EN OCUPACIÓ #hihaalternativa

Amb aquest títol ICV de Sant Joan Despí hem organitzat dos tallers. El primer es va celebrar ahir a la tarda i la segona part serà divendres dia 29 de juny.

Uns tallers que estan dirigits a persones aturades, joves i grans, que vulguin conèixer alternatives d’ocupació en uns moments tan difícils.

No n’hem parlat en calma amb els companys i companyes i ho farem dilluns a la reunió de la Comissió Executiva Local, on farem la valoració de tots i cadascun dels aspectes; però, a part d’escriure al blog el resum de les intervencions, com faig habitualment quan participo en xerrades, conferències, etc. avui vull dir que el taller va ser un èxit. Un èxit total: per l’espai, perquè la Sala Camèlies del Centre Cultural Mercè Rodoreda és molt agradable i té les condicions necessàries per realitzar actes d’aquest tipus; per les persones assistents, molt diverses i que varen ser constants -un divendres a la tarda- durant tot el taller, participant en els debats i, sobretot, per les persones que van fer les ponències, perquè va ser un luxe poder escoltar a cadascuna d’elles per la seva expertesa, pel compromís que demostraven, per la claredat de les seves explicacions,… Realment un privilegi que li devem a la companya de l’organització d’ICV Sant Joan Despí que s’ha encarregat dels contactes i de l’esforç i dedicació per cercar les millors ponències possibles.

Tres hores de d’intervencions i debats és impossible de resumir sense escriure pàgines i pàgines, així que jo intentaré posar quatre ratlles per generar espectatives, com un tastet, per tal que qui vulgui pugui buscar més informació a través de la xarxa i també podrà veure totes les intervencions senceres perquè se’n va fer una gravació que penjarem a la pàgina web d’ICV Sant Joan Despí en els propers dies, perquè hi ha una mica de feina per poder posar cada ponència per separat.

BREU RESUM DE LES INTERVENCIONS

A-  Conferència “Model econòmic i creació d’ocupació” a càrrec d’ ORIOL ESTELA, economista i persona experta en el desenvolupament local que ens va parlar dels dos paradigmes: El de la globalització, amb el creixement desmesurat i la productivitat sense límits on la base són els diners i la competitivitat per consumir cada cop més, a escala mundial i amb un model de megaciutats.  En contraposició està el paradigma alternatiu que redefineix el progrés i l’èxit està basant en una productivitat al servei de les persones on el focus és la cooperació i l’economia agafa un sentit ampli pel que fa a satisfer les necessitats, el comerç i el consum es reivindica a escala local amb la qual cosa hi ha un diàleg entre el món rural i urbà.

Per canviar de paradigma és necessari canviar de marc mental, perquè si no superem els equemes que ens regeixen serà impossible avançar.

B – Taula rodona “Canvis en els models per generar ocupació” amb la participació de:

– XAVIER RUBIO que ens explica uqè és la Banca Ètica FIARE, ens explica els objectius d’aquesta cooperativa de crèdit i com a España hi ha 2.500 persones i 324 organitzacions. Com és poc temps el què té per explicar-nos tot, quedem que un dia hi dedicaram una sessió sencera.

– JOAQUIM SEMPERE en nom de SOM ENERGIA ens explica com es pot tenir una alternativa a les grans empreses elèctriques a través de la promoció de l’energia renovable i un consum responsable. Ens presenta aquesta proposta de l’obtenció d’energia com a un nou jaciment d’ocupació, ja que s’adreça directament a una necessitat de la gent del segle XXI i, per altra banda estalvia importacions, costos ambientals, deslocalització, etc.

– BET FONT, biòloga i experta en territori i sostenibilitat, ens presenta algunes de les propostes que s’estan duent a terme com a possibilitats de creixement econòmic, tot i que en aquests moments, s’estan deixant de fer polítiques ambientals que oferient una bona perspectiva perquè els impactes negatius sovint són ireverssibles.

Exemples com la revalorització forestal que evitaria els grans incendis i generaria ocupació en l’extracció i utilització de biomassa; o com la protecció de l’hàbitat i de les espècies implica un moviment de gent que revitalitza el sector turístic i evita la despoblació de certs territoris.

– JOSEFINA RUBIO, directora de la Fundació SURT, una cooperativa d’Economia Social i solidària que té un projecte d’inserció en el mercat laboral tenint en compte especialment l’equitat de gènere, per tant, dirigit a dones. Vol aconseguir una transformació de la societat comprometent-se amb la comunitat.

– BLANCA FORT, de la Cooperativa EL BORRÓ, una cooperativa de consum de Sant Andreu que va començar amb productes ecològics i ara també tenen altres productes de proximitat. Entenen que estan col·laborant a la transformació social perquè poc a poc estan fent altres activitats obertes al veïnat. Ha vingut acompanyada d’en FERRAN, que és un pagès del Parc Agrari que va començar d’una manera informal i que ara ha fet una societat i pertany a una xarxa de pagesia per tota Catalunya que comparteixen excedents i faciliten la distribució.

Naturalment van aprofitar per fer difusió de l’acte de demà diumenge a les 19 hores a la Plaça Sant Jaume en contra de la instal·lació d’EUROVEGAS

C – Conferència “Oportunitats de treball decent i inclusió social” a càrrec de DOLORS CLAVELL, Advocada i ex diputada d’ICV al Parlament de Catalunya ens va fer un breu resum sobre l’estudi que s’ha fet de les oportunitats en el treball “decent” i com, en aquest estudi, es parla de la viabilitat i la creació de llocs de treball amb tot el què fa referència a les energies renovables, a la gestió de residus, a la investigació i la recerca en energies alternatives. Com el transport sostenible genera més ocupació que la creació de grans infraestructures.

Precisament, en un país com el nostre on existeixen 25 milions d’habitatges per a 45 milions de persones, producte de l’especulació i la bombolla immobiliària, pot ser ara un sector de negoci si es genera la rehabilitació energètica d’aquests habitatges; això, a més de crear ocupació també estalvia energia. El gran problema també en el nostre país és la capacitació dels treballadors i treballadores que han de reconvertir els seus coneixements per tal de poder ser competitius en aquestes noves ocupacions.

Bé, ja ho he començat dient al principi, impossible posar-ho tot, però he intentant que hi hagi les idees més importants.

Ara, a preparar el taller del dia 29 que promet ser igualment interessant!!!!!

Joan Herrera al Fòrum Europa

Nueva Economía Fórum és un espai de debat polític que, a diferents ciutats d’Espanya, organitza esmorzars de treball en format conferència-roda de premsa. Té el patrocini de grans empreses elèctriques, entitats financeres, mútues, etc. de caràcter privat.

Divendres passat, 1 de juny, en Joan Herrera hi estava convidat i, entre el públic assistent vaig reconèixer a diputats i diputades de diferents partits polítics, així com alguns empresaris i representants de diferents medis de comunicació.

El periodista que el va presentar, Antonio Franco, va destacar que, en el contex actual Joan Herrera i ICV presentaven reflexions d’una manera diferent de fer política i d’una alternativa sense ressignació. De la seva personalitat política va remarcar la seva coherència i capacitat d’anar de cara.

A mi, com sempre, m’agrada fer una mica de resum de les conferències a les que assisteixo, tot i que són, evidentment, personals i tenen la fiabilitat de la interpretació individual.

A la seva intervenció, en Joan Herrera, va començar parlant de què el diagnòstic de la situació actual no és gens optimista i que la perspectiva de futur encara és pitjor perquè estem entrant en “una crisi moral i democràtica” i el motiu principal és l’austeritat obsessiva dels governs tan de la Generalitat com Central.

Els patrons de creixement han de canviar perquè l’austeritat ha fracassat, ja que només ens està portant a la recessió. A tots els sectors no se’ls està demanant els mateixos esforços i les polítiques de retallades no estan equilibrant les finances.

Pel que fa al PACTE FISCAL, el què cal tenir en compte és la política d’ingressos perquè hi ha una gran deslleialtat per part dels governs centrals tan del PP com del PSOE i l’austeritat que ens reclamen no s’ha d’entendre com la privació de drets, sinó de luxes i, el què és més important, l’accés a aquests drets no ha de dependre dels “diners que portes a la butxaca”

Per tot això no s’ha de parlar només del Pacte Fiscal com la solució de Catalunya sinó que és més urgent per tal d’evitar una fractura social arribar a un gran PACTE SOCIAL I DEMOCRÀTIC, en el qual intervingui tota la societat, on el sector empresarial s’hi ha de sumar al consens; amb la creació d’una gran coalició política per posar les bases que permetin una sortida solidària i ecològica de la situació de crisi.

Aquesta sortida ha de partir de la redistribució, de compartir coneixement; invertir en equitat social, sanitat, educació i tot això només serà possible amb el control del sector financer i amb la garantia de la viabilitat de les PYMES.

La forta dependència energètica actual és la que generarà la propera crisi i cal fer una aposta per un acord verd, amb estratègies d’estalvi i eficàcia.

En aquest nou model no encaixa el projecte d’Eurovegas ja que no és una economia al servei de la gent, al contrari, un model basat en la construcció que ja coneixem com ha resultat, amb gran despesa energètica, amb l’explotació del territori, l’especulació, el blanqueix de diner, etc. Res a veure amb el model que planteja ICV.

Una de les actuacions que es duran a terme és la creació d’una PLATAFORMA SOCIAL per tal que la fiscalia actui en contra de les actuacions irregulars que s’hagin pogut produir en el cas Bankia, per part dels seus dirigents i part part del president del Banc d’España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Els tribunals han d’actuar i ICV serà part activa tot i que és una qüestió que afecta a tots els sectors socials i econòmics que s’hi han de sumar per tal de recuperar el to democràtic.

Crec que hi va haver propostes clares i, com diu el nostre lema, HI HA ALTERNATIVA!!

La dreta desmunta el sistema públic

Dimecres a la tarda vam fer una trobada a l’Àrea de Serveis a la Persona amb la intenció de parlar de què està passant amb el desmantellament dels serveis públics de sanitat i educació; per això van venir l’Enric Dolado, el Marc Sangüesa i la Dolors Camats.

Jo em vaig comprometre a fer una mica de resum de les intervencions i aquí està. Tot i que és molt difícil, i segur que em deixaré moltes coses, espero no oblidar les més importants.

L’Enric Dolado, Secretari d’Organització de la SAP de CCOO del Baix Llobregat Centre-Nord,ens va explicar quines són les retallades que més estan afectant la nostra comarca i, especialment, Sant Joan Despí.
Un dels aspectes més greu és l’eliminació d’algunes proves o, simplement, que ja no es prescriuen pel seu cost; això el que genera és la privatització d’aquestes proves.

Un altre és tot allò que ja s’està fent pagar com són els aparells ortopèdics, les ambulàncies no urgents, etc

A Sant Joan Despí ja es va tancar el Centre de Rehabilitació de l’Avinguda Barcelona i s’ha integrat dins de l’Hospital Moissés Broggi, on s’aculumen cada cop més qüestions de “disfuncionament” fins el punt que el comité d’empresa ha denunciat les condicions laborals.

En definitiva, el què ens va transmetre l’Enric és que es pretén canviar de model i anar a una sanitat privada per qui se la pugui pagar i una sanitat pública per a la gent pobra i això és el que ens anirem trobant.

En Marc Sangüesa, Secretari d’Ensenyament de CCOO del Baix Llobregat, va deixar clar que hi ha complicitat entre el govern de la Generalitat i l’Estat per anar desmantellant l’escola pública, ya que les mesures s’experimenten a Catalunya i s’apliquen després arreu.

Aquest atac als serveis públics en general estan deixan una precarietat que, en educació, representa el retorn a una inversió equivalent a la que hi havia els anys 70. És el primer cop que, des de la democràcia, el pressupost és recessiu, tan a Catalunya com a Espanya.

L’educació pública ha estat garantia de la cohesió social del nostre país. La normalitat, la inclusió, la igualtat d’opotunitats s’han desenvolupat gràcies a l’accés de tothom a una educació de qualitat. Això està ara en perill.

La darrera intervenció va estar a càrrec de la Dolors Camats, diputada i portaveu del grup d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, que va començar parlant de l’auteritat com una necessitat que tothom comprèn en època de crisi, però que amb aquesta excusa de la crisi no es pot permetre i acceptar que canvïin de model.

Les retallades estan general una bola perversa que impedeix sortir realment de la crisi i ho està allargant més i més. Les retallades estan sent INÚTILS perquè amb tot aquest temps només s’ha aconseguit rebaixar el dèficit en un 0,4 %, INJUSTES, perquè afecten a la gent que està en pitjor situació i INEFICACES, perquè no està canviant res, al contrari, cada cop anem enfonsant el consum, la producció, les expectatives…. Així doncs, austeritat Sí, però ètica de l’auteritat.

En aquesta època cal controlar la despesa però cal també generar més ingressos i aquí la situació també és perversa ja que s’estan buscant aquests ingressos per la via de les TAXES, l’euro per recepta, augment de taxes universitàries, noves taxes per estudiar formació professional…; en canvi, per la via dels impostos a qui més té, allà on hi ha més riquesa,d’això ni se’n parla.

L’alternativa està en la recerca d’aquests ingressos, dins d’un marc europeu que ha de ser capaç de donar altres opcions.

Al final de la intervenció va respondre a preguntes de les persones assistents i es va comprometre a venir altres vegades per trobar-se amb associacions veïnals o AMPAS o qualsevol col·lectiu i recollir les seves demandes per portar-les al Parlament.

Marató de la pobresa o cinisme

M’estava resistint a escriure sobre aquesta Marató perquè estic tan enfadada que potser quan acabi d’escriure encara ho estaré més i no sé si val la pena agafar aquestes enrabiades, segur que no és gens bo per a la meva salut.

Des que van començar a parlar de la Marató de la Pobresa ja vaig escriure el què en pensava, era el 12 de febrer, quasi res, i la cosa ha anat a pitjor perquè hem hagut de sentir de tot.

Des de bon dematí he intentat no sentir res a la ràdio i no veure la televisió però ha esta impossible i el primer que he sentit a Catalunya Informació és l’entrevista a una voluntària de Creu Roja “m’ha fet molta il·lusió una senyora gran que donava una mica de la seva pensió”. Se m’han posat els pèls de punta les pensones pensionistes són les que han de fer les donacions a la “marató del cinisme”?, això és una vergonya, i m’ha vingut al cap la discusió que vaig tenir amb la meva mare, una dona de 80 anys amb una pensió de menys de 500 euros al mes que està per sota del llindar de la pobresa i que volia fer una donació. Com fer-li entendre, després de tot el bombardeig de la propaganda, que ella és mereixedora de suport?

Ella que és sòcia d’una entitat cultural, que fa de voluntària com el meu pare, a AVISMON, que amb les retallades han trigat més d’un any a fer-li unes proves del cor, que haurà de pagar l’euro per les medecines que pren per l’osteoporosi, …Ella i tantes persones grans com ella són les que han de fer donacions????

Tampoc m’he pogut escapar de veure algun tros a la tele, encara que de passada tot fent zaping, i realment, mentre hi havia gent dient que es sentia orgullosa de ser catalana perquè es veia que som gent solidària. Doncs, sí, certament som gent solidària però aquest cop ens estan prenent el pèl i he sentit vergonya de què al nostre país una de cada 5 persones estigui en risc d’esclusió social i que això és més greu respecte dels infants.

Ha sentit el Conseller de Benestar Social Sr. Cleries o el President Sr. Mas aquesta vergonya??? No senten que és de la seva responsabilitat acabar amb la pobresa i l’exclusió social del país? No creuen que han de fer alguna cosa més per redistribuir la riquesa i que això no es fa a través d’una Marató? És que, a sobre, tindran beneficis fiscals aquelles empreses que facin donacions? És que els diners que es recullin hi ha la garantia que no acabaran pagant sous a directius de projectes, com passa amb algunes subvencions? És que la Marató li tornarà l’habitatge a tota la gent que han desnonat? A totes les persones que el Sr. Mena li ha retirat la Renda Mínima li garantiran que podran menjar?

A partir de demà ja no quedarà cap persona pobra i viurem en un país de conte de fades!!!

Bé, em vaig posant dels nervis. DRETS, NO CARITAT!!!!!

Rescat dels Bancs

Jo no ho entenc, no entenc res. Ens retallen sanitat, ens retallen educació, retallen el sou al funcionariat, ens treuen 1 milió i mig d’euros pel foment de l’ocupació, no faran les infraestrucutres necessàries pel corredor del mediterrani, etc.etc. i tot és perquè l’Estat diu que no té diners per fer tot això. Llavors, d’on treuren els 19.000 milions d’euros per donar-li a BANKIA? D’on surten? L’únic que es veu és que els diners s’escolen, com a la fotografia, com si caiguessin a un forat negre.

Sembla que ja portem més de 140.000 milions donats als bancs i caixes. Ja va començar en Zapatero l’any 2008 i llavors es deia que no era un pla de rescat del sistema financer español, que segons es deia era solvent i sòlid, i que només es tractava d’evitar l’aturada econòmica. Ja llavors en Joan Herrera al Congrés deia que s’havien de posar condicions a aquests diners, la banca havia de donar-los a les petites i mitjanes empreses en formade crèdits. Això no va passar llavors i sembla que tampoc ara.

Si les caixes i els bancs estan ofegats perquè amb la bombolla immobiliària, que ells mateixos varen generar, s’han quedat amb un munt de pisos de gent perquè no pot pagar la hipoteca i tenen els diners immobilitzats, per què l’Estat ha de donar els diners als bancs??? No seria possible donar els diners a la gent perquè pagués la seva hipoteca??? Així tots els bancs tindrien diners, totes les persones tindrien casa on viure i l’Estat podria anar recuperant aquests diners a llarg termini; a més de que no tindria a gent al carrer havent de donar-li ajut social.

No deu ser tan fàcil, oi? perquè si no ja ho haurien fet, oi?

TRIODOS BANK

Avui, dins del projecte Utopies, igual que hi va haver la intervenció de l’Arcadi Oliveras, a la Sala Aloma de la biblioteca Mercè Rodoreda, Isabel Sánchez, e ns ha vingut a explicar què és i com funciona la Banca Ética i en concret Triodos Bank, un model diferent d’entendre i aplicar el concepte d’entitat financera.

Ens parlava de què hem d’entendre que els diners tenen molta força, amb la qual cosa, utilitzant els valors de banca ètica prenem decisions que poden modificar grans coses.

Qualsevol transacció econòmica genera uns beneficis, cal que es valorin a costa de què es generen aquests beneficis. A costa d’invertir en armes?, a costa del treball infantil?, a costa de la contaminació i l’explotació indiscriminada del territori?.

Aquesta és la gran diferència: quan una persona posa els seus estalvis en banca ètica sap que hi ha la màxima TRANSPARÈNCIA en les inversions que aquest banc realitza. Seran sempre inversions on la rendabilitat s’obté a través de sectors culturals, socials i ecològics, que garanteixen un sou digne a les persones que hi treballen, on no hi ha explotació infantil ni destrucció del medi ambient.

Com qualsevol banc garanteix la solvència i la seguretat, la disponibilitat de líquid i la rendabilitat, tot i que els beneficis potser no són els més alts del mercat; beneficis entesos monetàriament.

Ha contestat moltes preguntes sobre els microcrèdits, les inversions, l’ús de targetes, l’accessibilitat -tenint en compte que pràcticament tot es fa de manera virtual ja que només hi ha una oficina a tota Catalunya-

Crec que formar part de la Banca Ética és un pas més a la coherència de les persones que fomentem un consum responsable, que promovem el comerç just, que defensem la protecció del medi ambient, que estem en contra dels grans beneficis que costen vides …. Tot forma part d’uns valors.

Amb l’Arcadi Oliveras

Ahir al vespre, en el marc del programa UTOPIES 12 que organitza el Departament de Cooperació de l’Ajuntament, es va fer al Centre Cívic de Les Planes el Cafè-Col·loqui Decreixement: via per sortir de la crisi?, amb l’Arcadi Oliveras.

Amb una sala força plena, davant d’un cafetó i unes pastetes de Comerç Just, vàrem poder escoltar, una vegada més, les aportacions d’un home compromès amb els moviments socials (és president de Justícia i Pau) i que sempre aporta el seu saber defensant que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.
La seva xerrada va anar dirigida a exposar tres idees.

1- LES RETALLADES NO SÓN NECESSÀRIES.
Certament, els divendres comencen a ser uns dies malaïts perquè el Consell de Ministres cada divendres ens dóna un nou decret que implica noves retallades de drets; però aquests no són necessàries perquè s’han de contrarestar en dos fets.
El primer és que no hi ha prous ingressos, sobretot a causa del frau fiscal que es calcula a España en 80.000 milions d’euros. Si comparem la despesa en pensions (jubilació, viduitat, orfendat i malaltia) que significa 115.000 milions d’euros es pot entendre les proporcions que representa aquest frau.
D’altra banda, per evitar les retallades s’haurien d’evitar les despeses poc encertades, com la despesa militar que representa 52 milions d’euros al dia o com els 7.000 milions d’euros que s’han donat als bancs.

2- L’ATUR NOMÉS TÉ UNA SOLUCIÓ GLOBAL I ÉS EL REPARTIMENT DEL TREBALL
Ens aquests moments està clar que és impossible que es generin empreses, indústries… capaces de donar feina a més de 5 milions de persones aturades. Només el fet de repartir el treball entre la gent que en té i la que no en té, com exemples que s’han dut a terme a països com França, amb la Llei Aubry de 1998, on es va reduïr l’horari setmanal en 5 hores, de 40 a 35, i en poc temps es van crear més d’1 milió de llocs de treball.

3- EL CREIXEMENT MATERIAL S’HA ACABAT
Fins l’any 1986 la Natura era capaç de regenerar allò que s’estava gastant, però ara això no és així. Al ritme que utilitzem els recursos del planeta es fa impossible que hi hagi recuperació.
A partir dels anys 60 comença el que coneixem com la SOCIETAT DE CONSUM i això significa que, progressivament, anem utilitzant més i més recursos de tota mena. Estem esgotant el 70% del petroli, hem augmentat 1º la temperatura del planeta, s’ha destruït la capa d’ozó, hem tallat i cremat milers de boscos, hem fet desaparèixer espècies animals i vegetals…. però no hem aconseguit la felicitat.
Ara, si tota la gent del planeta visqués al mateix ritme que vivim els habitants del primer món, necessitaríem els recursos de 4 planetes. Estem agafant tot allò que hauria de quedar per a les properes generacions.

Com a conclusió de tot el què va exposar i de les preguntes que se li van fer en el debat, queda clar que haurem de canviar els hàbits de consum, de treball, de manera de veure i de viure la vida. Cal un compromís individual, social, polític per fer possible que les coses canvïin.

Al final es va parlar d’aquest compromís ciutadà i es va donar informació dels actes que es celebraran entre 12M i el 15M

Contra l’escola pública

Ja fa temps que CiU retalla i retalla, poc a poc va desmantellant l’Estat del Benestar, tota allò que representa la conquesta dels drets de ciutadania pels quals s’ha lluitat anys i anys.

Moltes vegades he anat parlant de les retallades en salut i també en educació però aquests últims dies s’han donat algunes xifres que acabaran definitivament d’enfonsar l’escola pública; aquella a la que té accés tothom, la que significa un model de societat amb igualtat d’oportunitats.

Des del 2007 fins el 2012 hi ha hagut un increment de 150.000 alumnes i estem al mateix nivell de pressupost, això significa que estem molt lluny del 6% del PIB en inversió en educació.

Pel curs 2012-2013 es preveu un augment de 15.000 alumnes, això significaria un augment de 1.500 places per a mestres. S’ha dit que no s’ampliarà cap plaça, al contrari, perquè no es cobreixen les jubilacions. Això comportarà forçosament un augment de les ràtios.

Pel que fa a les Escoles Bressol Municipals, es tornarà a reduir l’aportació de la Generalitat pel present curs i provablement pel curs vinent només es garanteixen 1.000 euros any/plaça. Això és una manera de demostrar que el govern de la Generalitat no creu en aquest model com una etapa educativa i està generant un ofec econòmic als ajuntaments que hauran d’optar per tancar aules o pujar la quota, pràcticament al doble, a les famílies, perquè és totalment inviable poder assumir la part que no està aportant la Generalitat segons el conveni que es va signar.

Les Escoles Municipals de Música estan en una situació similar. Si abans la Generalitat aportava 600 € any/plaça, en el curs actual 2011-2012 ja només són 230 € que encara es desconeix quin serà l’import pel curs vinent.

Pel que fa als ajuts individuals de menjador, els que anaven dirigits a l’etapa 0-3 no s’han convocat i els Consells Comarcals estan avançant diners però de tota manera, en algunes poblacions, aviat hi haurà escoles que no podran mantenir el servei de menjador per a infants amb necessitat de beca.

En la reunió d’ahir dimarts al Parlament de Catalunya amb la Dolors Camats, vaig poder conèixer la situació de diferents poblacions però amb un denominador comú: la disminució de pressupost de l’escola pública i els desmantellament dels projectes educatius, mentre es van fomentant els centres privats.

Per la qual cosa, el què ha de quedar-nos clar és que es tracta d’un canvi de model. No és un problema econòmic, sinó una voluntat política. Darrera de la crisi s’estan plantejant retallades però realment és un traspàs de diners cap a altres conceptes. Un exemple clar és el de l’ajuntament de Badalona on s’han pressupostat 3 milions d’euros per pagar els llibres a les criatures (xec) i a canvi, s’eliminen els programes de joves, els centres educatius no es netegen, etc. A la vegada, es carreguen tots els models de socialització de llibres i material escolar que tenen 27 de les 34 escoles de la ciutat.

Davant de tot això és molt important la mobilització conjunta de tota la comunitat educativa, (famílies, sindicats, professorat,…) només si existeix una acció contundent, com és la plataforma SOS escola pública que porta samarretes grogues, serà possible aturar aquesta desfeta.

 

Les Participacions Preferents

Ja fa molts dies que tenia ganes d’escriure sobre tota aquesta moguda de les participacions preferents però volia estar ben informada i conèixer de primera mà els casos per poder-ho explicar el millor possible.

La primera notícia d’aquesta “estafa” la vaig tenir quan en el facebook una amiga escriu: “una estafa de La Caixa, que se entere todo el mundo, que son unos embusteros y unos estafadores. A personas que su dinero lo han confiado a esta caja, los han engañado sin escrúpulos y han perdido el dinero. Si alguien tiene dinero en esta Caixa de Pensiones vayan a que les informen. Son unos ladrones y embusteros; vayan pregunten antes de que le engañen más”

Evidentment, de seguida m’hi vaig posar en contacte per conèixer què havia passat i així és com em vaig assabentar que La Caixa, com altres Bancs i Caixes, havia aconseguit que molta gent posés els seus estalvis en un producte d’alt risc sense ser-ne conscient.

Dimecres passat, al Centre Cívic de Les Planes, ICV-EUiA vàrem organitzar un xerrada informativa per a totes aquelles persones afectades, amb un economista i un advocat que van poder fer un resum de tot el què hi ha al voltant d’aquest producta financer.

Quin ha estat el procés?

1.- QUE HAN FET LES ENTITATS FINANCERES?

Les entitats financeres, amb l’obligació de seguir les normatives de la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) , emeten “participacions preferents” que tenen una rendabilitat més alta que altres productes, però que a la vegada tenen un gran risc per diversos motius; per exemple: CARÀCTER PERPETU, la qual cosa vol dir que no té un termini fix per recuperar el capital. NO ÉS UN DIPÒSIT BANCARI, per tant no està subjecte al Fondo de Garantía del Banco de España que tenen tots els dipòsits.

A la normativa del CNMV s’especifica que l’entitat bancària ha de donar tota la informació i s’ha d’assegurar que “la persona inversora té el perfil adequat” a aquest tipus de producte, així com “vetllar per l’interès dels seus clients” Igualment hi ha un Directiva Europea (MiDIF) sobre els Mercats d’Instruments Financers, que també regula aquest tipus de productes i exigeix un TEST DE CONVENIÈNCIA .

Fins a l’esclat de la crisi, si alguna persona tenia aquest producte fàcilment podia recuperar el capital perquè se li venia a un altre client, però la cosa canvia quan ja no hi ha una altra persona disposada a comprar. A més, a partir del 2011 i amb la necessitat d’acreditar solvència tal com reclamen les lleis europees i estatals, les entitats financeres posen al mercat moltes més participacions preferents perquè computen com a capital. D’aquesta manera van cercant tota mena d’inversors sense “gaire miraments ni ètica”

2.- QUÈ HAN FET LES PERSONES QUE TENIEN UNS ESTALVIS?

Molta gent, es calcula que són més de 500.000 persones arreu d’España i es comptabilitzen 144.000 només amb La Caixa, vol posar els seus diners a “termini fix” i quan arriba a la seva entitat, amb la confiança d’aquella persona que t’ha atès tota la vida, li ofereixen participacions preferents.

Evidentment sense explicar tot el què caldria, sense tenir en compte realment el perfil de la persona que vol posar els seus estalvis amb les millors condicions. I això es pot dir així perquè moltíssimes de les persones afectades són gent gran, pensionistes que han volgut “protegir” els seus estalvis de tota la vida; però també hi ha gent de mitjana edat o persones autònomes que volien fer un estalvi a curt termini d’uns diners que no necessitaven al moment però que preveien que podrien necessitar més endavant.

Difícilment totes aquestes persones han llegit la “lletra petita” del contracte, però sobretot no tothom ha pogut contestar les preguntes del TEST

Quines són les opcions?

No hi ha una solució immediata i cada entitat bancària està proposant diferents opcions a la seva clientela; però, en qualsevol cas, s’han de reclamar a l’Estat, al Banc0 de España i a la CNMV les seves responsabilitats respecte de la transparència i les obligacions de les entitats financeres. No pot ser que no es facin complir les lleis.

A la xerrada de dimecres es van parlar d’algunes de les accions que s’estan portant a terme per part d’en Joan Coscubiela a Madrid per reclamar accions del govern i responent a “les bones pràctiques” que proposa el PP, quan el que cal es la devolució del capital inicial a totes les persones que no van rebre correctament la informació exigir transparència i acabar amb les conductes abusives de la banca que sovint no compleixen fil per randa la llei.

També hi ha mobilitzacions de les persones afectades, a través d’internet s’han generat “foros” i també hi ha alguna associació que està donant cobertura jurídica.

Des de l’AVV de Les Planes es va oferir el seu local per si les persones afectades de Sant Joan Despí volien reunir-se i formar algun tipus de Plataforma. Per la nostra part, el grup municipal d’ICV-EUiA ens vàrem comprometre a presentar una moció en el proper Ple, que ja estem preparant.

 

 

CiU:”no és culpa meva”

Aquesta és la frase preferida pel govern dels millors, semblen criatures d’escola, perquè cada vegada que hi ha dificultats o que es veu que fan les coses malament, automàticament responen amb una justificació que, evidentment els “exculpa”.

S’han passat més d’un any donant la culpa de la necessitat de retallades al Govern d’Esquerres, quan ells durant l’any 2011 que s’han dedicat a retallar sanitat i retallar educació, han augmentat el dèficit per sobre del 3%. Evidentment la culpa d’aquest dèficit és de l’Estat que ens déu més de 700 milions d’ueros.

Hi va haver un munt d’actuacions, durant el Govern d’Esquerres, en el Departament d’Interior. Pel que fa al Programa de Seguretat contra la violència de gènere, que es posa en marxa l’abril del 2007 i que desapareix en el moment en què Felip Puig arriba a Conseller d’Interior. A 28 de gener ja hi havia 6 dones assassinades a Catalunya i la consellera dóna la culpa als estrangers perquè hi ha més dones mortes de fora.

Només cal recordar també tot el treball fet a Trànsit fent límits de velocitat per reduir accidents i contaminació, que es va confirmar el 2010 amb una rebaixa del 60% de morts en carretera. Una altra de les coses que en Felip Puig està fent molt bé. Ara, que les dades confirmen que els accidents a les carreteres catalanes s’han incrementat, amb més morts i ferits greus, la culpa és de la crisi i el neguit que pateixen els conductors.

Quan aquest matí sentia que les llistes d’espera als hospitals per a les intervencions “no urgents” (ho poso entre cometes perquè que qualsevol persona que s’ha d’operar m’expliqui si per a ella és urgent o no ho és) han augmentat més del 40% i que el conseller ha donat la culpa a que cada cop la població està més envellida, ja no m’he pogut estar d’escriure aquesta entrada al meu bolg.

Senyors i senyores de CiU vostés estan al govern per resoldre els problemes de la gent, cercant les millors solucions. Nosaltres no som el problema, perquè a aquest pas aniran passant els anys i sempre hi haurà qui tindrà la culpa.

Ara ens van distraient amb el Pacte Fiscal i el referèndum (que ves a saber què costarà), però mestrestant facin alguna cosa, si us plau, que realment serveixi. No vinguin tampoc amb la pataleta del rescat de les autopistes perquè, al cap i a la fi, l’invent de donar-les a les concesionàries i pagar-les de per vida va ser de CiU i el fet de donar diners a FOMENTO i altres per ajudar a les autopistes madrilenyes va ser amb el vot de CiU al Congrés; o sigui que ara no vulguin dir que la culpa també és d’altres.