Si ahir parlava de la violència masclista com una forma de poder dels homes contra les dones i com aquest masclisme mata, precisament una altra dona ha estat assassinada el tercer dia de l’any; avui, amb l’assassinat d’un noi senegalès, cal parlar d’una altra mena de violència: la xenofòbia.
No és el primer noi senegalès assassinat, també n’hi va haver un altre a Roquetes de Mar i un noi va morir ofegat per desemparament quan havia d’estar a un centre de menors estrangers.
La xenofòbia també és una violència que té a veure en les relacions de poder. La supremacia blanca, la cultura occidental per sobre de les altres cultures.
Com s’entén que unes persones són més que unes altres?, per raó de color de la pell o d’origen o de religió?.
Ningú qüestiona ni tracta com a emigrant a Messi, mai ningú li dirà “sudaca” i estic segura que a cap dels jeques àrabas que es gasten millonades a Marbella o a d’altres punts de la Costa del sol, li diuen “maldito moro de mierda”.
Així de què estem parlant? de xenofòbia per la procedència o pel nivell de riquesa?.
Corren mals temps, la crisi econòmica afecta a tothom i les penúries fan esclatar més conflictes. S’ha d’estar alerta perquè algunes persones aprofiten partits polítics per fer apologia d’una violència de poder.
Fa dies vaig llegir el llibre “La veu i la fúria” de l’Stieg Larsson, no faré un resum perquè ja el va fer un amic meu en el seu bloc.
Elena Embuena 