles i ciutats. També ens trobem que actualment, els grans propietaris de la terra ja no són persones privades sinó grans bans i immobiliàries que van comprar molt terreny pensant en l’especulació d’Eurovegas.

La nostra presència com a coalició al territori de les Muntanyes del Baix amb alcaldies i amb la participació amb molts governs municipals, ens ha de permetre i comprometre en impulsar el Pla Director

Per acabar la jornada l’Hortènsia Grau, diputada de la coalició al Parlament de Catalunya i responsable dels tots aquests temes, va fer el tancament recordant alguns dels aspectes tractats. Destacant que al Baix Llobregat, malgrat pugui semblar el contrari, el sòl urbà només representa el 33 % del territori; per la qual cosa, el Pla Director ha de donar-nos autoestima i força. No és un document més, sinó que té aspectes a nivell ambiental, econòmic, de dinamització el territori, d’accés a la terra.

El futur és imprevisible amb les convulsions econòmiques que s’estan succeint, pero està clar que l’energia es va acabant i s’han de canviar actituds. Hem de tenir present el nostre territori productiu i la sobirania alimentària.

En un moment en que totes les polítiques de Generalitat respecte al Medi Ambient són precisament de desregulació, cal fer debat al Parlament per presentar batalla i marcant línies d’actuació, superant discusions entre ecologisme, pagesia, ramaderia…. i establir nous models de protecció del sòl agrari amb fons de terres, lloguer, bancs de terres…

hortènsia
S’ha d’aconseguir que els ajuts europeus serveixin per la incorporació de joves, amb formació adequada i també al territori. Els propietaris forestals que fan conservació han de tenir algun tipus de compensació per la col.laboració ambiental que estan duent a terme. En definitiva, molt per fer però també molt bones propostes que s’estan fent.

Ajuts de menjador a Sant Joan Despí

El 24 de setembre, demà farà un mes, ja expressava la meva preocupació per la situació de les beques de menjador. Aquest dilluns he assistit a la Roda de Premsa que es va fer al Consell Comarcal on el Conseller d’Educació va exposar les necessitats de la nostra comarca. Notícia que s’ha fet ressò en molts diaris digitals, ràdios, etc.

IMG_6502

La realitat de la nostra ciutat és similar a la de la resta de municipis de la nostra comarca i amb les dades que ens ha facilitat el Consell Comarcal, en aquests moments, de les 393 s0l.licituds de beques de menjador que hem rebut, només tenim aprovades 194 (no arriba al 50%), que són els infants que tenen 12 punts o més en el barem, algunes fins a 16 punts.

La Generalitat dónarà 3,10 € per dia i infant, tot i que el menjar val 6,20€, amb la qual cosa assumeix la meitat sense tenir en compte que la família que està en aquests condicions, amb rendes inferiors als 2.000 euros anuals, no poden assumir el pagament de l’altra meitat.

Des del Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, igual com hem fet altres anys, intentarem cobrir les situacions més greus perquè hem tingut sempre la voluntat de poder garantir a tots els infants de la nostra ciutat un àpat diari; però està clar que la Generalitat ha d’assumir els compromisos que va adquirir amb el Parlament, el passat 3 de juliol, de garantir una partida pressupostària oberta per donar totes les beques de menjador necessàries i donar cobertura als ajuntaments per fer-ne front http://www.youtube.com/watch?v=5iNNQzHPCbA

Beques menjador 2013-2014

Realment aquesta és la meva principal preocupació en aquest moments: Garantir els ajuts individuals de menjador de totes les criatures que ho necessiten.

Encara no fa quinze dies que ha començat el curs 2013-2014 i estic molt pendent de les notícies tan a la ràdio, a la tevisió o a la premsa per saber què està passant i com s’està resolent la situació.

Sorprenentment, o no, no hi ha cap informació, cap titular, cap debat, al respecte. Res de res, tot i l’informe del Síndic de Greuges sobre la malnutrició que pateixen els infants a Catalunya, que ha estat minimitzat pel govern de la Generalitat.

Les portades dels diaris, en paper o digitals, les informacions a la ràdio i la televisió tenen dos temes estrella: la independència de Catalunya i la operació del Rei.

Sembla que le gran preocupació de la gent és que si Catalunya és independent, què passarà amb el euro ? quina nacionalitat tindrem? serem membres de la UE?

Tothom ha de dir la seva, alguns grans salvadors de la pàtria, altres que ho relacionen amb ETA o parlen dels adoctrinaments a les escoles. Quanta tonteria!!! o fins i tot, sembla que ha de decidir tota España. 

Com no ha de parlar tothom si el propi govern CiU i ERC no s’aclaren.

L’altre gran “notición” que també preocupa molt i omple portades és l’enèssima operació del Rei, aquest cop a una clínica privada i amb un metge, Miguel Cabanela, que és un dels qui més sap del món sobre aquest tipus d’operacions i que “casualment” és español i que “casualment” està exercint fora d’España

Aquestes són algunes de les portades d’avui dels diaris impresos, però n’hi ha moltes més del mateix estil, tan a Catalunya com a la resta d’Estat:

ara.750

elmundo.200

Les grans notícies, però el problemes de les famílies són uns altres i davant de les dades que ens estan arribant des del Consell Comarcal de Baix Llobregat, ho tindrem molt difícil per poder afrontar totes les demandes de beca de menjador per aquest curs que fa apenes 15 dies que ha començat.

Des del Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, des de fa molts anys, hem prioritzat el ajuts de menjador i s’han abocat molts recursos econòmics, proporcionalment a d’altres projectes i respecte del que altres municipis han fet.

Això ha permès donar moltes beques i amb diferents proporcions, des del 15 % fins el 100% del que corresponia pagar a les famílies. Fins i tot becant a famílies que no arribaven a la puntuació del barem que establia el Consell Comarcal, pel fet de tenir seguiment de Serveis Socials, amb un informe de situació de risc social.

Així, mentre els recursos de la Generalitat han anat disminuint o, el que és el mateix, mantenint-se mentre el preu de l’àpat puja i el nombre de sol.licituds augmenta; des de Serveis Socials hem treballat per augmentar la partida pressupostària any rera any i així poder seguir cobrint al màxim possible les demandes.

Què està passant ara?

– Amb les dades que tinc en aquests moments al Baix Llobregat hi ha 1.500 sol.licituds més de beca amb la mateixa aportació per part de la Generalitat, això implicarà que la puntuació necessària per accedir passa d’11 punts de l’any passat a 12 punts (fa uns 5 anys haviem pogut donar beques d’un 15% a famílies amb 9 punts). Això deixarà a famílies amb pocs recursos sense cap ajut ja que només s’atendran els casos extrems.

– D’altra banda és el primer any que la documentació econòmica la tramita directament el Consell Comarcal a través de l’Agència Tributària i, malauradament hi ha hagut alguns errors, així, hi ha famílies amb requeriments de més documentació i sense tenir la valoració definitiva; amb la qual cosa, fins que això no es resolgui, hi ha criatures que no tenen accés al menjador escolar.

– La tercera situació greu és el fet que només es tramitaran les sol·licituds que es van fer abans de l’estiu, en el termini que correspon, i ara, no s’obrirà cap altre període de sol.licituds. Què passarà amb les famílies desplaçades? són moltes les persones que es veuen obligades a canviar de residència pel treball, pel preu dels habitatges, per moltes raons. Què passarà amb les famílies que han empitojat la seva situació econòmica? sovint les dades corresponen als ingressos de l’any anterior i els ingressos són menors cada vegada.

Moltes preguntes, moltes incerteses, mentre qui ens governa i té l’obligació de donar resposta a totes les criatures, està mirant cap a una altra banda i té uns altres interessos.