SALUT I FAMÍLIA és una associació que té el seu àmbit d’actuació molt vinculat a les dones i a les persones immigrants i que, més d’una vegada ens ha donat un cop de mà amb alguna persona de Sant Joan Despí que ha necessitat un suport que directament no podíem oferir-li des de l’Ajuntament, sobretot per qüestions de situació irregular.
És per això que el passat 18 de juny vaig anar a la jornada que es va organitzar per parlar de l’accés a l’assistència sanitària i respecte als drets bàsics la població vulnerable a Catalunya, on es plantejava quina és la situació actual segons la legislació.
L’ELVIRA MÉNDEZ, Directora General de Salut i Família, va explicar els canvis legals que s’han produït després del RDL16/2012 de 20 d’abril i el posterior RDL 1192/2012 de 3 d’agost que era necessari perquè és anticonstitucional deixar a joves fora del sistema de salut, o a les dones embarassades o als infants, tal i com es deia en el primer Decret.
Aquests canvis, però, sí que han afectat al fet que no s’atén a les persones que no tenen la condició d’estar assegurats a la Seguretat Social. Es produeixen moltes situacions diferents que pateixen desamparament:
.Persones adultes en situació irregular
.Persones empadronades amb targeta però no tenen autorització residència.
.Persones adultes amb targeta sanitària, amb residència i en atur llarga durada
.Persones aduktes, especialment mestresses de casa reagrupades pel marit, en possessió d’una targeta sanitària que poden perdre l’autorització
De manera que aquests canvis han suposat:
. Desballestament de la cubertura pública i universal de la salut
. Fragmentaciódels nivells d’accés a l’assistència
.Inequitat, legalment instituïda, amb factors adversos cap a la bona salud. .Dificultat a l’accés al tractament
Sortosament el servei Català de la Salut va establir el 30 d’agost 10/2012 instruccions de cobertura pública del CATSALUT respectant l’accés de les persones estrangeres.
En aquests moments hi ha tres actors que estan treballant: Salut i Família, Consell Municipal d’immigració de Barcelona i CATSALUT, de manera coordinada, compartint informació, valors d’equitat i s’aconsegueixen resoldre casos individuals. Cal que això també s’extegui a tot el territori.
Hi ha d’altres situacions problemàtiques a resoldre: es facturen serveis d’urgències, que sovint no es cobren però generen por entre les persones migrades; quan es donen les targetes sanitàries 3 mesos després de l’empedronament no es té en compte la possibilitat de l’atenció a malalties infeccioses o de malaltia molt greu, amb el consegüent perill per a la pròpia persona però també per l’entorn; les dificultats de l’empadronament en alguns municipis i l’empadronament sense domicili perquè no es pot acreditar, en aquest tema és important que es pugui fer alguna acutació amb la FMC i l’ACM per poder establir un model comú.
En JOAN LLUÍS PIQUÉ Cap de la Divisió d’Atenció a la ciutadania del CATSALUT ens va explicar que la es garanteix la cobertura sanitària pública a tota la població empadronada a Catalunya: assegurats o dret d’accés. S’està estudiant el cas dels Espanyols amb rendes superiors a 100.000 euros quan no han cotitzat que poden fer un conveni sanitari.
Factors a ressenyar: “Lla salut és un dret individual de les persones i ha de ser garantit de manera pública, perquè també té el component públic i comunitari”
L’Institut Nacional de Seguretat Social és qui dóna la condiciò d’assegurat, per tant qui diu qui té dret a la sanitat pública. A Catalunya hi ha reconegudes 7 milions i mig de targetes sanitàries però l’INSS només es reconeixen 7.100.00; és a dir que hi ha moltes targetes que no tenen la condició acreditada a nivell de l’Estat
Existeix la diferència d’atenció entre targetes de nivell 1, durant el primer any de residència, que només dóna accés a les urgències, i el nivell 2 que és dóna posteriorment.
L’ANGEL MIRET de l’Ajuntament de Barcelona ens explica el Pla d’Inclusió Social de Barcelona i el seu desplegament (acord ciutadà amb més de 500 entitats) que ha permès estructurar mecanismes per atendre les necessitats de la població, un exemple ha estat el Projecte DISA amb estructura de supermercat de banc d’aliments, amb personal de Càritas, lloguer pagat per l’ajuntament. S’està creant una targa visa “barcelona solidaria”, que es pot utilitzar a qualsevol establiment que, a la vegada, aporta també un tant per cent.
Tot aquest mecanisme és imprescindible a una ciutat com Barcelona amb milers de famílies en situació d’extrema pobresa i que difícilment es poden atendre de la manera que ho podem fer a la nostra ciutat, de forma personalitzada.
En TONI CODINA, representant del Tercer Sector, el defensa con a iniciativa privada amb finalitat de servei públic, amb unes característiques pròpies ja que genera valors, és la veu de determinats col.lectius i afavoreix i canalitza la participació ciutadana.
Hi ha moltes incerteses a partir de l’avanprojecte de Llei de Règim Local, ja que són els municipis els interlocutors, sobretot a través de la participació en els consells. Una de les preocupacions és la inclusió de les clàusules socials als plecs de condicions en les contractacions.
Realment vaig aprendre molt perquè desconexia moltes d’aquestes situacions respecte de l’assistència sanitària, que a Sant Joan també afecten a algunes persones i que tindrem la possibilitat de poder informar i derivar perquè siguin ateses.