El passat dissabte dia 9 de novembre, la coalició ICV-EUiA-EPM, va organitzar a Vallirana les II Jornada del Pla Director de les Muntanyes del Baix Llobregat.
Jo hi vaig participar en la presentació, juntament amb la Lorena Vicioso, diputada d’ICV-EUiA al Parlament i el José Antonio Ruibo, president de les EPM. El fet que jo participés és perquè havia estat Consellera Comarcal de Medi Ambient quan es va realitzar la primera jornada, el gener del 2010, on es va presentar el Pla Director
Enguany l’encarregat de fer-ne la presentació ha estat en David Massana, recordant-nos que El Pla Director es va fer a partir de l’interès d’11 municipis amb una inciativa del 2006 sobre un territori i en un moment social i econòmic diferent.
En la seva exposició ell deia que la nostra coalició hi creu en aquest projecte i aposta per fer cooperació entre els municipis i poder fer accions; partint de les que ja s’han treballat i adequant-ne d’altres; perquè es tinguin en compte noves alternatives als canvis en el sistema producticu, generant llocs de feina, amb un impacte positiu en el territori i donant valor a la seva funció social.
Es referia a que hem de preservar el territori ja que existeix la idea que en els espais no protegits se’n pot fer qualsevol cosa, només cal recordar la proposta d’Eurovegas.
El Pla Director ha de representar accions en diferents municipis sobre: Prevenció d’incendis. Autosuficiència financera. Aprofitament de la remaderia extensiva. Plaga contra l’abocament incontrolat. Col.laboració indispensable entre administracions. Manteniment del bosc i agricultura perquè són elements de biodiversitat al territori. Itineraris de patrimoni cultural i artístic. L’agricultura de muntanya amb repercusió econòmica. Productes de Km0. Turisme de proximitat.
I va concloure dient que la nostra coalició ha de tenir responsabilitat en l’impuls de la visibilitat d’aquest Pla Director
La Sala estava plena de persones implicades en la defensa del nostre territori, tan a nivell institucional com des de la ciutadania i les intervencions de les accions que s’estan duent a terme a la Comarca van resultar molt interessants i engresccadores
En Ramon Guasch ens va explicar tot el projecte d’escalfament amb Biomassa que es fa a Beques. El projecte, que va arrencar quan ell era l’alcalde, està utilitzant sòl no urbanitzable de boscos i encara se’n podrien aprofitar molt més. Es basa en la recuperació de l’ús inicial dels boscos, ja que fins els anys 70 la llenya es feia servir per fer pa, per fer calç i també per escalfar-se.
Per iniciar el projecte es van buscar experiències ja existents, amb exemples d’utilizació com a calefacció i aigua per als centres públics (escoles, poliesportius…); es va valorar si seria rendible en les propietats forestals privades, que són majoria; quins efectes tindria de contaminacó ambiental o si es malmetrien els boscos
Finalment al municipi hi ha tres punts de producció: les piscines, la llar d’infants i escola publica i el Centre Cívic, amb un total de 1.400 kw que genera més del que ara es gasta. Hi hauria, doncs, la possibilitat d’explotar la llenya per fer electricitat si existís una empresa consolidada que fes la inversió i els comprés la fusta.
Com impacte es veu que s’ha preservat el territori; crea llocs treball amb un cercle econòmic; genera benefici directe cremant fusta poc a poc, apareixen empreses forestals, de transport, de manteniment i en dos anys s’ha estalviat el 46% de la despesa en energia.
En Ramon va acabar la seva intervenció explicant que de moment la fusta que s’ha tret és de boscos de propietat pública i va contestar a les preguntes sobre les dificultats en les mides de les branques o les fulles per la humitat i el tipus de caldera que s’utilitza.
En Josep Puigdengolas, regidor de Medi Ambient a Sant Boi de Llobregat, ens va explicar els objectius del projecte destinat a la neteja de les franges de sotabosc, amb la utilització d’un ramat de cabres.
En aquests moments es compta amb 120 cabres, tot i que es va començar amb 75. A la nit romanen en un corral, que ha estat construït per l’Ajuntament, per això el cost del primer any va ser de 70.000 euros, però a partir del segon any ja hi hahagut un estalvi de 18.000 euros en la neteja
Inicialment no feien la neteja era insuficient i va haver el compromís, per part dels propis pastors, de completar-la. S’han combinat cabres i ovelles i aquesta combinació aconsegueix una millor neteja
Hi ha hagut algunes dificultats, com per exemple el fet de que no hi ha pastors al territori i també les possibilitats de conflicte entre propietaris per la servitud de pas. Per altra banda, ha tingut una molt bona acollida i valoració per part de la ciutadania ja que tothom coneix “les cabres” i s’està utilitzant molt per a la sensibilització i l’educació ambiental de les escoles que volen conèixer el projecte.
Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló, ens va explicar la integració del turisme al territori; un turisme sostenible que aporti beneficis directes, amb l’aprofitament dels recursos naturals i culturals com és la recuperació d’elements caracteristics com els murs de pedra seca, les masies, els itineraris, … ja que en aquests moments hi ha un creixement important d’aquest tipus de turisme, també anomenat alternatiu.
A través del turisme es pot generar activitat econòmica, creant un model alternatiu que doni resposta a la crisi econòmica, amb l’aparició de petites empreneduries i una oferta d’ocupació .
Al Baix Llobregat podem fer ofertes de turisme esportiu, com és el cas de les persones que van amb bicicleta i que es pot millorar les connexions entre municipis. L’agroturisme que mostra una realitat agrícola amb molts productes com la cirera, que a més de la comercialització també hi ha aspectes com la florida. El mercat de pagès, amb productes del Parc Agrari, ecològics, que s’està realitzant a moltes ciutats de la comarca amb un creixement important i amb molta gent procedent de l’entorn. Itineraris culturals, amb la mostra del patrimoni cultural i artístic.
En Gerard va acabar la seva exposició dient que són moltes les Festes populars i les expressions culturals del nostre territori i que hem de poder recuperar també les arts tradicionals i que hem d’afegir el turisme del coneixement. Tot això amb un turisme responsable que podem incorporar la visió de que tenim un espai fantàstic, per mantenir-lo i per explicar-lo; generant una oferta sostenible.
En Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat, ens va fer una exposició molt detallada de l’agricultura de muntanya com una experiència de futur i va reivindicar un espai protegit, com és el Parc Agrari, per a poblacions com Torrelles o Begues, ja que cal preservar el paissatge i també demostrar que és una ocupació prou rendible. No hem de parlar de patrimoni forestal o agrícola independentment.
Hi ha molts beneficis, entre d’altres:
. Manteniment, recuperació i millora de les terres de conreu dels pobles de muntanya
. Generació d’activitat i renovació generacional
. Conservació del patrimoni fruit duna cultura milenària agrícola i forestal
. Protecció, gestio i aprofitament sostenible del sector forestal com a garant de la biodiversitat
. Preservació del paisatge com a tret d’identitat . Bona utilització de l’aigua. . Planta de compostatge metropolitana per a fer adob. . Recuperació de conreus com les oliveres o les roses de Begues.
En definitiva Torrelles és un territori amb futur.
En Javier García, regidor de Gavà, ens va explicar la implicació que haurien de tenir altres administracions supramunicipals, com per exemple l’AMB i també l’ampliació de la zona que hauria d’afecta a un Pla Especial per l’Ordal. Això permetria blindar urbanísticament algunes zones i també generar una gestió comuna.
No podem oblidar alguns aspectes que juguen en contra de la preservació de les Muntanyes com són la gran pressió geogràfica de la gran ciutat de Barcelona que és tan propera a la nostra comarca, així com la pròpia pressió demogràfica dels nostres pobles i ciutats. També ens trobem que actualment, els grans propietaris de la terra ja no són persones privades sinó grans bans i immobiliàries que van comprar molt terreny pensant en l’especulació d’Eurovegas.
La nostra presència com a coalició al territori de les Muntanyes del Baix amb alcaldies i amb la participació amb molts governs municipals, ens ha de permetre i comprometre en impulsar el Pla Director
Per acabar la jornada l’Hortènsia Grau, diputada de la coalició al Parlament de Catalunya i responsable dels tots aquests temes, va fer el tancament recordant alguns dels aspectes tractats. Destacant que al Baix Llobregat, malgrat pugui semblar el contrari, el sòl urbà només representa el 33 % del territori; per la qual cosa, el Pla Director ha de donar-nos autoestima i força. No és un document més, sinó que té aspectes a nivell ambiental, econòmic, de dinamització el territori, d’accés a la terra.
El futur és imprevisible amb les convulsions econòmiques que s’estan succeint, pero està clar que l’energia es va acabant i s’han de canviar actituds. Hem de tenir present el nostre territori productiu i la sobirania alimentària.
En un moment en que totes les polítiques de Generalitat respecte al Medi Ambient són precisament de desregulació, cal fer debat al Parlament per presentar batalla i marcant línies d’actuació, superant discusions entre ecologisme, pagesia, ramaderia…. i establir nous models de protecció del sòl agrari amb fons de terres, lloguer, bancs de terres…
S’ha d’aconseguir que els ajuts europeus serveixin per la incorporació de joves, amb formació adequada i també al territori. Els propietaris forestals que fan conservació han de tenir algun tipus de compensació per la col.laboració ambiental que estan duent a terme. En definitiva, molt per fer però també molt bones propostes que s’estan fent.