És un govern per a tothom?

Avui reflexionava sobre una frase que ja he anat sentint en diverses ocasions i que també va dir el Joan Herrera en el Consell Nacional de dissabte.

Que el govern de CiU s’ha assolit “amb el vot de molts però que s’està governant per a pocs” i això té una lectura realment preocupant a la vista d’algunes decisions que es van prenent i cada vegada va agafant més sentit.

És veritat que si CiU va treure tants vots va ser perquè van ser capaços de donar un missatge que va mobilitzar la gent, la va il·lusionar i la va convèncer de que farien possible uns canvis que millorarien la seva vida quotidiana. Era un discurs que pretenia demostrar que la política catalana no depenia de dretes o esquerres sinó de l’eficàcia i per això en Mas va parlar del govern dels millors.

Però és clar, després de les eleccions ve la realitat i ara ja es va veient com es configura un govern que no està pensat per a tothom.

– Primer han estat els canvis de nom: de la Conselleria d’Educació passa a ser d’Ensenyament (Diu la Sra. Rigau que “la família educa i l’escola ensenya” amb frases com aquestes es carrega, entre d’altres coses, tota l’educació en el lleure) i de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania torna a Benestar i Família (dient el Sr. Claries que s’ha de tornar a la base de la família com a puntal de la societat del benestar, o dit d’una altra manera, que les dones es dediquin a cuidar de criatures i de gent gran depenent perquè l’Administració no ho farà).

-Segon és el discurs constant de les retallades, no hi ha diners, hi ha molt de dèficit, s’han de reduir funcionariat, hi haurà molta contenció…. Però d’una altra banda es treurà l’impost de successions, es fran nous concerts amb escoles privades, hi haurà reduccions fiscals per a les persones que tinguin mútues privades.

Llavors, en què quedem? No hi ha diners per a prestacions que necessita tothom però en canvi ens podem permetre que els pocs que tenen molts diners no paguin i els hi fem rebaixes.

– Tercera realitat són les supressions que demostren una manera de governar antiga i desfassada, com és el fet d’eliminar la Conselleria de Medi Ambient en uns moments on, sobretot a Europa, però també a la resta del món, s’estan creant aquests ministeris donada la situació del planeta i tot el què representa el canvi climàtic. Una altra supressió sonada ha estat el Programa contra la violència de gènere, un treball molt ben elaborat que ha representat un avenç important en les accions coordinades a les comissaries dels Mossos i amb relació als circuits municipals d’atenció a les dones maltractades.

L’última notícia ha estat el nomenament de la Presidenta de l’Institut Català de les Dones que en el seu bloc diu que la utilització del llenguatge no sexista és “artificiós i absurd”. Anem per bon camí.

– Quart aspecte que es va veient i que cal tenir en compte: l’equilibri de poder entre convergència i Unió com a dos partits que es van repartint el pastís i que no es fa un pas cap a una banda que no es faci cap a l’altra i això ha estat paralitzant nomenaments de responsabilitats polítiques importants, supeditades a interessos d’un o l’altre partit.

En definitiva, no veig clar que sigui ni el govern dels millors, ni el govern per a tothom